[AUDICIONS] [COMPOSITORS] [FORMES MUSICALS] [KIDS] [LIEDER] [MOVIMENTS] [POETES i ESCRIPTORS] [WINTERREISE]


ACORDIÓ Sous le ciel de Paris (fragment) - Hubert Giraud
acordió cromàticL’acordió és un instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços, mentre que amb els dits de la mà dreta es premen les tecles, o els botons que produeixen la melodia, i amb els la mà esquerra es tecleja sobre els botons dels baixos i dels acords per a l'acompanyament.

Dels botons de la mà esquerra que produeixen acords és d’on ve el nom de l'instrument.

El primer instrument amb el nom d'acordió va ser patentat a Viena per Cyrillus Demian l'any 1829. Va tenir de seguida una gran acollida, i molt aviat es va fabricar a Bèlgica, França i Suïssa.

Aquests primers acordions eren diatònics. Això vol dir que amb un mateix botó es fan sonar dues notes diferents, una quan la manxa bufa i l’altra quan xucla igual que les harmòniques.

acordió diatònicEls acordions de seguida van esdevenir indispensables en totes les formacions de música tradicional, i actualment encara es construeixen. El seu model més habitual és el de dos rengles de botons i vuit baixos.

A Catalunya, és present encara als Pirineus, tal com es fa palès en la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, que des del 1976 se celebra cada mes de juliol a Arsèguel (Alt Urgell).

Cap al final del segle XIX, es va inventar el sistema d'acordió unisonor, que fa sonar la mateixa nota o acord tant en xuclar com en bufar. Aquests acordions s'anomenen cromàtics i el seu model habitual és de tecles com les del piano a la mà dreta i botons a la mà esquerra.

La manxa d’un acordió no es pot “forçar”. Això vol dir que si queda oberta o està tancada i s’ha acabat de tocar una peça o encara no s’ha començat i no es toquen les tecles ni els botons, s’ha d’obrir o tancar mitjançant un botó especial situat a la banda esquerra.

[ÍNDEX] [HOME]