El funcionament del que es coneix per gramòfon és conegut per tothom. Si agafem un disc i l'observem detingudament podrem veure com posseeix un relleu que consta d'una línia espiral cap a un costat. Al col·locar una agulla dins d'aquestes rugositats i fer girar el disc de forma natural, l'agulla comença a vibrar d'acord amb aquestes rugositats. Si aquesta agulla va unida a una membrana o qualsevol altre objecte capaç d'emitre el so, com pot ser la clàssica "trompa" dels gramòfons, podrem sentir reproduït el so que tenia gravat al disc. Els gramòfons no necessiten cap mena de energia elèctrica ja que l'agulla està unida directament a la "trompa", i el moviment del disc és produït per un mecanísme similar als rellotges de corda. El so reproduït per aquests aparells, evidentment, monofònic a causa que hi ha una sola pista o canal gravat en el surc de rugositats.

 Un tocadiscs té un funcionament molt similar al dels gramòfons, amb la gran diferència que el tocadisc utilitza un motor elèctric  per produir el moviment del plat, i utilitza la electrònica per a la captació dels senyals provinents de les rugositats del disc i per a la seva amplificació. Tanmateix, la pricipal diferència de cara al que estàs escoltant entre un gramòfon i un tocadiscs és que el so reproduït per un gramòfon és monofònic i el d'un tocadiscs actual, és esterefònic.