LA DRAMATITZACIÓ

3ª SESSIÓ

TEMPS : entre 1h 30’ i 2 h

OBJECTIUS

Preliminars, relaxació, respiració, concentració

RESPIRACIÓ

Per parelles

Un de vosaltres fareu veure que “treu el tap” d’una part del cos del seu company, el qual sembla un ninot ple d’aire La part destapada pot ser un dit, l’orella, el melic, etc. El destapat ha d’actuar com si estigués sent buidat : expira tot l’aire i es desinfla simultàniament, caient a terra com un titella.

A continuació , el company fa moviments i sorolls com si estigués inflant de nou el seu cos amb una manxa i la seva parella va inspirant i reinflant-se una altra vegada.

L’exercici l’heu de repetir fins que totes les parelles hàgiu fet els dos papers amb certa credibilitat.

Relacionar inspiració i expiració amb els moviments corresponents.

Prendre consciència de l’acte respiratori a través del joc.

Desenvolupar habilitats per a treballar en coordinació amb l’altre.

Expressió corporal

D’una manera molt bàsica es parla de gest obert i gest tancat en correspondència a estats d’ànim de felicitat o de tristor. En el primer cas, es vol ocupar –conscientment o inconscient- el màxim d’espai possible: els braços van solts, sense complexos; els moviments són decidits. En l’altre, és tot el contrari : amagar el propi cos, arronsant-lo; voler desaparèixer i que ningú no noti la pròpia presència.

Exercici

Us desplaçareu en silenci per la sala seguint unes pautes i tenint present el que es comentava abans del gest tancat i obert : fa sol, cada vegada la calor és més molesta, comenceu a suar, teniu set, beveu aigua, continua la calor, cada vegada és més molesta, sueu, beveu aigua...Es tracta de fer-ho cíclic i obligar a intensificar la gesticulació i, si surt bé, provar-ho amb propostes més complicades : aneu passejant i us comença a molestar el peu, el dolor es fa més intens, cal aturar-vos a descansar, fer-vos massatges, tornar a caminar, el dolor és més fort, cal aturar-vos de nou més massatges...per acabar arrossegant-vos per terra amb tota la cama immobilitzada.

Adonar-se de la importància que té el llenguatge corporal en la comunicació.

Conèixer les possibilitats expressives.

Adonar-se de la relació entre el gest i l’estat d’ànim.

Fomentar la creativitat.

Conèixer el significat de gest tancat i gest obert.

Expressió oral

Exercici de modulació i emissió de sons

LA VEU CONTRA LA PARET

Col·locar-se a 25 cm de la paret. Mirar fixament un punt a la alçada de la pròpia boca. Amb les yemes dels dits acariciar suaument aquest punt. Amb l’alè intentar ablanir la zona a on està situat el punt. Els cops de l’alè es fan cada vegada més sonors i tallats. Començar a pronunciar la vocal “a” de forma imperceptible .El volum augmenta a poc a poc fins aconseguir un crit molt fort amb el que s’intenta trepar la paret.

Prendre consciència de la intensitat de la pròpia veu.

Facilitar la concentració.

Improvisació

Dramatització

MODELAR UN PERSONATGE

Per parelles, un fa d’escultor, fent servir de fang el seu company, el qual ha d’actuar com a estàtua, inert. La feina de l’escultor és modelar la seva obra en les posicions, gestos i fins i tot expressions del rostre suggerides, pel personatge escollit. El que actuï com a model s’ha de deixar manipular per l’escultor i provar de mantenir les actituds que aquest li compongui.

Una vegada finalitzada l’obra, se li posarà un títol i es presentarà a la resta de companys.

L’exercici s’ha de repetir canviant els papers, però aquesta vegada fareu servir la veu com a eina de treball. Així el model seguirà les instruccions, exclusivament orals, de l’escultor, el qual intentarà donar-les amb la majora precisió i exactitud que sigui capaç.