|
8ª SESSIÓ |
TEMPS : entre
1h 30’ i 2 h |
OBJECTIUS |
|
Preliminars, relaxació, respiració, concentració |
EXERCICI DE RECOLÇAMENT Parelles : Els participants seuen esquena contra esquena i
s’aixequen i es seuen conjuntament. A continuació, i sempre esquena contra esquena, cada
participant caminarà en diferents direccions sense separar-se. Seguidament, s’agafen fort i inicien un balanceig cap
al davant i cap al darrera i també cap als costats i amb diferents
intensitats. Durant el desenvolupament de l’exercici es deu anar
canviant de companys. |
Trencar la tensió inicial. Facilitar els primers contactes amb el grup i donar
confiança. |
|
Expressió corporal |
EXERCICI DE COHESIÓ DE GRUP Tots caminen lliurement per l’espai,
preferiblement acompanyats de música de fons. Quan la música deixi de sonar han de seguir entre tots la consigna del
mestre/a. Les consignes poden ser molt
variades : .
Fer entre tots un triangle, pentàgon, quadrat o qualsevol figura geomètrica. .
Una figura amb 6 vèrtexs .
Fer una tempesta. .
Dues línies paral·leles .
Dues línies perpendiculars. . Una flor .
Un ram de flors. Normes : Ningú pot manar sobre un altre. S’ha de realitzar en silenci concentrats i
mirant al grup. El professor no pot ajudar, ja que el
més important es arribar a fer l’exercici sols. Importa el
desenvolupament. Cal reflexionar abans de fer un
moviment. Cal pensar que qualsevol moviment afecta
al grup. Cal ajudar al grup a aconseguir
l’objectiu. Es necessari sempre tornar a replantejar-se
la nostra posició inicial, no quedar-se en la mateixa posició pel fet de que s’ha arribat
el primer. |
Exercitar la col·laboració entre tots els membres
del grup. Respectar les aportacions de tots els membres del
grup. Aprendre a treballar conjuntament amb respecte i a
partir d’uns objectius previs. Aprendre a treballar en silenci. Adonar-se de que no es necessari que ningú mani
sobre els altres per a aconseguir resultats. Exercitar la capacitat de concentració, atenció i
creativitat. |
|
Expressió oral |
RESPIRACIÓ I TÈCNICA VOCAL a) Respiració dirigida Els
alumnes seuen o bé s’estiren al terra en una posició còmoda i es disposen a
respirar segons els ritmes que els indiqui el professor/a. Les pautes que es
repeteixen durant 2 minuts cadascuna, poden ser les següents : -
Inspirar lentament-retenir l’aire-espirar lentament-pausa -
Inspirar lentament-retenir l’aire-espirar a petits cops-pausa -
Inspirar ràpidament-retenir l’aire-espirar lentament-pausa -
Inspirar ràpidament-retenir l’aire-espirar ràpidament-pausa -
Inspirar ràpidament-retenir l’aire-espirar a cops.pausa b) Respirar amb el diafragma Estirats al terra de cap per amunt, amb
les cames flexionades. perdran l’aire pel nas i el deixaran anar per la boca.
Llavors es posaran una mà sobre el diafragma i comprovaren com aquest es va
inflant i desinflant. Repetiran l’operació unes 20 vegades. Dempeus, agafaran l’aire amb un cop sec empenyent des del diafragma.
Repetiran l’operació 4 vegades.
El més important és fer una bona
expulsió de l’aire inicial, es a dir, buidar-se de l’aire al màxim.
Per tal de comprovar què importància té això per a l’emissió de la veu,
en una última fase se’ls demana que posin so en el moment de l’expiració
: per exemple, un so que és molt adient és el de la síl·laba “cla”,
pronunciada amb força en el moment de l’expulsió de l’aire. |
Valorar la importància de la respiració en l’emissió
i potència de la veu. Ser conscients de les fases de la respiració i
practicar diferents ritmes de
respiració. |
|
Improvisació |
L’ECO ACARONAT En un principi, quatre o cinc dels alumnes són numerats (1,2,3,4,5) i
surten de la classe. La resta del grup decideix una improvisació mímica
senzilla i es fa entrar al número 1 a qui se’l representa tal improvisació. A
continuació es fa entrar al número 2, que observa com el número 1 repeteix la
improvisació que ha vist anteriorment. El número 3 observarà al número 2 i
així successivament fins que han passat els cinc. El més interessant són els comentaris
que es fan al final en parlar sobre l’experiència, sobretot al comprovar les
grans diferències que es donen entre la primera acció mimada i la última. D’aquest exercici es pot derivar una lliçó
moral, per exemple quan es divulga algun fet
d’uns als altres. |
Expressar estats d’ànim i sentiments amb el gest i amb tot el cos. Adonar-se de les pròpies capacitats d’observació. Adonar-se de les diferents formes de percebre una
mateixa realitat. |
|
Dramatització |
CARACTERITZACIÓ PERSONATGES Continuarem amb la caracterització de
personatges ja que és un dels aspectes més importants en la dramatització. Aquí proposarem algunes formes senzilles
de acostar-se al personatge, aprofitant tot el que s’ha treballat sobre el
gest, la veu, el moviment, la concentració, l’observació i la imaginació. Modelar un
personatge Per parelles, un farà d’escultor, fent
servir de fang el seu company, el qual ha d’actuar com a estàtua inert. La
feina de l’escultor és modelar la seva obra en les posicions, gestos i fins i
tot expressions del rostre suggerides pel personatge escollit. Farem servir
el quadre elaborat el dia anterior. El que actuï com a model, s’ha de deixar
manipular per l’escultor i provar de mantenir les actituds que aquest li
compongui. Una vegada finalitzada l’obra es
presentarà a la resta de companys. L’exercici s’ha de repetir canviant els
papers, però aquesta vegada es farà servir la veu com a eina de treball. Així el model seguirà les instruccions,
exclusivament orals, de l’escultor, el qual intentarà donar-les amb la major
precisió i exactitud que sigui capaç. Així es farà amb tots els personatges de
l’obra que es decideixi representar. |
Aprendre a crear personatges a partir de les
característiques físiques i psicològiques. Adonar-se de la importància del gest, la postura, el moviment i la forma de
parlar en la creació dels personatges. |