NOTÍCIES:

El Teatre Principal de València posa en escena fins al 30 d'octubre Memorias de Adriano, una adaptació teatral elaborada per Jean Launay de la novel·la homònima de Margarite Yourcenar dirigida per l'italià Maurizio Scaparro i protagonitzada per l'actor valencià José Sancho. Memorias de Adriano, que es va estrenar en la passada edició de festival Sagunt a escena, ofereix una versió renovada del muntatge original que es va poder veure al 1998 en el Festival Grec de Barcelona i el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. Ara l'obra està coproduïda per Teatres de la Generalitat valenciana i Focus.

El director Anatoli Vassíliev ha reprès un text del dramaturg Heiner Müller sobre el mite de Medea per crear Medematerial, un monòleg interpretat per Valérie Dréville i produït per l'Escola d'Art Dramàtic del Teatre de Moscou, que es veurà del 6 al 8 d'octubre al Teatre Lliure de Barcelona. El muntatge, en francès subtitulat al català, és fruit dels més de deu anys d'experimentació entre el director rus, hereu de l'escola interpretativa de Stanislavskij i l'actriu francesa, que interpretarà un monòleg asseguda en un tron, fumant un cigarret i llegint un text de Medea. La paraula és la gran força de Medea, que, després de deixar la seva pàtria i la seva família i de matar el seu propi germà, fuig al costat de Jàson, amb qui té dos fills. Tot i això, aquest la traeix amb una altra dona i el personatge mostra la seva fúria al llarg del muntatge. Estrenada en el Festival d'Avinyó de 2002, 'Medematerial' usa la tragèdia no tant com una metàfora de l'Alemanya del moment, que va voler reflectir Heiner Müller el 1982, com la possibilitat de mesurar la influència desastrosa dels mitjans occidentals al teatre i un intent de renovar l'escriptura dramàtica.

Notícia: Europa Press

Dues estàtues de marbre, d'uns dos metres d'alçada, de les deesses gregues Atena i Hera han estat desenterrades durant unes excavacions en el teatre romà de Gortina, antic jaciment de l'illa de Creta. Les escultures daten d'entre els segles II i IV d.C. i estan en molt bon estat, ja que l'estàtua d'Atena estava sencera, mentre que en la d'Hera li falta el cap, que els arqueòlegs esperen trobar en els voltants. Es creu que van ser desplaçades fins al lloc on han estat trobades per un terratrèmol al voltant de l'any 367, que va destruir el teatre. Es tracta d'un dels estranys casos en què aquestes obres són descobertes en el mateix edifici on eren exhibides.

Notícia: Europa Press

Tot va començar fa catorze anys quan el músic Josep Tero va visitar el complex monàstic del mont Athos per escoltar-hi els cants litúrgics. El desaparegut hel·lenista Alexis Eudald Solà li va advertir: "A l'Athos no diguis mai que ets català". El problema es remunta a principis del segle XIV, quan els almogàvers, com a revenja de l'assassinat de Roger de Flor pels grecs bizantins, van arrasar tot el que van trobar al seu pas, inclosos els monestirs del mont Athos. Encara ara, en els prospectes que allà es donen als turistes, la paraula català sempre està acompanyada de l'apel·latiu pirata. Tanmateix Tero no va poder evitar confessar el seu origen a un monjo: "Em va fer fora del monestir i, com que ja era tard, aquella nit vaig haver de dormir al ras". En tornar a casa, el músic es va posar en contacte amb la Generalitat. Finalment es va contactar amb el monestir de Vatopedi i es va acordar, amb l'impuls de l'arquitecte Khatziandoníu, que, com a acte de desgreuge, la Generalitat de Catalunya finançaria la restauració de la Torre del Tresor, un edifici del segle XVI, que s'ha adequat per mostrar documents i peces bizantines. El proper 9 d'octubre s'inaugurarà la restauració amb l'assistència del president del parlament grec, cinc ministres grecs, el president de Moldàvia (?) i el conseller d'obres públiques Joaquim Nadal.

Llegiu l'article sencer: Retorn al mont Athos d'Ada Castells, al diari Avui.

Notícia. Avui

Septimània és el nom llatí de l'antiga regió al voltant de la ciutat de Besiers, que on es van establir soldats romans veterans de la legió Septima Gemina Felix i que, després, es va incorporar a la província Narbonense. En l'època visigòtica el mateix nom va servir per designar una regió força més extensa, que abraçava la major part de la Narbonense. Darrerament el president del Consell Regional Llenguadoc-Rosselló, Georges Frèche, pretenia recuperar el nom de Septimània per substituir l'actual d'aquesta regió administrativa francesa, oficialment Languedoc-Roussillon, compost dels noms històrics dels dos territoris que la conformen. La forta oposició al canvi de nom, que veia en la iniciativa un intent d'esborrar les personalitats catalana i occitana que comparteixen la regió, ha fet desistir finalment Frèche, que ha invertit dos milions d'euros en la campanya.

Notícia: Vilaweb

El coordinador d'IU a les Illes Balears, Miquel Ramón, va denunciar que les restes d'un aqüeducte romà va ser arrasat per l'obra del segon cinturó, i va anunciar que el seu partit ha afegit diversos suposats delictes contra el patrimoni a la denúncia inicial sobre l'ampliació de les carreteres presentada davant la Fiscalia Anticorrupció. A més de l'aqüeducte, ha denunciat la destrucció d'altres restes per les obres sense ser documentats o ni fotografiats pels arqueòlegs: una cisterna romana, una estructura també romana i un forn de carbó. L'aqüeducte arrasat media entre 13 i 15 metres i només se'n conservaran dos petits trams. Ramon assegura que, si s'hagués modificat un metre el traçat de l'excavació, s'haurien salvat la les restes. IU recorda que és obligatori l'asesorament d'arqueòlegs i que l'empresa va prescindir-ne després que recomanessin el manteniment d'una necròpolis romana també trobada durant les obres i finalment destruïda.

Notícia: Diario de Ibiza

Un programador informàtic italià ha descobert, gràcies a Google Earth i Google Maps, que utilitzen imatges per satèl·lit de la Terra, les restes d'una vil·la romana. Luca Mori estudiava mapes de la zona de Porbolo, a prop de Parma, quan va adonar-se d'unes ombres de forma rectangular. Amb una aproximació més gran, va concloure que es tractava d'una construcció sota terra, i va avisar el Museu Nacional d'Arqueologia de Parma. A partir de l'estudi de la ceràmica els arqueòlegs van intentificar les ruïnes amb una vil·la romana. El descobridor explica la troballa al seu bloc, QuelliDellaBassa (en italià). Ara ja es pot dir: "Què és el que no troba Google?"

Notícia: Vilaweb / Nature.

El Ministeri de Cultura i la Conselleria de Cultura de la Generalitat invertiran més de per recuperar els equipaments de la Tarragona romana i iniciar programes d'investigació i difusió durant el període 2006-2008, segons han anunciat avui a Tarragona la consellera de Cultura, Caterina Mieras, i el director general de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura, Julián Martínez. El Ministeri invertirà aproximadament set milions a actualitzar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i la Necròpolis i el Museu Paleocristians. Per part seva, la Conselleria de Cultura invertirà aproximadament 1,1 milions per a la museïtzació del Teatre romà de Tàrraco, abandonat des de la seva recuperació els anys 1976-1977 (foto inferior). Tots aquests eren projectes que havien quedat empantanegats durant anys. Ja era hora!

Notícia: Europa Press - Vilaweb

Actualització 15/09/2005: La Generalitat i el Ministeri de Cultura han descartat la reivindicació històrica de l'Ajuntament de Tarragona de traslladar el Museu Nacional d'Arqueologia (MNAT) a l'antiga Tabacalera, que tancarà les seves instal.lacions l'any 2008. Tanmateix ambdues institucions preveuen la reforma de l'actual seu del Museu, tot incorporant-hi les noves tecnologies.

Notícia: Avui / El Periódico

Les excavacions iniciades el passat 29 d'agost en el poblat ibèric d'Ullastret (Baix Empordà) han descobert "una concentració d'armes que no és normal en poblats ibèrics", ha afirmat la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Núria Rafel. Els arqueòlegs han afirmat que els elements daten del segle III aC i, l'esmentada concentració d'armes, els fa suposar que el lloc on els van trobar era un edifici de caràcter militar. Durant les mateixes excavacions, es va descobrir davant d'aquest edifici un palau. Segons els excavadors, aquests dos edificis i un altre més van ser "construïts amb murs de gran qualitat i tenen plantes desconegudes fins ara en el món ibèric".

Notícia: Europa Press - Vilaweb

La Universitat Politècnica de València ha començat la recuperació in situ de les pintures murals de les termes masculines d'Edeta, a l'actual municipi valencià de Llíria (Camp de Túria). Els frescos, d'una extensió de 17 metres quadrats i d'estil geomètric, estan datats a finals del segle I d.C. i es troben en un òptim estat de conservació, segons Begoña Carrascosa, catedràtica de la UPV i responsable de la intervenció.

Notícia: Europa Press

Durant unes obres de remodelació a la plaça Major de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) s'han trobat restes d'una vil·la romana i d'un poblat visigot. Concretament s'han localitzat restes de la part agrícola i artesanal d'una vil·la romana d' entre els segles IV i V (àrea de premsat per fer vi, un magatzem, forns de pa i dipòsits). Quan la vil·la va quedar abandonada va ser substituïda per un poblat visigòtic, dels segles VI i VIII, del qual s'han trobat cabanes i fogueres. Un dels arqueòlegs directors del projecte, Joan-Manuel Coll, ha assegurat que les restes formarien part d'una vil·la romana de certa extensió, entre la masia de Can Torras, Can Gorina i tot l'espai del passeig i la plaça Major, i que les troballes són molt interessants perquè a Castellar faltava documentar l'època romana i visigoda. També destaca la troballa de nou sepultures d'un cementiri d'època romana tardana i visigoda. La Direcció General de Patrimoni de la Generalitat ha autoritzat el desmuntatge i el trasllat de les restes als fons de la Generalitat. Pel seu cantó l'ajuntament s'ha compromès a editar una publicació científica sobre els resultats i instal·lar un espai museogràfic d'informació sobre el jaciment.

Notícia: Europa Press

La Universitat de València tornarà a realitzar l'excavació arqueològica a la colònia púnica de Lixus. La missió arqueològica està dirigida per Carmen Aranegui (Universitat de València), i H. Hassani, director del jaciment de Lixus. També hi participarà el Museu de Prehistòria de València, a través de la seva directora Helena Bonet. Les excavacions d'enguany es desenvoluparan durant el mes de setembre al vessant meridional de la ciutat, en un sector anteriorment investigat per Luis César Montalbán i Miquel Tarradell, on s'evidencia una completa seqüència estratigràfica des dels nivells fenici, punicomaurità, romà i medieval. Els resultats de les campanyes anteriors (1995-2003) han estat publicats per la revista Saguntum de la Universitat de València.

Notícia: Europa Press

El passat 29 de juliol, l'últim dia d'unes excavacions orientades a buscar les termes de la vil·la romana del Romeral d'Albesa, excavada des de fa anys, es va trobar el cap d'una Medusa, el monstre de la mitologia grega. Es tracta d'una peça de pedra arenosa, datada entre els segles II i IV d. C., de gran qualitat i en un excel·lent estat de conservació. Un petit forat sota dels llavis fa pensar als arqueòlegs que pertanyia a la font de les termes o d'un jardí. L'ajuntament d'Albesa ha demanat a Patrimoni Cultural una ubicació per exposar-la i vol convertir aquesta Medusa en símbol identificatiu del municipi.

Notícia: La mañana / Avui

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València organitzarà un cicle de conferències durant l'últim trimestre de l'any sobre missions arqueològiques que han estat desenvolupades per universitats o museus valencians. Durant els mesos de novembre i desembre tindran lloc a La Beneficència de València cinc ponències, referides als jaciments de Sarakini (Grècia), Pompeia (Itàlia), Lixus (el Marroc), Els Maies (Guatemala) i Perusa (Itàlia):

• Carmen Aranegui exposarà els progressos en l'excavació a Lixus, una colònia fenícia, grega i romana.
• Maria Ntinou i Ernestina Badal explicaran l'estudi etnoarqueològic en curs de la comunitat dels Pomakos, a Sarakini.
• Respecte a Pompeia Luigi Pedroni i Albert Ribera se centraran en les excavacions a la Casa d'Ariadna i José Uroz parlarà sobre la vil·la de Plini el Jove.

Centre Cultural La Beneficiència, c. Corona, 36, València.

Notícia: Europa Press

La Caixa ha signat un acord de col·laboració amb la Fundació Bernat Metge, pel qual les dues entitats treballaran en la difusió i la comercialització de determinats productes i serveis. L'entitat financera posarà a disposició dels clients de la Fundació Bernat Metge el finançament de préstecs en unes condicions econòmiques preferents. La fundació publica des del 1922 els clàssics grecs i llatins en versió original i en traducció catalana. Actualment té publicats 324 volums i el ritme continua a raó de sis volums nous anualment.

Notícia: Europa Press

Organitzada per la Soprintendenza Archeologica di Roma, una exposició a les galeries del Colosseu, documenta amb un centenar de peces arqueològiques les cerimònies secretes del grecs i romans, els oracles, el misteris d'Eleusis, dionísiacs i òrfics, i els rituals orientals com els de Cíbele, Isis i Mitra, fins a l'arribada del cristianisme. Amb un suggerent ús de la llum i l'ombra, la música, el so i les projeccions es vol iniciar el visitant en aquest aspecte menys conegut pel gran públic.

Il rito segreto. Misteri in Magna Grecia e a Roma, Colosseu, Roma, fins al 8/01/2006.

Notícia: Archeomedia.net

Trenta estudiants d'universitats catalanes, espanyoles, franceses, italianes i palestines van participar fins el divendres passat en el 59è curs internacional d'Empúries. Durant el curs s'ha excavat a la ciutat grega, on no s'intervenia des del 1993, en concret a l'àgora o plaça principal i el pòrtic adjacent (stoá), que aixoplugava nou locals comercials. Segons Xavier Aquilué, director del jaciment, l'àgora i la stoá van ser construïdes seguint els models constructius utilitzats en la mateixa època a Grècia. L'estat actual del conjunt no permet una lectura correcta als visitants i el pla director intentarà definir les estructures d'aquest sector. "Dóna prestigi venir a excavar a Empúries" va assegurar Aquilué.

Notícia: El punt

Durant la prospecció arqueològica del front litoral l'equip del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ) ha descobert més de 80 monedes tardoromanes enfonsades a 12 metres de profunditat a la badia alacantina de l'Albufereta. El tresor està format per monedes de plata, de velló i una possiblement d'or, que daten del primer quart del segle IV d.C. i que porten la inscripció 'IMP CONSTANTINI AUG' amb l'efígie de l'emperador. El MARQ seguirà investigant per esbrinar si realment provenen d'un naufragi o si es tracta d'una pèrdua casual d'un comerciant de l'època.

Notícia: Europa Press

Les últimes excavacions a la Vil·la dels Munts (Altafulla), a la vora de Tarrragona, realitzades després d'un parèntesi de set anys i acabades el mes passat, han posat al descobert, entre altres construccions, un temple de 35 metres de llarg, possiblement dedicat a Mitra (mitreu), divinitat d'origen iranià que es va estendre per tot l'Imperi romà. La troballa se suma a l'extens complex que constituïa, al s. II d.C., aquesta vil·la luxossíssima, amb una àmplia zona residencial i tres termes. La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Altafulla van firmar ahir un conveni que acorda la inversió a parts iguals de 600.000 euros en dos anys amb la finalitat de definir un pla director per a la Vil·la i redactar el projecte d'un edifici que aculli els visitants i interpreti el conjunt arqueològic. També es preveu que comencin les obres de consolidació i restauració d'una de les termes i d'altres edificis. D'altra banda el director general de Patrimoni Cultural, Francesc Tarrats, va assegurar que la necròpolis paleocristiana de Tarragona, tancada el 1994, reobrirà com a màxim el 2007 gràcies a un acord amb el ministeri de Cultura. Des d'aquí desitgem que es compleixin els bons auguris després d'anys de paràlisi tant a la vil·la com a la necròpolis.

Notícia: Avui

Al llarg de tota aquesta setmana es celebren els capvespres a la romana a Guissona (la Segarra) i s¹imparteix un curs de teatre i cultura clàssica. Entre les moltes activitats que reviuen la vida dels antics romans destaquen comitives triomfals, la cúria, un gran mercat ambientat en l¹època, un concurs d¹oratòria, teatre, venda pública d¹esclaus, lluites de gladiadors; danses i cuina romana i fins i tot una bacanal, una boja nit amb músics, menjar, beure.

Per saber-ne més: Capvespres a la romana / Mercat Romà / Museu de Guissona (973 551414)

Adrià Pinyol Villanueva, un alumne del Sagrat Cor de Jesús de Barcelona, va obtenir la millor nota de tot Catalunya a la selectivitat, un 9,94. Segons ell la clau no és estudiar per a l'examen sinó l'esforç continu al llarg del curs i no posar-se nerviós a la prova. La seva intenció és estudiar filologia clàssica, tot i que encara no ha triat facultat. A l'Adrià li fa respecte estudiar a la universitat, però des d'aquí li augurem tot l'èxit en els seus nous estudis.

Notícia: Avui , Telenotícies

El teatre romà de Sagunt tornarà a ser l'escenari del festival Sagunt a Escena. Enguany el festival s'allarga des del 19 de juliol fins al 18 de setembre.

• A Electra le sienta bien el luto d'Eugène O’Neill: Obra que vol recrear la força i la profunditat de les antigues tragèdies gregues. Si bé l’autor ambienta la trama al segle XIX, Mario Gas, en la seua proposta escènica, la trasllada a finals de la I Guerra Mundial. Dirigida per Mario Gas i interpretada per Emilio Gutierrez Caba, Iván Hermes, Mónica López, Constantino Romero, en una producció del Festival de Teatro Clásico de Mérida i Festival de Teatro y Danza de Las Palmas de Gran Canaria.
  des del 17/08/2005 al 18/08/2005
  
• Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar, sota la direcció de Maurizio Scaparro i interpretada per Joan Boix, Pepe Sancho i Lola Moltó, entre altres, produïda pels Teatres de la Generalitat Valenciana, des del 4/08/2005 al 6/08/2005.
  
  Detalls i programa complet: Teatres de la Generalitat Valenciana

Notícies relacionades. Actualitzacions (Europa Press)

• 27/07/2005: Scaparro i Sancho porten a Sagunt unes "Memorias de Adriano" actualitzades
• 8/07/2005: L'exdirector diu que dimiteix per ètica
• 7/07/2005: Presentació oficial i Protestes
• 6/07/2005: Dimiteix el director de Sagunt a Escena, quinze dies abans del festival

NOTA: aquesta és la correcció del programa erroni que havia donat anteriorment a partir del web de l'ajuntament de Sagunt. Disculpeu les molèsties.

L'exposició "Jardins d'Empúries. La jardineria en època romana", vol mostrar quines espècies vegetals s'usaven en la jardineria d’època romana, coneguts a través de testimonis escrits i plàstics antics i per l'anàlisi científica actual auxiliar de l'arqueologia. L’exposició també vol apropar els actuals jardins d’Empúries, que compten amb més de cinquanta espècies vegetals diferents, utilitzades en la jardineria d’època romana,.

Jardins d'Empúries. La jardineria en època romana,
Jardins de la casa romana núm. 1 d'Empúries, 4/07/2005-18/09/2005.

>> La Fura dels Baus representa el mite de Prometeu al teatre romà de Mérida

Avui s'estrena Órgano de Luz, nou espectacle de La Fura dels Baus, que es representarà fins el 2 de juliol, inaugurant la LI edició del Festival de Teatre de Mérida. Dirigit per Carles Padrissa i Jesús Amigo, es tracta d'un muntatge que combina teatre, acció i pirotècnia, basat en el mite de Prometeu, amb música en directe de Beethoven, Witold Lutoslawski i Pedro Alcalde, a càrrec de l'Orquestra d'Extremadura.

notícia: Vilaweb

A la presentació del llibre 'Pompeya. Historia, vida y arte de la ciudad sepultada (Círculo de Lectores), que recull els recents descobriments a la ciutat romana, l'arqueòloga italiana Marisa Ranieri Panetta ha assegurat avui a Barcelona que un terç de la ciutat de Pompeia, sepultada per l'erupció del Vesuvi l'any 79, està encara per descobrir. L'arqueòloga ha dit que alguns estudis calculen que a Pompeia i voltants podrien viure-hi unes 20.000, encara que fins ara només s'han trobat 1.047 víctimes, però la part encara no descoberta pot ser determinant per confirmar la població calculada. L'excavació a Pompeia continua sent plena de secrets i descobriments. Segons Ranieri Panetta el llibre el llibre és més minuciós que s'ha fet sobre la vida de Pompeia. Analitza els segells pictòrics, la història del territori, botànica, aspectes de la vida pública, la religió, l'economia, l'àmbit privat i l'erupció que va acabar amb la ciutat.

noticia: Vilaweb

Experts de la Universitat Politècnica de València han restaurat diversos frescos romans del segle I d.C. relacionats amb el ritual d'entrada a la majoria de edad (toga viril) i les divinitats Ceres i Bacus. Les pintures, d'excepcional qualitat, provénen d'una excavació realitzada el 2003 a Llíria (Camp de Túria). D'altra banda la Generalitat valenciana ha aprovat el Pla Especial de Protecció de l'arc romà de Cabanes de l'Arc (Plana Alta), ubicat vora l'antiga Via Augusta romana. Notícia: Llíria / Cabanes dins Culturaclasica.com.

Vegeu altres novetats de les literatures grega i llatina al mateix The Times Literary Suplement.

>> Estudi del territori de Tàrraco

L'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (Universitat Rovira i Virgili) i una quinzena de municipis del Camp de Tarragona prenen part en un projecte de recerca per tal de perfilar el "paisatge arqueològic" de l'entorn de Tàrraco. Entre altres aspectes, es preveu estudiar durant tres anys l'ordenament del territori, l'evolució de la població i el canvi climàtic del 500 a.C al 712 d.C.

Notícia: Avui

El Museu Arqueològic d'Alacant presenta l'exposició "Scombraria, la història oculta sota el mar", a partir de les troballes de sis naufragis a l'illa d'Escombreras (Cartagena) durant les èpoques romana i islàmica (s. II a.C - XIII d.C.). Més de 30.000 peces recuperades del fons del mar -àmfores, ceràmica, metall- mostren la vida social i econòmica de l'epoca.

Museu Arqueològic d'Alacant,
Pl. Dr. Gómez Ulla, s/n, 03013 Alacant, tel. 965149000,
Del 2/06/2005 al 4/09/2005

Notícia: www.culturaclasica.com

L'òpera 'Lisístrata', del compositor Albert Carbonell ha guanyat el III Concurs de Composició d'Òperes per a Escolars, convocat per l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, el Liceu i l'Escola Superior de Música de Catalunya. El mateix autor ha adaptat lliurement el text a partir de la comèdia d'Aristòfanes, en la qual Lisístrata incita les dones gregues a revoltar-se per acabar amb la Guerra del Peloponnès.Aquest concurs, dotat amb un premi de 9.000 euros, té la finalitat de nodrir obres de l'activitat educativa 'Opera a Secundària' i fer participar activament l'alumnat dels instituts.

Notícia: Vilaweb

La revista Auriga, de divulgació del món clàssic, convoca el premi Didascàlia d'experiències docents -per a treballs o projectes realitzats per professors a les aules, així com iniciatives de difusió del món clàssic als Països Catalans- i el premi Núria Tudela i Penya per a estudiants -per a treballs d'alumnes sobre qualsevol aspecte del món clàssic. El termini de lliurament d'originals de tots els premis finalitza el 30 de juny.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona presenta l'exposició "Periple mediterrani" organitzada en col·laboració amb el Musée Saint-Raymond de Tolosa, composta per més de tres-centes peces dels fons del Pròxim Orient i Àfrica del Nord de l'esmentat Museu, en el marc d'un projecte europeu més global i ambiciós anomenat "Europa romana. Museus romans d'Europa". Es tracta d'un periple geogràfic però també cronològic, per diferents territoris de l'est i sud de la Mediterrània des del s. XI aC fins a l'època bizantina, tot analitzant temes com els inicis de l'escriptura, el descobriment de la metal·lúrgia, l'establiment de les colònies gregues, l'ocupació fenícia, l'hel·lenització o la romanització d'aquests territoris. També s'han programat una sèrie d'activitats paral·leles: conferències, visites comentades i degustacions.

Museu Nacional Arqueològic, Tarragona, Plaça del Rei,
5. 19 de maig - 28 d'agost de 2005.

En aquest any del seu cinquantè aniversari el Museu de Badalona organitza, del divendres 20 al diumenge 22 de maig, la Magna Celebratio, que inclou:

• les Jornades de Portes Obertes amb visites guiades que permetran mostrar al públic elements del patrimoni històricoarqueològic no visitables habitualment;
• les I Jornades de cuina romana. Alguns restaurants badalonins (Bertran Mar, Ca l'Arqué, Cayo Largo, Nero-Neró i El 9 Rebost de la Paqui) elaboraran els 50 plats més representatius del receptari de l’autor llatí Apici;
• I desfilada de romans. Trobada d’estaferms, armats i manaies (diumenge 22): congregarà més de 300 legionaris romans vinguts de diferents poblacions catalanes.

Per a més informació:
Departament de Difusió del Museu de Badalona
tel. 93 384 17 50
Pl. Assemblea Catalunya, 1

S'inaugura al Museu Marítim de Barcelona una gran exposició amb el títol "Pompeia, un dia entre el Vesubi i la Mediterrània" gràcies a l'acord amb la Soprintendenza Archeologica di Pompei. En
el curt viatge d’un dia, és un trajecte pels diferents aspectes de la vida en la ciutat romana de Pompeia, de la religió a la medicina, l’alimentació o la relació amb el mar fins als rituals funeraris. S'hi mostren més de 200 peces originals procedents de la Pompeia, de tot tipus: mobiliari domèstic, joies, pintures parietals, estàtues i motlles realitzats a partir del buit dels morts en l'erupció.

Més informació: Avui, Diari de l'Escola (en anglès).

Museu Marítim de Barcelona,
av. Drassanes, s/n,
13/05/2005-20/10/2005

Les restes recuperades de la nau grega del segle VI a.C. -tal com ens en vam fer ressò aquí mateix l'estiu del 2004- a la Cala San Vicenç (Pollença) de Mallorca es dipositaran definitivament al Museu de Mallorca un cop finalitzin les intervencions de restauració i conservació que se n'està duent a terme al CASC (Museu d'Arqueologia de Catalunya). La càrrega extreta del vaixell, que consta d'àmfores, monedes, cascos, joies, serà objecte d'una exposició a Mallorca i a Barcelona. Dissortadament la nau, malgrat la seva excepcional importància arqueològica, romandrà submergida in situ a causa de l'elevat cost que en suposaria la recuperació. Així mateix el Consell de Mallorca editarà un DVD sobre l'excavació i restauració de la nau.

Notícia: El Mundo-El día de Baleares (per cortesia de Pep Campillo)

Des del renaixement algunes escultures clàssiques i les seves recreacions posteriors han format part de la decoració de jardins, façanes i interiors de les cases de molts col·leccionistes d’arreu d’Europa. Una sèrie de gravats, pintures i dibuixos mostra com eren alguns d’aquests espais. A més, l’exposició presenta diverses escultures d’èpoques, formats i materials diferents dels temes més famosos ja des de l’Antiguitat: Venus, Apol·los, Hèrcules, ...

Més informació: Avui / Actualització 30/06/2005: L'evolució del gust i l'art clàssic de Jaume Socías.

Escultures famoses. La difusió del gust per l'antiguitat i el col·leccionisme.
Museu Frederic Marès
Barcelona. Plaça de Sant Iu, 5-6
5/05/2005-24/07/2005

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València, ubicat al Centre Cultural La Beneficència de València, exhibeix l'exposició "Iberia, Hispania, Spania. Una mirada des d'Ilici", en la qual es reflexiona sobre els canvis culturals esdevinguts durant un mil·leni en l'evolució des de la cultura ibérica fins a la visigòtica, tal com es va produir a Ilici, vora l'actual Elx. L'exposició presenta com a nucli pricipal materials procedents del Museu de l´Alcúdia d´Elx (Baix Vinalopó), on es va trobar la famosa Dama d´Elx, complementats per d'altres provinents de diversos museus de l'estat. La mostra es podrà veure més endavant a Barcelona abans d'acabar al mateix Elx.

Més informació: Panorama actual, www.culturaclasica.com.

Centre Cultural La Beneficiència,
c. Corona, 36, València,
27/04/2005 - 18/09/2005

Les restes d'una gran vil·la i unes pedreres romanes que van ser tretes a la llum fa quasi dos anys per les obres de l'AVE al poble valencià de l'Énova (Ribera Alta) finalment seran salvades. Com es va denunciar aquí mateix (vegeu més avall) el mateix projecte del tren de gran velocitat havia de fer soterrar de nou el jaciment, amb l'autorització de la Conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana, però els veïns del poble es van mobilitzar per salvar les restes i amb la seva pressió infatigable van aconseguir paralitzar-ne el recobriment. Ara el Ministeri de Foment ha firmat l'acord segons el qual es construirà un viaducte perquè hi passi l'AVE sense afectar la vil·la.

Notícia: Culturaclasica.com (procedent del diari Levante). Podeu veure fotografies del jaciment al web de la Plataforma para la defensa de la Villa y las Canteras Romanas de l'Énova.

>> Es recupera un tram de la muralla romana d'Ilerda

Els serveis d'arqueologia de l'Ajuntament de Lleida van trobar durant aquest estiu el vestigi més antic de l'època romana de la ciutat. Es tracta d'un tram de la muralla, datat al segle I a.C., situat a la vora del recinte de la Seu Vella. Actualment es projecta fer visitables aquestes restes.

Notícia: La mañana

Organitzada per la Fundació "la Caixa" amb la col·laboració del Ministeri de Cultura búlgar, l'Institut de Tracologia de l'Acadèmia Búlgara de les Ciències i més de trenta museus búlgars, aquesta exposició vol oferir al públic una visió científica, però alhora misteriosa i suggeridora, del que va ser l'antiga Tràcia. Els tracis, un poble indoeuropeu d'origen obscur, van habitar l'àrea que actualment ocupen Romania, Bulgària i el nord de Grècia. L'exposició recorre la història de Tràcia, des dels primers vestigis prehistòrics fins a la conquesta romana, com un lloc d'intercanvi i encreuament de cultures. Paral·lelament se celebrarà un cicle de conferències i de cinema amb el títol de "El naixement de l'ànima: Orfeu i l'orfisme", amb la participació d'Alexander Fol, Carlos Garcia Gual, Luc Brisson i Francesc Casadesús.

"Els tracis.Tresors enigmàtics de Bulgària",

Caixafòrum,15 abril 2005 - 31 juliol 2005. Més informació al web de Caixafòrum i a Vilaweb.

Núria Rafel, arqueòloga i professora de la Universitat de Lleida, serà nomenada directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya per la consellera de Cultura, Caterina Mieras. Rafel, que substituirà en el càrrec Xavier Arquilué, director interí del museu des de la renúncia de Miquel Molist a principis del 2004, és especialista en arqueologia ibèrica i ja va rebre fa uns mesos del director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Francesc Tarrats, l'encàrrec de realitzar un pla estratègic per al MAC. El projecte de Tarrats és aplegar el MAC i el Museu Arqueològic de Tarragona en un grup de museus de la memòria liderat pel Museu d'Història de Catalunya

Notícia: Avui

L'exposició D'Hèrcules a Superman. Déus i herois de la mitologia grecoromana del Museu d'Arqueologia de Catalunya va a Girona. Amb la voluntat de ser un element de reflexió sobre els vells i els nous mites i herois lla mostra pretén despertar l'interès per la mitologia clàssica i fer observar com, encara avui, romanen en un sense fi d'elements culturals -música, pintura, art, llibres, - i en el parlar quotidià. Activitats complementàries: activitat infantil cada 1r diumenge de mes fins al juliol a les 12 h, activitat "Els contes del més enllà" cada 2n diumenge de mes fins al juliol a les 12 h, cicle de cinema "Mitologia i cinema" els dies 2, 16 i 30 d'abril a les 17. 30 h al Museu del Cinema i curs d'estiu "Del mite al cinema: cultura clàssica en pantalla gran" del 4 al 8 de juliol a la Universitat de Girona.

Del 16/03/2005 al 22/08/2005
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, Monestir de Sant Pere de Galligants, Pl. de Santa Llúcia.

El descobriment de vuit esquelets i quatre tombes romanes s'afegeix a les troballes que van deixar al descobert fa unes setmanes unes obres de rehabilitació d'una botiga del centre de Mataró. Les restes humanes han aparegut en un monument funerari familiar del segle III, que correspondrien a nens o adolescents. Les restes arqueològiques pertanyen a l'antiga necròpolis situada als afores d'Iluro, a prop d'una de les seves portes d'accés. Els esquelets es traslladaran a la Universitat Autònoma de Barcelona i després quedaran com a part del fons del Museu de Mataró.

Notícia: Vilaweb

Quatre grans biblioteques han signat un acord de col·laboració a Londres que permetrà digitalitzar i estudiar el Codex Sinaiticus, un manuscrit grec de mitjan segle IV considerat la Bíblia més antiga del món. Són la British Library i les biblioteques de la Universitat de Leipzig (Alemanya), de Sant Petersburg (Rússia) i del monestir de Santa Caterina, al Sinaí (Egipte). En aquest monestir s'havia conservat íntegre el manuscrit fins a la meitat del segle XIX, quan l'acadèmic alemany Constantine Tischendorf va extreure'n les parts repartides en les altres

La Secció Catalana de la SEEC convoca el premi Hèracles al millor treball de recerca de batxillerat a Catalunya dins de l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina. Aquest premi, de caràcter anual, es convoca per primer cop per al curs acadèmic 2004-2005 i el seu objectiu és el foment del món clàssic entre el jovent del país. Bases del premi

L'exposició La imatge pública de Roma presenta una selecció de monedes provinents del Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, que mostren l’evolució del missatge iconogràfic de les encunyacions romanes entre els segles III a.C i IV d.C. Les monedes es presenten acompanyades d’objectes de luxe del Museu d’Arqueologia de Catalunya relacionats amb la vida domèstica, religiosa i militar dels romans benestants.

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, del 17 de desembre del 2004 al febrer del 2006.

El Museu Arqueològic Provincial d'Alacant presenta l'exposició "Els fills de Cronos", formada per 45 vasos grecs procedents del Museo Arqueológico Nacional, originaris de diversos indrets de Grècia i Itàlia entre els segles VI i IV a.C. Les peces, obra dels millors artistes d'aquell temps, il·lustren la geografia i la història de l'antiguitat grega, l'expansió comercial i colonial grega, així com els valors socials i l'univers religiós i mític de la civilització grega. Recordem que el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant va obtenir l'any passat el prestigiós premi de "Museu europeu de l'any" atorgat per l'European Museum Forum.

Museu Arqueològic Provincial d'Alacant

fins al 22 de maig.

>> Hermes a la ciutat de Barcelona

A la sala d'exposicions del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona es pot visitar l'exposició "Barcelona hermètica. La presència d'Hermes en l'arquitectura de la ciutat", organitzada pel Centre d'Estudis de Simbologia de Barcelona i per l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. S'hi exposen 68 fotografies d'elements arquitectònics de la ciutat, com ara escultures, balcons, façanes, portes..., en què apareix la figura d'Hermes o Mercuri, déu del comerç. També s'ofereix un itinerari per diversos carrers (06/03/2005).

del 3/02/2005 al 10/03/2005
Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
C/ Bon Pastor 5

Notícia en vídeo: Telenotícies migdia TVC

Amb el títol d'Homer ha aparegut en català (editorial Empúries) la reelaboració actualitzada de Come leggere Omero de Carles Miralles (Milà, Rusconi, 1992) per ajudar els lectors que vulguin acostar-se a Homer. Miralles, catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, hi estudia les característiques de la Ilíada i l'Odissea i estableix una comparació entre els dos grans poemes, a més de dedicar dos capítols als altres poemes homèrics menors.

La policia ha recuperat a Barcelona una escultura romana de marbre del segle II que havia estat robada al Colosseu de Roma el 1986. La peça estava en mans d'un antiquari barceloní, que l'havia comprada feia uns anys a un col·leccionista d'art ja mort. L'antiquari, després de prestar declaració, ha quedat exonerat de tota culpa. La peça, que representa un senador romà, està en dipòsit al Museu Arqueològic de Catalunya a l'espera de ser traslladada a Itàlia.

L'ajuntament de Teià ha apuntat com a prioritat per al 2005 el projecte Cella Vinaria per convertir el jaciment romà del segle I d.C. de Vallmora en un complex museístic per ensenyar com s'elaborava el vi al Maresme en època romana, que es preveu finançar en part amb els convenis entre els ajuntaments de Teià, el Masnou i Alella empreses privades, en part per la Unió Europea. D'altra banda s'han descobert sis tombes romanes d'entre el segle III i el V en les obres d'una botiga a la Riera de Mataró.

Notícies: El punt Maresme (Teià i Mataró).

Exposició sobre Toponímia titulada Mots amb arrels. Els noms de lloc ens parlen organitzada per la Fundació Caixa Sabadell i la Comissió de Toponímia de Catalunya, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. És una exposició recomanada per a l’alumnat d’Educació Secundària.

Palau Robert (passeig de Gràcia, 107, de Barcelona): 9 de febrer fins al 3 d’abril

Sala d’Exposicions de Caixa Sabadell (c. de Gràcia, 17, de Sabadell): 7 d’abril al 5 de juny de 2005.

Actualització 7/3/2005: presentació interactiva on line i al Diari de l'Escola.

El Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita) estrena Ròmul el Gran del dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt (1948), dirigida per Carles Alfaro, interpretada per Francesc Orella, Teresa Vallicrosa, Jaume Mallofré, Pep Jové, Ricardo Moya, Eva de Luis i Carles Martínez, i traduïda per Feliu Formosa. Es tracta d'una tragicomèdia crítica sobre el poder polític a partir de Ròmul, un emperador romà fictici que pren les decisions de govern segons si les seves gallines ponen o no.

Ròmul el Gran
TNC (Sala Petita)
Del 03/02 al 27/03

Actualització (8-3-2005): article de Maria de la Pau Janer (Avui).

Un examen recent de la "Pedra de Son Puig", un bloc de marbre amb una inscripció incompleta dedicada a August dóna suport a la hipòtesi defensada per l'arquitecte Luis Moranta, segons la qual la ciutat romana de Palma disposava un teatre a la vora del port romà, als actuals carrers Paraires, Jovellanos i la plaça Joan Carles I, segons mostraria l'estructura circular de l'illa de cases.

Notícia: Ultima hora, www.culturaclasica.com

Definitivament el pèplum ha ressuscitat, amb els escenaris digitals substituint el cartró-pedra. Per fi s'estrena a les nostres pantalles Alexander, film dirigit per Oliver Stone sobre la vida d'Alexandre el Gran, el meteòric conqueridor macedoni, amb el qual es volen conquerir les taquilles de tot el món. La pel·lícula, amb el subtítol virgilià La fortuna afavoreix els audaços, ha costat 200 milions de dòlars i s'ha rodat al Marroc, Tailàndia, l'Himàlaia i l'Índia. La música és de Vangelis i en el repartiment trobem, entre altres, Colin Farrel (Alexandre), Angelina Jolie (quina Olimpíada!!), Val Kilmer (Filip), Anthony Hopkins (Ptolemeu). Entremig tantes estrelles del cinema anglosaxó treu el cap un jove actor valencià, Francisco Bosch, en el paper de l'esclau persa Bagoas. El rodatge es va complicar bastant i va incloure entrenament militar espartà per a les estrelles de Hollywood. Males llengües diuen que Colin Farrel es va embolicar amb Angelina Jolie (això pot ser símptoma d'un complex d'Èdip?). Advocats grecs van estar a punt de dur la pel·lícula als tribunals, ofesos per la bisexualitat del seu sagrat heroi nacional mostrada per Stone, que també ha desagradat als medis neoconservadors dels Estats Units. Però alhora ha molestat a part de la progressia nord-americana pels pressumptes paral·lelismes amb la política agressiva de Bush en l'Orient Mitjà. S'ha de ser una mica carallot per veure precedents alexandrins en la invasió d'Afganistan, Iraq i la possible futura d'Iran. Totes aquestes polèmiques, a més de l'accent marcadament irlandès de Farrel (seria més creïble un accent novaiorquès?), han fet que la pel·lícula no tingués l'èxit esperat als Estats Units. A nosaltres ens preocupa més aviat que aquest film sigui més respectuosa amb la realitat històrica o mítica que Gladiator i Troia.

El tou Leonardo DiCaprio també serà Alexandre en el projecte, un poc més endarrerit, de Baz Luhrman, el director de Moulin Rouge. D'altra banda ja es parla de portar també a les pantalles Anníbal -l'enemic per antonomàsia dels romans, no pas el Caníbal. Així és que tanquils: això del neopèplum té corda per temps... si continua donant bon resultat a les taquilles, és clar.

Web de la pel·lícula i tràiler // Fitxa tècnica // Alexandre el Gran.

Recordeu que, quan l'hagueu vista, podeu deixar la vostra opinió al FORVM.

Tres setmanes després d’haver sortit a la venda, la traducció dels Evangelis (ed. Proa), feta per Joan Francesc Mira a partir de l’original grec ja ha venut 5.000 exemplars en tres setmanes i ha exhaurit les dues edicions publicades fins ara, mentre la tercera arriba a les llibreries. Aquesta traducció es diferencia de les anteriors aparegudes en català perquè ha estat realitzada com si fos un text literari com un altre defugint les connotacions religioses que els ha imbuït la tradició cristiana. Joan Francesc Mira, professor de grec a la Universitat de Castelló, ha rebut el enguany Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Notícia: Vilaweb.

Notícia: Diario de Ibiza i Culturaclasica.com

>> Simposi 2005 de l'Aula Carles Riba

El Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte ha anunciat que el Museu Grecoromà d'Alexandria estarà tancat al públic a partir del pròxim 1 de març per a l'execució d'obres de remodelació. Així mateix se suspendrà l'accés públic a la piràmide de Micerinos des del pròxim 1 de gener de 2005 per tal d'efectuar-hi obres de manteniment, mentre que, en compensació, s'obrirà la piràmide de Kefrèn. Notícia: Vilaweb.

La Facultat de Lletres de la Universitat de Girona serà la seu de la càtedra Maria Àngels Anglada dedicat a la vida i l'obra d'aquesta escriptora i hel·lenista nascuda a Vic i establerta a Figueres (1930-1999) i als estudis clàssics. En serà la directora Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina a la mateixa universitat. La càtedra, creada amb el suport els ajuntaments de Vic i Figueres, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Català de la Dona, prepararà una ruta literària, convocarà una beca i programarà jornades i conferències.

Notícia: Vilaweb. Actualització: Avui, 17/11/2004.

Investigadors de la Universitat de Bristol i del Museu de Londres han descobert i analitzat per primera vegada un ungüent de bellesa utilitzada en època romana, descobert, perfectament conservat, en un pot localitzat en unes excavacions arqueològiques a prop de Londres. L'ungüent està composta de greix animal, midó i òxid d'estany, segons l'article publicat aquesta setmana a la revista Nature. Després de fabricar la rèplica del producte, s'ha comprovat que l'aplicació en el cutis donava uns resultats similars als actuals maquillatges amb base de pols de talc i confirma la dada transmesa per les fonts que les dones romanes feien servir productes tenir el cutis més blanc. Notícia: Avui i Culturaclasica.com.

Una col·lossal vil·la romana que les obres de l'AVE van descobrir al poble valencià de l'Énova (Ribera Alta) corre ara el perill de ser enterrada en l'oblit. La vil·la inclou termes i un temple i i s'hi han trobat mosaics, escultures i estucs pintats. Malgrat la importància de les restes descobertes i el milió i mig d'euros fins ara invertits, la Secció de Patrimoni Arqueològic de la Conselleria de Cultura valenciana té previst enterrar-la de nou. Es veu que la seva visita no serà tan interessant com la de Terra Mítica, el parc temàtic sobre les civilitzacions antigues promogut per la Generalitat Valenciana amb resultats fins ara ruïnosos. Els veïns d'Énova, per contra, demanen compatibilitzar la via de l'AVE amb la preservació i la museització del jaciment. Si voleu més informació o veure fotografies de les restes podeu visitar la pàgina web de la Plataforma para la defensa de la Villa y las Canteras Romanas de l'Énova, de moment només accessible en castellà. Actualització 6/11/2004: Telenotícies vespre.

L'exposició "Divo Augusto. La descoberta d'un temple romà a Croàcia", organitzada pel Museu Arqueològic de Split, presenta el temple d'August descobert a Narona (Croàcia) el 1995. De les troballes que s'hi van fer la mostra que ara es pot veure al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona ensenya nou escultures, tal i com apareixien a l'interior del santuari, i una selecció d'altres objectes, en paral·lel amb elements arqueològics procedents del temple d'August de la nostra Bàrcino. Per complementar l'exposició es faran diverses conferències sobre la cultura romana.

Museu d'Història de la Ciutat, Saló del Tinell, a la Plaça del rei, Barcelona, del 5 de novembre al 30 de gener de 2005. Notícia: Vilaweb. Actualització: Avui, 5/11/2004.

Amb l'exposició La fragilitat en el temps. El vidre a l'antiguitat la seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta una selecció de les millors peces de vidre antic conservades als museus catalans. Com a activitats relacionades amb l'exposició el dijous 2 de desembre, a les 19h, Teresa Carreras farà una conferència titulada Llums i ombres d'un viatge pel Mediterrani (incloent-hi una visita comentada) i el diumenge 19 de desembre, a les 12h, Ibercalafell escenificarà un intercanvi comercial entre ibers i fenicis.

Museu d'Arqueologia de Catalunya, Passeig Santa Madrona, 39-41, Montjuïc, Barcelona, del 28 d'octubre del 2004 al 30 de gener del 2005.

Dins el pla de formació permanent del professorat es donaran els cursos següents sobre llengües i cultura clàssiques al llarg d'aquest curs 2004-2005:

• Llengües clàssiques, ICE Universitat de Lleida. Del 18/10/2004 al 4/6/2005 de 18:00 a 20:00
• Món clàssic, CRP Tarragonès (Tarragona). Del 29/9/2004 al 19/1/2005 de 18:00 a 20:00
• Aula de llatí, ICE Universitat Autònoma - Sant Pau (Barcelona). Del 11/2/2005 al 26/5/2005 de
  18:00 a 21:00.

Informació i inscripció al web de la XTEC.

Museu de les Aigües, Cornellà de Llobregat, des de l'1 d'octubre del 2004 fins al 6 de febrer del 2005. Notícia: Avui

Jordi Parramon, poeta i traductor d'Ovidi i Catul, és objecte d'una llarga entrevista al suplement cultural de l'Avui en motiu de l'aparició de la seva versió poètica del llibre primer d'elegies de Properci (Quaderns Crema). Parramon ens parla, entre altres temes, de poesia amorosa llatina, de traducció, de la cultura clàssica..."Els poetes romans són un precedent de la nostra visió de l'amor" diu Parramon, que també confessa: M'agrada Riba.

Insults i consols d'amors, ressenya de Pau Dito.

A les excavacions al fòrum de la ciutat, a Tarragona, s'han descobert les restes d'un temple que es remunta al s. II a.C. Segons el codirector de l'excavació, Joaquín Ruíz de Arbulo, les restes, que qualifica d'espectaculars, podrien correspondre al temple dedicat a la tríade capitolina -Júpiter, Minerva i Juno. La troballa canvia la percepció que els arqueòlegs tenien del fòrum de la ciutat, ja que evidencia que era molt més gran que no es pensava. Les restes es tornaran a cobrir la propera setmana de manera provisional per evitar-ne el deteriorament, però se n'oferiran visites guiades el cap de setmana vinent.

Notícia: Diari de Tarragona, Vilaweb Tarragona, Avui.

>> La metamorfosi d'Èdip en una patata

Èdip ésinterpretat per una patata i la seva mare Iocasta per un tomàquet en el curtmetratge titulat Oedipus del director nord-americà Jason Wishnow. La tragèdia de Sòfocles és interpretada per diferents tipus de verdures i hortalisses en un film de vuit minuts presentat al festival de Sundance, el gener passat, i en altres certàmens. Al web del curtmetratge hi ha alguns fotogrames, a més de la sinopsi i el guió llestos per descarregar.

Notícia de Vilaweb

Dins el Festival Sagunt a escena al teatre romà de Sagunt es representen, entre altres, aquestes obres de tradició clàssica: l'Orestíada d'Èsquil (5-7/8/2004); Medea, la extrangera de Carlos Iniesta, traducció i versió a partir de textos de Sèneca, Eurípides, Heiner Müller i altres autors (17/8/2004); Yo, Claudio de Robert Graves, versió teatral d'Alonso de Santos (20-21/8/2004). Paral·lelament es fa un Cicle de conferències-col·loquis: La vigència dels mites clàssics sobre les obres escenificades.

Més informació: Festival Sagunt a escena.

Després de passar per Sagunt l'Orestíada, trilogia tràgica de l'atenès Èsquil representada per primera vegada l'any 458 aC, s'escenifica en una proposta que es vol innovadora i molt personal de Mario Gas en una versió castellana de Carlos Trias. Interpretada per Constantino Romero, Emilio Gutiérrez Caba, Vicky Peña, Ricardo Moya i Francesc Orella. Coproducció de Grec 2004, Festival de Teatro Clásico de Mérida i Festival Sagunt a Escena, que es presenta en el marc del Fòrum Universal de les Cultures.

Teatre Grec, Montjuïc. Del 12/08/2004 al 15/08/2004. Més informació: Espectacles Fòrum.

Dues maquetes i dos personatges romans contribuiran a promocionar les ruïnes de la Pol·lèntia romana (Alcúdia). D'altra banda hi continuen les excavacions amb l'acostumada campanya estival realitzada per un grup d'estudiants d'arqueologia i restauració provinents de diferents indrets d'arreu de l'Estat.

Llegiu la notícia al Diari de Balears.

Fins a finals d'agost es realitzarà la segona campanya arqueològica per estudiar una nau grega del segle VI a.C. trobada a la cala Sant Vicenç de la costa de Pollença, a Mallorca, amb un carregament d'àmfores. L'excavació, dirigida pels arqueòlegs Xavier Nieto (CASC) i Ferran Tarongí, és una col·laboració entre el Consell de Mallorca i la Generalitat de Catalunya.

Llegiu la notícia al Diario de Mallorca i a l'Avui.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya reprèn aquest estiu les visites guiades a les restes de l'antic port romà d'Empúries, l'única excavació subaquàtica de l'Estat d'accés públic. Els visitants podran veure les restes arqueològiques amb l'equip de submarista proporcionat per la mateixa organització. És una oportunitat única de visitar un jaciment ben refrescat.

Podeu llegir la notícia Capbussar-se al port romà d'Empúries per Jordi Serrat al diari Avui.

En el marc del Fòrum Universal de les Cultures el Teatre Lliure presenta el muntatge To you, the Birdie! (Phèdre) de la companyia novaiorquesa The Wooster Group. L'espectacle, basat en la Fedra de Racine, està adaptat per Paul Schmidt i dirigit per Elizabeth Le Compte i fusiona la cort francesa del segle XVII, la mitologia grega i el reality show.

Del 12 al 16 de juliol, Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure (Mercat de les Flors), passeig de Santa Madrona, 40-46, 21 h.

Es projecta restaurar de nou l'aqüeducte anomenat el Pont del Diable, que tornarà a dur aigua per mitjà d'un circuit tancat. L'obra s'aprofitarà per estudiar les tècniques constructives utilitzades pels romans i per reconstruir una grua antiga. Els treballs començaran a la fi d'enguany i l'aqüeducte romandrà cobert durant any i mig. Més informació a Wilaweb Tarragona. Actualització 13/01/2005: La restauració es retardarà sis mesos arran del canvi del govern espanyol (més informació).

En el marc del Fòrum Universal de les Cultures el Teatre Lliure presenta The Children of Herakles d'Eurípides, dirigida per Peter Sellars i interpretada per Jan Triska, Karen Kandel, Brenda Wehle, Mercedes Milà, entre altres. Mort Hèracles, els seus fills són enviats a l’exili i han de vagar d'un lloc a un altre buscant un refugi que els és contínuament negat. La tragèdia d'Eurípides serveix per reflexionar sobre els refugiats del món actual. En la primera part testimonis de refugiats i immigrants participen en un col·loqui.

Del 15 al 19 de juny, Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure (Mercat de les Flors), passeig de Santa Madrona, 40-46, 21 h.

Els dibuixos i gravats de Joan Barbarà que s'exposen al Centre Cultural Fontana d'Or de Caixa Girona s'inspiren en les seves impressions d'un viatge des d'Empúries fins al litoral grec escrites pel desaparegut Alexis Eudald Solà. En podeu llegir la notícia al diari Avui (5/06/2004): Girona mostra el retorn a Grècia d'Alexis Eudald Solà i Joan Barbarà.
Fundació Caixa de Girona, c. Ciutadans, 19, Girona. Fins al 4 de juliol.

S'estrena Troia, la pel·lícula dirigida per Wolfgang Petersen -amb Brad Pitt (Aquil·les), Peter O'Toole (Príam), Eric Bana (Hèctor) i Diane Kruger (Hèlena)- tan esperada pels classicistes i per les fans de Brad Pitt. 200 milions $ de pressupost, 14 milions només per a l'actor protagonista, 50.000 soldats grecs digitals. Diuen que, en una escena de lluita, Aquil·les Pitt es va lesionar... el taló (on si no?) i això va provocar un retard de 6 setmanes i que Petersen ja llegia la Ilíada als 15 anys en grec (ai, el batxillerat alemany!). Mentre esperem veure-la ens sorgeixen una sèrie de preguntes: Tindrà continuïtat el filó del neopèplum iniciat amb Gladiator (fa temps es parla d'un Alexandre Magne)? Serà prou fidel per no desesperar-nos? La musculació aconseguida amb sessions intensives al gimnàs bastarà per fer de Brad Pitt un Aquil·les creïble?

• El Diari de l'Escola ha preparat material i activitats per a aquesta ocasió: La guerra de Troia al cinema.
• Eterna Troia: article escrit a l'Avui per Fermín Bocos, on parla de la pel·lícula i de les llicències que s'hi han pres respecte del mite antic.
• Vegeu també el dossier sobre la pel·lícula de Fuera de clase (en castellà) o una ressenya de Leonardo D'Espósito al web de la SEEC.

Deixeu la vostra opinió al FORVM.