El paviment dels carrers és una mostra més de la gran capacitat previsòria i pràctica dels romans.
Les voreres estaven 15 cm per sobre de la calçada, amb la finalitat d'evitar que els vehicles poguessin envair aquesta zona reservada als vianants. De tant en tant, la calçada era travessada per una filera de blocs de pedra equidistants entre si amb un doble objectiu: d'una banda, per facilitar el creuament del carrer als vianants; d'altra banda, per evitar que els vehicles poguessin assolir velocitats elevades.
Quan plovia, l'aigua era recollida per les clavegueres situades sota les voreres; en el cas que amb una pluja torrencial es formessin bassals a la calçada, els vianants podrien creuar-la sense cap problema, gràcies als blocs de pedra abans esmentats.