[Cronologia] 

[Fonts] 

[Traduccions]

[Argument]  

[Personatges]

[Estructura] 

[Llenguatge]

[Comentari]

[Bibliografia]

Títol complet:  La Tragèdia d'Otel·lo, el moro de Venècia

Título original:   The Tragedy of Othello, the Moor of Venice

Cronologia d'Otel.lo

La primera representació de la qual es té notícia és la que va tenir lloc el 1 de novembre de 1604 a la Banqueting House en presència del Rei Jaume I. L'obra va tenir un enorme èxit i es va representar moltes vegades tant en vida de Shakespeare com posteriorment. Es creu que l'obra havia estat escrita en el mateix any 1604. Es va imprimir una versió en quart al 1622. La versió del Foli de 1623 és més llarga que la del quart i té nombroses diferències a nivell de llenguatge. En el quart no apareixen reflectits ni la cançó del salze de Desdèmona ni l'elaborat paper d'Emília en les escenes finals.

Fonts d'Otel.lo 

Les dades concretes sobre la batalla de Xipre procedeixen de la History of the Turks de Richard Knolles, publicada al 1603. L'argument està inspirat en Gli Ecatommiti, una col·lecció de cent relats publicada al 1565 per l'italià Cinzio Girardi.

Traduccions catalanes d'Otel.lo

Argument d'Otel.lo 

Iago odia el general Otel·llo per haver donat el lloc de lloctinent  a Càssio en comptes d'ell. Otel·lo s'ha casat secretament amb Desdèmona, filla del senador Brabanci i Iago pensa utilitzar aquest matrimoni per a venjar-se de Otel·lo i de Càssio. El Dux de Venècia envia  les tropes d'Otel·lo cap a Xipre en campanya de pacificació i tant Desdèmona com Emília, esposa de Iago, acompanyen els seus esposos. A Xipre, Iago aconsegueix emborratxar  Càssio i fer que es baralli amb Rodrigo, antic pretendent de Desdèmona. Com a conseqüència de la renyina, Càssio és arrestat i desproveït del seu càrrec. Iago insta Càssio perquè visiti  Desdèmona demanant-li que intercedeixi per ell davant el seu marit. Llavors Iago convenç a Otel·lo que la seva esposa i Càssio tenen converses amoroses, sembrant immensos dubtes i exagerades gelosies en la ment del moro. Emília, esposa de Iago, aconsegueix un mocador de Desdèmona que Iago col·loca al'habitació de Càssio per a augmentar les sospites d'Otel.lo. El general pregunta a Desdèmona pel parador del mocador i ella li diu que l'ha perdut. Otel.lo mana a Iago que mati a Càssio i ell mateix s'enfronta durament a la seva esposa, que defensa fermament la seva innocència. Al mateix temps, Iago convenç Rodrigo perquè mati  Càssio però Rodrigo no ho aconsegueix i Iago lleva la vida al propi Rodrigo perquè no li impliqui en el complot. Otel·lo escanya  Desdèmona al llit conjugal. Malgrat l'oposició del seu marit, Emília vol demostrar davant Otel·lo la innocència de Desdèmona, però Iago apunyala  la seva dona perquè no el delati. Al cos de Rodrigo es troben cartes en les quals s'explica tota la veritat. Otel·lo, desdesperat en el seu amor i en el seu penediment es lleva la vida a sí mateix, a la vista de Càssio i mor en el mateix llit on jeu el cos sense vida de la seva innocent esposa.

Personatges d'Otel.lo

(a la versió de Sagarra)

Estructura d'Otel.lo

Otel.lo és una tragèdia en cinc actes de 3,3,4,3 i 2 escenes respectivament. No segueix les unitats aristotélicas de temps i espai però sí la d'acció doncs en Otel.lo no apareix cap argument secundari com en altres tragèdies de Shakespeare. S'ha dit que l'estructura dramàtica de Otel.lo és perfecta: 

Primer acte.- A Venècia es presenten tots els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells. També s'anuncia l'escenari on tindrà lloc tota l'acció: Xipre. 

Segon acte.- Iago provoca la borratxera de Càssio com a motiu desencadenant d'una sèrie d'elements que donaran lloc a la acció culminant de l'obra. 

Tercer acte.- És el punt d'inflexió de l'obra. A principis de l'acte l'amor entre Otell.lo i Desdèmona és íntegre i perfecte. A la fi de l'acte Otel.lo ja està profundament convençut de la infidelitat de Desdèmona. El símbol és el mocador de Desdemona que passa de mà en mà.

Quart acte.- Otel.lo ha perdut totalment la calma i gallardia que li caracteritzava, es mostra rude i mal parlat. Desdèmona menteix sobre el mocador. AL final de l'acte la mort de Desdémona, simbolitzada per la cançó del salze, és inevitable.. 

Cinquè acte.- Otel.lo té temps de veure restituida la justícia abans de la seva mort.  és ajusticiat i Càssio queda com governador de Xipre.

Els esdeveniments tràgics se succeeixen en progressió vertiginosa. Iago mata  Rodrigo. Otelo lleva la vida a la seva esposa però té temps de veure restaurada l'honra de Desdèmona a abans de morir ell mateix. Iago és ajusticiat i Càssio queda com a governador de Xipre.

Llenguatge  d'Otel.lo

L'obra està escrita en anglès elisabetià. Els parlaments estan en pentàmetres iámbics de vers blanc i els diàlegs en prosa.Al III ii 45-60 Dedèmona canta una cançó de quatre apariats intercalats per una tornada. .

En l'obra apareixen quatre soliloquis impressionants. Iago pronuncia un soliloqui en prosa en I iii 319-361 i dos en vers en II i 285-310 i II iii 335-362. Otel.lo prununcia un soliloqui en vers en IV ii 47-81 .

El lèxic de Otel.lo evoluciona al llarg de l'obra. Al principi és noble i utilitza imagenes sublims. Durant els actes III i IV assumeix el lèxic que era propi de Iago, replet de imagenes vulgars, sexuals, animalísticas i demoníaques, i en l'acte V torna a adquirir el seu to elevat.

Comentari  d'Otel.lo

S'ha dit que Otel.lo és la tragèdia de Shakespeare de més suspens i que aconsegueix mantenir la tensió dramàtica en tot moment. Això es deu al fet que no hi ha cap argument secundari ni personatge superflu. L'actuació del bufó, que en altres tragèdies acapara gran part de l'espectacle, és pràcticament nul·la.

Otel.lo és la tragèdia de la gelosia. La gelosia no només és el principal tema de l'obra sinó que es repeteix com a motiu recurrent, entrellaçant  tots els personatges. Otel.lo té gelosia de Càssio a causa de Desdémona. Iago té gelosia de Casio, tant a nivell professional com amorós i gelosia d'Otel·lo perquè sospita que ha tingut relacions amb Emília. Rodrigo té gelosia de Otel.lo i de Càssio i Bianca també sent gelosia a causa del seu amor per Càssio. En el ban contrari estan aquells que no senten gelosia però la provoquen inconscientment: Desdèmona, Càssio i Emília. 

El tema del racisme i la xenofòbia està també present en la figura de Otel·lo que, malgrat el seu gran heroïsme i sang reial, mai és admès plenament en la societat blanca. El matrimoni entre Otel·lo i Desdèmona és considerat tant per Brabanci com per Iago contra natura i monstruós. El motiu de la raça s'alça sempre com una barrera per a Otel·lo en la seva vida privada i en la seva vida pública. La foscor de la pell es reflecteix constantment en recursos dramàtics basats en la dualitat blancor-negror, claror-foscor, dia-nit.

Un aspecte important de Otel.lo és la utilització del temps . Per exemple és materialment impossible que Càssio i Desdèmona hagin estat junts més d'un minut perquè ella ha romàs al costat del seu espòs des de la seva arribada a Xipre. Emília també diu que el seu marit li ha demanat "cent vegades" el mocador de Desdèmona. Els fets de Xipre tenen lloc en només 36 hores però la percepció del temps dels personatges s'allarga en el que s'ha anomenat el "doble rellotge" de Otel.lo.

Bibliografia d'Otel.lo 

Edicions amb notes  

Otel.lo pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva. Vicens Vives, Barcelona 1989
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Stanley Wells. Clarendon Press, Oxford, 1989

Estudis monogràfics  

Bloom, Harold. William Shakespeare''s Othello. New York: Chelsea House, 1987.

Hall, Joan Lord. Othello A Guide to the Play. Westport, CT: Greenwood Press, 1999.

Nostbakken, Faith. Understanding Othello A Student Casebook to Issues, Sources, and Historical Documents. Ed. Claudia Durst Johnson. Westport, CT: Greenwood Press, 2000.