ACTIVITATS

El naixement d'Apol·lo i Àrtemis

Llegeix el text i respon les preguntes següents. Recorda que Diana és el nom llatí d'Àrtemis. Per contestar-ne algunes necessitaràs informació que obtindràs clicant damunt els enllaços del text.

1. Qui va ser la mare d’Apol·lo i Àrtemis?

2. Per què creus que Àrtemis és la deessa protectora dels parts?

3. Qui persegueix Latona? Per què? Com la va defensar el seu fill?

4. Quin és el nou nom de l’illa on Latona va donar a llum?

5. Esbrina qui va ser l'autor d'aquest text i quan va viure. Pots utilitzar un cercador com Google, o anar al web El poder de la palabra, o des del centre consultar la Gran Enciclopèdia Catalana. Quin altre autor és la seva font d'informació?  I quina obra en concret? Investiga també sobre aquest altre autor (llatí) i l'obra en aquest mateix web.

L'oracle de Delfos

1. Mira't el quadre de Turner i esbrina amb quina arma Apol·lo va matar Pitó.

2. Exercici d'associació: relaciona les diverses parts de la zona del santuari amb les lletres corresponents del plànol.

3. Exercici d'associació: relaciona les construccions del recinte amb els números del dibuix de la restitució.

4.- Per què el trípode és un emblema d'Apol·lo?

5.- Per què creus que els oracles eren tan enigmàtics?

6. Exercici d'associació: Identifica les fotografies següents relacionant el seu número amb les lletres corresponents a les construccions de Delfos indicades a continuació.

Les Muses

1. La pintura de Poussin mostra Apol·lo i la font Castàlia entre poetes i les Muses. Un dels personatges és la font Castàlia, representada en forma humana. Més concretament, com apareix representada?

2. En el mateix quadre de Poussin, què ofereixen els Amorets i Apol·lo als poetes?

3. Exercici d'associació: les figures el Sarcòfag de les Muses.

4. En les pintures de Simon Vouet (a) Què canvia en l'atribut que caracteritza Cal·líope respecte de la que apareix en el Sarcòfag de les Muses? (b) Sabries dir per què?

5. En el plafó de Melpòmene, Èrato i Polihímnia d'Eustache Le Sueur una de les Muses no té cap atribut. (a) Quina de les tres? (b) Cap a on mira? (c) Quina impressió fa?

6. Quin atribut porta la Clio d'Eustache Le Sueur?

7. Quin atribut du Terpsícora d'Eustache Le Sueur?

8. Passa res de semblant amb el canvi dels atributs de les altres Muses?

Dafne i Apol·lo

1. Exercici d'omplir buits: el resum del mite de Dafne.

2. Respon:

1. Què tenen en comú Dafne i la deessa Àrtemis o Diana? 
2. Quan Apol·lo es presenta a Dafne, li diu qui és fent esment de quatre de les seves funcions; quines són?   
3. Per què diu Ovidi que Apol·lo "espera aconseguir allò que desitja i els seus propis oracles l'enganyen"?

3. Mira't l'escultura de l'artista italià Bernini, i digues quins dos moments de la narració d'Ovidi reflecteix l'escultura.

Gian Lorenzo Bernini, Apol·lo i Dafne (1622·25), 

Galleria Borghese, Roma.

4. Observa la pintura del venecià Giovanni Battista Tiepolo i respon:

1. Quins altres dos personatges del mite surten darrere Dafne? Com els reconeixes?
2. Apol·lo apareix representat amb dos trets que el caracteritzen i que pots observar en el detall del cap. A veure si els identifiques i descobreixes en quina contradicció cau l'artista pel que fa a l'ordre dels fets (et pot ajudar rellegir el final del relat d'Ovidi).  

Giovanni Battista Tiepolo, Apol·lo perseguint Dafne (1765-66), 

National Gallery of Art, Washington.

Sencer (dalt) i detall (sota)

5. Llegeix el sonet de Garcilaso de la Vega (1501·1536) i tot seguit respon les preguntes.

1. Garcilaso descriu en els dos primers quartets la conversió en llorer de Dafne. En primer lloc relaciona les parts del cos amb les de l'arbre i tot seguit compara la transformació descrita per Garcilaso amb la descrita per Ovidi. Què en dedueixes?
2. De qui parla la tercera estrofa? Per què plora?
3. En l'última estrofa el poema passa del mite de Dafne a un tema d'abast general, que resulta ser una paradoxa. Pensa quin pot ser.

6. Després de llegir aquest altre sonet, contesta les preguntes.

1. "Cruda" en aquest sonet té un doble sentit. Per un cantó significa "cruel, sense pietat" (envers el seu enamorat). Però, podries donar una altra interpretació, tenint en compte que l'empaita Apol·lo, el Sol?
2. En aquest primer quartet Quevedo insinua una transformació burlesca diferent de la mitològica que recull al final del poema. En què i per què li sembla que s'ha de convertir Dafne?
3. En el segon quartet trobem una contraposició jocosa entre el carcaix que sona i la "bolsa muda". Què vol dir amb aquesta expressió? A què queda rebaixada Dafne?
4. Compara el to d'aquest sonet de Quevedo amb el de Garcilaso. Com és de cadascun? Fixa't sobretot en el tractament d'Apol·lo.