La basílica de Santa Sofia és l'obra més important i més madura de l'arquitectura justiniana, el marc adequat al solemne cerimonial político-religiós on quedava salvaguardat el poder teocràtic de l'emperador.
Va ser construïda entre el 532 i el 537, però és l'obra més important d'un estil que va recollir l'herència arquitectònica i decorativa de l'art hel·lenístic i del romà, com també de l'art paleocristià i de l'Àsia Menor, amb l'ús que es va fer dels espais coberts amb volta i el domini que se'n va adquirir.