Bibliografia bàsica

HISTÒRIA GENERAL

G. DUBY (1987), Atlas histórico mundial, Madrid - Barcelona, Debate, 1989.

H. KINDER - W. HILGEMANN, Atlas Historico Mundial. 1, De los orígenes a la Revolución Francesa, Madrid, Istmo, 2003.

MÓN ANTIC

J. ALBERICH et alii, Grecs i romans, Barcelona, 1989.

J. ALBERICH - M. ROS, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993.

A. CARTER - Diagram Group, Themes for Classical Studies, Cambridge 1991.

P. CONNOLLY, La ciudad antigua, Madrid, Acento, 1998.

F. FERRARI et alii, Dizionario della civiltà classica, Milà, Rizzoli, 1993

M. C. HOWATSON, Diccionario de la literatura clásica, Madrid, Alianza Editorial, 1991.

F. KOLB (1984), La ciudad en la antigüedad, Madrid 1992.

MITOLOGIA

I. AGHION - C. BARBILLON - F. LISSARRAGUE, Guía iconográfica de los héroes y dioses de la antigüedad, Madrid, Alianza editorial, 1997.

R. BUXTON, El imaginario griego. Los contextos de la mitología, Madrid, Cambridge University Press, 2000.

T. H. CARPENTER, Art and Myth in Ancient Greece, Londres 1991.

C. FALCÓN - E. FERNÁNDEZ-GALIANO - R. LÓPEZ, Diccionario de la mitología clásica, Madrid, Alianza Editorial, 1980.

C. GARCÍA GUAL, Introducción a la mitología griega, Madrid, Alianza Editorial, 1992.

M. GIBSON, Mitologia grega, il.lustracions de Giovanni Caselli, Barcelona, ed. Barcanova 1984.

R. GRAVES, La guerra de Troia, Barcelona, ed. Empúries, 1985, traducció de Ramon Barnils.

P. GRIMAL, Diccionario de la mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1981.

R. LÓPEZ MELERO - C. GARCÍA GUAL - J. CORS, La mitologia grega, Avenç, 62 (1983), pp. 54ss.

GRUPO TEMPE, Los dioses del Olimpo, Madrid, Alianza Editorial, 1998.

R. MARTIN, Diccionario de la mitología clásica, Madrid, Espasa Calpe, 1998.

P. OLALLA, Atlas mitológico de Grecia, Atenas, Road Editions, 2001.

J. PINSENT, Mitologia grega, Barcelona, La Magrana, 1989.

A. RUIZ DE ELVIRA, Mitología clásica, Madrid, Gredos, 1982.

J. SARIOL - S. CUCURELLA - C. MONCAU, La mitologia clàssica. Literatura, art, música, Barcelona, Barcanova, 1994.

K. USHER, Mitologia romana, il.lustracions de David O'Connor, Barcelona, ed. Barcanova.

J. P. VERNANT, Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Barcelona, Ariel, 1983.

RELIGIÓ

L. BRUIT ZAIDMAN - P. SCHMITT PANTEL, La religion grecque dans la cité grecque à l'époque classique, Paris, Armand Colin, 1991.

L. ADKINS, Dictionary of Roman religion, Nova York, Facts on File, 1996.

R. M. OGILVIE (1969), Los romanos y sus dioses, Madrid, Alianza Editorial, 1995.

J. SCHEID (1983), La religión en Roma, Madrid, Ediciones Clásicas, 1991.

CIVILITZACIÓ GREGA

J. A. C. T. (1984), El mundo de Atenas, Barcelona 1988.

J. M. CAMP, The archaelogy of Athens, New Haven - Londres, Yale University Press, 2001.

M.I. FINLEY, Los griegos de la antigüedad, Barcelona, Labor, 1980.

P. LEVI, Grecia, cuna de Occidente, Madrid 1992.

LA VIDA QUOTIDIANA A GRÈCIA

M. J. ESPUÑA - M. TUDELA, "Història dels Jocs Olímpics", "Olímpia" i "La preparació dels Jocs" dins Auriga, núm. 0, octubre 1990.

R. FLACELIERE, La vida cotidiana en Grecia en el siglo de Pericles, Madrid 1989.

C. SALLES, Les bas-fonds de l'antiquité, Robert Laffont, París 1982.

D. VANHOVE et alii, L'esport a la Grècia antiga. La gènesi de l'olimpisme, Barcelona 1992.

HISTÒRIA DE GRÈCIA

J. BOARDMAN, Los griegos en ultramar, Madrid, Alianza editorial, 1975.

J. CHADWICK (1976), El mundo micénico, Madrid 1985.

P. CONNOLLY, La vida en els temps d'Ulisses, Barcelona 1986.

J. K. DAVIES (1978), La democracia y la Grecia clásica, Madrid, Taurus, 1981.

A. J. DOMÍNGUEZ MONEDERO, La polis y la expansión griega. Siglos VIII-VI, Madrid, Editorial Síntesis, 1991.

F. J. FERNÁNDEZ NIETO, "Filipo y Alejandro", J. GÓMEZ PANTOJA (coord.), Historia antigua (Grecia y Roma), Barcelona, Ariel, 2003, pp. 293-326.

M. I. FINLEY (1981), La Grecia primitiva: edad de bronce y era arcaica, Barcelona 1983.

M. GARCIA, "El choque greco-persa", J. GÓMEZ PANTOJA (coord.), Historia antigua (Grecia y Roma), Barcelona, Ariel, 2003, pp. 165-187.

M. GARCIA - S. GIRALT, L'expansió colonial grega, Auriga, 11, 1994, pp. 4-7.

C. MOSSÉ, La colonisation dans l'Antiquité, París, Nathan, 1970.

C. MOSSÉ (1971), Historia de una democracia: Atenas, Madrid 1987.

C. MOSSÉ, Les institutions politiques grecques a l'époque classique, Paris 1967.

C. MOSSÉ (2001), Alejandro Magno, el destino de un mito, Madrid, Espasa, 2004.

O. MURRAY (1980), Grecia antigua, Madrid, Taurus, 1981.

C. A. POWELL, Athens and Sparta, Londres 1988.

F. RUZÉ - M. C. AMOURETTI (1978), El mundo griego antiguo, Madrid 1992.

 

EMPÚRIES

 

E. SANMARTÍ et alii , "Empòrion, la ciutat grega d'Empúries", L'Avenç 38, 1981, pp. 20-48.

S. GIRALT - M. GARCIA, "Empòrion: grecs i ibers (del 600 al 195 a.C.)", Auriga 12, 1994-95, pp. 22-25.

R. MAR - J. RUIZ DE ARBULO, Ampurias romana, Sabadell, 1993.

R. MARCET - E. SANMARTÍ, Empúries, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1989.

M. J. PENA, "Hipòtesis noves sobre Empúries a partir de l'anàlisi de les fonts literàries", Fonaments 7, 1988, pp. 11-45.

P. ROUILLARD, Les grecs et la péninsule ibérique du VIIIe. au IVe. siècle avant Jésus-Christ, París 1991.

J. RUIZ DE ARBULO, "Emporion y Rhode. Dos asentamientos portuarios en el golfo de Roses", Arqueología espacial, 4, 1984, pp. 115-140.

E. SANMARTÍ, "Els ibers a Emporion (segles VI-III a. C.)", Laietania, 8, 1993, pp. 87-101.

E. SANMARTÍ - J. NOLLA, Empúries. Guia itinerària , Barcelona, Diputació de Barcelona, 1988.

R. A. SANTIAGO, "El texto de Estrabón en torno a Emporion a la luz de los nuevos descubrimientos arqueológicos y epigráficos", Emérita, 62.1, 1994, pp. 61-74.

LLENGUA GREGA  
 

J. ALBERICH, Grec 1 i 2, Barcelona, Vicens-Vives.

J. BERENGUER (1942), Gramática griega, Barcelona, Bosch, 1981.

M. CAPELLÀ, Grec 1 i 2, Barcelona, Teide.

P. CHANTRAINE (1961), Morfología histórica del griego, Barcelona, Avesta, 1983.

C. A. RUCK (1969), Ancient Greek: a new approach, Cambridge (Mass.) - Londres, MIT Press, 1972.

M. SANZ, Gramática griega, Madrid, Ediciones clásicas, 2005.

 
LITERATURA GREGA

J. ALBERICH, "L'Odissea", Lectures de COU de llatí i grec 1998-1999, Barcelona, La Magrana, 1998, pp. 109-141.

K.J. DOVER, ed. (1980), Literatura en la Grecia antigua. Panorama del 700 a.C. al 500 d.C., Madrid, Taurus, 1986.

P. E. EASTERLING - B. M. W. KNOX (eds.), Historia de la literatura clásica: I. Literatura griega, Madrid, Gredos, 1990.

L. GIL, F. RODRÍGUEZ ADRADOS - M. FERNÁNDEZ-GALIANO - J. S. LASSO DE LA VEGA (1963), Introducción a Homero, Madrid 1984.

J. GRIFFIN (1980), Homero, Madrid 1984.

HOMER, Nueva antología de la Ilíada i la Odisea, Madrid 1965.

J.A. LÓPEZ FÉREZ (ed.), Historia de la literatura griega, Madrid, Cátedra, 1992.

CIVILITZACIÓ ROMANA

P. GRIMAL (1981), La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona, Paidós, 1999.

C. SALLES, L'antiquité romaine des origines à la chute de l'Empire, París, Larousse, 1993.

HISTÒRIA DE ROMA

F. BELTRÁN - F. MARCO, Atlas de historia antigua, Saragossa, Diputación General de Aragón - Pórtico, 1987.

K. R. BRADLEY (1994), Esclavitud y sociedad en Roma, Barcelona, Península, 1998.

T. J. CORNELL (1995), Los orígenes de Roma c. 1000-264 a.C. Italia y Roma de la Edad del Bronce a las guerras púnicas, Barcelona, Crítica, 1999.

M. CHRISTOL - D. NONY (1974), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Madrid, Akal, 1991

M. CRAWFORD (1978), La república romana, Madrid, Taurus, 1988.

J. M. DAVID, La république romaine de la deuxième guerre punique à la bataille d'Actium, París, Éditions du Seuil, 2000.

P. GARNSEY, El Imperio Romano, economía, sociedad y cultura, Barcelona, Crítica, 1991.

P. GRIMAL (1993), El Imperio Romano, Barcelona, Crítica, 2000.

P. GRIMAL, El Segle d'August, Barcelona, Edicions de 1984, 1999.

J. HEURGON (1971), Roma y el Mediterráneo occidental hasta las guerras púnicas, Barcelona, Labor, 1982.

S. I. KOVALIOV (1948), Historia de Roma, Madrid, Akal, 1979.

P. LE ROUX, Le Haut-Empire romain en Occident, d'Auguste aux Sévères, París, Éditions du Seuil, 1998.

LA CIUTAT ROMANA

J. P. ADAM, La construction romaine, París, Picard, 1989.

X. AQUILUÉ et alii, Tàrraco, guia arqueològica, Tarragona 1991.

J. BELTRÁN (coord.), De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (Museu d'Història de la Ciutat), 2001.

P. CONNOLLY (1974), Pompeia, Barcelona, Barcanova, 1987.

D. FREIXENET, L'empremta d'un imperi. La romanització, Barcelona 1991.

J. O. GRANADOS et alii, Guia de la Barcelona romana i altmedieval, Ajuntament de Barcelona, 1995.

P. GRIMAL, Las ciudades romanas, Barcelona 1956.

D. MACAULAY, El nacimiento de una ciudad romana, Barcelona 1978.

A. MALISSARD (1994), Los romanos y el agua, Barcelona, Herder, 2001.

A. MAÑÉ, Excursió per les termes romanes de Catalunya, Barcelona, UEC, 1999.

M. MAYER et alii, Roma a Catalunya, Barcelona 1992.

J. OLIVER-BONJOCH, Arquitectura i societat a la Roma imperial, Barcelona, UPC, 2004.

M. ORFILA - M. A. CAU (coord.), Les ciutats romanes del llevant peninsular i les illes Balears, Barcelona, Pòrtic, 2004.

J. RUIZ DE ARBULO et alii, Tàrraco i l'aigua, Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

S. WOODFORD, Introducción a la historia del arte: Grecia y Roma, Barcelona 1985.

LA VIDA PRIVADA A ROMA

M. BLAY et alii, Roma. Set aspectes de la cultura llatina, Barcelona, ed. Teide, 1990.

S. F. BONNER (1977), La educación en la Roma antigua, Barcelona, ed. Herder, 1984.

E. CANTARELLA, Passato prossimo. Donne romane da Tacita a Sulpicia, Milà, Feltrinelli,1996.

J. CARCOPINO (1938), La vida cotidiana en Roma en el apogeo del imperio, Buenos Aires, 1984.

A. GIARDINA, ed. (1989), El hombre romano, Madrid, Alianza Editorial, 1991.

P. GRIMAL (1953), La vida en la Roma antigua, Barcelona, ed. Paidós, 1993.

P. GRIMAL (1963), El amor en la Roma antigua, Barcelona, 2000.

J. GUILLÉN (1978), Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, Salamanca, 1980.

V. E. PAOLI, Urbs. La vida en la Roma antigua, Barcelona, 1973.

A. ROUSELLE (1990), "La política de los cuerpos: entre procreación y continencia en Roma", Historia de las mujeres, Madrid, Taurus, 1993.

P. VEYNE (1985), "El imperio romano", Historia de la vida privada, I, Madrid, Taurus, 1991.

LLENGUA LLATINA

J. ALBERICH - J. CARBONELL - B. MATAS, Llatí 1 i 2, Barcelona, Castellnou, 1997.

J. ALBERICH - J. CARBONELL - B. MATAS, Eridanus. Iniciació al llatí, Barcelona, Alhambra, 1986.

W. S. ALLEN (1965), Vox Latina. The pronuntiation of classical Latin, Cambridge, 1990.

M. BASSOLS, Sintaxis latina, Madrid, CSIC, 1971.

P. L. CANO - J. CARBONELL - B. MATAS, Introducció a l'estudi de la llengua llatina, Bellaterra, UAB, 1998.

P. GUISARD - C. LAIZÉ, Grammaire nouvelle de la langue latine, Rosny-sous-Bois, Bréal, 2001.

P. MONTEIL, Éléments de phonétique et de morphologie du latin, Paris, Nathan, 1979

L. RUBIO, Introducción a la sintaxis estructural del latín, Barcelona, Ariel, 1966.

L. RUBIO - T. GONZÁLEZ, Nueva gramática latina, Madrid, Coloquio Editorial, 1988.

E. VALENTÍ, Sintaxi llatina, reelaborada per P. L. Cano, Barcelona, Curial, 1979.

X. YÁÑEZ - M. J. ESPUÑA - G. GANCHO, Llatí I i II, Edebé, 1999.

LITERATURA LLATINA

M. VON ALBRECHT (1992), Historia de la literatura romana desde Andrónico hasta Boecio, Barcelona, Herder, 1997-1999, 2 vols.

J. BAYET (1965), Literatura latina, Barcelona, Ariel, 1985.

E. BICKEL (1960), Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1982.

L. BIELER (1965), Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975.

P. L. CANO, "Èpica llatina", Classignosi. Lectures de COU de llatí i grec 1998-1999, Barcelona, La Magrana, 1998, pp. 299-334.

C. CODOÑER, ed. (1997), Historia de la literatura latina, Madrid, Cátedra, 1997.

M. FUHRMAN (1974), Literatura Universal III: Literatura romana, Madrid, Gredos, 1985.

J. GÓMEZ PALLARÈS, Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2003.

E. J. KENNEY - W. V. CLAUSEN eds. (1982), Historia de la literatura clásica II: literatura latina, Madrid, Gredos, 1989.

R. MARTIN - J. GAILLARD (1990), Les genres littéraires à Rome, París, Nathan, 1990.

 

  DIDÀCTICA

 

A. ALCALDE-DIOSDADO, "La necesidad de renovación didáctica de las lenguas clásicas: una nueva propuesta metodológica", Revista de Estudios clásicos, 118 (2000).

P. L. CANO, "Aspectos de didáctica del latín sobre deconstrucción y reconstrucción de textos", Methodos, 1 (2003).

P. L. CANO - Joan CARBONELL - Bàrbara MATAS, Introducció a l'estudi de la llengua llatina. Mòdul 1, Bellaterra, 1998.

P. L. CANO - J. MARTÍNEZ GÁZQUEZ, "Sobre textos clásicos y pintura: algunas observaciones", Methodos, 1 (2003).

J. CARBONELL, "Literatura latina y competencia literaria", Methodos, 1 (2003).

J. CARBONELL , "Latine est. Non legitur", A. Mª Aldama (ed.), De Roma al siglo XX, Madrid, 1996, II, pp. 957-983.

A. CRISTOFORI, "Con Internet attraverso le periferie del mondo antico", Rassegna degli Strumenti Informatici per lo Studio dell'Antichità Classica.

C. DAIUTE - F. MORSE, "Access to knowledge and expression: multimedia writing tools for students with diverse needs and strengths, Journal of Special Education Technology, 12.3 (1994), pp. 221-256.

C. MACÍAS VILLALOBOS, "Internet y la didáctica del latín", Revista de Estudios Latinos,1 (2001), pp. 203 235.

J. MAJÓ - P. MARQUÈS, La revolución educativa en la era Internet, Barcelona, Cisspraxis, 2002.

B. MOONEN - J. VOOGT, "Using networks to support the professional development of teachers", Journal of In-service Education, 24.1, 1998.

Orientacions per a l'elaboració d'un crèdit, Barcelona, 1993.

Reforma educativa. Reflexió i propostes (Cuadernos de pedagogía), Barcelona, 1990.