Església de Santa Maria Novella
Alberti sembla reprendre el romànic toscà com a darrera expressió d'allò clàssic, i hi acudeix per rescatar alguns motius decoratius, així com el caràcter bicromàtic del conjunt. Això no obstant, defineix un nou tipus de façana d'església amb una forta disciplina geomètrica basada en la modulació del quadrat, que perduraria, amb variants, fins a l'època barroca: un cos inferior al qual se superposa, una mica retractat, un basament. Sobre aquest s'aixeca una façana de templet amb frontó triangular; la relació entre el templet i el basament, a través de contraforts convertits en volutes, fou sens dubte un dels motius que més fortuna tingué en el llenguatge arquitectònic d'Alberti.
[tancar]