PROGRAMACIÓ
EDUCACIÓ INFANTIL
Metodologia
La programació de dramatització que presento és faria
a partir de la realització d’un taller trimestral. Els grups estarien formats
per alumnes dels 3 nivells d’educació infantil. El número d’alumnes per grup
no podria ser superior a 12 nens/es. Cada trimestre variarien els grups i
també l’obra o proposta de dramatització. En primer lloc presento el conjunt
d’activitats i objectius a partir dels quals es desenvoluparà la programació,
i a continuació exposo el desenvolupament per sessions d’un taller de 6 setmanes.
Finalment dono alguns exemples de propostes
diverses a partir de les quals es pot fer una obra amb alumnes d’Educació
Infantil.
Els objectius seran els següents:
Objectiu General
L’objectiu principal serà la recerca de les possibilitats expressives
i comunicatives dels alumnes a partir de la convivència que es genera a través
del treball de dramatització. Vull oferir una experiència de relació de grup,
a partir de l’exercici de la dramatització, dirigida
a exercitar l’autoconeixement i la relació amb els altres.
Objectius Específics
- Aprendre a relaxar-se a partir dels exercicis
de respiració.
- Relacionar emocions, situacions i formes
de respirar.
- Exercitar l’expressió corporal.
- Exercitar la memòria sensorial i emotiva.
- Exercitar la imaginació.
- Exercitar l’expressió verbal.
- Exercitar la improvisació.
Els exercicis derivats dels objectius anteriors es presentaran integrats
dins d’una història o centre d’interès que tingui un significat i una motivació
per a l’alumne. Aquests exercicis es recolzaren en la vida dels personatges
i en el tema de la història. Es basen en el suggeriment: el mestre/a introdueix
tots els exercicis amb un discurs ininterromput. Adoptant un to càlid i expressiu, descrivint
el gest que calgui, dins el context de sensacions i de sentiments. Els exercicis seran activitats que facin els
personatges. Per exemple, si volem fer exercicis de memòria sensorial, farem
que el protagonista olori,
o tasti un menjar. Intentarem que cada sessió contingui un nombre variat d’exercicis
de tot tipus. Cal tenir present que aquestes edats l’atenció és limitada,
i per tant, serà important fer canvis d’activitat.
El mestre/a introduirà als alumnes en la història, fent que els alumnes
es transformin en personatges imaginaris. Pensem que a aquestes edats és fàcil,
ja que el joc simbòlic, i el joc de rol, són una de les activitats preferides
del nen/a, mostrant una capacitat innata per a imitar situacions i personatges.
El joc imitatiu o joc-drama té un paper fonamental en el desenvolupament afectiu,
intel.lectual i social. És el mecanisme principal amb el que el nen organitza
sentiments i pensaments, aprèn i es desenvolupa.
En el primer trimestre presento la dramatització d’un conte popular:
“La Caputxeta vermella”. Durant el segon i tercer trimestre es canviaran els
grups, i també les propostes de dramatització. Al final de la programació
del primer trimestre presento algunes possibles propostes de dramatització.
Aquestes propostes tindran el mateix desenvolupament que el conte popular
realitzat al primer trimestre. Cada sessió està formada per dos parts: La
conversa i el Joc del personatge En la primera part s’introdueix el personatge
a través de fotografies, llibres, vídeos, i es fa una conversa entre tots
en que s’intentarà crear el personatge.
A la segona part els alumnes jugaran a ser el personatge, a través de l’animació
que va fent la mestra. En aquesta part hi haurà estones dirigides per la mestra
i estones no dirigides, en que l’alumne/a jugarà lliurament a ser el personatge.
En la part dirigida, el mestre/a farà de narradora i explicarà la història
mentre els alumnes la dramatitzen. A través de les activitats dels personatges
els alumnes faran exercicis de respiració, d’expressió corporal i d’expressió
verbal.
Al final d’aquesta segona part es deixarà una estona per a el joc de
personatge lliure, que variarà, en funció de la disposició dels alumnes, entre
15 i 20 minuts. Aquesta activitat es realitzarà en petits grups. A continuació
presento una proposta d’activitats a partir dels objectius citats anteriorment.
-
RESPIRACIÓ I RELAXACIÓ
|
ACTIVITATS |
OBJECTIUS |
|
Inflar-se i desinflar-se com a globus. Un
company infla a un altre amb una manxa, fent servir la inspiració
i l’expiració ràpidament. Mentre el nen globus s’omplirà d’aire a
poc a poc fins a recuperar la posició dempeus, i amb mímica imitarà
els moviments i el brandeig d’un globus. Inspirar amb el cos rígid, expirar amb el
cos relaxat. Jugar a dramatitzar diferents estats d’ànim
i emocions, tot tenint en compte la respiració. Per exemple en una
situació de por, la respiració serà més ràpida. Per exemple, dramatització
d’una discussió amb explosió de ràbia. Quina mena de respiració farem?
Posar la mà a la panxa i sentir els moviments que acompanyen a la
respiració. Fer de manera alternativa curses, salts i altres activitats
que deixen sense alè, i moviments de relaxació i tranquils, per a
comparar els diferents ritmes respiratoris. Escoltar la pròpia respiració
i la dels altres i jugar a fer expiracions dient frases o fent soroll |
Prendre consciència de l’acte respiratori
a través del joc. Prendre consciència de la relació respiració-repós-relaxació. Adonar-se de la relació entre respiració i
emocions o estats d’ànim. Adonar-se que al relaxar la musculatura mitjançant
la respiració, també relaxem la ment. Ser conscients de la relació entre tensió
muscular i tensió mental. Adonar-se de la relació entre respiració i
emissió de sons. Prendre consciència de l’acte respiratori
a través del joc. Mecanitzar les fases de la respiració i practicar
diferents ritmes. |
2.
EXPRESSIÓ
CORPORAL
|
ACTIVITATS |
OBJECTIUS |
|
Jugar a fer descomposicions
de moviments: moure’s a camara lenta, córrer i parar-se, caminar per
parelles, amb una cama pròpia i l’altra del company. Jugar a fer petites coreografies
musicals, a partir del moviment de diferents segments corporals. Per
exemple, fer una coreografia destacant els moviments de cintura o fer
una coreografia destacant els moviments de coll, o bé combinant moviments
de diferents articulacions. Jocs en que els alumnes fan
de marionetes, ninots de drap,
robots. Jugar a anar en contra del
corrent, en contra del vent, sota l’aigua, en diferents mitjans. Caminar
en diferents superfícies, sorra, neu, fang, ciment, cotó, pinxos. Jugar a relacionar gestos tancats
i oberts amb els diferents estats d’ànim. Per exemple una persona trist
adoptarà una postura tancada, baixarà les espatlles i el cap i es replegarà
sobre el mateix Jugar a expressar
el món emocional : Sensacions: fred,
calor, son, gana. Estats d’ànim,
estar nerviós, relaxat, seriós, avorrit, divertit, Sentiments: alegria,
tristesa, pietat. Realitzar diferents
tipus de moviments : marxes, pujar i baixar, córrer, saltar, caure i
aixecar-se, rodar, relliscar, arrossegar-se,etc, tot dins d’un context
significatiu pel nen/a. Jugar a caminar de diferents maneres segons
l’estat d’ànim. Jugar a fer composicions
corporals individualment i en grup, que descriuen imatges, figures conegudes,
representacions de fenòmens de la natura, les tempestes, el foc, les
ones, etc. Jugar a construir estàtues,
màquines col.lectives, objectes fantàstics. Jugar a fer moviments sincronitzats
amb tot el grup :
ü
. Joc dels pistons :
els uns s’aixequen i els altres seuen.
ü
. Joc del vaixell :
entre tots formen un gran vaixell que cal moure. Jugar a ser gegants i nans,
per tal d’ocupar el màxim i el mínim espai, i vivenciar el propi espai
de seguretat. Jugar amb teles de múltiples
combinacions, per a viure situacions emocionals: desaparèixer, quedar-se
immòbil, etc. Jugar als moviments descordinats:
moure les cames amb diferents ritmes al caminar; estrènyer imaginàriament
fang amb una mà i cotó amb l’altre. |
Desenvolupar
les habilitats de domini i control corporal. Prendre consciència
de l’autonomia de cadascú dels membres, dels segments corporals, i dels
diferents punts d’articulació. Adonar-se de la importància
que té llenguatge corporal en la comunicació. Conèixer les possibilitats
expressives del cos. Expressar les sensacions
i les actituds determinades pel pas sobre una superfície concreta. Conèixer els significats
de gest tancat i gest obert, i la seva relació amb els estats d’ànim Adonar-se de la relació entre
els moviments i l’estat d’ànim. Relacionar i caracteritzar
els personatges a partir dels seus moviments i gesticulació. Saber identificar els diferents
tipus de marxa amb diferents estats d’ànim i a diferents personalitats. Exercitar la capacitat d’observació,
concentració i imaginació a partir de la reproducció dels moviments
dels diferents personatges, imatges, figures o representacions de fenòmens
de la natura. Aprendre a treballar i col.laborar
en grup a través de les composicions col.lectives a l’espai. Saber situar-se a l’espai en
relació amb els altres i ajustar el propi moviment a l’espai i al moviment
dels altres. Aprendre a sentir al grup a
través dels moviments col.lectius. Aprendre a treballar en grup
a través de la representació de moviments sincronitzats. Aprendre a respectar l’espai
dels altres. Desenvolupar la confiança per
moure’s amb plaer en presència del grup. |
3. EXPRESSIÓ
ORAL
|
ACTIVITATS |
OBJECTIUS |
|
|
Jugar a fer tots els sons possibles
amb el cos. Treure el major nombre de sorolls del nostre cos. Jugar
a crear entre tots ritmes diferents. Fer una orquestra. Jugar a fer sons amb la boca
i variar la intensitat, ritme, to i articulació. Jugar a contrastar moments
de silenci amb moments de soroll. Jugar amb els sons, com
si fossin pilotes imaginàries. Ens
ajudarem del gest i del moviment. Jugar a mantenir converses
amb una vocal, posant correctament el to; riure o plorar sobre una vocal. Jugar a fer sons i sorolls
amb els llavis, les dents, la llengua, el coll, i el nas fins a completar
totes les consonants. Jugar a relacionar cada consonant
amb un efecte sonor de la realitat, per exemple el so [f] amb el vent. Jugar a inventar diàlegs, a
partir de diferents elements donats prèviament: personatges, espai,
temps i conflicte. Combinar diferents sorolls
per a representar una acció : el vent al bufar, tanca la porta fent
soroll i donant un fort cop. I això es podria dir de la manera següent
: [f]...[cr]...[clac], i repetir-se rítmicament varies vegades. Jugar amb les paraules, projectant-les
en funció de la distància en que es trobi el receptor. Exemple : “crida
al teu germà, està al teu costat, està a l’altre extrem de la classe;
està a la classe del costat, està al pati. Jugar amb les paraules associant-les
a diferents intencions: to cordial,
imperatiu, de forma coqueta i juganera. Associant-les a significats
diferents: Per exemple, es pot donar a “sabata”, el sentit de “xocolata”:
Qui s’ha menjat tota la sabata? Jugar a dir frases amb ritmes
diferents (lent, ràpid, entretallat); en registres diferents (veu aguda,
greu,); Jugar amb la respiració i la
veu a la vegada: Un ritme respiratori accelerat i entretallat, donarà
lloc a frases pronunciades de la mateixa manera. Un ritme lent, donarà
lloc a la calma i la monotonia en el discurs. Jugar a crear sons per a la
seva integració en una seqüència dramàtica i també crear històries a
partir dels sons. Jugar a associar ritmes i sons
a diferents estats d’ànim: calma, tensió, misteri, alegria. |
Descobrir les possibilitats
de so del nostre cos. Descobrir tots els sorolls
i sons que es poden fer amb la boca. Vivenciar el silenci corporal
i el silenci de l’entorn. Conèixer les diferents característiques
de la pròpia veu a partir del joc : entonació, ritme, durada, intensitat,
dicció. . Exercitar la vocalització i
la dicció. Aprendre a modular la veu a
partir de la respiració. Prendre consciència de la intensitat
en la modulació de la veu. Aprendre la relacions entre
diferents estats d’ànim i la modulació de la veu. Valorar la importància de la
respiració en l’emissió i la potència de la veu. Exercitar la imaginació i la
iniciativa a partir dels exercicis de creació de ritmes i sons. Col.laborar amb el grup per
a aconseguir un objectiu comú. Aprendre a posar-se d’acord. |
|
4.
DRAMATITZACIÓ
|
ACTIVITATS |
OBJECTIUS |
|
A PARTIR DE PERSONATGES Observar personatges de fotografies, contes, revistes, reals, etc.,
i inventar situacions dramàtiques per a representar-les. Imitar la forma
de parlar i moure’s de personatges típics. tímid, presumit, “passota”,
manaire, engrescador,etc. Buscar el personatge que s’amaga darrera d’un objecte en comú i representar-ho
en una situació dramàtica. Un drap passa de mà en mà i cada alumne/a
el converteix en un personatge diferent: una senyora, una faldilla,
un torero, superman, una vela d’un vaixell, etc. Dramatitzar papers-clau i intercanviar-los a meitat de les escenes:
pare-fill, mestra/e-alumne/a, capità-soldat. Dramatitzar conflictes reals i imaginats, i desenvolupar les tres fases
: Plantejament: Com comença? Nus: Que passa? Desenllaç: Com acaba ? Representar conflictes observats pels nens a la vida diària: una baralla
en el pati, un amic o amiga que no vol jugar amb nosaltres, etc. Representar una mateixa història des de diferents perspectives: còmica,
terrorífica, dramàtica. A PARTIR DE L’ESPAI Donat un espai determinat, els alumnes hauran d’inventar uns personatges
i un conflicte. Donada
l’edat que tracten hauran de ser espais propers als nens/es: la casa,
l’escola, el pati, la platja, etc. A PARTIR D’UN TEMPS DETERMINAT Dramatitzar històries que es desenvolupin en llargs espais de temps
i que a la vegada es puguin representar en pocs minuts: el creixement
d’una planta, des de que neix fins a la seva mort. Improvisar situacions en que el temps sigui determinant: l’espera en
una estació, en el dentista, en el despatx del director després d’un
mal comportament; passar un pas de vianants molt tranquil.lament, quan
està a punt de posar-se vermell, etc. JOCS MÍMICS Utilitzar objectes imaginaris: sostenir un got d’aigua, aixecar objectes
pesats i no pesats, etc. Mimar accions i comportaments maquinals de la gent: els espectadors
d’un partit de tenis, d’un partit de futbol, guiar un estel, comprar
en el super, esperar llargues coles. Desenvolupar gestualment accions quotidianes: vestir-se, desvestir-se,
rentar-se, menjar. Representar mímicament personatges-arquetipus: el xerraire, el tímid,
l’avorrit, etc. Mimar accions a camara lenta i a camara ràpida. |
Dramatitzar a partir de cada un dels elements bàsics del drama: personatges,
conflictes, espais, temps, argument. Posar-se en el lloc de l’altre. Identificar a partir de l’observació del comportament dels personatges,
signes indicadors d’emoció intensa : estrès, agressivitat, por, pànic,
desconfiança, relaxació, menyspreu, etc. Aprendre a escoltar als companys. Exercitar la memòria emocional. Aprendre a observar. Dramatitzar a partir de conflictes observats o imaginats. Reflexionar sobre els conflictes a partir de la dramatització. Conèixer les tres parts del conflicte : Plantejament, nus i desenllaç. Apropar-se als problemes dels alumnes a partir de la dramatització
dels seus conflictes. Desenvolupar la imaginació a partir de la creació d’històries. Aprofundir en els conflictes a partir de la reflexió dels seus elements
com són l’espai i el temps. Adonar-se de la importància del temps en els con- flictes. Buscar les possibilitats expressives del gest i del moviment. Aprendre a observar, expressar i reflexionar sobre l’expressivitat
dels nostres moviments. Buscar la màxima expressivitat mitjançant la mímica a camara lenta. Aprendre a observar i mirar a l’altre durant més temps i amb més detall,
a partir del moviment desenvolupat a camara lenta. Reconèixer l’expressió de les emocions a partir de l’observació dels
moviments corresponents. Aprofundir en l’expressivitat de la gesticulació i del moviment a partir
del contrast i les diferents
visions que ens ofereix ell recurs “camara lenta-camara ràpida”. |
PROGRAMACIÓ
EDUCACIÓ INFANTIL
PRIMER
TRIMESTRE TEMPORITZACIÓ: 6 SESSIONS
- 1 h. 30’/SESSIÓ
|
1ª SESSIÓ Desenvolupament
activitats |
|
1.
Jocs de Presentació El següents jocs poden anar acompanyats de
música. Joc de pilota En rotllana tots es passaran la pilota i qui
tingui la pilota a les seves mans ha de dir el seu nom. Quan la pilota
hagi passat per tots els nens/es varies vegades, el joc es complicarà
i hauran de dir el nom del nen/a a qui han de passar la pilota. Joc a l’espai Els alumnes es mouen per l’espai com vulguin.
A un senyal donat, es detenen i es relacionen amb el company que hagi
quedat més a prop seu, es saluden i es miren fixament als ulls. Quedaren
així fins que de nou soni el senyal que els permetrà seguir amb el moviment
lliure. Si la consigna es repeteix dues vegades s’iniciarà
un ball amb el company. Si la consigna es repeteix tres vegades caldrà
adoptar actituds de diferents tipus, sorpresa, enuig, indiferència, antipatia, simpatia, etc.
2.
Presentació del conte popular “La caputxeta
vermella” Conversa S’iniciarà una conversa sobre el conte amb
els nens. Recordeu el conte de la Caputxeta? Us agrada? Quins son els personatges? Com comença? Qui és la caputxeta? Com deu
ser físicament? Com va vestida? Quina edat deu tenir? Com es mourà?
Té amics? Va a l’escola? Què farà quan no va a l’escola? Després podem
mirar diferents fotografies, o veurà algun vídeo i fer comparacions. Gianni Rodari preguntava als seus alumnes:
“¿Què passaria si la Caputxeta vermella portés ulleres i anés en avió?,
està incitant als seus alumnes a la creativitat. Els nens han de donar
una resposta a la pregunta del professor que els planteja una situació
insòlita, dins dels context d’un conte clàssic al qual estan acostumats.
Els nens hauran de donar respostes igualment insòlites, noves, no sabudes
amb anterioritat. Tot és possible en el joc de la lliure expressió.
No cal acabar el conte com sempre. Tot ha canviat. Joc
del personatge Avui jugarem a ser els personatges del conte.
Ara tots serem Caputxetes i ens trobem a casa
jugant; ens movem com la caputxeta, cadascú es mou com vol, tot pensant
en el personatge. Sentim una olor molt bona de xocolata, olorem, ens
anem a la cuina i tastem la xocolata,
movem la llengua i la boca, ens passem la llengua pels llavis,
farem molt de soroll tot tastant, i cada vegada més i més soroll. De
sobte, comença a ploure, imitem el so de la pluja i anem a mirar per
la finestra, veiem com plou. Cansades de mirar la pluja, ens dirigim
a la nostra habitació. i ens mirem al mirall, però, sorpresa el mirall
serà una altra caputxeta que imitarà els nostres moviments. Però, si
és un mirall que també imita els sons. Per parelles, una caputxeta farà un so i l’altra
l’imitarà. Ja hem jugat molt i ara estem cansades, el
dia ha estat esgotador, ens estirem al llit i ens anem a dormir; sentim
la nostra respiració, ens posem la mà a la panxa i respirem poc a poc;
ens concentrem en el recorregut de l’aire que entra pel nas i surt per
la boca. Ens relaxem i ens quedem en aquesta posició durant un minut.
Lentament ens despertem, mirem per la finestra, i observem que ja ha
deixat de ploure i ha sortit el sol.
-
Què podem fer avui? - Preguntem als nens - I a partir d’ara podem acceptar
els seus suggeriments. |
|
2ª SESSIÓ Desenvolupament
de les activitats |
|
Presentació
personatges del conte Conversa Continuarem amb el joc dels personatges iniciat
en la sessió anterior. Començarem pel llop. Portarem fotografies de
llops, i diferents contes en els que surti aquest personatge, parlarem
de les seves característiques físiques, del seu caràcter, de les seves
habilitats, dels seus moviments, també serà interessant veure un vídeo
sobre el llop. Farem preguntes? Per què es diu que el llop és dolent?
Coneixeu a algun llop de veritat? Joc
del personatge Ara tots serem llops, ens trobem al bosc,
caminem per un bonic senderó del bosc....sobre unes grans pedres....enfilant-nos-hi...saltant
des dels rocs per travessar el riu. Travessem el riu i ens estirem de
panxa al sol per a eixugar-nos. Ens enfilem a una muntanya... sobre
un pontet de no res...correm muntanya avall..... Estem passejant, caminem
a quatre grapes, sentim els olors, l’olor de les flors, l’olor de la
terra humida; recordem que va ploure el dia anterior. No ens trobem
molt bé, ens fa mal la panxa
i comencem a menjar l’herba del camí, no està molt bona i posem cara
de fàstic; obrim molt la boca i fem molt de soroll. De sobte, sentim
un soroll, ens quedem immòbils i molt atents, però no veim res, i continuem
menjant. Comença a ploure, i ens posem a córrer, som
molt àgils; busquem un lloc per a guarir-nos Tots els nens/es corren per la sala a quatre
grapes com si fossin llops. Cal recordar els moviments del llop. Finalment trobem un lloc. Estem
molt cansats, la nostra respiració és molt ràpida, i ens falta l’aire.
Ens posem la mà a la panxa per a sentir la nostra respiració, després
de la carrera. Serà millor relaxar-se. Ens quedem quiets una estoneta,
de nou ens posem la mà a la panxa; i comprovem com ara la respiració
és més lenta i suau. Però, el mal de panxa contínua i comencem a udolar.
Els primers sons són molt suaus, però poc a poc
surten més forts i ràpids. Ens
posem la mà a la panxa i ens adonem de la relació entre l’emissió del
so i la respiració. Juguem amb els sons, i fem sortir el so amb petits
cops d’aire, sentim com es mou la panxa. Ara seguirem una melodia inventada
o coneguda, tot udolant. Estem molt avorrits i decidim jugar
amb els altres llops, ens movem com els llops. Saltem, donem petits cops amb les potes i
amb la boca a altres llops, també juguem amb els sons... Ara un de vosaltres haurà de córrer darrera
dels altres i tocar amb la mà a algú; el llop tocat es convertirà en
estàtua. Així, fins que tots els llops siguin estàtues. Seguidament
el llop perseguidor anirà tocant a totes les estàtues i aquestes, lentament,
es tornaran a moure. I, ara farem un joc amb la pilota : Ara ens enfadem com llops que som, perquè tots volem
la pilota. Farem sorolls d’enfadats, ens mirarem tots fixament amb cara
de ràbia. Ens mourem per l’espai i ens mirarem els uns als altres ; la pilota
està al mig de la sala i tots la volem agafar, però ningú s’atreveix
a donar el pas definitiu. Intentem espantar als altres llops amb forts
sorolls i ensenyant la dentadura. Finalment un dels llops agafa la pilota, i
tots molt enfadats li van al darrera. Fem un soroll espantós. El llop
que té la pilota, amb molta por, la deixa anar, un altre llop l’agafa,
i després un altre, fins que finalment descobrin que passar-se la pilota
és més divertit que enfadar-se. |
|
3ª SESSIÓ Desenvolupament
de les activitats |
|
Presentació dels personatges Conversa Recordarem breument les sessions anteriors, i continuarem amb la resta de
personatges. Ara com
ja coneixem la dinàmica del joc, podem treballar simultàniament en el
nou personatge i en els estudiats en sessions anteriors. El personatge
d’avui serà la mare. Per tal de crear al personatge itentarem contestar
a les següents preguntes : Com deu ser la mare? Com serà físicament? Com vestirà? Com parlarà?
Com es mourà? Què fa durant el dia? Que li agrada? Totes les mares són
iguals? En què se semblen? Joc del personatge Ara tots jugarem a ser mares. La mare està a casa llegint un llibre, mentre el pare està preparant
el dinar. El pare cuina molt bé i li agrada fer les coses de la casa.
De cop piquen a la porta, Qui deu ser? És una amiga de l’àvia, que li
diu que l’àvia no es troba molt bé, la mare posa cara de preocupada.
Ara farem l’anterior conversa amb una vocal, posant correctament el
to, el riure, la sorpresa, la preocupació. Seguidament ens mudem de
roba i anem a buscar a la Caputxeta que es troba jugant al carrer amb
els seus amics. Hem de caminar una estona, primer a poc a poc, i després
més de pressa (tots caminen lliurement per l’espai). Finalment, la veiem
des de lluny i la cridem; primer molt fort i després a mesura que ens
apropem més fluix. Tots cridaran amb diferents intensitats, segons la
distància a que es trobin de la caputxeta. Repetirem l’exercici varies vegades, variant la
intensitat de la veu. A
partir d’ara alguns farem de caputxeta i els altres de mares ;
Cada caputxeta parlarà amb la seva mare sobre la malaltia de l’àvia.
Cada parella representa individualment aquesta situació amb les seves
pròpies paraules. Passats uns minuts, es representarà per parelles la
situació; uns representaran i els altres faran de públic. 4ª SESSIÓ Desenvolupament
de les activitats |
|
Presentació dels personatges Conversa Fem un breu repàs dels personatges anteriors. Ell personatge d’avui serà
l’àvia. A partir de la
conversa crearem junts el personatge. Respectarem les diferències d’opinió.
Farem les mateixes preguntes que a les
sessions anteriors : Com serà físicament? Com anirà vestida? Les vostres àvies van vestides
com l’àvia del conte? Per què? Com us parlarà? Com es mourà? Com
viurà? Què farà durant el dia? Què fa al conte? Joc del personatge Ara tots jugarem a ser àvies. L’àvia es troba al jardí de la casa regant les plantes, camina molt
lentament i s’ha d’ajudar d’un bastó. Ara caminarem tots com l’àvia.
Penseu que és molt gran, té mal a les cames, i no es troba molt bé de
salut. Li costa respirar, se sent la seva respiració, tots es posem
la mà a la panxa per a sentir la nostra respiració, fa molt de soroll.
És diferent a la d’altres personatges més joves. Ara intenta arrossegar
una bossa amb sorra que té al jardí, li costa molt, estira amb totes
les seves forces, l’esforç es pot veure a la seva cara. Finalment la
deixa, ja no pot més, està molt cansada, li costa respirar; descansa
i de nou intenta arrossegar la bossa. Els nens tornen a repetir tota
la gesticulació. De cop, sent un soroll, es queda immòbil, escolta,
però no veu res. Es torna a sentir un soroll, es queda quieta, està
una mica espantada, però de nou, no veu res; fa molt de vent, i es despentina,
el cabell li tapa els ulls; el vent li fa caminar amb més dificultat.
Finalment decideix entrar a la
casa i fer el sopar. |
|
5ª SESSIÓ Desenvolupament de les activitats |
|
Presentació dels personatges Com sempre farem un breu repàs
dels personatges anteriors. Seguidament passarem a presentar al nou
personatge que serà el llenyataire. Sabeu que és un llenyataire? Algú
de vosaltres coneix a un llenyataire? Per a que serveix el que fa
un llenyataire? Quina eina fan servir? Avui dia es fa servir la mateixa
eina? Com creus que
serà un llenyataire físicament? Per què? Com es mourà? Com creus que
parlarà? Què farà quan no estigui treballant? Tindrà
família? I, així entre tots anirem creant el personatge. Joc del personatge I, ara tots jugarem a ser llenyataires. Els llenyataires caminen pel
bosc tot cantant una cançó; podem cantar qualsevol melodia coneguda
pels nens, sense cap lletra; cantarem la melodia amb diferents consonants.
Tanmateix canviarem d’intensitat, de to,
de ritme, més lent, més ràpid, tot jugant amb els sons. De cop se sent
un soroll, tots ens quedem en silenci i quiets, tot posant els cinc sentits; és el llop, que plora ;
de seguida, continuem la marxa, però ara anem més en compte, tenim una
mica de por i ja no cantem, hem d’estar molt atents, el bosc és perillós.
Ara caminen molt a poc
a poc, mirant de no fer cap soroll. Caminem a camara lenta una estona,
marcant cada gest i cada moviment. Finalment arribem al lloc de treball,
tenim molta llenya acumulada que hem de tallar en trossos més petits.
Tots tallem la llenya, i simultàniament imitem el so que fem al tallar,
cadascú farà el que li sembli; a continuació hauran de seguir el ritme
que marqui la mestra amb la mà, aquesta anirà dient quin nen ha de fer
el soroll i també la intensitat i el ritme. Fem una orquestra. Arriba la tarda i acaben la
feina, és hora de tornar a casa, tots tornen a caminar i a cantar la
canço; tots caminen lliurament per l’espai. |
|
6ª SESSIÓ Desenvolupament de les activitats |
|
Presentació dels personatges Com el conte té pocs personatges,
sempre podem inventar d’altres Per exemple, els animals del bosc, els
elements de la natura, com el vent, la tempesta; parts del bosc, els
arbres, el riu, i també d’altres personatges com poden ser el pare,
l’avi, els amics de la caputxeta. L’objectiu és que cap nen es quedi
sense participar a l’espectacle. Si ens decidim pels animals
del bosc, podem parlar de conillets, ocells, esquirols, cargols, etc.
Deixarem que els nens decideixin quins animals volen crear. Una vegada
decidit l’animal, passarem a parlar sobre les diferents característiques. Joc del personatge Ara tots jugarem a ser ocells.
Podem ser ocells diferents, hi ha ocells petits i ocells molt grans.
Mirem per la finestra, veiem ocells? Com es mouen? Van sols? Van en grups? Sempre és convenient
fer observacions prèvies, ja sigui directament de la realitat, o d’un
vídeo; avui dia amb Internet, ho tenim fàcil. Cadascú es mourà lliurament
per l’espai com si fos un ocell; Recordarem tot el que hem dit sobre
els ocells. Després d’una estona la mestra repartirà globus als nens
i aquests els hauran d’inflar, els més grans ajudaran als més petits.
Una vegada inflats, jugaran tot bufant
a passar-se els globus d’un a l’altre. Els alumnes de P-3, poden
fer servir la boca. Durant el desenvolupament del joc continuen fent
d’ocells. Es poden fer dos equips i fer una competició. Acabat el joc
els hi demanem que es posin la mà a la panxa i sentim el ritme de la
seva respiració; passats uns minuts i després d’un temps de relaxació
estirats al terra, tornaran a posar-se la mà a la panxa i sentiran el
nou ritme. Es comenta breument
el canvi. La relaxació es podria fer
seguint les següents pautes: Tots estirats d’esquena per terra, en un
abandó complet, amb les cames lleugerament separades, els braços al
costat del cos, el palmell de la mà a terra, els ulls tancats. Escoltem
els sorolls interns del propi cos i sobretot la respiració. I, els hi
expliquem una història com aquesta : “Al principi del món tot era fosc i silenciós,
totes les coses dormien, el mar, les muntanyes, els rius, els boscos,
les roques, tot reposava...sentiu el vostre cos pesant, com un gegant
adormit, els peus es fan pesats, les cames i les cuixes es fan pesats,
l’esquena i les espatlles es tornen pesades, el cap, els braços, no
hi ha brogit, l’aire no té vent, els gegants reposen...Només podeu escoltar
la vostra respiració, el ritme lent de la vostra respiració, el tòrax
s’infla, després es desinfla, s’infla i es desinfla, lentament, contínuament...”
Uns instants de silenci. Però un dia, en aquell món
fosc i silenciós hi va arribar el sol i lentament tot va començar a desvetllar-se...els gegants comencen a notar
una mena de formigó als peus, que puja per les cames i arriba fins al
pit, i als braços i a les mans, és un desig de moure’s que creix i que
arriba lentament fins al cap, tot el cos comença a fer petits moviments,
els ulls s’obren, els gegants es desvetllen, s’estiren en totes direccions,
després es giren de costat, i, poc a poc, es posen de genolls, i després
dempeus ». L’èxit del joc depèn en gran part de la manera de fer
de la veu guia : parlar lentament, fluixet, deixant llargues pauses.
Aquest joc o d’altres que ajuden a la relaxació, pot fer-se servir com
intermedi, després d’exercicis de moviment, per a crear situacions de
tranquil.litat o per recuperar la calma després d’activitats particularment
mogudes. Col.locats per parelles, un
serà un escultor i l’altre la pedra per fer una escultura; l’escultor
ha de fer un ocell. Acabades les escultures, l’escultor exposa la seva
obra i li posa un nom. Surten per parelles a explicar la seva obra.
Com han realitzat la seva escultura? Si ha estat difícil? Si el material
costava molt de modelar? Si l’escultor no estava inspirat? Els alumnes
per fer aquesta activitat, poden disposar de fotografies i llibres. I, ara farem un concert, un
farà de director d’orquestra i els altres el seguiran. L’instrument
serà la boca. Cadascú farà una onomatopeia, i durant tot el concert
seguira les pautes marcades amb les seves mans pel director. Les pautes
indicaran la intensitat, la llargada i el ritme. El director pot demanar
que tots toquin a la vegada, o bé que toqui un sol, o més. Anirem canviant
de director, fins que surtin tots. |
|
SEGON I TERCER TRIMESTRE Durant el segon i tercer trimestre seguirem amb la
mateixa proposta del primer trimestre, l’únic que canviarà serà el
conte i també poden variar alguns exercicis d’acord a les activitats
suggerides a l’inici de la programació. Per a començar, crec que la millor opció són els contes populars,
ja que estan més propers als nens, i molts ja són coneguts per ells
a través de la família. No obstant, podem considerar altres alternatives
al text, com són les cançons o bé les propostes musicals, exemple
“Les quatre estacions” de Vivaldi EXEMPLE DE PROPOSTA A PARTIR D’UNA CANCÓ Presentació de la canço La mestra explicarà en forma de conte la cancó, amb
tots els recursos possibles, el dibuix, la disfressa, el ball, i la
dramatització. A continuació presento la cançó: La Masovera
Oh, la, la, la masovera, massovera,
Oh, la, la, la masovera se’n va
al mercat, El mercat és el dilluns, el dilluns
en compra llums, Oh, la , la, la masovera, la masovera, Oh, la, la, la masovera se’n va
al mercat, El mercat és el dimarts, el dimarts en compra naps Oh, la, la, ............. El mercat és el dimecres, el dimecres
en compra nespres Oh, la, la ...... El mercat és el dijous, el dijous
en compra ous Oh, la, la ...... El mercat és el divendres, el divendres
en compra faves tendres Oh, la la,..... El mercat és el dissabte, el dissabte
tot s’ho gasta. Oh, la, la, .... El mercat és el diumenge, el diumenge
tot s’ho menja. Oh, la, la.... A partir d’aquesta presentació inicial,
es pot iniciar l’estudi dels aliments, des de les seves característiques
es pot fer la personificació corresponent i també la dramatització. Per exemple: Com és una fava?
De quin color? Quina és la
seva textura? I, la seva forma? Com
es mourà? Quin caràcter tindrà? Serà alegre?
Amb quin aliment es relacionarà millor? Pot ser amb la patata?
amb el pernil? Fem associacions conegudes o no. I, el tomàquet? Com és mourà ? Pot
ser, rodolarà ? Serà tímid, perquè és vermell? Amb qui es relacionarà? Am el pà? Pot ser, per a fer pà amb tomàquet?
O, amb l’enciam? I, també juguem amb les veus. Quina veu
tindran ? Perquè creus que tindrà aquesta veu ? Cada nen/a serà un aliment diferent
i es mourà i comportarà d’acord amb les característiques presentades
anteriorment. Podem representar un diàleg amb la masovera, ja que
aquesta és un personatge que coneix bé les seves característiques.
I, ara fem la història entre tots prenent l’estímul de molts exemples
proposats en els exercicis precedents, l’educador i els nens podran
inventar-se una història que dita amb veu alta pot fer de guia pel
desenvolupament del joc dramàtic.
|
