EL MÓN GREC EN L'ANTIGUITAT CLÀSSICA El món grec a l'època clàssica (s. V i IV a. C.) no va constituir mai un estat únic sinó que els nuclis polítics eren les ciutats-estat (polis) independents. La geografia explica parcialment aquesta dispersió: Grècia era en la seva part continental europea (Balcans) i asiàtica (orient de l'Àsia Menor o l'actual Turquia) un conjunt de valls i petites planes separades per muntanyes que feien difícil la comunicació terrestre i en la seva part insular una multitud d'illes del mar Egeu i Jònic. Quan els grecs es van expandir per totes les costes del Mediterrani, des del Mar Negre a la península Ibèrica, passant per Sicília i el sud de la península itàlica (la Magna Grècia), les colònies que hi van fundar van organitzar-se també com a polis independents. Malgrat la seva divisió política els grecs eren conscient de compartir una mateixa cultura comuna, amb una llengua, una literatura i una religió comunes. Així, si bé els originaris d'una polis eren considerats estrangers en una altra polis, rebien el nom comú d'hel·lens enfront dels bàrbars, els estrangers no grecs. Mapa de la colonització grega (Euroaventura). La polis solia estar constituïda per:
Les polis tenien diferents sistemes de govern:
Atenes era una polis que durant l'època clàssica va governar-se gairebé sempre amb un règim democràtic. El seu territori, anomenat Àtica, era un dels més extens de les polis gregues i la seva població, majoritàriament rural, era la més nombrosa.
|