Quan Pasífae donà a llum un fill amb cap de toro, Minos, marit seu i rei de Creta, condemnà la criatura a viure tancada i oculta per sempre a fi que ningú no pogués conèixer l'existència ni l'origen d'aquell monstre anomenat Minotaure. Per aquesta raó l'arquitecte Dèdal construí el Laberint, un conjunt de corredors, patis i cambres tan intricat que ningú que s'hi endinsés no en podia trobar la sortida. Allà fou on el Minotaure cresqué, visqué i morí. El destí de tots els qui hi penetraven era, indefectiblement, perdre la vida a les seves mans, fins que un dia arribà Teseu...

Era el Laberint de Creta >

Ara també tu entraràs en un laberint, un laberint habitat per monstres com el Minotaure, però també per déus poderosos i per herois extraordinaris. És un laberint l'origen del qual es perd en la nit dels temps, quan els homes contemplaven meravellats la nit estrellada i componien figures d'éssers fabulosos amb els estels. És un laberint que arriba als nostres dies alimentant la imaginació de la humanitat, ara i sempre, un laberint ple de relats, de poesia, de tragèdia i comèdia, de temples, d'escultures i pintures realitzades al llarg dels segles, i fins i tot de pel·lícules, dibuixos animats i còmics... Un laberint fet de la matèria dels nostres somnis.