El doble codi freqüent en el postmodern es fa patent aquí, ja que planteja tot l'edifici com una gran columna, dividida en base, fust i capitell. Al seu torn, la cara divergent procedent de les dues grans i imaginàries columnes de la façana suggereix la idea de grandesa i lluminositat de propòsits molt d'acord amb el gust del poble nord-americà.