|
2ª SESSIÓ |
TEMPS : entre 1h
30’ i 2 h |
OBJECTIUS |
|
Preliminars, relaxació, respiració, concentració |
RESPIRACIÓ Fer adonar a l’alumnat de la relació de la respiració
amb els estats d’ànim. Exemple : Si esteu molt concentrats en alguna
cosa la respiració és pràcticament imperceptible, però si heu fet un
esforç físic, o si alguna cosa us preocupa, esteu nerviosos, etc., aleshores
respireu amb més rapidesa, amb més intensitat. EXERCICI a)Estirats al terra panxa enlaire, flexioneu els genolls. Relaxeu tots els músculs
i les articulacions. Evitar la rigidesa del coll i afluixeu les espatlles.
Tot el cos ha d’estar quiet, només el ventre puja i baixa d’una manera
lliure i natural. b) Col·locar les mans sobre l’abdomen, buidar tot l’aire
dels pulmons i lentament inspirar fins no poder més. Veureu com el ventre
puja; després expireu ràpidament i comprovar que l’abdomen baixa. c) Repetir el mateix exercici en diferents posicions,
asseguts primer i després drets. |
Aprendre a relaxar-se Adonar-se de la relació entre respiració i emocions
estats d’ànim. |
|
Expressió corporal |
EL GEST Per
grups es distribueix la següent llista de gestos i cada grup farà una
classificació atenent als diferents estats d’ànim que poden transmetre.
A mesura que es va explicant es representa cada gest. Llista de Gestos : arronsar les espatlles arrugar el front
arrufar les celles, treure el
pit, deixar caure els braços
al llarg del cos, caminar lentament, moure el dit polze d’esquerra a
dreta amb els altres dits tancats formant un puny, tapar-se la boca
amb la mà, col·locar la punta del dit índex a l’altura del pols i fer-lo
girar sobre el seu eix, mirar de fit a fit als ulls, no voler veure
res del que ens envolta, col·locar el dit índex lateralment sobre els
llavis, tapar-se el nas amb els dits... Variants
: Classificació
entre gestos que necessiten de la paraula o que no necessiten. Fer
una petita representació a partir dels gestos que han tocat a cada grup. |
Adonar-se de la importància que té el llenguatge corporal
en la comunicació. Conèixer les possibilitats expressives. Adonar-se de la relació entre el gest i l’estat d ànim. Fomentar la creativitat. |
|
Expressió oral |
Exercici
de modulació i emissió de sons
a)
Inspireu i expireu seguint un
ritme prefixat. Pot ser una música,
el soroll que fa un company, etc.
b)
Amb la inspiració de només una
mica d’aire i l’expiració total de tota la vostra capacitat pulmonar,
intenteu produir un soroll prolongat de sospir.
c)
Dividiu-vos en dos grups. Els
integrants expiraran aire fent un soroll (aah) i es deixaran caure con
si es desinflessin. Després, a poc a poc, es recuperaran, alçant-se
del terra, fent un altre so (iiih)..
d)
L’altre grup, en pronunciar el
so Pum... flexionarà el cos cap a baix perquè el soroll el fa caure;
després s’aixecarà lentament i es recuperarà. El so l’heu de sentir
al cap. Amb aquests dos exercicis, si combineu alternativament els moviments
dels dos grups amb un cert ritme, podeu arribar a aconseguir uns resultats
sorprenents. |
Adonar-se de la relació que hi ha entre veu i respiració Aprendre a modular la veu a partir de la respiració. |
|
Improvisació |
Per parelles : Situació simulada de comunicació en la qual només un
podrà emprar la veu mentre l’altre s’haurà de limitar a la gesticulació.
El missatge només el coneix el que es comunica per gestos; el destinatari
del missatge gestual ha de traduir oralment el que va comprenent. Cal
donar un temps, uns dos minuts, si després d’aquest temps, el missatge
no s’ha entès, s’acaba el joc igual. Ha de donar la sensació que hi
hagi un vidre entremig. Entre les propostes
:
-
Declarar el vostè amor apassionadament.
-
Demanar que avisi a la policia
perquè acaben de cometre un atracament.
-
Avisar al contrari que hi ha
algú que us persegueix.
-
Avisar el d’enfront que porta
la bragueta oberta o la brusa descordada.
-
Aconseguir que s’acosti la persona
d’enfront per burlar-se d’ella i intentar agredir-la, sense oblidar
que hi ha un vidre entremig. |
Exercitar la imaginació ,l’atenció i la comunicació amb l’altre. |
|
Dramatització |
Lectura comprensiva del text. Es fa una reflexió sobre
el mateix, argument i successió cronològica de les diferents situacions. Situar els elements del conflicte principal :
a)
Com comença l’acció?
b)
Què passa?
c)
Com acaba? Aquestes preguntes
responen al plantejament, nus i desenllaç. Quin és el conflicte? El conflicte seria la causa. Exemple : En una sala de visites d’un dentista, unes senyores
no paren de xerrar, el fill d’una d’elles va d’un lloc a l’altre de la consulta tocant-ho tot i ningú
li diu res fins que trenca una gerra. PLANTEJAMENT : Senyora i nen en la sala de visites. NUS : Senyores xerren animosament sense fer-hi cas
del nen. DESENLLAÇ : Es trenca la gerra. |
Comprendre el text. Fer un exercici de reflexió i síntesis. Reflexionar i situar en el temps les diferents situacions.
Distingir els elements del conflicte.
|