PROGRAMACIÓ SEGON TRIMESTRE

Temporització : 8 sessions de 1 a 1:30’ semanal

Gener/Febrer/Març

Continuarem a partir del treball realitzat a l’apartat dramatització de la programació del primer trimestre.

Una vegada realitzat tot el treball de taula sobre el text, analitzats els diferents components dramàtics, com la successió cronològica dels conflictes, els espais i l’estudi dels personatges, ja podem començar amb l’elecció dels personatges Aquesta elecció es pot realitzar de moltes maneres, però jo aconsellaria, que per tal d’evitar conflictes i frustracions, es realitzés de la forma més participativa possible. També és important dedicar-li temps, cal convèncer i persuadir als alumnes de totes les decisions que es prenguin; han de sentir que el procés s’ha realitzat d’una forma justa. També és important, parlar entre tots i recordar el compromís que tenim davant el grup, i la responsabilitat que suposa assumir un personatge. Evidentment, no es pot canviar de personatge, sense una raó de pes.

En aquest cas la dramatització es realitza a partir d’un text dramàtic i per tant, caldrà donar-li importància a l’esforç de memorització i preparació per part dels alumnes. Encara, que es parteix d’un text, aquest no s’ha de considerar com quelcom rígid i intocable; els alumnes ho han de fer seu, i sempre que es consideri adient, es podrà modificar en funció dels interessos del grup. Es podrà retallar algun paper o bé allargar un altre, canviar el final, o suprimir escenes o actes. També s’haurà de tenir en compte donar protagonisme a aquests alumnes problemàtics o poc integrats.

A continuació presento les 8 sessions del 2n trimestre. En cada sessió es descriu l’activitat que cal realitzar i el corresponent objectiu.

1ª SESSIÓ

ACTIVITATS			OBJECTIUS
Fer un càsting per tal d’escollir els personatges. Prèviament cadascú s’haurà preparat a casa el paper que li agradaria fer. En la sessió cada alumne dramatitzarà una part del seu paper durant tres minuts. Possiblement hi hauran papers que siguin escollits per molts alumnes, i caldrà tenir molt clares les normes d’elecció. Podríem fer una graella d’avaluació graduada del 1 al 5, en la que es valoressin diferents ítems La plantilla hauria d’estar pensada entre tots. Aquesta graella es farà si tots estan d’acord. En la pàgina següent presento un possible model. També es pot decidir entre els alumnes que volen el paper; que entre ells s’ho parlin i decideixen. Jo personalment he fet servir sempre aquesta manera, i m’ha anat bé. Una altre aspecte a considerar seria, explicar les raons per les quals es vol fer aquest paper; persuadir a la resta de companys.			Fer l’elecció dels personatges per part dels alumnes. Aprendre a acceptar les decisions del grup. Aprendre a acceptar les pròpies limitacions. Reflexionar sobre el significat de la responsabilitat davant el grup. Reflexionar sobre la voluntat i la capacitat d’esforç. Aprendre a donar raons.
DECIDIM QUI INTERPRETARÀ ELS DIFERENTS PERSONATGES
	1	2	3	4	5
Memorització
Utilització recursos expressius
Dicció i entonació
Identificació i interpretació del personatge

Valorarem del 1 al 5 els diferents ítems, per tal de decidir qui farà els diferents papers de l’obra.

2ª SESSIÓ I 3ª SESSIÓ

ACTIVITATS

OBJECTIUS

Realització d’una assemblea per tal de parlar sobre el treball i les responsabilitats que caldrà assolir en el muntatge teatral.

1. Reflexionar sobre els valors

Caldrà parlar sobre la responsabilitat i el compromís necessàries en la tasca col.lectiva; insistir en la idea de grup; tothom és important, i el resultat final serà el resultat de l’esforç i la responsabilitat de tots.

Parlar sobre la importància de l’esforç, cal memoritzar el paper, cal conèixer l’obra, saber les entrades i sortides dels personatges, les relacions que s’estableixen entre ells.

I, el més important de tot, el respecte a les intervencions dels altres. La tolerància i el respecte seran indispensables per a la realització col.lectiva. Cal crear un clima de confiança i convivència.

2. Temporització

És important que els alumnes sàpiguen les sessions de les que disposaran per tal d’organitzar el treball. Els alumnes han de ser conscients des del principi de la temporització, per tenir-lo present en la planificació.

Seria convenient fer una graella indicant breument, en una frase, la previsible activitat.

3. Formació d’equips de treball

Cada grup haurà d’elaborar un projecte que presentarà i exposarà davant el grup. El grup podrà donar la seva opinió i, si es considerà convenient, fer modificacions.

Caldrà dividir la classe en subgrups de treball.

El secretari escriurà els alumnes que formaran part de cada subgrup.

Possiblement caldrà fer deures, ja que amb les sessions de classe no serà suficient per a l’elaboració dels projectes. També és important considerar la transversabilitat de moltes de les activitats, i poder realitzar algunes de les sessions en altres classes. Per exemple, en les classes de plàstica, alternatius, tutoria i llengua catalana.

Els possibles equips poden ser :

a/Equip d’escenografia

És farà càrrec del disseny de l’escenari. Sobretot es tracta d’evocar, de suggerir, més que de reproduir una realitat. Ha de permetre les entrades, les sortides i els jocs escènics.

b/Equip de vestuari

Elaborarà un quadre amb tots els personatges i les possibles propostes de vestuari. Ha de ser senzill ; es tracta sobretot de treballar la interpretació. Resulta més interessant treballar sobre una base neutra (leotards, jersei mateix color), sobre el qual s’aplega un detall característic : orelles, cua, etc.

c/Equip de maquillatge i utillatge.

Parlar amb la classe de plàstica, per tal d’aprofitar alguna sessió per realitzar algun treball.

Elaborarà un quadre amb les possibles propostes de maquillatge i utillatge necessari.

d/Equip de so i d’il.luminació

És important per a delimitar l’espai escènic. Cal fer servir projectors, focus, dels tipus dels que es fan servir als aparadors dels comerços. Del que es tracta és de dirigir el llum i evitar que es difumini, donant-li una trajectòria.

Caldrà indicar els principals canvis d’intensitat o de color.

La música és molt important, pot ajudar a marcar les entrades i sortides; els moments més culminants, les recaigudes dramàtiques, imprimint un ritme a l’obra. La música farà que l’obra sigui més atractiva i emotiva.

També és interessant elaborar una graella indicant els moments corresponents.

e/Equip de prensa I reportatge

Elaborarà un díptic presentant als actors i l’argument. Haurà de posar cartells en llocs adients de l’escola per a donar publicitat a l’obra. El díptic es repartirà per totes les classes. A continuació dono un model.

Realitzar entre tots la planificació d’un projecte col.lectiu, com és el muntatge teatral.

Participar de manera coherent i ordenada en la planificació.

Reflexionar sobre els valors necessaris per a portar a terme un projecte en comú.

Parlar sobre la importància de l’esforç i el compromís en el treball en grup.

Aprendre a responsabilitzar-se del compliment dels acords.

Aprendre a organitzar-se i treballar en grup

Aprendre a fer projectes de treball en grup.

Aprendre a organitzar-se en equips de treball i fer la tasca en grup.

Aprendre a dissenyar i realitzar projectes de treball en grup.

Recollir el treball en graelles.

Exposar el treball fet a la resta de companys.

Desenvolupar la inciciativa i la imaginació amb l’elaboració dels projectes.

PERSONATGES

PROPOSTES VESTUARI

Gertrudis

Urraca

Ulrica

Dolors

Clàudia

Maria

Pepita

Juli

Pere

Yasmina

Josep

Patricia

Miguel

Xavi

NOMS PERSONATGES	MAQUILLATGE I UTILLATGE
Gertrudis	Pintura de color negre d’ulls, i alguna berruga amb pells, a la cara; nas i perruca característics, escombra, etc.

NUCLIS D’ACCIÓ	SONS A CREAR
1. Presentació obra	Tambors
2. Aparició bruixes	Sons de por, crits, trons, tempesta,etc.
3. Moments de tensió	Música de misteri
4.
5.
6.
7.
8.
9.

4a SESSIÓ

ACTIVITATS

OBJECTIUS

Assaig de les escenes mímicament

Dividirem l’obra en unitats d’acció, cada unitat vindrà marcada per l’entrada o sortida d’un personatge. A cada unitat d’acció li donarem un nom i descriurem el conflicte o conflictes, mitjançant les preguntes :

1.Com comença l’acció?

2.Que passa?

3.Com acaba?

Representarem les diferents escenes gestualment i fent improvisacions amb les nostres paraules. Cal recordar que per poder improvisar s’ha de conèixer bé l’obra.

Ens imaginarem que cada unitat d’acció és una fotografia. Per exemple en la primera escena en la que estan les dues bruixes discutint, entrarà en primer lloc una bruixa i es mirarà al mirall, es quedarà immòbil, a continuació entrarà la segona bruixa i li farà burla, també es quedarà immòbil durant uns segons. Aquesta serà la fotografia escènica; després tornaran a sortir en el mateix ordre en que han entrat, caminant sense precipitar-se i mantenint una postura correcta. I tot això acompanyat per música. Els resultats son increïbles. Tanmateix podem fer fotografies de veritat, imprimir-les i realitzar un quadre amb les diferents fotografies i els seus noms.

Aprofundir en el contingut de l’obra.

Buscar les diferents possibilitats expressives del personatge.

Tenir una visió global de l’obra.

Aprendre a fer la síntesis, mitjançant la divisió i organització en unitats d’acció.

Aprofundir en els conflictes.

Adonar-se de la importància de les entrades i sortides dels personatges.

Aprendre a ordenar cronològicament les diferents escenes.

Aprendre a fer associacions diverses : quadres estàtics amb conflictes ; quadres estàtics amb música; gesticulació i expressions amb escenes i conflictes.

UNITATS D’ACCIÓ	FOTOGRAFIA
Presentació de l’obra	Imatge estàtica de les persones que faran de presentadors, saludant al públic.
Discusió entre les dues bruixes	Una de les bruixes es mira al mirall i l’altra posa cara de burla.
Discussió entre les tres bruixes	Imatge de Gertrudis altiva i dominant i de les altres dues bruixes barallant-se.
Acomiadament alumnes final curs.	Imatge dels alumnes dient adéu a la mestra.
Dos grups d’alumnes parlant de la festa de Nadal	Imatge de dos grups d’alumnes, cada grup amb un gest i una expressió determinada.
Grups d’alumnes classe i mestra, parlant festa de Nadal.	Imatge dels alumnes, al voltant de la mestra i parlant amb un gest i expressivitat característic.

5ª SESSIO

ACTIVITATS

OBJECTIUS

Realitzar tota l’obra seguida sense interrupcions, si algú no recorda el paper o no sap que ha de sortir, cal ajudar-li. Serà important al principi fer tota l’obra sense interrupcions. Després ja dividirem per escenes.

En les primeres sessions es pot tenir el text a la mà, després s’insistirà en la memorització; si els alumnes no s’han de preocupar pel text, es poden concentrar millor en l’expressió i en la interpretació.

En tot moment cal cuidar l’ambient, importa més el procés que el resultat, sempre hi haurà nens que els hi costarà més seguir i la mestra/e els haurà de facilitar la feina; es pot modificar el text, substituint aquest per gesticulació i mímica. Cal buscar alternatives.

D’altra banda, no ens hem d’obsessionar en seguir el text literalment, es pot ser una mica flexibles, i deixar que els alumnes facin el paper seu.

Recordar els alumnes que han de guardar el torn i estar en silenci quan fan d’espectadors.

També caldrà parlar amb els alumnes que malgrat la planificació inicial, podem sortir imprevistos : faltes d’assitència, falta de disciplina i esforç.

Quan acabi la sessió seria convenient fer una reflexió entre tots sobre els resultats obtinguts.Cal insistir en els resultats com a grup i en la convivència.

Aprendre a interpretar i a llegir el text amb el cos.

Aprendre a tenir paciència i ser tolerant amb la interpretació dels altres.

Aprendre a concentrar-se en la feina.

Aprofundir en la idea global del text.

GRAELLA AUTOAVALUATIVA

	GENS	POC	FORÇA	MOLT	OBSERVACIONS
He estat concentrat durant la sessió.
He respectat els torns i les actuacions dels altres.
M’he sentit bé amb el grup durant la sessió.
M’he expressat espontàniament.
He mirat al públic.
He expressat el text de forma clara i entenedora.

6ª SESSIÓ

ACTIVITATS	OBJECTIUS
Preparació entre tots del guió de presentació i d’acomiadament Aquest és un aspecte important en la realització del muntatge teatral. És una manera de connectar amb el públic i d’aprendre les normes de cortesia. Per la meva experiència, és una de les tasques que més agrada als alumnes. Podria constar dels següents elements : Elements presentació inicial - Salutació inicial - Explicació breu de l’argument de l’obra. - Explicar alguna anècdota sobre el treball realitzat. - Breus paraules per acabar Elements acomiadament - Establir un breu diàleg amb el públic sobre l’obra realitzada. - Acomiadament dels actors - Breus paraules d’acomiadament final.	Aprendre a realitzar treballs en grups. Millorar la convivència a través de la resolució dels problemes que es van presentant en les tasques col.lectives. Aprendre la importància de les normes de cortesia. Aprendre protocols d’actuació. Prendre consciència del respecte al públic a través dels protocols d’actuació i les normes de cortesia.
Elecció dels presentadors
Aquesta és una elecció interessant, ja que aquests cobren molt protagonisme, i no requereix molt esforç de memorització. Jo he procurat donar aquest paper als alumnes del grup amb poca confiança. Que moltes vegades, coincideixen amb alumnes que fan papers més curts. És interessant que es faci entre més d’un alumne, ja que si un es talla, l’altre sempre li podrà ajudar.

7ª SESSIÓ - 8ª SESSIÓ

ACTIVITATS

OBJECTIUS

1. Descripció dels espais i posicions dels actors

Cal tenir molt clara des del principi la relació entre espais i escenes, i al mateix temps, la situació dels actors en cada escena dins l’espai. El conflicte es dona amb els personatges situats d’una forma determinada d’acord amb la situació, i dins d’un espai concret. Moltes vegades es troben que no saben a on col.locarse ni a on dirigir la mirada; es creen situacions en que han de fer el diàleg amb algú que no tenen al davant, i de cop se n’adonen que estan parlant amb un altre, i perden la noció de la situació. Per tant, la col.locació a l’espai serà molt important per tal de situar-se en l’acció. Per tant caldrà parlar i concretar els diferents llocs que ha d’ocupar cada personatge a l’escenari, i també els possibles moviments.

Caldrà respondre a les preguntes següents :

Que estic fent en aquest moment ?

Amb qui estic parlant ?

Quin és el lloc més adient d’acord amb la situació, i per què ?

Per tal de conformar tots aquests elements, farem una graella que els relacioni. Aquesta es pot omplir entre tots, o si es prefereix per grups, fent cada grup la seva actuació. En la pàgina següent presento un possible model.

Adonar-se de la relació entre espais, conflictes i moviments dels personatges.

Aprofundir en el conflicte i en l’acció a partir de les relacions amb l’espai.

Aprofundir en el concepte d’espai.

Aprofundir en el concepte de moviment dins l’escenari.

2. Pautes de la situació a l’espai

Cal tenir sempre present al públic, per tant, no es pot donar l’esquena a aquest. És un dels aspectes més difícils de recordar entre els alumnes, cal insistir contínuament, ja que és molt important.

Cal dirigir la mirada a la persona amb la que es parla; sovint diuen la frase i després se n’adonen que no troben a la persona, o que no la tenen al davant. Per això, és important que estiguin ben situats des d’un primer moment i tenir present l’associació entre conflicte i situació a l’espai.

Cal vigilar que la col.locació dels personatges a l’espai doni llibertat de moviments i també, cal respectar l’espai dels altres i no posar-se davant dels companys de manera que el públic no els pugui veure. Aquesta és una de les situacions que més es repeteix. Hi ha alumnes que sempre estan al davant, encara que no “toqui”.

Cal buscar, sempre que es pugui, la posició i els moviments en diagonal, ja que permeten mirar al públic i a l’escenari.

Els alumnes han de tenir present que l’espai ha de compartir-se entre tots, que tots tenim dret al nostre espai i que les accions i conflictes venen condicionades per l’espai. Serà necessari mantenir l’equilibri a l’espai, ja que el moviment d’un personatge afecta a la situació dels altres. En tot moment hem de tenir plena consciència de la situació dels altres. I, en definitiva, respectar el seu espai.

Respectar l’espai dels altres.

Aprendre a sentir a l’altre dins l’espai.

Aprendre a mantenir l’equilibri a l’espai.

Adonar-se que per a respectar a l’altre, cal començar per respectar el seu espai.

Tornar