|
| |
|
coneguda també per: La
fera sotmesa, L'Amansiment
de la fera, L'Amansiment de la fúria i
La
feréstega domada
Títol original: The
Taming of the Shrew
|
Cronologia
de L'amansament de l'harpia
Al
1594 es va publicar una comèdia anomenada Taming of a Shrew
de menor extensió i argument més simple que The Taming of the Shrew.
Aquesta va ser
publicada per primera vegada al Primer Foli de 1623. Es desconeix si es
tracten de dues versions distintes de la comèdia, o si la segona és la
mateixa que la primera que va ser millorada posteriorment per Shakespeare
h |
Fonts
de L'amansiment de l'harpia
La introducció és semblant al
conte de Les mil i una nits del " Califa Harón i Abu Hassan". Shakespeare va poder
haver llegit una traducció llatina editada a Anglaterra per aquell temps.
La
història de Petrúchio i Caterina podria procedir d'una balada molt popular
publicada al 1550 anomenada 'A merry jest of a shrewd and curst wife lapped in
morel's skin for her good behaviour'. L'argument
secundari dels pretendents de Blanca està basat en Supposes de Geroge
Gascoigne, traducció de Suppositi (1509) de Ludovico Ariosto.
h |
| 1908 |
La ferèstega domada,traducció
de J. Major Mayoral |
| 1930 |
L'Amansiment de la fera, traducció de
Cèsar Jordana. |
| 1945 |
L'Amansiment de l'harpia, traducció de Josep Maria de Sagarra |
| 1987 |
L'Amansiment de la fúria traducció de Salvador
Oliva |
h |
Argument
de L'amansiment de l'harpia
El pròleg se situa en una taverna anglesa on el calderer
Moscamorta queda dormit després d'una borratxera. Per a burlar-se d'ell, el
duen a casa d'un ric senyor i l'emboliquen en fines robes de llit d' una luxosa
habitació. Quan desperta li fan creure que ell és en realitat un gran senyor,
el qual
en les seves al·lucinacions creia ser un vulgar calderer. Aleshores disfressen un patge
perquè es faci passar per la seva bella esposa i quan en Moscamorta la vol
posseir li diuen que encara no convé i que mentrestant el distreuran amb
una comèdia.
A la comèdia pròpiament dita s'entrellacen dos
arguments: La trama principal mostra diversos pretendents que s'han congregat a
casa de Baptista de Pàdua per a demanar la mà de la seva filla Blanca. Però
Baptista es nega a casar a Blanca fins que hagi esposat la seva filla
gran, Caterina.
Petrúchio, cavaller de Verona arriba a a Pàdua a la recerca d'una
esposa rica i tria la Caterina tot i la mala fama que aquesta
té. Petrúchio aconsegueix pacificar la noia a força de privacions en el
menjar, roba i distracció i l'obliga a ser dòcil i obedient. Quan el nou
matrimoni acudeix a casa de Baptista per a les noces de Blanca, tothom queda
admirat del gran canvi que s'ha produït en Caterina.
La trama secundària es centra en els tres pretendent de
Blanca: Grèmio, Hortènsio i Lucèncio. Aquest
últim és qui aconsegueix la mà de la noia amb l'ajuda del seu criat Trànio.
Aquest es fa passar per Lucèncio i deixa admirat Baptista. Mentrestant, Hortènsio
abandona la cort de Blanca i es casa amb una vídua rica. Al final de l'obra
convergeixen els dos arguments i paradoxalment resulta que l'única esposa dòcil
i obedient és Caterina.
h |
Personatges de
L'amansiment de l'harpia (a
la versió de J. M. Sagarra)
PRÒLEG
- UN SENYOR.
- CRISTÒFOR MOSCAMORTA, calderer.
- LA TAVERNERA.
- UN PATGE.
- COMEDIANTS.
- CRIATS I GOSSERS.
COMÈDIA
- BAPTISTA, cavaller adinerat de Pàdua.
- VINCÈNCIO, vell cavaller de Pisa.
- LUCÈNCIO, fill de Vincèncio enamorat de Blanca.
- PETRÚCHIO, Cavaller de Verona; enamorat de Caterina.
- GRÈMIO, HORTENSIO, enamorats de Blanca.
- TRÀNIO, BIONDEL.LO, criats de Lucèncio.
- GRÚMIO, CURTIS, Criats de Petruchio.
- UN PEDANT.
- CATERINA, filla de Baptista.
- BLANCA, filla de Baptista.
- UNA VÍDUA.
- UN SASTRE, UN MERCER, INVITATS A LA BODA I CRIATS.
L'escena unes vegades a Pàdua y altres a la casa de
camp de Petrúchio.
h |
Anàlisi
de L'amansiment de l'harpia
La versió del Primer Foli divideix l'acció en un pròleg i
cinc actes de 2,1,2,5 i 2 escenes respectivament. Els discursos dels
personatges estan en pentàmetres iàmbics de vers blanc encara que cada
escena sol acabar amb uns apariats; els diàlegs i els parlaments dels criats
estan en prosa.
L'amansiment de l'harpia
és una comèdia molt primerenca de Shakespeare. El recurs del teatre dins el
teatre és un mecanisme de miralls que en obres posteriors Shakespeare
utilitzarà amb increïble mestratge però que aquí es queda truncat a partir
de l'escena 2 del primer acte. A partir d'aquest punt la trama principal de
l'obra desapareix completament i és la comèdia, pròpiament dita, la que
ocupa tot el centre d'atenció.
Es tracta d'una comèdia en clau de farsa i potser per això
se situï a Itàlia, ja que aquest tipus de comèdies eren de procedència
italiana. No obstant això, totes les referències soci culturals i
costumbristes estan basades en el context anglès i elisabetià i, a no ser pels
noms i els acotaments, creuríem continuar en l'escenari de Warwick on se
situa el pròleg.
El tema del matrimoni i de la lluita entre els dos sexes és
un motiu molt recurrent tant en la comèdia llatina com en la literatura
medieval. A L'amansiment de l'harpia
és interessant observar l'enginyós ús dels duplicats El contrast entre les
dues germanes, les dues històries d'amor, els dos professors, i dos
escenaris, entre d'altres, dóna lloc a un àgil i continu contrapunt dramàtic
que ajuda molt eficaçment a què els dos arguments s'entrellacin d'una manera
efectiva.
A més d'una batalla entre sexes, L'amansiment de l'harpia
és una batalla entre enginys, tots els temes: l'amansiment, l'educació, el
matrimoni, les relacions entre amos i criats donen lloc a un desplegament
d'enganys i ardides i sempre el premiat és aquell que demostra major intel·ligència
pràctica en totes les controvèrsies.
Les imatges predominants són les d'ocells,
l'amansiment de l'harpia es compara directament a la del falcó i són
constants les referències a animals, la pròpia paraula "shrew" vol
dir harpia però també musaranya, un petit mamífer amb aspecte d'au.
Caterina i Blanca són comparades als esparvers.
h |
Edicions
amb notes
L'Amansiment de la furia de William Shakespeare, pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva.
Vicens Vives, Barcelona 1989
The Taming of the shrew / William Shakespeare ; ed. G.B. Harrison. The Penguin Shakespeare
Penguin Books. Harmondsworth, 1968
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Gary Taylor
Oxford University Press, Oxford, 1989
Estudis
monogràfics
Oliver, H. J., The Taming of the Shrew.
Oxford University Press. Place of P New York, 1998.
Traversi, Derek ,William Shakespeare: the Early
Comedies. Longmans. London, 1964
h |
|
