Fins ara hem vist aparells reproductors de so que treballen amb senyals analògics. L'aparició d'aparells que utilitzen senyals digitals es deu a la seva facilitat de disseny. Aquesta senzillesa en el disseny de circuits digitals comporta altres avantatges davant dels circuits de senyals analògics. El primer és l'estabilitat. Els circuits analògics estan subjectes a les variacions dels seus components, és a dir, que si falla un d'ells  afecta molt al comportament del circuit complet. En els circuits digitals el principal problema és veure quan es passa d'un estat a l'altre i l'envelliment o estabilitat dels seus components afecta en una mesura menor. Per aquestes raons són molt més "precisos" els circuits digitals que els analògics. Un altre avantage dels circuits digitals és que el rang de nivells de senyals que poden manejar-se és molt superior al dels analògics.

Els compact disc són reproductors de so que traballen amb senyals digitals. El sistema de so digital s'inicia amb l'arrivada d'un senyal acústic, que és un senyal analògic. Per tant, el primer que hem de fer és una conversió dels senyals A/D. A continuació, es fa el tractament del senyal digitalment i, per últim, s'ha de reconvertir de nou a la forma analògica perquè pugui ser conduït a un altaveu per escoltar-la.

El compac disc, o CD, té la mateixa quantitat d'informació de so que els discs. Aquesta és l'única semblança entre tots dos. Ja que mentre que els LP necessiten dues cares per guardar la informació, el CD n'utilitza només una. Els LP són molt més grans que els CD, el diàmetre d'un LP és més del doble que el d'un CD. En un compact disc hi ha tanta informació a causa de la capacitat de comprimir aquesta informació en un punt físic del disc denominat pou. El pou d'un CD és equivalent al surc del so d'un LP.