[AUDICIONS] [COMPOSITORS]
[FORMES MUSICALS] [KIDS]
[MOVIMENTS]
Hugo
Wolf
(Windischgraz [Àustria], actualment Slovenjgradec [Eslovènia] 1860 - Viena, 1903) Els primers
contactes d'Hugo Wolf amb la música van començar molt aviat.
Des dels cinc anys anava a classes de violí i piano al Gymnassium
de Graz. També molt aviat es va manifestar el seu caràcter
conflictiu que marcaria la relació del compositor amb la seva obra.
Als quinze anys s'inscriu al Conservatori de Viena en contra de la voluntat
del seu pare i dos anys més tard se'n va per una baralla amb el
director. Seguirà mantenint al llarg de la seva vida una actitud
violentament rebel contra el tradicionalisme i l'academicisme de les institucions.
És
un dels representants de la Viena d'aquell moment, contemporani de Freud,
Klimt i Mahler. L'any
1878 li és diagnosticada una sífilis. És en aquest
moment que comença a composar el Quartet en re menor. Són
mesos de dedicació compulsiva a la música i a la literatura
i rep el recolzament de Liszt. L'any 1881 aconsegueix el lloc de segon
Kapellmeister a Salzburg que l'ajuda a resoldre els seus problemes
econòmics, però dos anys més tard torna a Viena.
Estrena el seu poema simfònic Pentesilea entre la incomprensió
general, malgrat això alguns músics van adonar-se de la
categoria del nou compositor. L'any 1884 accepta el treball de crític
musical en una revista de divulgació, Salonblatt, en la
que escriu fins el 1887. Amb la seva sinceritat, actitud provocadora i
clara adscripció a la línia de Wagner es guanya força
enemics. Va atacar la música de Brahms i Dvorák però
va ser un dels primers en reconèixer la importància de Bruckner.
Com a
compositor, adquireix certa acceptació amb la Serenata italiana
(1887). Quan el seu pare mor l'any 1887 té dificultats per seguir
vivint a Viena i es trasllada Perchtoldsdorf i, després, a Schloss-Matzen
(prop de Brixlegg). A començaments del 1888 es submergeix en la
composició de Lieder
sobre poemes de Mörike. En carta a un amic, datada el 23 de març
del 1888 diu de la seva feina que es tracta d'"obres mestres".
En menys de tres mesos, lliurat a una autèntica febre creativa,
posa música a 43 d'aquests poemes. La seva activitat compositiva
es transforma en una manifestació espasmòdica. A etapes
d'intensa activitat segueixen autèntics buits, potser per una personalitat
maníac-depressiva. Durant la primavera del 1889 escriu uns cinquanta
Lieder de Goethe com, per exemple,
Der Rattenfänger .
L'any 1890 ha acabat l'Spanisches Liederbuch, 44 poesies de la
lírica castellana traduïdes a l'alemany. El ritme productiu
va declinant, però a finals del 1890 i principis del 1891 ha enllestit
l'Italienisches Liederbuch, una altra inqüestionable obra
mestra. Abans, l'estiu del 1889, Wolf realitza un esperat viatge a Bayreuth,
on pot escoltar Els mestres cantors de Nüremberg i Parsifal,
del seu admirat Richard Wagner. Una mica més tard les seves dificultats
augmenten. L'any 1892 se li diagnostica una depressió a conseqüència
de la qual no escriu ni una sola nota. És ara, paradoxalment, que
la seva música va sortint de l'anonimat. Es publiquen els seus
Lieder, que guanyen reconeixement a Àustria i Alemanya,
es programen en diferents concerts fins el 1894; li agraden a Brahms i
inclús a l'adust crític Hanslick, que té l'oportunitat
d'escoltar-los a Viena el 2 de desembre d'aquell mateix any. L'any 1895
torna a una idea que anteriorment havia desestimat d'una òpera,
Der Corregidor, basada en Alarcón. Durant la primavera del
1896 afegeix 24 cançons més a l'Italienisches Liederbuch
i el mes de març del 1897 composa tres únics però
magistrals Lieder sobre Michelangelo. S'interessa
per la composició d'una altra òpera de tema espanyol, Manuel
Venegas, de la que el mes de setembre del 1897 composa 50 pàgines
de la part vocal, però es produeix una nova crisi i encara que
hi ha una breu fase de recuperació durant el 1898, els darrers
cinc anys de la seva vida seran un autèntic suplici, tant per ell
com pels seus amics, que assisteixen impotents a l'enfonsament del músic
en la foscor de la bogeria en un sanatori psiquiàtric. Informació extreta de: - 1878-1883: Nuevos caminos, nuevas impresiones, Volum de la col·lecció Història de la Música, Ed. Deutsche Grammophon, Madrid, 1998 (inclou CD amb peces de Gabriel Fauré i Hugo Wolf) |