LA REPRESENTACIÓ

Tant en la tragèdia com en la comèdia s'alternaven tenien parts cantades i parts dialogades. Les parts cantades anaven a càrrec del cor, un personatge col·lectiu -per exemple un cor de vells, de mariners, de dones o d'esclaves-, que al mateix temps que cantava dansava a l'orquestra. El nombre de coreutes o membres del cor era de 15 a la tragèdia i 24 a la comèdia, i estaven a les ordres del corifeu o cap del cor. El corifeu també podia expressar el sentiment del cor en el diàleg amb els personatges.

Els actors eren un màxim de tres. Això vol dir que no hi podia haver més de tres personatges parlant a les parts dialogades i que cada actor havia de representar diversos papers dins la mateixa obra. Els actors, igual que els coreutes, eren exclusivament homes, fins i tot quan representaven personatges femenins, però aquesta incongruència quedava dissimulada pel fet que els uns i els altres duien màscares. Les màscares i els vestits indicaven al públic els papers -qui era el rei o qui el missatger. La màscara impedia veure l'expressió de la cara i, per tant, l'actor expressava els sentiments del personatge amb gestos exagerats o verbalment.

Tant el cor i els actors com el públic que assistia al teatre eren ciutadans. El teatre, per tant, era considerat un fet cívic de gran importància, en la preparació del qual participava el poble i el destinatari del qual era el mateix poble. Per això als primers temps l'entrada era lliure i l'Estat fins i tot donava un ajut econòmic perquè els qui tenien pocs recursos poguessin assistir-hi sense perdre un dia de sou. Més endavant s'havia de pagar una entrada. Les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol. El públic doncs es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. L'ambient devia ser força bulliciós, perquè es xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. La graderia es dividia en sectors: la primera fila era reservada als sacerdots, als magistrats i als ciutadans distingits. Actualment es discuteix si les dones hi podien assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser gaire ben vistes i seien a les grades més altes.

Dionís