ELS SATÈL·LITS DELS PLANETES

Exercici d'omplir els espais en blanc

Omple tots els espais en blanc i després clica per comprovar les teves respostes. Usa el botó "Ajuda" perquè et surti una lletra, si dubtes amb alguna pregunta. També pots clicar el botó "Pista" per tenir un indici. Tingues en compte que perdràs punts si demanes ajudes o pistes!

PERSONATGES QUE DONEN NOM ALS SATÈL·LITS

AMALTEA: cabra que va alletar i criar Zeus en la seva infantesa.

CAL·LISTO: nimfa del bosc que acompanyava Àrtemis. Zeus la va estimar sota la figura d'Àrtemis. Quan aquesta deessa va descobrir que estava embarassada, la va convertir en ossa. Després, però, Zeus la va transformar en una constel·lació, l'Ossa Major.

CARONT: barquer que transporta les ànimes dels morts a l'altra riba de l'Estix, al regne d'Hades.

DEIMOS: significa "terror" en grec. És un fill d'Ares que acompanya el seu pare en els combats.

DIONE: és una de les Titànides germanes de Cronos.

EUROPA: donzella fenícia que Zeus, transformat en toro, va raptar i es va emportar a Creta.

FOBOS: en grec vol dir "por". Com el seu germà Deimos, segueix el seu pare Ares als combats.

GANIMEDES: bell i jove troià que Zeus va estimar i va raptar en forma d'àguila. Després el va fer el seu coper.

HIPERÍON: és un dels titans, pare del Sol, la Lluna i l'Aurora.

IO: donzella estimada per Zeus, a la qual va convertir en vedella per salvar-la de la ira d'Hera.

JÀPET: un dels titans, pare de Prometeu i Atlas.

LEDA: esposa de Tindàreu que, havent-la posseït Zeus, transformat en cigne, va donar a llum dos ous, dels quals van néixer Helena i Càstor i Clitemnestra i Pòl·lux.

NEREIDA: les filles de Nereu o Nereides són divinitats femenines del mar.

REA: titànide esposa de Cronos i mare dels sis primers déus olímpics.

TETIS: la més jove de les filles de Gea i Úranos. Casada amb Oceà, és la mare de tots els rius del món.

TITÀ: és el nom genèric per als sis fills mascles d'Úranos i Gea, entre els quals es compta Cronos.

TRITÓ: déu marí fill de Posidó i Amfitrite.

D'ençà que Galileo Galiei descobrí el 1610 els quatre satèl·lits més grans de Júpiter, els astrònoms han designat generalment els satèl·lits dels diversos planetes amb noms de personatges mitològics relacionats amb el déu que serveix per anomenar el planeta del qual depenen. Mira el quadre de l'esquerra i esbrina per l'explicació sobre cada personatge a quin planeta pertany cada satèl·lit i omple els forats amb els noms corresponents PER ORDRE ALFABÈTIC.

Mart té dos satèl·lits, anomenats i .

Al voltant de Júpiter giren catorze llunes, les més grans de les quals són , , , , i .

Volten entorn de Saturn setze o disset satèl·lits, dels quals sis reben el nom d'un dels seus germans o germanes: , , , , i .

Els noms dels cinc satèl·lits d'Urà no provenen de la mitologia clàssica.

Neptú posseeïx dos satèl·lits: i .

L'últim dels planetes del sistema solar, Plutó, té un sol satèl·lit, que rep el nom de .