ATENCIÓ: A partir d'ara les notícies les trobareu als Dies de Dèdal, bloc de l'actualitat clàssica. |
NOTÍCIES:
|
|
>> Memorias de Adriano torna a representar-se a València |
05/10/2005 |
|
El Teatre Principal de València posa en escena fins al 30 d'octubre Memorias de Adriano, una adaptació teatral elaborada per Jean Launay de la novel·la homònima de Margarite Yourcenar dirigida per l'italià Maurizio Scaparro i protagonitzada per l'actor valencià José Sancho.
Memorias de Adriano, que es va estrenar en la passada edició de festival Sagunt a escena, ofereix una versió renovada del muntatge original que es va poder veure al 1998 en el Festival Grec de Barcelona i el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. Ara l'obra està coproduïda per Teatres de la Generalitat valenciana i Focus. |
|
>> Experimental Medea al Teatre Lliure de Barcelona |
04/10/2005 |
|
El director Anatoli Vassíliev ha reprès un text del dramaturg Heiner Müller sobre el mite de Medea per crear Medematerial, un monòleg interpretat per Valérie Dréville i produït per l'Escola d'Art Dramàtic del Teatre de Moscou, que es veurà del 6 al 8 d'octubre al Teatre Lliure de Barcelona. El muntatge, en francès subtitulat al català, és fruit dels més de deu anys d'experimentació entre el director rus, hereu de l'escola interpretativa de Stanislavskij i l'actriu francesa, que interpretarà un monòleg asseguda en un tron, fumant un cigarret i llegint un text de Medea. La paraula és la gran força de Medea, que, després de deixar la seva pàtria i la seva família i de matar el seu propi germà, fuig al costat de Jàson, amb qui té dos fills. Tot i això, aquest la traeix amb una altra dona i el personatge mostra la seva fúria al llarg del muntatge. Estrenada en el Festival d'Avinyó de 2002, 'Medematerial' usa la tragèdia no tant com una metàfora de l'Alemanya del moment, que va voler reflectir Heiner Müller el 1982, com la possibilitat de mesurar la influència desastrosa dels mitjans occidentals al teatre i un intent de renovar l'escriptura dramàtica.
Notícia: Europa Press |
|
>> Trobades dues estàtues d'Hera i Atena a Creta
|
30/09/2005 |
|
Dues estàtues de marbre, d'uns dos metres d'alçada, de les deesses gregues Atena i Hera han estat desenterrades durant unes excavacions en el teatre romà de Gortina, antic jaciment de l'illa de Creta. Les escultures daten d'entre els segles II i IV d.C. i estan en molt bon estat, ja que l'estàtua d'Atena estava sencera, mentre que en la d'Hera li falta el cap, que els arqueòlegs esperen trobar en els voltants. Es creu que van ser desplaçades fins al lloc on han estat trobades per un terratrèmol al voltant de l'any 367, que va destruir el teatre. Es tracta d'un dels estranys casos en què aquestes obres són descobertes en el mateix edifici on eren exhibides.
Notícia: Europa Press |
|
>> Catalunya restaura la torre del tresor d'un monestir grec per fer-se perdonar la destrucció causada pels almogàvers |
28/09/2005 |
|
Tot va començar fa catorze anys quan el músic Josep Tero va visitar el complex monàstic del mont Athos per escoltar-hi els cants litúrgics. El desaparegut hel·lenista Alexis Eudald Solà li va advertir: "A l'Athos no diguis mai que ets català". El problema es remunta a principis del segle XIV, quan els almogàvers, com a revenja de l'assassinat de Roger de Flor pels grecs bizantins, van arrasar tot el que van trobar al seu pas, inclosos els monestirs del mont Athos. Encara ara, en els prospectes que allà es donen als turistes, la paraula català sempre està acompanyada de l'apel·latiu pirata. Tanmateix Tero no va poder evitar confessar el seu origen a un monjo: "Em va fer fora del monestir i, com que ja era tard, aquella nit vaig haver de dormir al ras". En tornar a casa, el músic es va posar en contacte amb la Generalitat. Finalment es va contactar amb el monestir de Vatopedi i es va acordar, amb l'impuls de l'arquitecte Khatziandoníu, que, com a acte de desgreuge, la Generalitat de Catalunya finançaria la restauració de la Torre del Tresor, un edifici del segle XVI, que s'ha adequat per mostrar documents i peces bizantines. El proper 9 d'octubre s'inaugurarà la restauració amb l'assistència del president del parlament grec, cinc ministres grecs, el president de Moldàvia (?) i el conseller d'obres públiques Joaquim Nadal.
Llegiu l'article sencer: Retorn al mont Athos d'Ada Castells, al diari Avui. |
|
>> Apareix en disc l'òpera amb titelles Eurídice d'Amargós i Rumbau |
27/09/2005 |
|
Eurídice y los títeres de Caronte, una òpera basada en el mite d'Orfeu, amb música de Joan Albert Amargós i llibret de Toni Rumbau, acaba d'editar-se sota el segell d'Harmonia Mundi. L'òpera, que es va estrenar dins del festival Grec de l'any 2001, combina la veu de cantants d'òpera amb la presència de titelles i la llengüeta, un instrument tradicional dels titellaires. Amargós va rebre el premi Ciutat de Barcelona per aquesta òpera (2002), i amb aquests diners l'ha enregistrada, a càrrec dels mateixos intèrprets que van estrenar l'obra: Claudia Schneider, Marc Canturri i el mateix Rumbau, acompanyats de l'orquestra Barcelona 216 dirigida pel mateix Amargós. Notícia. Avui |
|
>> La Septimània no tornarà |
27/09/2005 |
|
Septimània és el nom llatí de l'antiga regió al voltant de la ciutat de Besiers, que on es van establir soldats romans veterans de la legió Septima Gemina Felix i que, després, es va incorporar a la província Narbonense. En l'època visigòtica el mateix nom va servir per designar una regió força més extensa, que abraçava la major part de la Narbonense. Darrerament el president del Consell Regional Llenguadoc-Rosselló, Georges Frèche, pretenia recuperar el nom de Septimània per substituir l'actual d'aquesta regió administrativa francesa, oficialment Languedoc-Roussillon, compost dels noms històrics dels dos territoris que la conformen. La forta oposició al canvi de nom, que veia en la iniciativa un intent d'esborrar les personalitats catalana i occitana que comparteixen la regió, ha fet desistir finalment Frèche, que ha invertit dos milions d'euros en la campanya.
Notícia: Vilaweb |
|
>> L'últim Astèrix? |
23/09/2005 |
|

"Són bojos aquests belgues!" deu pensar l'heroi gal. |
Ahir va ser presentat a Brussel·les el nou llibre d'Astèrix, que sortirà a la venda el 14 d'octubre a tot Europa. Tanmateix durant la presentació Uderzo, l'autor, no va revelar gaire res més que el títol, El cel ens cau al damunt, i la portada. Uderzo no va aclarir del tot els rumors sobre la possibilitat que aquest sigui el darrer títol de la sèrie, però va prometre que si troba "alguna idea vàlida" tornarà a agafar el llapis, encara que pensa deixar passar uns quants anys. Com que el dibuixant francès ja en té setanta-quatre, va dir que mai permetrà que algú continuï l'obra en format còmic, però sí en cinema, o en animació. La companyia belga SN Airlines va anunciar que pintarà Astèrix i Obèlix en dos avions. A més, Brussel·les no solament acull una gran exposició sobre el còmic d'Uderzo, sinó que convertirà la seva cèlebre Grand Place en un poble gal i vestirà el Manneken Pis, emblema de la ciutat, com Astèrix.
Notícia: Avui / web d'Astèrix
|
|
|
>> L'aqüeducte de Tarragona es converteix en en un parc ecohistòric |
21/09/2005 |
|
L'aqüeducte romà de Tarragona, conegut popularment com el Pont del Diable, i el seu entorn s'han convertit en un parc ecohistòric després que en els últims mesos se n'hagi recuperat la vegetació i s'hagin senyalitzat les rutes, a peu o en bicicleta, que s'hi poden fer. Les reformes portades a terme formen part d'un projecte que preveu restaurar l'aqüeducte l'any 2006. Durant la tasca de neteja s'han trobat 14 pedreres al voltant del pont, de manera que "queda clar que els constructors, al segle I, van treure la pedra del lloc i no la van portar, com es creia, del Mèdol, a diversos quilòmetres de distància", va desvelar Martorell. Lluís Piñol, director del Museu d'Història, va avançar que "dues de les pedreres ja es poden visitar, encara que la intenció és que puguin ser visitades la majoria". També s'han recuperat trams de canalitzacions perduts a la muntanya.El parc compta amb un centre d'informació, construït a l'antiga casa del guarda.
Notícia: El periódico |

El Pont del Diable, foto: S.G.
|
|
|
>> IU denuncia la destrucció d'un aqüeducte romà d'Eivissa |
21/09/2005 |
|
El coordinador d'IU a les Illes Balears, Miquel Ramón, va denunciar que les restes d'un aqüeducte romà va ser arrasat per l'obra del segon cinturó, i va anunciar que el seu partit ha afegit diversos suposats delictes contra el patrimoni a la denúncia inicial sobre l'ampliació de les carreteres presentada davant la Fiscalia Anticorrupció. A més de l'aqüeducte, ha denunciat la destrucció d'altres restes per les obres sense ser documentats o ni fotografiats pels arqueòlegs: una cisterna romana, una estructura també romana i un forn de carbó. L'aqüeducte arrasat media entre 13 i 15 metres i només se'n conservaran dos petits trams. Ramon assegura que, si s'hagués modificat un metre el traçat de l'excavació, s'haurien salvat la les restes. IU recorda que és obligatori l'asesorament d'arqueòlegs i que l'empresa va prescindir-ne després que recomanessin el manteniment d'una necròpolis romana també trobada durant les obres i finalment destruïda.
Notícia: Diario de Ibiza |
|
>> Google troba unes ruïnes romanes al nord d'Itàlia |
16/09/2005 |
|
Un programador informàtic italià ha descobert, gràcies a Google Earth i Google Maps, que utilitzen imatges per satèl·lit de la Terra, les restes d'una vil·la romana. Luca Mori estudiava mapes de la zona de Porbolo, a prop de Parma, quan va adonar-se d'unes ombres de forma rectangular. Amb una aproximació més gran, va concloure que es tractava d'una construcció sota terra, i va avisar el Museu Nacional d'Arqueologia de Parma. A partir de l'estudi de la ceràmica els arqueòlegs van intentificar les ruïnes amb una vil·la romana. El descobridor explica la troballa al seu bloc, QuelliDellaBassa (en italià). Ara ja es pot dir: "Què és el que no troba Google?"
Notícia: Vilaweb / Nature. |
|
>> 8 milions d'euros per al teatre romà, la necròpolis i els museus de Tàrraco |
14/09/2005 |
|
El Ministeri de Cultura i la Conselleria de Cultura de la Generalitat invertiran més de per recuperar els equipaments de la Tarragona romana i iniciar programes d'investigació i difusió durant el període 2006-2008, segons han anunciat avui a Tarragona la consellera de Cultura, Caterina Mieras, i el director general de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura, Julián Martínez. El Ministeri invertirà aproximadament set milions a actualitzar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i la Necròpolis i el Museu Paleocristians.
Per part seva, la Conselleria de Cultura invertirà aproximadament 1,1 milions per a la museïtzació del Teatre romà de Tàrraco, abandonat des de la seva recuperació els anys 1976-1977 (foto inferior). Tots aquests eren projectes que havien quedat empantanegats durant anys. Ja era hora!
Notícia: Europa Press - Vilaweb
Actualització 15/09/2005: La Generalitat i el Ministeri de Cultura han descartat la reivindicació històrica de l'Ajuntament de Tarragona de traslladar el Museu Nacional d'Arqueologia (MNAT) a l'antiga Tabacalera, que tancarà les seves instal.lacions l'any 2008. Tanmateix ambdues institucions preveuen la reforma de l'actual seu del Museu, tot incorporant-hi les noves tecnologies.
Notícia: Avui / El Periódico

|
|
>> Un pantà destruirà el que no va cremar Alexandre? |
14/09/2005 |
|
Segons l'Organisme d'Herència Cultural iranià, la construcció de dos dics, iniciada el 1992, amenaça amb destruir dos jaciments arqueològics d'excepcional valor a Iran i fins ara només parcialment estudiats: la ciutat de Pasàrgades, primera capital de l'Imperi aquemènida, on resta la famosa tomba de Cir el Gran, i el jaciment elamita de Choga Zambil, on s'alça un impressionant zigurat conservat fins als 25 m. Tots dos monuments (fotos: S.G.) han estat declarats Patrimoni de la Humanitat. |
|

|
|
>> Descobreixen a Ullastret una excepcional concentració d'armes |
14/09/2005 |
|
Les excavacions iniciades el passat 29 d'agost en el poblat ibèric d'Ullastret (Baix Empordà) han descobert "una concentració d'armes que no és normal en poblats ibèrics", ha afirmat la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Núria Rafel. Els arqueòlegs han afirmat que els elements daten del segle III aC i, l'esmentada concentració d'armes, els fa suposar que el lloc on els van trobar era un edifici de caràcter militar. Durant les mateixes excavacions, es va descobrir davant d'aquest edifici un palau. Segons els excavadors, aquests dos edificis i un altre més van ser "construïts amb murs de gran qualitat i tenen plantes desconegudes fins ara en el món ibèric".
Notícia: Europa Press - Vilaweb |
|
>> S'inicia la restauració dels frescos de les termes romanes d'Edeta |
13/09/2005 |
|
La Universitat Politècnica de València ha començat la recuperació in situ de les pintures murals de les termes masculines d'Edeta, a l'actual municipi valencià de Llíria (Camp de Túria). Els frescos, d'una extensió de 17 metres quadrats i d'estil geomètric, estan datats a finals del segle I d.C. i es troben en un òptim estat de conservació, segons Begoña Carrascosa, catedràtica de la UPV i responsable de la intervenció.
Notícia: Europa Press |
|
>> Descoberta una vil·la romana a Castellar del Vallès |
07/09/2005 |
|
Durant unes obres de remodelació a la plaça Major de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) s'han trobat restes d'una vil·la romana i d'un poblat visigot. Concretament s'han localitzat restes de la part agrícola i artesanal d'una vil·la romana d' entre els segles IV i V (àrea de premsat per fer vi, un magatzem, forns de pa i dipòsits). Quan la vil·la va quedar abandonada va ser substituïda per un poblat visigòtic, dels segles VI i VIII, del qual s'han trobat cabanes i fogueres. Un dels arqueòlegs directors del projecte, Joan-Manuel Coll, ha assegurat que les restes formarien part d'una vil·la romana de certa extensió, entre la masia de Can Torras, Can Gorina i tot l'espai del passeig i la plaça Major, i que les troballes són molt interessants perquè a Castellar faltava documentar l'època romana i visigoda. També destaca la troballa de nou sepultures d'un cementiri d'època romana tardana i visigoda. La Direcció General de Patrimoni de la Generalitat ha autoritzat el desmuntatge i el trasllat de les restes als fons de la Generalitat. Pel seu cantó l'ajuntament s'ha compromès a editar una publicació científica sobre els resultats i instal·lar un espai museogràfic d'informació sobre el jaciment.
Notícia: Europa Press |
|
>> Missió arqueològica valenciana a Lixus (Marroc) |
2/09/2005 |
|
La Universitat de València tornarà a realitzar l'excavació arqueològica a la colònia púnica de Lixus. La missió arqueològica està dirigida per Carmen Aranegui (Universitat de València), i H. Hassani, director del jaciment de Lixus. També hi participarà el Museu de Prehistòria de València, a través de la seva directora Helena Bonet. Les excavacions d'enguany es desenvoluparan durant el mes de setembre al vessant meridional de la ciutat, en un sector anteriorment investigat per Luis César Montalbán i Miquel Tarradell, on s'evidencia una completa seqüència estratigràfica des dels nivells fenici, punicomaurità, romà i medieval. Els resultats de les campanyes anteriors (1995-2003) han estat publicats per la revista Saguntum de la Universitat de València.
Notícia: Europa Press |
|
>> Trobat el cap d'una Medusa a la vil·la romana del Romeral (Noguera) |
12/08/2005 |
|
El passat 29 de juliol, l'últim dia d'unes excavacions orientades a buscar les termes de la vil·la romana del Romeral d'Albesa, excavada des de fa anys, es va trobar el cap d'una Medusa, el monstre de la mitologia grega. Es tracta d'una peça de pedra arenosa, datada entre els segles II i IV d. C., de gran qualitat i en un excel·lent estat de conservació. Un petit forat sota dels llavis fa pensar als arqueòlegs que pertanyia a la font de les termes o d'un jardí. L'ajuntament d'Albesa ha demanat a Patrimoni Cultural una ubicació per exposar-la i vol convertir aquesta Medusa en símbol identificatiu del municipi.
Notícia: La mañana / Avui |
|
>> Jornades sobre missions arqueològiques d'institucions valencianes |
06/08/2005 |
|
El Museu de Prehistòria de la Diputació de València organitzarà un cicle de conferències durant l'últim trimestre de l'any sobre missions arqueològiques que han estat desenvolupades per universitats o museus valencians. Durant els mesos de novembre i desembre tindran lloc a La Beneficència de València cinc ponències, referides als jaciments de Sarakini (Grècia), Pompeia (Itàlia), Lixus (el Marroc), Els Maies (Guatemala) i Perusa (Itàlia):
- Carmen Aranegui exposarà els progressos en l'excavació a Lixus, una colònia fenícia, grega i romana.
- Maria Ntinou i Ernestina Badal explicaran l'estudi etnoarqueològic en curs de la comunitat dels Pomakos, a Sarakini.
- Respecte a Pompeia Luigi Pedroni i Albert Ribera se centraran en les excavacions a la Casa d'Ariadna i José Uroz parlarà sobre la vil·la de Plini el Jove.
Centre Cultural La Beneficiència,
c. Corona, 36, València.
Notícia: Europa Press |
|
>> La Caixa contribueix a difondre la col·lecció de la Fundació Bernat Metge |
06/08/2005 |
|
La Caixa ha signat un acord de col·laboració amb la Fundació Bernat Metge, pel qual les dues entitats treballaran en la difusió i la comercialització de determinats productes i serveis. L'entitat financera posarà a disposició dels clients de la Fundació Bernat Metge el finançament de préstecs en unes condicions econòmiques preferents. La fundació publica des del 1922 els clàssics grecs i llatins en versió original i en traducció catalana. Actualment té publicats 324 volums i el ritme continua a raó de sis volums nous anualment.
Notícia: Europa Press |
|
>>
El Colosseu mostra
els ritus mistèrics a la Magna Grècia i Roma |
27/07/2005
|
|
Organitzada per
la Soprintendenza
Archeologica di Roma, una exposició a les galeries
del Colosseu,
documenta amb un centenar de peces arqueològiques les
cerimònies secretes del grecs i romans, els oracles,
el misteris d'Eleusis, dionísiacs i òrfics,
i els rituals orientals com els de Cíbele, Isis i Mitra,
fins a l'arribada del cristianisme. Amb un suggerent ús
de la llum i l'ombra, la música, el so i les projeccions
es vol iniciar el visitant en aquest aspecte menys conegut
pel gran públic.
Il rito segreto.
Misteri in Magna Grecia e a Roma, Colosseu,
Roma, fins al 8/01/2006.
Notícia:
Archeomedia.net
|
|
>>
El curs d'arqueologia d'Empúries excava a la ciutat grega |
25/07/2005
|
|
Trenta estudiants
d'universitats catalanes, espanyoles, franceses, italianes
i palestines van participar fins el divendres passat en el
59è curs internacional d'Empúries. Durant el
curs s'ha excavat a la ciutat grega, on no s'intervenia des
del 1993, en concret a l'àgora o plaça principal
i el pòrtic adjacent (stoá), que aixoplugava
nou locals comercials. Segons Xavier Aquilué, director
del jaciment, l'àgora i la stoá van ser
construïdes seguint els models constructius utilitzats
en la mateixa època a Grècia. L'estat actual
del conjunt no permet una lectura correcta als visitants i
el pla director intentarà definir les estructures d'aquest
sector. "Dóna
prestigi venir a excavar a Empúries" va assegurar
Aquilué.
Notícia:
El
punt
|
|
>>
Trobades més de 80 monedes romanes a l'Albufereta d'Alacant |
21/07/2005
|
|
Durant la prospecció
arqueològica del front litoral l'equip del Museu
Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ) ha descobert
més de 80 monedes tardoromanes enfonsades a 12 metres
de profunditat a la badia alacantina de l'Albufereta. El tresor
està format per monedes de plata, de velló i
una possiblement d'or, que daten del primer quart del segle
IV d.C. i que porten la inscripció 'IMP CONSTANTINI
AUG' amb l'efígie de l'emperador. El MARQ seguirà
investigant per esbrinar si realment provenen d'un naufragi
o si es tracta d'una pèrdua casual d'un comerciant
de l'època.
Notícia:
Europa
Press
|
|
>> Descobert
un possible temple de Mitra a la Vil·la dels Munts |
19/07/2005
|
|
Les últimes
excavacions a la Vil·la
dels Munts (Altafulla), a la vora de Tarrragona, realitzades
després d'un parèntesi de set anys i acabades
el mes passat, han posat al descobert, entre altres construccions,
un temple de 35 metres de llarg, possiblement dedicat a Mitra
(mitreu), divinitat d'origen iranià que es va estendre
per tot l'Imperi romà. La troballa se suma a l'extens
complex que constituïa, al s. II d.C., aquesta vil·la
luxossíssima, amb una àmplia zona residencial
i tres termes. La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament
d'Altafulla van firmar ahir un conveni que acorda la inversió
a parts iguals de 600.000 euros en dos anys amb la finalitat
de definir un pla director per a la Vil·la i redactar
el projecte d'un edifici que aculli els visitants i interpreti
el conjunt arqueològic. També es preveu que
comencin les obres de consolidació i restauració
d'una de les termes i d'altres edificis. D'altra banda el
director general de Patrimoni Cultural, Francesc Tarrats,
va assegurar que la necròpolis paleocristiana
de Tarragona, tancada el 1994, reobrirà com a màxim
el 2007 gràcies a un acord amb el ministeri de Cultura.
Des d'aquí desitgem que es compleixin els bons auguris
després d'anys de paràlisi tant a la vil·la
com a la necròpolis.
Notícia:
Avui
|
|
>>
Guissona torna a ser la Iesso romana durant la setmana de l'11
al 17 de juliol |
11/07/2005
|
|
Al llarg de tota aquesta setmana es celebren els capvespres
a la romana a Guissona
(la Segarra) i s¹imparteix un curs de teatre i cultura
clàssica. Entre les moltes activitats que reviuen la
vida dels antics romans destaquen comitives triomfals, la
cúria, un gran mercat ambientat en l¹època,
un concurs d¹oratòria, teatre, venda pública
d¹esclaus, lluites de gladiadors; danses i cuina romana
i fins i tot una bacanal, una boja nit amb músics,
menjar, beure.
Per saber-ne més:
Capvespres
a la romana / Mercat Romà / Museu
de Guissona (973 551414)
|
|
>>
Selectivitat a Catalunya: l'alumne amb millor nota vol estudiar
filologia clàssica |
7/07/2005
|
|
Adrià Pinyol
Villanueva, un alumne del Sagrat Cor de Jesús de Barcelona,
va obtenir la millor nota de tot Catalunya a la selectivitat,
un 9,94. Segons ell la clau no és estudiar per a l'examen
sinó l'esforç continu al llarg del curs i no
posar-se nerviós a la prova. La seva intenció
és estudiar filologia clàssica, tot i que encara
no ha triat facultat. A l'Adrià li fa respecte estudiar
a la universitat, però des d'aquí li augurem
tot l'èxit en els seus nous estudis.
Notícia:
Avui
, Telenotícies
|
|
>>
Presentada la programació del festival Sagunt a escena
|
7/07/2005
|
|
El teatre romà
de Sagunt tornarà a ser l'escenari del festival Sagunt
a Escena. Enguany el festival s'allarga des del 19 de
juliol fins al 18 de setembre.
- A Electra
le sienta bien el luto d'Eugène ONeill:
Obra que vol recrear la força i la profunditat de
les antigues tragèdies gregues. Si bé lautor
ambienta la trama al segle XIX, Mario Gas, en la seua proposta
escènica, la trasllada a finals de la I Guerra Mundial.
Dirigida per Mario Gas i interpretada per Emilio Gutierrez
Caba, Iván Hermes, Mónica López, Constantino
Romero, en una producció del Festival de Teatro Clásico
de Mérida i Festival de Teatro y Danza de Las Palmas
de Gran Canaria.
des del 17/08/2005 al 18/08/2005
- Memorias
de Adriano de Marguerite Yourcenar, sota la direcció
de Maurizio Scaparro i interpretada per Joan Boix, Pepe
Sancho i Lola Moltó, entre altres, produïda
pels Teatres de la Generalitat Valenciana, des del 4/08/2005
al 6/08/2005.
Detalls i programa complet:
Teatres
de la Generalitat Valenciana
Notícies
relacionades. Actualitzacions (Europa Press)
NOTA: aquesta
és la correcció del programa erroni que havia
donat anteriorment a partir del web de l'ajuntament de Sagunt.
Disculpeu les molèsties.
|
|
>>
Empúries mostra com eren els jardins romans. |
3/07/2005
|
|
L'exposició
"Jardins d'Empúries. La jardineria en època
romana", vol mostrar quines espècies vegetals
s'usaven en la jardineria dèpoca romana, coneguts
a través de testimonis escrits i plàstics antics
i per l'anàlisi científica actual auxiliar de
l'arqueologia. Lexposició també vol apropar
els actuals jardins dEmpúries, que compten amb
més de cinquanta espècies vegetals diferents,
utilitzades en la jardineria dèpoca romana,.
Jardins
d'Empúries. La jardineria en època romana,
Jardins de
la casa romana núm. 1 d'Empúries, 4/07/2005-18/09/2005.
|
|
|
>>
La Fura dels Baus representa el mite de Prometeu al teatre
romà de Mérida
|
30/06/2005
|
|
Avui s'estrena
Órgano de Luz, nou espectacle de La Fura dels
Baus, que es representarà fins el 2 de juliol, inaugurant
la LI edició del Festival de Teatre de Mérida.
Dirigit per Carles Padrissa i Jesús Amigo, es tracta
d'un muntatge que combina teatre, acció i pirotècnia,
basat en el mite de Prometeu, amb música en directe
de Beethoven, Witold Lutoslawski i Pedro Alcalde, a càrrec
de l'Orquestra d'Extremadura.
notícia:
Vilaweb
|
|
>>
Es presenta un llibre que posa al dia l'arqueologia a Pompeia |
29/06/2005
|
|
A la presentació
del llibre 'Pompeya. Historia, vida y arte de la ciudad sepultada
(Círculo de Lectores), que recull els recents descobriments
a la ciutat romana, l'arqueòloga italiana Marisa Ranieri
Panetta ha assegurat avui a Barcelona que un terç de
la ciutat de Pompeia, sepultada per l'erupció del Vesuvi
l'any 79, està encara per descobrir. L'arqueòloga
ha dit que alguns estudis calculen que a Pompeia i voltants
podrien viure-hi unes 20.000, encara que fins ara només
s'han trobat 1.047 víctimes, però la part encara
no descoberta pot ser determinant per confirmar la població
calculada. L'excavació a Pompeia continua sent plena
de secrets i descobriments. Segons
Ranieri Panetta el llibre el llibre és més minuciós
que s'ha fet sobre la vida de Pompeia.
Analitza els segells pictòrics, la història
del territori, botànica, aspectes de la vida pública,
la religió, l'economia, l'àmbit privat i
l'erupció que va acabar amb la ciutat.
noticia: Vilaweb
|
|
>>
Aqueologia romana al País Valencià: frescos de
Llíria i arc de Cabanes |
28/06/2005
|
|
Experts de la Universitat
Politècnica de València han restaurat diversos
frescos romans del segle I d.C. relacionats amb el ritual
d'entrada a la majoria de edad (toga viril) i les divinitats
Ceres i Bacus. Les pintures, d'excepcional qualitat, provénen
d'una excavació realitzada el 2003 a Llíria
(Camp de Túria). D'altra banda la Generalitat valenciana
ha aprovat el Pla Especial de Protecció de l'arc romà
de Cabanes de l'Arc (Plana Alta), ubicat vora l'antiga Via
Augusta romana. Notícia: Llíria
/ Cabanes
dins Culturaclasica.com.
|
|
>>
Poema de Safo recuperat d'una mòmia egípcia |
25/06/2005
|
|
S'ha
recuperat un poema fins ara desconegut de Safo (nascuda vers
el 630 a.C.) a partir d'un papir amb fragments de la poeta de
Lesbos, trobat a la cobertura d'una mòmia egípcia
i identificat el 2004 a la Universitat de Colònia. El
papir es remunta al segle III a.C. i és el més
antic conegut de Safo. Les restes que s'hi conserven, al costat
dels fragments preservats en un altre papir més tardà,
han permès a Martin West reconstruir quasi tot el poema,
compost de 12 versos, que ha publicat en l'original grec i en
traducció anglesa, en el The
Times Literary Suplement. Així s'ha afegit un quart
poema -una petita obra mestra en la seva opinió- als
tres més o menys sencers que ja es coneixien de Safo,
que va escriure nou llibres de poemes, els quals han arribat
als nostres dies de manera molt fragmentària. El poema,
adreçat a les seves joves deixebles, és un malencònic
plany de Safo pel procés d'envelliment que experimenta
davant la joventut de les noies, tot evocant el mite de Titonos,
que envellia indefinidament al costat de la seva immortal esposa,
l'Aurora.
Podeu llegir la presentacio i la versió anglesa del poema
al The
Times Literary Suplement.
Vegeu altres novetats
de les literatures grega i llatina al mateix The
Times Literary Suplement.
|
|
>>
Estudi del territori de Tàrraco
|
14/06/2005
|
|
L'Institut
d'Estudis Catalans, l'Institut
Català d'Arqueologia Clàssica (Universitat
Rovira i Virgili) i una quinzena de municipis del Camp de
Tarragona prenen part en un projecte de recerca per tal de
perfilar el "paisatge arqueològic" de l'entorn
de Tàrraco. Entre altres aspectes, es preveu estudiar
durant tres anys l'ordenament del territori, l'evolució
de la població i el canvi climàtic del 500 a.C
al 712 d.C.
Notícia:
Avui
|
|
>>
Scombraria, exposició d'arqueologia subaquàtica
a Alacant |
7/06/2005
|
|
El Museu
Arqueològic d'Alacant presenta l'exposició
"Scombraria, la història oculta sota el
mar", a partir de les troballes de sis naufragis a l'illa
d'Escombreras (Cartagena) durant les èpoques romana
i islàmica (s. II a.C - XIII d.C.). Més de 30.000
peces recuperades del fons del mar -àmfores, ceràmica,
metall- mostren la vida social i econòmica de l'epoca.
Museu
Arqueològic d'Alacant,
Pl. Dr. Gómez
Ulla, s/n, 03013 Alacant, tel. 965149000,
Del 2/06/2005
al 4/09/2005
Notícia:
www.culturaclasica.com
|
|
>>
Lisístrata de Carbonell guanya el III Concurs
d'Òperes per a escolars |
1/06/2005
|
|
L'òpera
'Lisístrata', del compositor Albert Carbonell ha guanyat
el III Concurs de Composició d'Òperes per a
Escolars, convocat per l'Institut
Municipal d'Educació de Barcelona, el Liceu i l'Escola
Superior de Música de Catalunya. El mateix autor ha
adaptat lliurement el text a partir de la comèdia d'Aristòfanes,
en la qual Lisístrata incita les dones gregues a revoltar-se
per acabar amb la
Guerra del Peloponnès.Aquest
concurs, dotat amb un premi de 9.000 euros, té la finalitat
de nodrir obres de l'activitat educativa 'Opera a Secundària'
i fer participar activament l'alumnat dels instituts.
Notícia:
Vilaweb
|
|
>>
Premis Auriga 2005 |
21/05/2005
|
|
La revista Auriga,
de divulgació del món clàssic, convoca
el premi Didascàlia d'experiències docents
-per a treballs o projectes realitzats per professors a les
aules, així com iniciatives de difusió del món
clàssic als Països Catalans- i el premi Núria
Tudela i Penya per a estudiants -per a treballs d'alumnes
sobre qualsevol aspecte del món clàssic. El
termini de lliurament d'originals de tots els premis finalitza
el 30 de juny.
Bases
del premi |
|
>>
"Periple
mediterrani" sense sortir del Museu Arqueològic
de Tarragona |
20/05/2005
|
|
El Museu
Nacional Arqueològic de Tarragona presenta l'exposició
"Periple mediterrani" organitzada en col·laboració
amb el Musée Saint-Raymond de Tolosa, composta per
més de tres-centes peces dels fons del Pròxim
Orient i Àfrica del Nord de l'esmentat Museu, en el
marc d'un projecte europeu més global i ambiciós
anomenat "Europa
romana. Museus romans d'Europa". Es
tracta d'un periple geogràfic però també
cronològic, per diferents territoris de l'est i sud
de la Mediterrània des del s. XI aC fins a l'època
bizantina, tot analitzant temes com els inicis de l'escriptura,
el descobriment de la metal·lúrgia, l'establiment
de les colònies gregues, l'ocupació fenícia,
l'hel·lenització o la romanització d'aquests
territoris. També s'han programat una sèrie
d'activitats
paral·leles: conferències, visites comentades
i degustacions.
Museu
Nacional Arqueològic, Tarragona, Plaça del
Rei,
5. 19 de maig - 28 d'agost de 2005.
|
|
>>
Visites arqueològiques, cuina romana i soldats romans
a Badalona |
20/05/2005
|
|
En aquest any del
seu cinquantè aniversari el Museu
de Badalona organitza, del divendres 20 al diumenge 22
de maig, la Magna Celebratio, que inclou:
- les Jornades
de Portes Obertes amb visites guiades que permetran mostrar
al públic elements del patrimoni històricoarqueològic
no visitables habitualment;
- les I Jornades
de cuina romana. Alguns restaurants badalonins (Bertran
Mar, Ca l'Arqué, Cayo Largo, Nero-Neró i El
9 Rebost de la Paqui) elaboraran els 50 plats més
representatius del receptari de lautor llatí
Apici;
- I desfilada
de romans. Trobada destaferms, armats i manaies (diumenge
22): congregarà més de 300 legionaris romans
vinguts de diferents poblacions catalanes.
Per a més
informació:
Departament de Difusió del Museu
de Badalona
tel. 93 384
17 50
Pl. Assemblea Catalunya, 1
|
|
>>
Tàrraco
Viva: Tarragona reviu la seva romanitat |
18/5/2005
|
|
A Tarragona
del 18 al 30 de maig de 2005 se celebren les setenes Jornades
Internacionals de Divulgació Històrica Romana
(Tàrraco Viva), organitzades pel Museu
d'Història de Tarragona, per commemorar el passat
romà de la ciutat. En un programa atapeït s'hi ofereix
la possibilitat d'experimentar en pròpia pell tots els
aspectes de la vida dels antics romans: lluites de gladiadors,
campament i maniobres militars, representacions teatrals (atel·lanes
i comèdies), actuacions musicals, jocs infantils, vida
quotidiana, cuina, eleccions, arxiu, matrimoni i divorci, mitologia,
medicina, tallers d'escriptura, costums ibèrics, llibreria
i mercat, a més de programar-se exposicions, visites
als monuments, conferències sobre poesia i oficis dels
antics romans. Consulteu-ne
el programa sencer. |
|
>> Un dia a Pompeia |
13/05/2005
|
|
S'inaugura al Museu
Marítim de Barcelona una gran exposició
amb el títol "Pompeia, un dia entre el Vesubi
i la Mediterrània" gràcies a l'acord amb
la Soprintendenza
Archeologica di Pompei. En
el curt viatge dun dia, és un trajecte pels diferents
aspectes de la vida en la ciutat romana de Pompeia, de la
religió a la medicina, lalimentació o
la relació amb el mar fins als rituals funeraris. S'hi
mostren més de 200 peces originals procedents de la
Pompeia, de tot tipus: mobiliari domèstic, joies, pintures
parietals, estàtues i motlles realitzats a partir del
buit dels morts en l'erupció.
Més informació:
Avui,
Diari
de l'Escola (en anglès).
Museu
Marítim de Barcelona,
av. Drassanes, s/n,
13/05/2005-20/10/2005
|
|
>>
La nau grega trobada a Mallorca resta sota el mar, tot i salvar-se'n
el contingut |
6/05/2005
|
|
Les restes recuperades
de la nau grega del segle VI a.C. -tal com ens en vam fer
ressò aquí mateix l'estiu del 2004- a la Cala
San Vicenç (Pollença) de Mallorca es dipositaran
definitivament al Museu
de Mallorca un cop finalitzin les intervencions de restauració
i conservació que se n'està duent a terme al
CASC (Museu d'Arqueologia de Catalunya). La càrrega
extreta del vaixell, que consta d'àmfores, monedes,
cascos, joies, serà objecte d'una exposició
a Mallorca i a Barcelona. Dissortadament la nau, malgrat la
seva excepcional importància arqueològica, romandrà
submergida in situ a causa de l'elevat cost que en
suposaria la recuperació. Així mateix el Consell
de Mallorca editarà un DVD sobre l'excavació
i restauració de la nau.
Notícia:
El
Mundo-El día de Baleares (per cortesia de Pep Campillo)
|
|
>>
Còpies de les escultures antigues al Museu Marès |
5/05/2005
|
|
Des del renaixement
algunes escultures clàssiques i les seves recreacions
posteriors han format part de la decoració de jardins,
façanes i interiors de les cases de molts col·leccionistes
darreu dEuropa. Una
sèrie de gravats, pintures i dibuixos mostra com eren
alguns daquests espais. A més, lexposició
presenta diverses escultures dèpoques, formats
i materials diferents dels temes més famosos ja des
de lAntiguitat: Venus, Apol·los, Hèrcules,
...
Més informació:
Avui
/ Actualització 30/06/2005: L'evolució
del gust i l'art clàssic de Jaume Socías.
Escultures famoses.
La difusió del gust per l'antiguitat i el col·leccionisme.
Museu
Frederic Marès
Barcelona. Plaça de Sant Iu, 5-6
5/05/2005-24/07/2005
|
|
>>
Tota l'antiguitat d'Elx en una exposició |
27/04/2005
|
|
El Museu de Prehistòria
de la Diputació de València, ubicat al Centre
Cultural La Beneficència de València, exhibeix
l'exposició "Iberia, Hispania, Spania.
Una mirada des d'Ilici", en la qual es reflexiona sobre
els canvis culturals esdevinguts durant un mil·leni
en l'evolució des de la cultura ibérica fins
a la visigòtica, tal com es va produir a Ilici, vora
l'actual Elx. L'exposició presenta com a nucli pricipal
materials procedents del Museu
de l´Alcúdia d´Elx (Baix Vinalopó),
on es va trobar la famosa Dama d´Elx, complementats
per d'altres provinents de diversos museus de l'estat. La
mostra es podrà veure més endavant a Barcelona
abans d'acabar al mateix Elx.
Més informació:
Panorama
actual, www.culturaclasica.com.
Centre Cultural
La Beneficiència,
c. Corona, 36, València,
27/04/2005 - 18/09/2005
|
|
>>
La vil·la i les pedreres romanes de l'Énova...
SALVADES! |
26/04/2005
|
|
Les restes d'una
gran vil·la i unes pedreres romanes que van ser tretes
a la llum fa quasi dos anys per les obres de l'AVE al poble
valencià de l'Énova (Ribera Alta) finalment
seran salvades. Com es va denunciar aquí mateix (vegeu
més avall) el mateix projecte del tren de gran velocitat
havia de fer soterrar de nou el jaciment, amb l'autorització
de la Conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana,
però els veïns del poble es van mobilitzar per
salvar les restes i amb la seva pressió infatigable
van aconseguir paralitzar-ne el recobriment. Ara el Ministeri
de Foment ha firmat l'acord segons el qual es construirà
un viaducte perquè hi passi l'AVE sense afectar la
vil·la.
Notícia:
Culturaclasica.com
(procedent del diari Levante). Podeu veure fotografies del
jaciment al web de la Plataforma
para la defensa de la Villa y las Canteras Romanas de l'Énova.
|
|
>>
Es recupera un tram de la muralla romana d'Ilerda
|
16/04/2005
|
|
Els serveis d'arqueologia
de l'Ajuntament de Lleida van trobar durant aquest estiu el
vestigi més antic de l'època romana de la ciutat.
Es tracta d'un tram de la muralla, datat al segle I a.C.,
situat a la vora del recinte de la Seu Vella. Actualment es
projecta fer visitables aquestes restes.
Notícia:
La
mañana
|
|
>>
Tresors tracis en una espectacular exposició a Barcelona |
15/04/2005
|
|
Organitzada per
la Fundació "la Caixa" amb la col·laboració
del Ministeri de Cultura búlgar, l'Institut de Tracologia
de l'Acadèmia Búlgara de les Ciències
i més de trenta museus búlgars, aquesta exposició
vol oferir al públic una visió científica,
però alhora misteriosa i suggeridora, del que va ser
l'antiga Tràcia. Els tracis, un poble indoeuropeu d'origen
obscur, van habitar l'àrea que actualment ocupen Romania,
Bulgària i el nord de Grècia. L'exposició
recorre la història de Tràcia, des dels primers
vestigis prehistòrics fins a la conquesta romana, com
un lloc d'intercanvi i encreuament de cultures. Paral·lelament
se celebrarà un cicle de conferències i de cinema
amb el títol de "El naixement de l'ànima:
Orfeu i l'orfisme", amb la participació d'Alexander
Fol, Carlos Garcia Gual, Luc Brisson i Francesc Casadesús.
"Els tracis.Tresors enigmàtics de Bulgària",
Caixafòrum,15
abril 2005 - 31 juliol 2005. Més informació
al web de Caixafòrum
i a Vilaweb.
|
|
>>
Ja ha arribat el Festival de Teatre grecollatí |
11/04/2005
|
|
Durant
els mesos d'abril i maig se celebra els festivals juvenils de
teatre grecollatí. En podeu consultar el programa de
representacions de Catalunya
dins Culturaclassica.com,
de les Illes
Balears dins el web de la Secció
Balear de la SEEC i del teatre
de Sagunt dins Culturaclasica.net. |
|
>>
Nova directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya |
1/04/2005
|
|
Núria Rafel,
arqueòloga i professora de la Universitat de Lleida,
serà nomenada directora del Museu
d'Arqueologia de Catalunya per la consellera de Cultura,
Caterina Mieras. Rafel, que substituirà en el càrrec
Xavier Arquilué, director interí del museu des
de la renúncia de Miquel Molist a principis del 2004,
és especialista en arqueologia ibèrica i ja
va rebre fa uns mesos del director general de Patrimoni Cultural
de la Generalitat, Francesc Tarrats, l'encàrrec de
realitzar un pla estratègic per al MAC. El projecte
de Tarrats és aplegar el MAC i el Museu Arqueològic
de Tarragona en un grup de museus de la memòria liderat
pel Museu d'Història de Catalunya
Notícia:
Avui
|
|
>>
Simposi de la Secció Catalana de la SEEC a l'octubre
|
18/03/05
|
|
El
XV Simposi
de la Secció Catalana de la SEEC tindrà lloc a
la Universitat de Lleida del 21 al 23 d'octubre del 2005 al
voltant del tema "Estudis Clàssics: imposició,
apologia o seducció?". A
banda de les contribucions dels participants, hi haurà,
entre altres activitats, quatre conferències obertes
a tothom sobre poesia eròtica llatina i la seva tradició
(Lía Galán); fidelitat i traïció en
pèplums recents (Pedro Luis Cano); les restes romanes
de Lleida (Xavier Payà i Artur Pérez), i els clàssics
i la literatura catalana (Josep Vallverdú). Podeu consultar-ne
el programa i descarregar la butlleta d'inscripció a
Culturaclàssica.com. |
|
>> D'Hèrcules a Superman. Déus i herois
de la mitologia grecoromana a Girona |
16/03/2005
|
|
L'exposició
D'Hèrcules
a Superman. Déus i herois de la mitologia grecoromana
del Museu
d'Arqueologia de Catalunya va a Girona. Amb la voluntat
de ser un element de reflexió sobre els vells i els
nous mites i herois lla mostra pretén despertar l'interès
per la mitologia clàssica i fer observar com, encara
avui, romanen en un sense fi d'elements culturals -música,
pintura, art, llibres, - i en el parlar quotidià. Activitats
complementàries: activitat infantil cada 1r diumenge
de mes fins al juliol a les 12 h, activitat "Els contes
del més enllà" cada 2n diumenge de mes
fins al juliol a les 12 h, cicle de cinema "Mitologia
i cinema" els dies 2, 16 i 30 d'abril a les 17. 30 h
al Museu del Cinema i curs d'estiu "Del mite al cinema:
cultura clàssica en pantalla gran" del 4 al 8
de juliol a la Universitat de Girona.
Del 16/03/2005
al 22/08/2005
Museu
d'Arqueologia de Catalunya-Girona, Monestir de Sant Pere
de Galligants, Pl. de Santa Llúcia.
|
|
>>
Més esquelets i tombes romanes a Mataró |
15/03/05
|
|
El descobriment
de vuit esquelets i quatre tombes romanes s'afegeix a les
troballes que van deixar al descobert fa unes setmanes unes
obres de rehabilitació d'una botiga del centre de Mataró.
Les restes humanes han aparegut en un monument funerari familiar
del segle III, que correspondrien a nens o adolescents. Les
restes arqueològiques pertanyen a l'antiga necròpolis
situada als afores d'Iluro, a prop d'una de les seves portes
d'accés. Els esquelets es traslladaran a la Universitat
Autònoma de Barcelona i després quedaran com
a part del fons del Museu
de Mataró.
Notícia:
Vilaweb
|
|
>>
El manuscrit de la
Bíblia més antiga es reunificarà a Internet |
11/03/05
|
|
Quatre grans biblioteques
han signat un acord de col·laboració a Londres
que permetrà digitalitzar i estudiar el Codex Sinaiticus,
un manuscrit grec de mitjan segle IV considerat la Bíblia
més antiga del món. Són la British
Library i les biblioteques de la Universitat de Leipzig
(Alemanya), de Sant Petersburg (Rússia) i del monestir
de Santa Caterina, al Sinaí (Egipte). En
aquest monestir s'havia conservat íntegre el manuscrit
fins a la meitat del segle XIX, quan l'acadèmic alemany
Constantine Tischendorf va extreure'n les parts repartides
en les altres
Notícia: Avui.
|
|
>>
Premi "Hèracles" per a estudiants de batxillerat
|
7/03/2005
|
|
La Secció
Catalana de la SEEC convoca el premi Hèracles al millor
treball de recerca de batxillerat a Catalunya dins de làmbit
de les llengües i cultures grega i llatina. Aquest premi,
de caràcter anual, es convoca per primer cop per al
curs acadèmic 2004-2005 i el seu objectiu és
el foment del món clàssic entre el jovent del
país. Bases
del premi
|
|
>>
La història de Roma a través de les monedes |
3/03/2005
|
|
L'exposició
La
imatge pública de Roma presenta una selecció
de monedes provinents del Gabinet
Numismàtic de Catalunya del Museu
Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, que mostren
levolució del missatge iconogràfic de
les encunyacions romanes entre els segles III a.C i IV d.C.
Les monedes es presenten acompanyades dobjectes de luxe
del Museu dArqueologia de Catalunya relacionats amb
la vida domèstica, religiosa i militar dels romans
benestants.
Museu
Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, del 17 de desembre
del 2004 al febrer del 2006.
|
|
>>
Exposició de la millor ceràmica grega a Alacant |
1/03/2005
|
|
El Museu
Arqueològic Provincial d'Alacant presenta l'exposició
"Els fills de Cronos", formada per 45 vasos grecs
procedents del Museo Arqueológico Nacional, originaris
de diversos indrets de Grècia i Itàlia entre
els segles VI i IV a.C. Les peces, obra dels millors artistes
d'aquell temps, il·lustren la geografia i la història
de l'antiguitat grega, l'expansió comercial i colonial
grega, així com els valors socials i l'univers religiós
i mític de la civilització grega. Recordem que
el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant va obtenir
l'any passat el prestigiós premi de "Museu
europeu de l'any" atorgat per l'European Museum Forum.
Museu
Arqueològic Provincial d'Alacant
fins al 22 de maig.
|
|
>>
Hermes a la ciutat de Barcelona
|
1/03/2005
|
|
A la sala d'exposicions
del Col·legi dAparelladors i Arquitectes Tècnics
de Barcelona es pot visitar l'exposició "Barcelona
hermètica. La presència d'Hermes en l'arquitectura
de la ciutat", organitzada pel Centre
d'Estudis de Simbologia de Barcelona i per l'Institut
Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.
S'hi exposen 68 fotografies d'elements arquitectònics
de la ciutat, com ara escultures, balcons, façanes,
portes..., en què apareix la figura d'Hermes o Mercuri,
déu del comerç. També s'ofereix un itinerari
per diversos carrers (06/03/2005).
del 3/02/2005 al
10/03/2005
Col.legi d'Aparelladors
i Arquitectes Tècnics de Barcelona
C/ Bon Pastor 5
Notícia
en vídeo: Telenotícies
migdia TVC
|
|
>>
Apareix una introducció a Homer de Carles Miralles |
26/02/2005
|
|
Amb el títol
d'Homer ha aparegut en català (editorial
Empúries) la reelaboració actualitzada de
Come leggere Omero de Carles Miralles (Milà,
Rusconi, 1992) per ajudar els lectors que vulguin acostar-se
a Homer. Miralles, catedràtic de filologia grega de
la Universitat de Barcelona, hi estudia les característiques
de la Ilíada i l'Odissea i estableix
una comparació entre els dos grans poemes, a més
de dedicar dos capítols als altres poemes homèrics
menors.
Notícia: Avui
/ Actualització
(8-3-2005): Ressenya
de Pau Dito (Avui). |
|
>>
Recuperada a Barcelona una escultura robada al Colosseu romà |
26/02/2005 |
|
La policia ha recuperat
a Barcelona una escultura romana de marbre del segle II que
havia estat robada al Colosseu de Roma el 1986. La
peça estava en mans d'un antiquari barceloní,
que l'havia comprada feia uns anys a un col·leccionista
d'art ja mort. L'antiquari, després de prestar declaració,
ha quedat exonerat de tota culpa. La peça, que representa
un senador romà, està en dipòsit al Museu
Arqueològic de Catalunya a l'espera de ser traslladada
a Itàlia.
Notícia: Avui
i Televisió
de Catalunya. |
|
>>
Arqueologia romana al Maresme: Cella Vinaria a Teià
i sis tombes a Mataró |
25/02/2005
|
|
L'ajuntament de
Teià ha apuntat com a prioritat per al 2005 el projecte
Cella Vinaria per convertir el jaciment romà
del segle I d.C. de Vallmora en un complex museístic
per ensenyar com s'elaborava el vi al Maresme en època
romana, que es preveu finançar en part amb els convenis
entre els ajuntaments de Teià, el Masnou i Alella empreses
privades, en part per la Unió Europea. D'altra banda
s'han descobert sis tombes romanes d'entre el segle III i
el V en les obres d'una botiga a la Riera de Mataró.
Notícies:
El punt Maresme (Teià
i Mataró).
|
|
>>
Exposició sobre topònims catalans |
9/2/2005
|
|
Exposició
sobre Toponímia titulada Mots
amb arrels. Els noms de lloc ens parlen organitzada per
la Fundació Caixa Sabadell i la Comissió de
Toponímia de Catalunya, i amb el suport de la Generalitat
de Catalunya. És una exposició recomanada per
a lalumnat dEducació Secundària.
Palau Robert (passeig
de Gràcia, 107, de Barcelona): 9 de febrer fins al
3 dabril
Sala dExposicions
de Caixa Sabadell (c. de Gràcia, 17, de Sabadell):
7 dabril al 5 de juny de 2005.
Actualització
7/3/2005: presentació
interactiva on line i al Diari
de l'Escola.
|
|
>>
Ròmul el Gran al Teatre Nacional de Catalunya
|
3/2/2005
|
|
El Teatre
Nacional de Catalunya (Sala Petita) estrena Ròmul
el Gran del dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt
(1948), dirigida per Carles Alfaro, interpretada per Francesc
Orella, Teresa Vallicrosa, Jaume Mallofré, Pep Jové,
Ricardo Moya, Eva de Luis i Carles Martínez, i traduïda
per Feliu Formosa. Es tracta d'una tragicomèdia crítica
sobre el poder polític a partir de Ròmul, un
emperador romà fictici que pren les decisions de govern
segons si les seves gallines ponen o no.
Ròmul
el Gran
TNC (Sala Petita)
Del 03/02 al 27/03
Actualització
(8-3-2005): article
de Maria de la Pau Janer (Avui).
|
|
>>
Més indicis a favor de l'existència d'un teatre
romà a Palma de Mallorca |
14/1/2005
|
|
Un examen recent
de la "Pedra de Son Puig", un bloc de marbre amb
una inscripció incompleta dedicada a August dóna
suport a la
hipòtesi defensada per l'arquitecte Luis Moranta,
segons la qual la ciutat romana de Palma disposava un teatre
a la vora del port romà, als actuals carrers Paraires,
Jovellanos i la plaça Joan Carles I, segons mostraria
l'estructura circular de l'illa de cases.
Notícia:
Ultima
hora, www.culturaclasica.com
|
|
>>
Arriba Alexander d'Oliver Stone |
5/1/2005
|
|
Definitivament
el pèplum ha ressuscitat, amb els escenaris digitals
substituint el cartró-pedra. Per fi s'estrena a les
nostres pantalles Alexander, film dirigit per Oliver
Stone sobre la vida d'Alexandre el Gran, el meteòric
conqueridor macedoni, amb el qual es volen conquerir les taquilles
de tot el món. La pel·lícula, amb el
subtítol virgilià La fortuna afavoreix els
audaços, ha costat 200 milions de dòlars
i s'ha rodat al Marroc, Tailàndia, l'Himàlaia
i l'Índia. La música és de Vangelis i
en el repartiment trobem, entre altres, Colin Farrel (Alexandre),
Angelina Jolie (quina Olimpíada!!), Val Kilmer (Filip),
Anthony Hopkins (Ptolemeu). Entremig tantes estrelles del
cinema anglosaxó treu el cap un jove actor valencià,
Francisco
Bosch, en el paper de l'esclau persa Bagoas. El rodatge
es va complicar bastant i va incloure entrenament militar
espartà per a les estrelles de Hollywood. Males llengües
diuen que Colin Farrel es va embolicar amb Angelina Jolie
(això pot ser símptoma d'un complex d'Èdip?).
Advocats grecs van estar a punt de dur la pel·lícula
als tribunals, ofesos per la bisexualitat del seu sagrat heroi
nacional mostrada per Stone, que també ha desagradat
als medis neoconservadors dels Estats Units. Però alhora
ha molestat a part de la progressia nord-americana pels pressumptes
paral·lelismes amb la política agressiva de
Bush en l'Orient Mitjà. S'ha de ser una mica carallot
per veure precedents alexandrins en la invasió d'Afganistan,
Iraq i la possible futura d'Iran. Totes aquestes polèmiques,
a més de l'accent marcadament irlandès de Farrel
(seria més creïble un accent novaiorquès?),
han fet que la pel·lícula no tingués
l'èxit esperat als Estats Units. A nosaltres ens preocupa
més aviat que aquest film sigui més respectuosa
amb la realitat històrica o mítica que Gladiator
i Troia.
El tou Leonardo
DiCaprio també serà Alexandre en el projecte,
un poc més endarrerit, de Baz Luhrman, el director
de Moulin Rouge. D'altra banda ja es parla de portar
també a les pantalles Anníbal -l'enemic per
antonomàsia dels romans, no pas el Caníbal.
Així és que tanquils: això del neopèplum
té corda per temps... si continua donant bon resultat
a les taquilles, és clar.
Web
de la pel·lícula i tràiler
// Fitxa tècnica // Alexandre
el Gran.
Recordeu que, quan
l'hagueu vista, podeu deixar la vostra opinió al FORVM.
|
|
Best
seller evangèlic |
30/12/2004
|
|
Tres setmanes després
dhaver sortit a la venda, la traducció dels Evangelis
(ed. Proa),
feta per Joan Francesc Mira a partir de loriginal grec
ja ha venut 5.000 exemplars en tres setmanes i ha exhaurit
les dues edicions publicades fins ara, mentre la tercera arriba
a les llibreries. Aquesta traducció es diferencia de
les anteriors aparegudes en català perquè ha
estat realitzada com si fos un text literari com un altre
defugint les connotacions religioses que els ha imbuït
la tradició cristiana. Joan Francesc Mira, professor
de grec a la Universitat de Castelló, ha rebut el enguany
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Notícia: Vilaweb.
|
|
>>
Trobat un aqüeducte romà a Eivissa |
10/12/2004
|
|
Les
obres d'una subestació elèctrica al costat del
Torrent de ses Dones -a la vora del Camí Vell de Sant
Mateu-, han donat a conèixer un aqüeducte romà
probablement posterior al segle II d.C. El tram per ara descobert
té de longitud uns 30 metres, tot i que es creu molt
possible que se'n conservin més restes en terrenys propers.
Atenent al seu bon estat de preservació, la Comissió
del Patrimoni ha decidit conservar-lo.
Notícia:
Diario
de Ibiza i Culturaclasica.com
|
|
>>
Simposi 2005 de l'Aula Carles Riba
|
9/12/2004
|
|
El
Simposi 2005 de l'Aula
Carles Riba (Universitat de Barcelona) tindrà lloc
els dies 24 i 25 de febrer del 2005 sota
el títol de "Mites clàssics en la literatura
catalana moderna i contemporània". Podeu consultar-ne
el programa complet a culturaclassica.com.
|
|
>>
Tanquen el Museu Grecoromà d'Alexandria i la piràmide
de Micerinos |
20/11/2004
|
|
El Consell
Suprem d'Antiguitats d'Egipte ha anunciat que el Museu
Grecoromà d'Alexandria estarà tancat al
públic a partir del pròxim 1 de març
per a l'execució d'obres de remodelació. Així
mateix se suspendrà l'accés públic a
la piràmide de Micerinos des del pròxim 1 de
gener de 2005 per tal d'efectuar-hi obres de manteniment,
mentre que, en compensació, s'obrirà la piràmide
de Kefrèn. Notícia: Vilaweb.
|
|
>>
Trobada la casa d'Hèrcules a Tebes? |
19/11/2004 |
|
Arqueòlegs
grecs han descobert a la ciutat de Tebes, a Grècia, unes
restes que han interpretat com l'edifici que en l'antiguitat
es creia la casa on havia nascut Hèracles (Hèrcules)
i que funcionava com un oracle. També han trobat un segon
oracle, que estava relacionat amb el d'Hèracles, però
aquest dedicat a Apol·lo, al qual es consultava a través
de les cendres. Notícia: Culturaclasica.com. |
|
>>
Càtedra Maria Àngels Anglada a la Universitat
de Girona |
16/11/2004
|
|
La Facultat de
Lletres de la Universitat
de Girona serà la seu de la càtedra Maria
Àngels Anglada dedicat a la vida i l'obra d'aquesta
escriptora i hel·lenista nascuda a Vic i establerta
a Figueres (1930-1999) i als estudis clàssics. En serà
la directora Mariàngela Vilallonga, catedràtica
de filologia llatina a la mateixa universitat. La càtedra,
creada amb el suport els ajuntaments de Vic
i Figueres,
l'Institut
d'Estudis Catalans i l'Institut
Català de la Dona, prepararà una ruta literària,
convocarà una beca i programarà jornades i conferències.
Notícia:
Vilaweb.
Actualització: Avui,
17/11/2004.
|
|
>>
Un pot de maquillatge d'època romana trobat a Anglaterra |
6/11/2004
|
|
Investigadors de
la Universitat de Bristol i del Museu de Londres han descobert
i analitzat per primera vegada un ungüent de bellesa
utilitzada en època romana, descobert, perfectament
conservat, en un pot localitzat en unes excavacions arqueològiques
a prop de Londres. L'ungüent està composta de
greix animal, midó i òxid d'estany, segons l'article
publicat aquesta setmana a la revista Nature.
Després de fabricar la rèplica del producte,
s'ha comprovat que l'aplicació en el cutis donava uns
resultats similars als actuals maquillatges amb base de pols
de talc i confirma la dada transmesa per les fonts que les
dones romanes feien servir productes tenir el cutis més
blanc. Notícia: Avui
i Culturaclasica.com.
|
|
>>
Salvem la vil·la i les pedreres romanes de l'Énova,
al País Valencià |
4/11/2004
|
|
Una
col·lossal vil·la romana que les obres de l'AVE
van descobrir al poble valencià de l'Énova (Ribera
Alta) corre ara el perill de ser enterrada en l'oblit. La
vil·la inclou termes i un temple i i s'hi han trobat
mosaics, escultures i estucs pintats. Malgrat
la importància de les restes descobertes i el milió
i mig d'euros fins ara invertits, la Secció de Patrimoni
Arqueològic de la Conselleria
de Cultura valenciana té previst enterrar-la de
nou. Es veu que la seva visita no serà tan interessant
com la de Terra Mítica, el parc temàtic sobre
les civilitzacions antigues promogut per la Generalitat Valenciana
amb resultats fins ara ruïnosos. Els veïns d'Énova,
per contra, demanen compatibilitzar la via de l'AVE amb la
preservació i la museització del jaciment. Si
voleu més informació o veure fotografies de
les restes podeu visitar la pàgina web de la Plataforma
para la defensa de la Villa y las Canteras Romanas de l'Énova,
de moment només accessible en castellà. Actualització
6/11/2004: Telenotícies
vespre.
|
|
>>
L'exposició sobre un temple romà trobat a Croàcia
ve a Barcelona |
4/11/2004
|
|
L'exposició
"Divo Augusto. La descoberta d'un temple romà
a Croàcia", organitzada pel Museu
Arqueològic de Split, presenta el temple d'August
descobert a Narona
(Croàcia) el 1995. De les troballes que s'hi van fer
la
mostra que ara es pot veure al Museu
d'Història de la Ciutat de Barcelona ensenya nou
escultures, tal i com apareixien a l'interior del santuari,
i una selecció d'altres objectes, en paral·lel
amb elements arqueològics procedents del temple d'August
de la nostra Bàrcino. Per complementar l'exposició
es faran diverses conferències
sobre la cultura romana.
Museu
d'Història de la Ciutat, Saló del Tinell,
a la Plaça del rei, Barcelona, del 5 de novembre al
30 de gener de 2005. Notícia: Vilaweb.
Actualització: Avui,
5/11/2004.
|
|
>>
20 noves places de llatí i grec per a professors de secundària
a Catalunya |
28/10/2004
|
|
El
Departament
d'Educació de la Generalitat de Catalunya va concretar
ahir el nombre de places que proposa incloure en la propera
convocatòria d'oposicions per accedir al cos de mestres
i professors d'ensenyament secundari per al curs 2005-06. La
convocatòria es farà pública en les pròximes
setmanes i els exàmens es faran a l'abril. Entre les
1.730 previstes per a secundària es contemplen provisionalment
10 places de llatí i 10 de grec, segons apareix en la
proposta
de places 2005. Notícia: Avui.
|
|
>>
Una exposició fràgil: el vidre a l'antiguitat |
28/10/2004
|
|
Amb l'exposició
La
fragilitat en el temps. El vidre a l'antiguitat la seu
barcelonina del Museu dArqueologia de Catalunya presenta
una selecció de les millors peces de vidre antic conservades
als museus catalans. Com a activitats
relacionades amb l'exposició el dijous 2 de
desembre, a les 19h, Teresa Carreras farà una conferència
titulada Llums i ombres d'un viatge pel Mediterrani
(incloent-hi una visita comentada) i el diumenge 19 de
desembre, a les 12h, Ibercalafell escenificarà
un intercanvi comercial entre ibers i fenicis.
Museu
d'Arqueologia de Catalunya, Passeig Santa Madrona, 39-41,
Montjuïc, Barcelona, del 28 d'octubre del 2004 al 30
de gener del 2005.
|
|
>>
Dixi Pasífae Action a Vilanova i la Geltrú |
26/10/2004 |
|
El
pròxim divendres 29 d'octubre a les 22'30 es presenta
Dixi Pasífae Action amb motiu de la reedició
del llibre Pasífae oracle a ribes roges de Joan
Callejón (El
Cep i la Nansa edicions). Foment Vilanoví, pl. dels
Cotxes, 6. |
|
>>
Cursos de clàssiques per a professors de secundària |
21/10/2004
|
|
Dins el pla
de formació permanent del professorat es donaran
els cursos següents sobre llengües i cultura clàssiques
al llarg d'aquest curs 2004-2005:
- Llengües
clàssiques, ICE Universitat de Lleida. Del 18/10/2004
al 4/6/2005 de 18:00 a 20:00
- Món
clàssic, CRP Tarragonès (Tarragona). Del
29/9/2004 al 19/1/2005 de 18:00 a 20:00
- Aula
de llatí, ICE Universitat Autònoma - Sant
Pau (Barcelona). Del 11/2/2005 al 26/5/2005 de
18:00 a 21:00.
Informació
i inscripció al web de la XTEC.
|
|
>>
Papirs grecs trobats a Montserrat |
21/10/2004
|
|
Segons
els primers resultats tot just presentats ara, Sofía
Torrallas, filòloga del CSIC i Klass A. Worp (Universitat
de Leiden) han trobat a la biblioteca del monestir de Montserrat
uns papirs grecs de gran valor, entre els quals uns fragments
amb vuitanta versos de la Ilíada del segle III
d. C. i un altre amb un fragment d'una novel·la grega
del segle I a.C. fins ara desconeguda. Aquests papirs, entre
altres en grec, llatí, àrab i copte actualment
en procés de catalogació i estudi, pertanyen en
concret a la valuosa col·lecció reunida per Ramon
Roca-Puig que aquest papiròleg va llegar al monestir
en morir-hi l'any 2001. Notícia: Avui.
Actualització 27/10/2004: Avui
i Resum
de premsa del CSIC. |
|
>>
Aqua romana, exposició sobre l'aigua a Cornellà |
10/10/2004
|
|
El
recentment inaugurat Museu
de les Aigües de Cornellà de Llobregat presenta
una exposició titulada "Aqua romana. Tècnica
humana i força divina", que reuneix vuitanta peces
de vint museus europeus per explicar la cultura i la tecnologia
de l'aigua a la Roma antiga amb l'ajuda de recursos audiovisuals,
recreacions en 3D i zones d'experimentació. Comissariada
per la catedràtica d'arqueologia Isabel Rodà (UAB),
la mostra té cinc àmbits: arquitectura i enginyeria
hidràulica, lleis, contenidors domèstics, usos
industrials i divinitats aquàtiques.
Museu
de les Aigües, Cornellà de Llobregat, des
de l'1 d'octubre del 2004 fins al 6 de febrer del 2005. Notícia:
Avui
|
|
>>
Els traductors també existeixen: Jordi Parramon entrevistat
a l'Avui |
7/10/2004
|
|
Jordi Parramon,
poeta i traductor d'Ovidi i Catul, és objecte d'una
llarga entrevista al suplement cultural de l'Avui en
motiu de l'aparició de la seva versió poètica
del llibre primer d'elegies de Properci (Quaderns Crema).
Parramon ens parla, entre altres temes, de poesia amorosa
llatina, de traducció, de la cultura clàssica..."Els
poetes romans són un precedent de la nostra visió
de l'amor" diu Parramon, que també confessa:
M'agrada
Riba.
Insults
i consols d'amors, ressenya de Pau Dito.
|
|
>>
Descobert el temple capitolí al fòrum de Tàrraco?
|
22/09/2004
|
|
A les excavacions
al fòrum de la ciutat, a Tarragona, s'han descobert
les restes d'un temple que es remunta al s. II a.C. Segons
el codirector de l'excavació, Joaquín Ruíz
de Arbulo, les restes, que qualifica d'espectaculars, podrien
correspondre al temple dedicat a la tríade capitolina
-Júpiter, Minerva i Juno. La troballa canvia la percepció
que els arqueòlegs tenien del fòrum de la ciutat,
ja que evidencia que era molt més gran que no es pensava.
Les restes es tornaran a cobrir la propera setmana de manera
provisional per evitar-ne el deteriorament, però se
n'oferiran visites guiades el cap de setmana vinent.
Notícia:
Diari
de Tarragona, Vilaweb
Tarragona, Avui.
|
|
>>
La metamorfosi d'Èdip en una patata
|
21/09/04
|
|
Èdip ésinterpretat
per una patata i la seva mare Iocasta per un tomàquet
en el curtmetratge titulat Oedipus
del director nord-americà Jason Wishnow. La tragèdia
de Sòfocles és interpretada per diferents tipus
de verdures i hortalisses en un film de vuit minuts presentat
al festival de Sundance,
el gener passat, i en altres certàmens. Al web
del curtmetratge hi ha alguns fotogrames, a més
de la sinopsi i el guió llestos per descarregar.
Notícia
de Vilaweb
|
|
>>
Festival Sagunt a escena |
10/8/2004
|
|
Dins
el Festival Sagunt a escena al
teatre romà de Sagunt es representen, entre altres,
aquestes obres de tradició clàssica: l'Orestíada
d'Èsquil (5-7/8/2004); Medea, la extrangera
de Carlos Iniesta, traducció i versió a partir
de textos de Sèneca, Eurípides, Heiner Müller
i altres autors (17/8/2004); Yo, Claudio de Robert
Graves, versió teatral d'Alonso de Santos (20-21/8/2004).
Paral·lelament es fa un Cicle
de conferències-col·loquis: La vigència
dels mites clàssics sobre les obres escenificades.
Més
informació: Festival
Sagunt a escena.
|
|
>>
L'Orestíada d'Èsquil al Teatre Grec |
10/8/2004
|
|
Després
de passar per Sagunt
l'Orestíada, trilogia tràgica de l'atenès
Èsquil representada per primera vegada l'any 458 aC,
s'escenifica en una proposta que es vol innovadora i molt
personal de Mario Gas en una versió castellana de Carlos
Trias. Interpretada per Constantino Romero, Emilio Gutiérrez
Caba, Vicky Peña, Ricardo Moya i Francesc Orella. Coproducció
de Grec 2004, Festival de Teatro Clásico de Mérida
i Festival Sagunt a Escena, que es presenta en el marc del
Fòrum
Universal de les Cultures.
Teatre Grec, Montjuïc.
Del 12/08/2004 al 15/08/2004. Més informació:
Espectacles
Fòrum.
|
|
>>
Divulgació i recerca arqueològica a la Pol·lèntia
romana (Mallorca) |
31/7/2004 |
|
Dues maquetes i
dos personatges romans contribuiran a promocionar les ruïnes
de la Pol·lèntia
romana (Alcúdia). D'altra banda hi continuen les excavacions
amb l'acostumada campanya estival realitzada per un grup d'estudiants
d'arqueologia i restauració provinents de diferents
indrets d'arreu de l'Estat.
Llegiu la notícia
al Diari
de Balears.
|
|
>>
La nau grega antiga més ben conservada del món,
en una cala de Mallorca |
30/7/2004
|
|
Fins a finals d'agost
es realitzarà la segona campanya arqueològica
per estudiar una nau grega del segle VI a.C. trobada a la
cala Sant Vicenç de la costa de Pollença, a
Mallorca, amb un carregament d'àmfores. L'excavació,
dirigida pels arqueòlegs Xavier Nieto (CASC) i Ferran
Tarongí, és una col·laboració
entre el Consell de Mallorca i la Generalitat de Catalunya.
Llegiu la notícia
al Diario
de Mallorca i a l'Avui.
|
|
>>
Aquest estiu, activitats a la romana a Guissona (la Segarra) |
12/7/2004
|
|
Capvespres
a la romana del 12 al 17 de juliol: tallers per la mainada,
poemes d'en Jordi Pàmies, representacions de teatre,
conferències, cinema. VII Mercat romà,
19 de juliol: processó de Cèsar i Cleòpatra,
les legions de Cèsar, mercat romà, teatre, lluita
de gladiadors, fira d'artesans, oficis perduts, cuina romana,
visites al museu
i al parc
arqueològic. El mateix dia Bacanal romana.
Taller de teatre clàssic el 13 i 14 de juliol:
curs gratuït i patrocinat per l'ajuntament de Guissona,
amb especial atenció per al professorat amb inquietuds
per a formar grups de teatre clàssic juvenils, en col·laboració
amb el Centre per a la Representació i Estudi del Teatre
Antic. El taller serà reconegut com a curs de formació
de professorat pel Departament d'Educació.
Per a més informació podreu consultar els webs
www.guissona.net,
o www.culturaclassica.com.
|
|
>>
Visita arqueològica subaquàtica a Empúries |
12/7/2004
|
|
El Museu d'Arqueologia
de Catalunya reprèn aquest estiu les visites guiades
a les restes de l'antic port romà d'Empúries,
l'única excavació subaquàtica de l'Estat
d'accés públic. Els visitants podran veure les
restes arqueològiques amb l'equip de submarista proporcionat
per la mateixa organització. És una oportunitat
única de visitar un jaciment ben refrescat.
Podeu llegir la
notícia Capbussar-se
al port romà d'Empúries per Jordi Serrat
al diari Avui.
|
|
>>
Encara una altra Fedra, sisplau! |
12/6/2004
|
|
En el marc del
Fòrum
Universal de les Cultures el Teatre
Lliure presenta el muntatge To you, the Birdie! (Phèdre)
de la companyia novaiorquesa The
Wooster Group. L'espectacle, basat en la Fedra
de Racine, està adaptat per Paul Schmidt i dirigit
per Elizabeth Le Compte i fusiona la cort francesa del segle
XVII, la mitologia grega i el reality show.
Del 12 al 16 de
juliol, Sala Fabià Puigserver del Teatre
Lliure (Mercat de les Flors), passeig de Santa Madrona,
40-46, 21 h.
|
|
>>
Forum Emporiae MMIV. El fòrum romà d'Empúries,
2004 anys d'història |
4/7/2004
|
|
Sota
els auspicis del Ajuntament de l'Escala i del Museu d'Arqueologia
de Catalunya, l'exposició mostra els resultats de les
excavacions arqueològiques realitzades al fòrum
romà d'Empúries en els darrers anys -fins al 2000.
S'hi pot veure com funcionava un fòrum romà, com
era el fòrum d'Empúries, alguns dels objectes
trobats i el projecte de restauració i museïtzació
actualment engegat. Casa
Forestal de Sant Martí d'Empúries, del 4 de juliol
al 19 de setembre, entrada gratuïta. |
|
>>
Nits d'estiu al Museu de Badalona |
30/6/2004
|
|
Se
celebrarà un nou espectacle al decumanus de Bètulo
(subsòl de la plaça de Font i Cussó) els divendres 9, 16, 23
i 30 i els dissabtes 10, 17, 24 i 31 de juliol, a les 21.30
h. L'obra, titulada Un dia a l’antiga Bètulo narra
la vida quotidiana durant una jornada a la ciutat romana. Museu
de Badalona. Pl. Assemblea de Catalunya, 1. Tel. 93 384
17 50. Preu: 20 €. |
|
>>
La flama olímpica de nou a Barcelona |
27/6/2004
|
|
Per
primer cop els relleus de la torxa passen per totes les ciutats
que han estat seu de Jocs Olímpics fins a arribar a Atenes
el 13 d'agost. 126 rellevistes l'han passejat per tot Barcelona:
a més d'esportistes com Sergi Bruguera, Josep Guardiola,
Pau Gasol, l'han portat Loquillo, Manel Fuentes i l'hel·lenista
Enric Roquet. |
|
>>
L'aqüeducte romà de Tarragona tornarà a omplir-se
d'aigua |
17/6/2004
|
|
Es projecta restaurar
de nou l'aqüeducte anomenat el Pont del Diable, que tornarà
a dur aigua per mitjà d'un circuit tancat. L'obra s'aprofitarà
per estudiar les tècniques constructives utilitzades
pels romans i per reconstruir una grua antiga. Els treballs
començaran a la fi d'enguany i l'aqüeducte romandrà
cobert durant any i mig. Més informació a Wilaweb
Tarragona. Actualització 13/01/2005: La
restauració es retardarà sis mesos arran del
canvi del govern espanyol (més
informació).
|
|
>>
Els
fills d'Hèracles d'Eurípides
al Teatre Lliure |
15/6/2004
|
|
En el marc del
Fòrum
Universal de les Cultures el Teatre
Lliure presenta The
Children of Herakles d'Eurípides, dirigida
per Peter Sellars i interpretada per Jan Triska, Karen Kandel,
Brenda Wehle, Mercedes Milà, entre altres. Mort Hèracles,
els seus fills són enviats a lexili i han de
vagar d'un lloc a un altre buscant un refugi que els és
contínuament negat. La tragèdia d'Eurípides
serveix per reflexionar sobre els refugiats del món
actual. En la primera part testimonis de refugiats i immigrants
participen en un col·loqui.
Del 15 al 19 de
juny, Sala Fabià Puigserver del Teatre
Lliure (Mercat de les Flors), passeig de Santa Madrona,
40-46, 21 h.
|
|
|
>>
Projecte europeu per afavorir el turisme arqueològic
a la Costa Daurada
|
13/6/2004
|
|
La
Unió Europea ha aprovat el projecte Integratio per fer
una investigació orientada a fomentar la creació,
promoció i comercialització de productes de turisme
cultural, a partir de quatre casos d'estudi: la costa Amalfitana
(Itàlia), el Ribatejo (Portugal), la Costa Daurada (Tarragona)
i la província de Dobrogea (Romania). En el projecte
hi participa la Universitat de Barcelona, entre altres centres
de recerca. Llegiu l notícia a Vilaweb. |
|
>>
Homenatge a Carles Miralles |
10/06/2004 |
|
El
passat dimarts 8 de juny va tenir lloc un
acte d'homenatge a l'hel·lenista Carles Miralles
a la Universitat de Barcelona, en el qual s'ha presentat el
llibre Studies on elegy and iambus, publicat per l'editorial
holandesa A.M. Hakkert tot coincidint amb el seixantè
aniversari de l'autor. |
|
>>
"Empúries, un viatge de retorn" a Girona |
5/6/2004
|
|
Els dibuixos i
gravats de Joan Barbarà que s'exposen al Centre Cultural
Fontana d'Or de Caixa Girona s'inspiren en les seves impressions
d'un viatge des d'Empúries fins al litoral grec escrites
pel desaparegut Alexis Eudald Solà. En podeu llegir
la notícia al diari Avui (5/06/2004): Girona
mostra el retorn a Grècia d'Alexis Eudald Solà
i Joan Barbarà.
Fundació
Caixa de Girona, c. Ciutadans, 19, Girona. Fins al 4 de
juliol.
|
|
>>
Trobada l'antiga biblioteca d'Alexandria? |
24/5/2004
|
|
Un
equip d'arqueòlegs polonesos i egipcis creu haver identificat
l'emplaçament de la biblioteca d'Alexandria, la més important
de l'antiguitat, destruïda fa més de setze segles. Els treballs
d'excavació han tret a la llum tretze sales de lectura amb cabuda
per a uns cinc mil estudiants, encapçalades per una taula
des d'on els parlaven els mestres o conferenciants. Aquestes
restes no són gaire lluny de la nova Biblioteca
Alexandrina, inaugurada fa menys de dos anys. Llegiu la
notícia i conegueu més sobre la biblioteca més
famosa de la història al Diari
de l'Escola. |
|
>>
Tàrraco
Viva: la Tarragona romana reviu durant dues setmanes |
18/5/2004
|
|
A Tarragona
del 18 al 30 de maig de 2004 se celebren les sisenes Jornades
Internacionals de Divulgació Històrica Romana
(Tàrraco Viva), organitzades pel Museu
d'Història de Tarragona, per commemorar el passat
romà de la ciutat. Es reconstrueixen lluites de gladiadors,
desfilades de triomf, maniobres militars, representacions teatrals
(atel·lanes i comèdies), actuacions musicals,
jocs infantils, vida quotidiana, cuina romana, ritus religiosos
i funeraris, a més de programar-se conferències
sobre poesia i oficis dels antics romans. Consulteu-ne
el programa sencer. |
|
>>
Arriba Troia, la pel·lícula |
14/5/2004
|
|
S'estrena Troia,
la pel·lícula dirigida per Wolfgang Petersen
-amb Brad Pitt (Aquil·les), Peter O'Toole (Príam),
Eric Bana (Hèctor) i Diane Kruger (Hèlena)-
tan esperada pels classicistes i per les fans de Brad Pitt.
200 milions $ de pressupost, 14 milions només per a
l'actor protagonista, 50.000 soldats grecs digitals. Diuen
que, en una escena de lluita, Aquil·les Pitt es va
lesionar... el taló (on si no?) i això va provocar
un retard de 6 setmanes i que Petersen ja llegia la Ilíada
als 15 anys en grec (ai, el batxillerat alemany!). Mentre
esperem veure-la ens sorgeixen una sèrie de preguntes:
Tindrà continuïtat el filó del neopèplum
iniciat amb Gladiator (fa temps es parla d'un Alexandre Magne)?
Serà prou fidel per no desesperar-nos? La musculació
aconseguida amb sessions intensives al gimnàs bastarà
per fer de Brad Pitt un Aquil·les creïble?
Deixeu
la vostra opinió al FORVM.
|
|
>>
Comença el Fòrum de les Cultures a Barcelona |
8/5/2004
|
|
La
cultura de Grècia i Roma té un espai escàs
al Fòrum
Universal de les Cultures? És menys universal
que la xinesa, l'àrab, etc.? La multiculturalitat significa
menystenir la pròpia tradició cultural? De moment
només hi he trobat alguns espectacles teatrals relacionats
amb la cultura clàssica: Calígula (vegeu
més avall), The Children of Herakles d'Eurípides,
dirigida per Peter Sellars, del 15/6/2004 al 19/6/2004 al Teatre
Lliure (Mercat de les Flors), i Yo, Claudio, del
6/8/2004 al 8/8/2004 al Teatre Grec. Podeu dir la vostra opinió
al nostre FORVM. |
|
>>
Descobertes arqueològiques a la Bàrcino romana |
1/5/2004
|
|
La
troballa d'un tram de muralla romana i les restes d'un edifici
públic monumental en unes excavacions d'un edifici
entre els carrers Regomir i Ataülf poden fer replantejar
les teories establertes fins ara sobre el naixement de la
Barcelona romana. Llegiu la notícia a l'Avui (p.
1 i p.
2) i també Els
avis faran de guies de la Barcelona romana. O si ho preferiu
en versió PDF: p.
1 i p.
2 (1/5/2004). I si voleu saber com va descobrir i va salvar
les restes una heroica veïna, ho podeu llegir a l'Elogi
de la ciutadana Constanza de Lluís-Anton Baulenas,
al mateix diari. També en versió PDF
(2/5/2004).
|
|
>>
S'estrena Calígula d'Albert Camus
|
29/4/2004
|
|
Calígula
d'Albert Camus al Teatre
Nacional de Catalunya (Sala Petita) sota la direcció
de Ramon Simó, amb Ramon Madaula, Carme Elias, Jordi
Banacolocha i Ferran Carvajal. Del 29 d'abril al 20 de juny
de 2004. Sobre la representació: La
immortalitat de Calígula de Jordi Bordes (el Punt
digital). Un dels pocs espectacles del Fòrum
Universal de les Cultures Barcelona 2004 de cultura clàssica. |
|
>>
Cinc anys sense Maria Àngels Anglada |
23/4/2004
|
|
"Escolto
encara el teu pas", emotiu article del poeta nord-americà
Sam Abrams a l'Avui en record de Maria Àngels
Anglada, escriptora i professora de grec, en el cinquè
aniversari de la seva mort. També en versió
PDF. |
|
>>
Nou impuls a la col·lecció "Bernat Metge"
de clàssics grecs i llatins |
2/4/2004 |
|
|
|
>> D'Hèrcules a Superman. Déus i herois
de la mitologia grecoromana |
15/3/2004 |
|
L'exposició
D'Hèrcules
a Superman. Déus i herois de la mitologia grecoromana
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya obrirà del març al novembre del
2004. Amb la voluntat de ser un element de reflexió sobre
els vells i els nous mites i herois lla mostra pretén
despertar l'interès per la mitologia clàssica
i fer observar com, encara avui, romanen en un sense fi d'elements
culturals -música, pintura, art, llibres, - i en el parlar
quotidià. Ofereix activitats
per a estudiants. |
|
|