L'oracle
L'activitat que centrava la vida del santuari
era endevinar el futur i donar consells. Abans d'entrar al temple, el
client es purificava amb aigua sagrada i deixava a l'altar exterior una
quantitat de diners; tot seguit, dins la cella, sacrificava ovelles o
cabres. Aleshores el consultant podia passar a l'adyton, on la
Pítia o Pitonissa ja estava en èxtasi, oculta segurament darrera
una cortina i asseguda en un trípode. Un sacerdot, el prophétes,
trasmetia la pregunta del client a la Pítia, que contestava amb crits
i paraules incomprensibles. El prophétes els interpretava i donava
una resposta en vers i amb una forma més o menys enigmàtica, sense que
la hi pogués explicar cap sacerdot de Delfos.
El rei Egeu consulta la pítia, asseguda en el trípode, ca. 440-430 a.C., Museu de Berlín. Foto: Wikipedia.
L'ambigüitat de les respostes de la Pítia podem
veure-la en la que va donar, segons conta l'historiador grec Heròdot,
a Cres, rei de Lídia, que volia saber si era prudent enfrontar-se a la
política expansionista de Cir, rei dels perses i medes:
|
"Ves, quan un mul esdevingui rei dels medes, aleshores, lidi de delicat caminar, fuig més enllà de l'Hermos, de molts codolets; no et quedis ni t'avergonyeixi's de ser covard". Heròdot, 1, 55, traducció de Rubén J. Montañés. |
Com és natural Cres es va pensar que "quan
un mul esdevingui rei dels medes" volia dir ‘mai', i va emprendre
una guerra contra Cir amb un resultat desastrós. Un cop va ser vençut,
va comprendre a la fi l'oracle: Cir, igual que un mul, era de raça mixta,
ja que era fill de pare persa i de mare meda.
L'oracle responia qüestions de moral individual i de religió. S'ocupava
de la purificació dels homicides assenyalant-los què havien de fer per
alliberar el seu esperit dels remordiments. Però sobretot l'oracle va
tenir una gran trascendència política. Diverses circumstàncies expliquen
que les seves prediccions fossin sovint encertades: unes vegades perquè
la informació de què disposaven els sacerdots permetia donar prediccions
segures, altres cops perquè el prestigi de l'oracle era tan gran que el
seu dictamen tenia una influència decisiva en el desenvolupament dels
fets, o altres perquè l'ambigüitat de la resposta deixava camí obert a
més d'una interpretació.
