La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són les seves parts més significatives.

Al costat de l'himne ritual es va desenvolupar l'himne com a gènere exclusivament literari.

Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, a part del grup que té el nom específic de salms, que són anomenades himnes o càntics.

Els cristians van composar ben aviat himnes, que eren cantats en les celebracions culturals.

Mentre les litúrgies orientals han donat una gran cabuda als himnes i a les composicions poètiques no bíbliques, en la litúrgia llatina aquest ús ha estat molt més reduït. Amb tot, el culte protestant li va donar nou relleu i va afavorir, així, la composició d'himnes.

Actualment, l'himne es troba més associat a una composició que exalta accions i ideals de l'individu, d'un poble , d'una comunitat, d'un partit, d'un equip, d'un esdeveniment esportiu, etc.

En termes generals, es podria englobar els himnes en el que s'anomena música funcional.