La calçada romana

Construcció d'una via
"El primer que s'ha de fer es cavar solcs, esborrar els camins antics i cavar profundament treient la terra; després s'ha d'omplir de nou el forat que s'ha excavat i preparar un bon suport per a la part inferior, a fi que no cedeixi el terra i les pedres no tinguin una base falsa i uns fonaments insegurs. Després s'ha de trabar el pis de la via, afegint, per ambdos costats, vorades i blocs puntals. Oh, quantes mans treballant a la vegada! Uns talen el bosc i deixen lliure el pas per les muntanyes. Uns altres aixequen les pedres i cobreixen l'obra amb la calç en pols que surt del forn i amb tova volcànica. Uns altres drenen a mà les llacunes i desvien les rieres."

Estaci, Silves, 4, 3, 40-55

Malgrat la diferència de tècniques de construcció segons les zones, els romans procedien de la següent manera:

1. Traçaven el recorregut que devia seguir la carretera i excavaven dos petits canals que eren recoberts per dues fileres de pedres, quedant així delimitada la seva amplada.
2. Obrien un canal entre les dues filades i posaven, al fons, pedres de tamany mitjà sense argamassa (statumen).
3. Cobrien aquest primer estat amb una gruixuda capa de sorra o grava, de vegades barrejada amb morter (rudus).
4. Finalment col·locaven un revestiment format per pedres triturades (nucleus) o per lloses de pedra (stratum).

[tancar]