L'eix de la ciutat el constitueix una avinguda immensa recta, al final de la cual hi ha la Plaza de los Tres Poderes amb els seus edificis emblemàtics. Lúcio Costa hi aconsegueix reunir la funció i el símbol d'una manera magistral. Aquest concepte, que resulta teatral i funcional alhora, confereix a aquesta ciutat i als seus edificis un caràcter realment esglaiador.