EL NAIXEMENT D'APOL·LO I ÀRTEMIS

 

 

Sobre Latona, filla de Ceos, que va donar a llum Apol·lo i Diana

 

Es dedueix del poema d’Ovidi que Latona va ser filla de Ceos, perquè diu:

"Preferiu, si goseu, aquella Titànida filla d’un tal Ceos, etc." [Metamorfosis, VI, 185-186].

Els antics pretenen que va ser també estimada i seduïda per Júpiter i que en va concebre fills bessons: Apol·lo i Diana. Diuen que a Juno li va sentar tan malament que no solament li negava tota la terra per deixar-hi la càrrega del seu ventre sinó que fins i tot li va enviar Pitó, una serp enorme, amb la finalitat de fer-la fugir i posar-li obstacles. Latona va escapar-ne aterrida però sense trobar cap lloc que l’acceptés, fins que es va acostar a l’illa d’Ortígia. Aquesta la va acollir i allà mateix va començar per donar a llum a Diana, la qual de seguida va posar al servei de la seva mare l’ofici de llevadora quan el seu germà era a punt de néixer i va rebre Apol·lo quan va néixer. Tot seguit l’infant va matar amb les seves fletxes Pitó i va començar a donar respostes als qui les demanaven. Així mateix diuen que a causa d’aquest part es va canviar el nom de l’illa, perquè al principi es va anomenar Ortígia però després va passar a ser dita Delos.

Giovanni Boccaccio, Genealogia dels déus pagans

Leto o Latona amb els seus fills Apol·lo i Àrtemis,
Font de Latona, Jardins de Versailles (SG).