Aquest projecte té un objectiu general molt clar :
Millorar la comunicació i la convivència a l’aula a partir de la dramatització.
Amb
la dramatització l’escenari pedagògic és una altre, el mestre/a ja no és
el centre d’atenció, els alumnes són els protagonistes, ara es miren
uns als altres. Es crea un espai per a la convivència, aquí el nen s’adona
de la necessitat del grup, ja que tots
tenen un projecte en comú.
Quan
les activitats dramàtiques entren en el context escolar adopten un canvi, ja
que troben un terreny d’aplicació diferent al merament artístic, com és
l’educatiu, i un lloc específic, l’escola.
Es
treballa a partir de la vivència (reaccions, sentiments, pensaments), l’ara i
aquí, la situació del grup de treball. Aquesta vivència és lúdica. El joc ens
serveix de suport per a enriquir el llenguatge dramàtic.
Sovint
m’he trobat sense recursos i material adient per a poder continuar amb la meva
experiència de dramatització a l’escola; improvisant, per manca de temps,
programant, buscant aquí i allà. Crec sincerament que si es fa teatre a
l’escola és gràcies al voluntariat i a gent que s’estima el teatre.
Crec,
que avui més que mai, davant els comportaments conflictius i la manca de desenvolupamaent de les habilitats socials, calen noves alternatives,
altres escenaris. Penso que les
possibilitats del teatre com a recurs per al desenvolupament de les habilitats
socials son enormes i, per desgracia pràcticament inexistents a l’escola.
En
moments en què sembla necessari desenvolupar criteris per a la convivència des
de l’escola i crear rutines i hàbits de relació social i cívica, la
dramatització sembla una bona eina per a aconseguir-ho.
