|
Títol original: Venus and Adonis
|
Cronologia
de Venus i Adonis
Es tracta de la primera obra publicada per
Shakespeare. Editat en 1593 per Richard Field, el poema estŕ dedicat a
Henry Wriothesley, Conde de Southampton. El poema va gaudir de gran
acollida i durant la vida de Shakespeare va tenir 10 reimpressions.
|
Fonts
de Venus i Adonis
Ovidi al llibre X de Metamorfosi narra la histňria de
Venus i Adonis. Shakespeare podria haver llegit l'original en llatí o la
traducció anglesa d’Arthur Golding publicada al 1567
|
| 1907 |
Venus i Adonis ; trad. de Magí Morera i Galícia ; |
|
Argument
de Venus i Adonis
Enamorada del bell jove, la
deessa tracta de dissuadir Adonis de la caça la que vol marxar, perň no
aconsegueix el seu amor. A l'endemŕ Venus el torna a citar perň Adonis
prefereix anar a la caça del senglar, ella intenta, de nou, retenir-lo perň el
jove marxa finalment a la caça en la qual troba la mort. Venus escolta els
udols dels gossos d’Adonis i topa amb un senglar tacat de sang, finalment
troba el cos d’Adonis.
A diferčncia d'Ovidi, la qual
Venus converteix Adonis en una ančmona, Shakespeare fa que Adonis desapareixi
deixant al seu lloc una bella flor blanca i vermella que Venus arrenca
amorosament.
|
|
Edicions amb notes
Venus i Adonis / William Shakespeare trad. de Morera i Galicia prefaci
de Josep Carner; Barcelona Publicacions de la Revista 1918
Venus and Adonis ; Lucrece and the Minor poems / [William Shakespeare]
; edited by Albert Feuillerat; Yale University Press, New Haven,
1927
Estudis monogrŕfics
Bate, Jonathan; Shakespeare and Ovid. Oxford University Press; New
York, 1994.
Blythe, David; Shakespeare's Venus and Adonis .Explicator. Volume: 53.
Issue: 2. Publication Year: 1995. Page Number: 68.
|
Anŕlisi
de Venus i Adonis
Venus i Adonis
és un poema de 1194 versos pentŕmetres iŕmbics agrupats en 199
estrofes de sisena rima (quartet seguit d'apariat seguint l'esquema a.b.a.b.c.c.
Es tracta d'un poema trŕgic
molt a l'estil de la moda sentimental renaixentista iniciada per Edmund Spenser
amb Fairie Queen. Shakespeare adopta el to erňtic d'Ovidi que també
va utilitzar per la mateixa čpoca Cristopher Marlowe en Hero i
Leandre.
En un ambient mitolňgic i pastoral, els dos únics personatges són
Venus i Adonis, perň estan acompanyats d'una sčrie d'animals que reben el
tractament de persones. La lascívia del cavall semental, el temor de la
llebre, el seny del cargol i la violčncia del senglar s'integren harmňnicament
en el poema.
|
