Descripció de l’estudi i metodologia emprada

He iniciat el meu treball de llicència d’estudis amb una primera fase de recollida d’informació. Partint de la meva experiència que he completat amb la lectura de materials bibliogràfics o informàtics del món educatiu i del món teatral.

Una segona fase d’estructuració i ordenació dels materials i informacions rebudes per tal d’elaborar el disseny de la programació de materials diversos.

Descriuré l’estudi i la metodologia seguida a partir de les diferents línies de recerca realitzades:

Recerca Bibliogràfica

A través de la recerca i consulta bibliogràfica he fet la recollida sistemàtica de la informació, tant de la pròpia com la d’altres persones. Entre els contactes personals i telemàtics: vaig enviar missatges a centres de recursos pedagògics demanant bibliografia al respecte i he fet un recull bibliogràfic de materials diversos amb la corresponent classificació. La lectura de llibres i articles relacionats amb el tema ha estat constant i s’ha allargat fins a la redacció de la memòria.

A través de la consulta electrònica d’adreces d’entitats i institucions, m’hi he posat en contacte per mitjà de la missatgeria electrònica per tal de fer una recerca bibliogràfica sobre els diferents temes centrals del projecte. Així m’he comunicat amb l’organització Internaciónal IDEA, Associació Internacional de Teatre i Educació. He utilitzat el PI (préstec interbibliotecari) per a aconseguir bibliografia específica sobre el teatre als àmbits culturals i temàtics que he treballat. També he consultat llibreries especialitzades, com la llibreria Millà a Barcelona i editorials com l’editorial Ñaque.

A partir de la recollida sistemàtica d’informació he configurat el marc teòric conceptual del meu projecte. En aquest marc teòric he volgut integrar les aportacions de diferents línies de debat i d’actuació, treballs teòrics, investigacions, estudis i diferents teories sobre la relació entre teatre i educació.

El segon pas ha estat seleccionar aquest material, destriar-lo i vehicular-lo per al seu format final. La seva creació i redacció ha acabat sent l’última etapa d’aquest projecte.

En la redacció que presento sobre el marc teòric exposo, en primer lloc, l’evolució del teatre a l’escola al seu pas per diferents països d’Europa. A continuació passo a relacionar els autors i les teories que he considerat més rellevants per la meva tasca. I, per últim faig una breu presentació dels llibres que he trobat més interessants. En aquesta presentació intento comentar els aspectes més importants i moltes vegades indico les pàgines o bé el capítols en què aquests es troben. He mirat de seleccionar la bibliografia més útil per a l’aplicació de la pràctica diària educativa.

Aquesta recerca ha estat la base de la programació de dramatització que he elaborat i que he passat puntualment a les escoles per a la posada en pràctica. He penjat aquesta programació a la pàgina web.

Recerca a partir de les entrevistes a persones rellevants pel meu estudi

Al llarg dels mesos de setembre, octubre i novembre, vaig iniciar la recerca i recopilació del material susceptible de ser utilitzat per al projecte, bàsicament, a partir d’una sèrie d’entrevistes amb persones professionalment relacionades amb el món del teatre i l’educació.

Les entrevistes han estat gravades i després transcrites; en un principi, la meva idea era posar-les totes al projecte, però finalment, i després de parlar amb la meva tutora, vaig considerar que seria millor fer una síntesi dels punts més rellevants d’aquestes. Solament presento una entrevista com a exemple, concretament la realitzada a J. M. Font, Director del Postgrau de teatre social i intervenció socioeducativa de la Universitat Ramon Llull.

He fet servir sempre un guió-base per a l’entrevista que he modificat en funció del currículum dels entrevistats. He realitzat entrevistes en Barcelona, Beograd (Sèrbia) i Bréscia (Itàlia).

He creat una taula a on he sintetitzat les respostes de tots els entrevistats després d’una breu presentació d’aquests. Els objectius que configuren la taula són els següents:

a) Projectes i experiències realitzades

b) Experiència a les aules de primària o de secundària dels entrevistats

c) La dramatització i el currículum escolar

d) Metodologia utilitzada en dramatització a les escoles

Recerca de textos teatrals: Realització d’una base de dades

He configurat una base de dades amb un ampli ventall d’obres escrites per a ser interpretades per primària. Per al professorat sovint és complicat trobar el repertori teatral, adient quant a dificultat, motivació i temàtica, que realment interessi l’alumnat. La base de dades permetrà al professorat escollir i consultar segons diferents paràmetres: títol, número de personatges, edat, època, temàtica i habilitats socials.

La recerca ha estat possible gràcies a la informació facilitada en biblioteques, Internet, centres de recursos, persones entrevistades i llibreries especialitzades com la llibreria Millà de Barcelona. I també les converses i entrevistes amb persones relacionades amb el tema. Ha estat molt important la informació d’en Pep Vives, representant del Sedec que col.labora amb les escoles en la realització d’obres teatrals.

Recerca sobre la situació actual del teatre a les aules en la Comarca del Maresme

L’objectiu previst era fer una breu radiografia sobre la situació actual de la dramatització a les aules de les escoles públiques del Maresme: Què és el què s’està fent a l’escola i de què manera?

Per tal de recollir la informació vaig elaborar una enquesta amb sis preguntes. Calia recollir la major informació possible de manera breu i senzilla i al mateix temps que el recompte fos fàcil i adient. Bé, realment, l’elaboració del format va ser una de les tasques més àrdues; i, encara a hores d’ara, no estic contenta, però el temps passava i m’havia de decidir. Per tal de passar l’enquesta vaig telefonar a 78 escoles públiques del Maresme i he organitzat els resultats obtinguts en un quadre fet en Excel amb les corresponents gràfiques. La metodologia seguida l’explico més detalladament juntament a les enquestes.

Estudi i seguiment fet a les escoles col.laboradores

Aquest ha estat, sense cap mena de dubte, el procés més interessant del projecte, però també el més difícil ja que depèn d’altres persones i la temporització a vegades és complicada. No obstant, he de dir que s’han complert molt bé els acords i les temporitzacions previstes en la majoria dels grups.

Aquesta tasca ja la vaig començar a finals del curs 2006-07, en que vaig haver d’entrevistar-me amb els directors de diferents escoles susceptibles de col.laborar amb el meu projecte. No obstant, no va ser fins el setembre del present curs que es van decidir definitivament les escoles col.laboradores i la consolidació dels acords.

Finalment he realitzat el seguiment a 12 grups d’un total de 9 escoles. D’entre elles una ha estat una escola especialitzada de teatre de la Comarca. Els grups han estat diferents, des d’un grup d’acollida en una escola de Barcelona, fins a un grup d’una escola d’acció especial. L’assistència a les escoles ha estat regular i els número de sessions per escola ha estat el següent:

Escoles	Sessions
Ceip A : formada per tres grups	10 sessions /1 hora x 3 grups = 30 hores
Ceip B	8 sessions / 2 hores = 16 hores
Ceip C	10 sessions/ 1 hora = 10 hores
Ceip D	8 sessions/1 hora = 8 hores
Ceip E – Barcelona – Grup Acollida	7 sessions / 2 hores = 14 hores
Experiència dramatització nens sords	1 sessió/ 2 hores = 2 hores
Escola Pública Beograd (Sèrbia) Escola Internacional Beograd (Sèrbia)	9 sessions/2 hores = 18 hores 1 sessió / 2 hores = 2 hores Grup Projecte Unesco : 1 sessió/2 hores
Escola Especialitzada teatre	20 sessions/1 h. 30’ = 30 hores

En quant a les línies d’actuació i el seguiment han estat diferents d’acord a les característiques dels grups i de les escoles. Podem sintetitzar els nivells de col.laboració establerts en el guió següent:

ü Assessorament regular per la meva part a través de la programació de dramatització que he anat presentant a les escoles prèviament al desenvolupament de les sessions.

ü Assessorament sobre textos teatrals apropiats per a aquesta edat.

ü Assistència regular a les sessions de dramatització. En el quadre del pla de treball indico el número de sessions per escola.

ü Observació, seguiment dels grups i recollida d’informació a partir de diferents instruments: sociogrames, concretament els he passat a 8 grups; qüestionaris dirigits als mestres i als alumnes, registre anecdòtic dels alumnes amb problemes d’integració i de les sessions i realització de reflexions compartides.

ü Reunions i entrevistes amb els tutors. Contacte continu i intercanvi d’informació amb els tutors.

El guió del procés, encara que diferent segons els grups, ha estat el següent:

1. Pla de treball, amb la presentació de la proposta de dramatització i la seva temporització. En cada escola exposo un pla de treball personalitzat d’acord amb els acords previs.

2. Recollida de dades :

o Avaluació inicial: dades sociogrames i dades d’observació dels mestres sobre la situació inicial de convivència del grup.

o Avaluació sumativa: qüestionari valoratiu per part dels mestres i dels alumnes, registre anecdòtic dels alumnes i de les sessions i reflexions compartides entre alumnes i mestres sobre les sessions de dramatització.

o Avaluació final: qüestionari avaluatiu per part dels alumnes i mestres, gràfiques i conclusions.

Tornar