Google a XTEC
  

Principal Mapa

Somni d'una nit d'estiu

 

 
[Argument]
[Comentari]

   

Títol originalA Midsummer Night's Dream 

Argument de Somni d'una nit d'estiu

Primer Acte 

Teseu  prepara les seves noces amb Hipòlita quan Egeu acudeix per a reclamar justícia, doncs la seva filla Hèrmia es nega a casar-se amb Demetri. Hèrmia addueix que ella està promesa a Lisandre i que Demetri, al seu torn, havia donat paraula de matrimoni a la seva amiga Elena. El Duc concedeix a Hèrmia la possibilitat de retirar-se a un convent o perdre la vida. Lisandre proposa a Hèrmia que s'escapin junts cap a casa de la seva tia que viu fora d'Atenes ja que allí no preval la jurisdicció de Teseu. Hèrmia li conta el pla a la seva amiga Elena i aquesta, al seu torn, l'hi revela al seu estimat Demetri. Així que els quatre joves surten d'Atenes alhora, Hèrmia al costat de Lisandre, Demetri perseguint a Hèrmia i Elena rera de Demetri. Mentrestant, un grup d'actors està preparant una obra de teatre amb l'esperança que la seva sigui la representació escollida per a celebrar les noces del Duc Teseu. Els actors acorden que es trobaran en el bosc per a assajar l'obra. 

Segon Acte 

Al bosc als afores d'Atenes viuen tota classe de fades i follets liderats per Titània, la Reina de les Fades i Oberó, el Rei dels Follets. Titània i Oberó han discutit per un nou servent i Oberó, empipat, envia al seu fidel Puck que reculli la saba de certa planta que, fregada contra les parpelles de qualsevol dorment, aconsegueix que la persona, al despertar, s'enamori perdudament del primer ésser que veu. Oberó vol usar el filtre amorós per a venjar-se de Titània però mentre està esperant el retorn de Puck observa la lamentable escena d'amor en la qual la bella Elena és rebutjada per Demetri que camina rera els passos de Hèrmia. Quan Puck acudeix amb la planta, Oberó li dóna ordres perquè unti  la saba en les parpelles d'un jove atenès que passeja pel bosc. Després quan Titània es queda dormida, és el propi Oberó qui unta les parpelles de la reina amb el filtre d'amor. Al bosc s'hi estan Lisandre i Hèrmia que han fugit  junts i, cansats pel viatge, es posen a dormir. Puck creu que Lisandre és l'atenès de qui li havia parlat Oberó i aboca el contingut del flascó en els ulls del jove. Quan Lisandre desperta, Elena està allí i, al ser ella la primera persona que veu, queda perdudament enamorat d'Elena i abandona  Hèrmia. 

Tercer Acte 

La companyia d'actors també arriba al bosc per a assajar. Puck converteix en un ase a  un dels actors i quan Titània desperta és aquest ase el primer ésser que veu i se'n enamora. Mentrestant Oberó, que s'ha adonat de l'error de Puck aboca la poció màgica als ulls de Demetri i quan aquest desperta es troba amb Elena. Ara tant Lisandre com Demetri  estan enamorats de Elena, qui creu que es burlen d'ella. Quan Hèrmia se'ls troba tampoc pot creure el que veuen els seus ulls i menys, quan els dos joves comencen a barallar-se per Elena. Oberó, que observa l'escena, fa que Puck dormi els dos joves i que aboqui la poció en les parpelles de Lisandre, assegurant-se que, quan desperti, sigui Hèrmia la primera persona a qui vegi. 

Quart Acte 

Mentre Titània jeu dormida al costat de Bottom, Oberó dóna ordres a Robin perquè li lliuri el patge pel qual ell i la Reina de les Fades havien discutit. Després Puck retorna el seu aspecte original a Bottom i Oberó lleva el filtre d'amor dels ulls de Titània. Mentrestant, els quatre joves atenesos s'han quedat dormits en el bosc, a l'alba arriben Teseu, Hipòlita i Egeu i accepten la situació dels enamorats. Aquell mateix dia se celebraran les noces del Duc d'Atenes amb la Reina de les Amazones i les de Lisandre amb Hèrmia i Demetri amb Elena. Bottom es desperta i creu que tot ha estat un somni. 

Cinquè Acte 

Per fi se celebren  les triples noces en el palau de Teseu i la companyia escollida per a representar una obra és la presentada per la companyia de Bottom i els seus amics.  

Comentari

La "Midsummer Night" correspon a la nit del solstici d'estiu, celebrada des de l'antiguitat tant en les cultures mediterrànies (nit de Sant Joan) com en les celtes i sobretot en les escandinaves, en els quals punts   més nòrdics es produeix l'extraordinari fenomen del "sol de mitjanit". La màgia de la nit més curta de l'any, quan la llum sembla vèncer  les tenebres, es converteix en una poderosa font de imageneria en mans de Shakespeare. 

En aquesta exquisida comèdia, conviuen els quatre móns renaixentistes en excel·lent harmonia, fins fondre's en un final feliç de noces dobles. Teseu i Hipòlita són els representants de la noblesa; Titània, Oberón i Puck de la màgia i la fantasia, els quatre joves perduts al bosc,  la incipient burgesia ciutadana i Bottom i els seus companys, la classe menestral.

   
free hit counter  

 Susanna Alonso-Cuevillas Sayrol  2004  Correspondència amb ls professora

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament 

Xarxa telemàtica educativa de Catalunya