| 11ª SESSIÓ  | TEMPS :  entre 
  1h 30’ i 2 h | OBJECTIUS | 
| Preliminars, relaxació, respiració, concentració | CONEIXEMENT DELS COMPANYS A TRAVÉS
  DELS SENTITS Posem música i tots caminen lliurement
  per la sala, parem la música i tots es queden immòbils i amb els ulls tancats
  ; el mestre/a amb l’ajuda d’un alumne/a va col·locant a tots i un per un en fila.
  Seguidament han de tocar suaument la cara, el cap i les espatlles del company
  del davant i tractar d’imaginar les formes i textures, després han de dir en
  veu alta el company que pensen que és; obren els ulls. Els que ho hagin endevinat es queden,  i els que no,  passen a fer de públic i observen.  Així fins que em quedi un.  És un exercici de confiança i de
  coneixement a través del tacte. Tothom ha de jugar net i no fer trampa,  ni mirar de reüll.  Cal parlar en aquest sentit,  abans de començar l’exercici;  Se’ls ha de dir que l’objectiu del joc,  que és la confiança,  i conèixer els altres,  ja no te sentit si es fa trampa.  Per fer aquest exercici és necessari que
  els alumnes ja es coneguin. Variants Si l’exercici es fa amb alumnes
  d’Educació Infantil i C. Inicial, caldrà simplificar l’exercici. Els podem
  posar per parelles, i tractar d’endevinar qui és la seva parella.  | Trencar la tensió inicial. Crear situacions de confiança. Fomentar la imaginació. Aprofundir en el coneixement dels altres d’una
  manera no habitual. Experimentar amb el sentit del tacte. | 
| Expressió corporal | ESTÀTUA COL·LECTIVA Un dels participants fa d’escultor
  utilitzant com a matèria prima la resta dels seus companys. Realitzarà una
  escultura en la qual intentarà reflectir la seva opinió sobre un tema
  determinat (per exemple, sobre les relacions existents dins del grup, o sobre
  l’escola, o sobre el  lloc on viu, o
  sobre alguna història o conte si són més petits).  Els alumnes han de mantenir en silenci
  les posicions.  Al final es discuteix
  col·lectivament l’experiència.  Es pot designar a altre/a company com a
  col·laborador o bé, com a ajudant. El mestre/a també pot formar part de
  l’element a esculpir.  L’exercici no pot durar més de 15
  minuts. | Exercitar la memòria sensorial. Afavorir l’autoestima de l’alumne, que en aquell
  moment precís,  dirigeix al grup per a
  expressar la seva idea.  Expressar idees 
  mitjançant la creació de formes amb el grup Aprendre a observar i percebre  al grup i les seves relacions.    Exercitar la capacitat de concentració, atenció i
  creativitat. Saber seguir les consignes i normes del joc.   | 
| Expressió oral | L’ACCENT I EL RITME Els alumnes es col·loquen en cercle, amb
  una còpia del poema “Cant Negre”en una mà. En un principi, cada alumne/a
  llegeix un vers, marcant amb la major intensitat les síl·labes a on recauen
  els accents (subratllades en la còpia). Els demés repeteixen el vers a l’uníson.
  A continuació es torna a recitar tot el poema de la mateixa manera, però ara
  cada síl·laba s’acompanya d’un cop amb el peu al terra; en les síl·labes
  accentuades el cop deurà ser més fort, es a dir, de major intensitat. Els
  recitats rítmics del poema poden anar complicant-se progressivament, i anar
  incorporat el moviment.  Així, per
  exemple, els alumnes poden donar un pas endavant en cada pausa, fins a unir-se
  al centre; seguidament tornaran enrere fins arribar de nou al punt de
  partida. Tot això, sense oblidar donar cops en cada síl·laba. CANT NEGRE ¡Yambambó, yambabé¡ Repica el congo solongo, Repica el negre ben negre; Congo solongo del Songo Balla yambó sobre el peu. Mamatomba Serembe cuserembá. Aé; Yambó, Aé. Tamba, tamba, tamba, tamba. Tamba del negre que tumba; Tumba del negre, caramba, Caramba que el negre tumba; ¡Yamba, yambó, yambambé! | Experimentar i jugar amb les possibilitats
  expressives dels sons, l’accent i el ritme..  Veure la importància que resulta l’accent i el ritme
  en l’expressió. Experimentar i jugar amb sons i moviments. Col·laborar amb el grup per a aconseguir un objectiu
  comú. | 
| Improvisació | LA PERRUQUERIA La sala es transformarà en una
  perruqueria unisex, col·locant una cadira al mig. Dos dels alumnes assumiren
  els papers de perruquer/a i client.  Aquests,
  a partir d’aquesta situació inicial, aniran teixint accions i diàlegs fins
  que un altre/a dels alumnes substituirà a un d’aquests sense interrompre
  l’acció.  El nou alumne/a continuarà el
  joc en el punt en que ho havia deixat el seu company.  També poden entrar en l’acció nous
  clients de la perruqueria. Així se seguirà fins que tots els alumnes hagin
  sortit almenys una vegada. | Afavorir les relacions interpersonals. Exercitar la capacitat d’atenció i observació. Desenvolupar la facultat de percebre a “l’altre/a”
  per a interactuar amb ell. Experimentar amb diferents situacions amb tot el
  grup. Exercitar la imaginació. | 
| Dramatització | PRESENTACIÓ L’exercici consisteix en presentar dalt
  de l’escenari un dels personatges de la història que teniu previst
  representar. Cadascú escollirà  un
  voluntàriament; Si el grup és molt nombrós, els uns faran de personatges i els
  altres d’espectadors. Un altre dia es canviaren els rols.  Cal pensar que en realitat es tracta
  d’una auto-presentació, atès que s’ha de fer en primera persona i assumint la
  personalitat del personatge. Sou ja aquestes persones, i heu d’explicar què
  penseu, quin caràcter teniu,  i una
  mica de la vostra història. El temps ha de ser reduït 3 minuts com a màxim
  per personatge. | Afavorir l’expressió i comunicació oral. Afavorir la interacció amb l’altre. Aprofundir l’estudi dels personatges a través dels
  diàlegs. Afavorir l’espontaneïtat i desinhibició. |