EL LLATÍ A L'EDAT MITJANA I MODERNA
El llatí medieval
| A l'Edat Mitjana la contraposició llatí vulgar / llatí literari va ser substituïda per l'oposició romanç / llatí. La denominació de romanç servia per designar qualsevol de les llengües derivades del llatí, quan aquest ha esdevingut una llengua apresa, transmesa tan sols per l'estudi, i sense parlants espontanis. A l'Europa cristiana es parlaven llengües independents, però el llatí conservava els usos cultes, no solament escrits, sinó també orals: era la llengua de l'Església, la llengua en què es redactaven els documents oficials i jurídics, la llengua en què s'ensenyava, primer en els monestirs, després a les universitats. Per tant els textos de dret, teologia, medicina i altres ciències s’escrivien fonamentalment en llatí. Igualment la literatura s'expressava en un principi en llengua llatina. Mostres destacades de la literatura llatina medieval són els Carmina Burana, trobats en un manuscrit del monestir de Benedikt-Beuern, o els Carmina Riuipullensia, de finals s. XII, procedents del monestir de Ripoll. El llatí, així mateix, era sovint el mitjà de comunicació de les persones cultes de llengües diferents. El llatí medieval era profundament influït per les llengües vernacles, romàniques o no, en el vocabulari, la fonètica, la morfologia i la sintaxi, i va seguir evolucionant per adaptar-se a les noves formes culturals, tal com es reflecteix en el fet que continua creant-se lèxic nou. Tot i que les llengües romàniques van guanyant usos escrits sobretot des del segle XIII, el llatí continuarà dominant l’alta cultura durant la resta de l’edat mitjana. Autors com Ramon Llull o Arnau de Vilanova van ser dels primers a escriure obres de filosofia o teologia en romanç -en el seu cas català- a més del llatí. |
cc |
Carmina Burana, Bayerische Staatsbibliothek, Munic |
Pietro d'Abano, metge i astrònom medieval, ensenyant des de la càtedra,
fresc del Palazzo della Ragione, Pàdua (S.G.).
El llatí humanístic i modern
El retorn a l'antiguitat grecoromana que propugnava l'humanisme des de Petrarca va fer reviure el llatí clàssic al Renaixement, sobretot els segles XV i XVI. Ciceró i altres escriptors del període clàssic van servir de model per a escriptors de tot Europa que van redactar en llatí obres erudites i en tots els gèneres literaris.
El llatí va seguir sent la llengua habitual de la ciència fins al s. XVIII. Així el polonès Nicolau Copèrnic va exposar la seva teoria heliocèntrica al De revolutionibus orbium coelestium (1543), l'anglès Isaac Newton va divulgar en llatí la teoria de la gravitació universal als Principia mathematica (1687) i el suec Carl von Linné (1707 - 1778) va presentar en llatí la seva classificació dels éssers vius, avui encara vigent, tal com podeu veure, per exemple, en dos articles de la Viquipèdia: nomenclatura binomial i Llista de paraules llatines i gregues sovint usades en taxonomia.
 |
 |
Copèrnic, De revolutionibus orbium coelestium (1543) |
Newton, Principia mathematica (1687) |
 |
 |
