|
| |
|
Títol complet: Vida i mort de
Ricard II
La tragèdia del Rei Ricard II
|
Cronologia
de Ricard II
Probablement escrita al 1595, la primera edició en
quart de Ricard II va aparèixer al 1597. La situació a la
cort d'Isabel I era tan similar a la de Ricard II (falta d'hereus i
excés de favorits) que la reina va arribar a exclamar: ¡Ricard II sóc
jo! En les dos posteriors edicions anteriors al Primer
Foli es va suprimir l'abdicació del Rei Ricard (IV 145-308)
-
|
|
A la mort d'Eduard III, va recaure la corona en el seu nét
Ricard, fill del Príncep Negre. Ricard II tenia llavors deu anys i la regència
va anar a càrrec d'un consell supervisat pel seu oncle Joan de Gant. Al
1382 Ricard va casar amb Anna de Bohèmia i a la mort d'aquesta (sense successió)
amb la jovenísima ( tenia només set anys) Elisabet de Valois. El Regne de
Ricard II va ser desolat per la Pesta Negra i la Revolta dels camperols
liderada en certa manera pels seus propis parents. Ricard va ordenar la
mort del Duc de Gloucerster i va enviar a l'exili al Duc de Bolingbroke,
fill de Joan de Gant. A la mort de
Gant, Ricard II va despullar totes les
heretats de la Casa de Lancaster per a finançar les seves guerres a
Irlanda. Al 1399 Ricard va acudir personalment a combatre contra els
rebels irlandesos i Bolingbroke, hereu desposseit de la Casa de Lancaster
v,a aprofitar l'avinentesa per a regressar de l'exili i ser elegit Rei
d'Anglaterra pel parlament. Ricard va ser deposat i tancat en el Castell
de Pontefract on va ser assassinat. Es considera la primera víctima reial
de les Guerres de les Roses 
|
Fonts
de Ricard II
Les cròniques The Chronicles of
England, Scotland and Ireland de Raphael Holinshed escrites al 1577 i revisades i
ampliades al 1587 foren la principal font.
Però Shakespeare també podria haver utilitzat
informació d'altres cròniques com ara són: The Union of the
Two Noble and Illustre Families of Lancaster and York d'Edward
Hall publicat al 1587. The Civil Wars between the Two Houses of
Lancaster and York de Samuel Danie. La traducció que al 1523 va fer
John Bourchier de les Chroniques del francès Jean Forissart. I el
poema de William Baldwin The Mirror for Magistrates (1599)
|
Edicions
catalanes de Ricard
II
1984 Ricard II traducció i notes de Salvador Oliva.
|
|
Els ducs de Norfolk i de Hereford es presenten davant el Rei Ricard
acusant-se mútuament de traïció. Quan es van a batre en duel, el Rei
llança el seu cetre a terral i prescriu que el duel a mort sigui permutat
per l'exili: per a Mowbray perpetu i per a Bolingbroke de deu anys, que
després el Rei redueix a a sis com a gentilesa cap al seu oncle Joan de
Gant, pare de Bolingbroke.
A la mort de Gant, Ricard s'apropia de tots els béns de la Casa
de Lancaster per a finançar les seves guerres. El Duc de York, únic
oncle del Rei que encara sobreviu, adverteix al seu nebot del gran
descontentament que la seva actitud està produint tant entre els nobles
com en el poble pla.
Quan Ricard acudeix personalment a la guerra d'Irlanda, deixa la regència
en mans del seu oncle Edmund de York, Bolingbroke entra a Anglaterra per a
reclamar la seva herència i rep el suport del Comte de Northumberland.
Bolingbroke fa executar els favorits de Ricard i en dispersa
l'exèrcit. Ricard es refugia al Castell de Flint. Bolingbroke fa
regressar al Rei a Londres on el Parlament acusa al Rei ungit d'alta traïció,
el deposa i lliura la corona a Bolingbroke com Enric IV.
El Duc d'Aumerle, fill del Duc de York s'uneix a una conspiració
contra el nou rei; però, atenent rl prec de la Duquessa de York,
Bolingbroke perdona la traïció d'Aumerle. Per contra, Ricard és enviat
al Castell de Pomfreet, on Sir Pierce d'Exton el mata. El nou rei no
aprova l'acció d'Exton i declara que iniciarà una Croada a Terra Santa
com expiació de la mort de Ricard II
|
 | El Rei Ricard II
| Joan de Gant
| Edmund de Langley, Duc de York
| Henry Bolingbroke, Duc de Hereford; futur Enric IV
| Duc d'Aumerle
| Tomas Mowbray, Duc de Norfolk
| Duc de Surrey
| Comte de Salisbury
| Lord Berkeley
| Bushy
| Bagot
| Green
| Comte Northumberland
| Henry Percy, anomenat Hotspur
| Lord Ross
| Lord Willoughby
| Lord Fitzwater
| El Bisbe de Carlisle
| L' Abat de Westminster
| El Lord mariscal
| Sir Esteve Scoop
| Sir Pierce de Exton
| Capità galès
| La Reina, esposa de Ricard II
| Duquessa de Gloucester
| Duquessa de York
| Dames de companyia de la Reina
| Lors, Dames, Jardiners, Heralds, Oficials,
Soldays, Missatgers i
membres del seguici.
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
|
|
1,1:
Londres, Palau del Rei Ricard
1,2: Palau del Duc de Lancaster
1,3: Camps a Coventry
1,4: Cambra al castell del Rei
2,1:
Ely House
2,2: Al palau
2,3: Erm a Gloucestershire
2,4: Un camp de Gal·les
3,1:
Bristol, davant el castell
3,2: Costa gal·lesa, davant un castell
3,3: Gales davant del castell de Flint
3,4: Langley, jardí del duc de York
4,1:
Saló de Westminster
5,1:
Londres, un carrer cap a la Torre
5,2: Palau del Duc de York
5,3: Palau reial
5,4: El mateix lloc
5,5: Castell de Pomfret
5,6: Castell de Windsor
|
|
És un drama en cinc actes de 4,4,4,1 i 6 escenes respectivament.
L'obra està escrita en vers en la seva totalitat. Es tracta de pentàmetres
iàmbics de vers blanc.
A Ricard II el vers shakespeareà arriba a la seva major
expressió lírica. El soliloqui de Ricard II a 5.5 pronunciat pel
rei just abans de morir és citat freqüentment com a mostra de
l'expressió lírica del valor i l'orgull d'un Rei ungit.
|
|
La Tragèdia del Rei Ricard II, és la primera d'una seqüència de
quatre drames històrics coneguts com la segona tetralogia dedicada a les
primeres fases de l'enfrontament de les cases de York i de Lancaster.
De Ricard II la principal característica és el lirisme del llenguatge
que es converteix en el símbol del Rei medieval que va tenir major consciència
de la unció sagrada de la qual era portador. La figura del Rei té molt més
de poeta que de guerrer. Paral·lelament en l'obra no apareixen
reflectides les batalles, sinó que tota l'atenció està en els
parlaments de les grans figures representades. La profusió de parlaments
lírics de Ricard contrasta amb la pobresa lingüística de Bolingbroke.
Edicions
amb notes
Ricard II traducció i notes de Salvador Oliva. Barcelona : TV3 Televisió de Catalunya :
Vicens-Vives,
1984
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Stanley Wells.
Clarendon Press, Oxford, 1989
Estudis
monogràfics
Saccio, Peter. Shakespeare's
English Kings: History, Chronicle, and Drama. 2nd ed. Oxford: Oxford US, 2000.
Steel, Anthony.
The
Tragedy of King Richard the Second.
Cambridge, England: Cambridge University Press, 1941.
|
|
