tecnologia a secundaria

Consum: L'acció de satisfer una necessitat mitjançant l'adquisició d'un producte, s'anomena consumir, hi és tan gran la importància del consum a la nostra societat, que també s'anomena societat de consum.

El conjunt de persones i empreses que ofereixen o compren un producte determinat, formen el mercat d'aquest producte. En el mercat és on s'intercanvien productes i diners.

La quantitat de productes que es posen a la venda s'anomena oferta, i la demanda és la quantitat de productes que els consumidors estan disposats a comprar.

Els mercats es poden classificar per:

Tipus de producte: immobiliari, capitals (borsa), automòbil, etc.

Segons l'oferta: Monopoli (o mercat d'un sol, per exemple l'alta velocitat a España), Oligopoli (o mercat de pocs, com per exemple la telefonia mòbil), competència perfecta (quan hi ha moltes empreses que produeixen un producte, i s'ajusten millor el preu)

El preu dels productes són la quantitat de diners que hem de pagar per adquirir-los. Els diners expressen el valor econòmic. Per fixar el preu d'un producte s'ha de tenir en compte la producció, els costos, el benefici i els impostos.

Producció: és la quantitat d'unitats d'un producte que fabrica una indústria en un període de temps determinat.

Els costos: són els diners que l'empresa ha de pagar per utilitzar tots i cadascun dels recursos necessaris per realitzar la producció, i es classifiquen en dos grups:

Costos fixos: no depenen de la quantitat de producte que elabori l'empresa, com per exemple el lloguer de la nau on hi ha la fàbrica, factures d'electricitat, publicitat, etc.
Costos variables: depenen de la quantitat d'unitats de producte que s'elaborin, com per exemple la compra de matèries primeres, i els sous dels treballadors.

El cost total és la suma de costos fixos més els costos variables

COST TOTAL = COST FIX + COST VARIABLE

El benefici són els diners que vol guanyar l'empresa un cop hagi venut el producte i pagat els costos de producció. S'expressa com un percentatge del cost total.

L'IVA és l'impost sobre el valor afegit, i és la part dels diners obtinguts en la venda d'un producte que el venedor ha de pagar obligatòriament a l'administració pública. Amb aquests diners s'ofereixen els serveis de sanitat, transports i ensenyament dels quals en gaudim tots. Hi ha tres tipus d'IVA: el general (16%), el reduït (7%) i el super reduït (4%), i també hi han serveis, que pel seu interés social no tenen aquest impost.

El PVP o preu de venta al públic, és el preu que haurà de pagar la persona que adquireix el producte per al seu consum. És el resultat d'aplicar sobre el cost total, el percentatge de benefici més el percentatge d'IVA que li correspongui:

PVP = COST TOTAL + BENEFICI + IVA

Exercicis:

Calcula el cost total per a produir 500 unitats d'estanteries, si els costos fixos pugen un total de 24.000€ mentre que els variables pugen 25€/u. Quin serà el PVP si l'empresa vol aconseguir un 25% de benefici? (IVA general)*
Calcula el preu de venta d'una estanteria d'alumini tenint en compte que la seva producció en un mes és de 1.500 unitats, i que anualment es paga 2.000€ en concepte de serveis (aigua, gas, electricitat, telefon); 36.000€ de lloguer de la nau; 4.500€ en amortitzacions vàries; 1.200€ són per la publicitat; 60.000€ en sous i salaris; Per eleaborar una unitat necessitem 5€ de matèria primera, i 11€/u en procés de transformació de materials. L'empresa espera obtenir uns beneficis del 30%.*
Unes ulleres costen 35€. Quin és el PVP si el tipus d'IVA aplicable és el general?*
Una motxilla ens ha costat 55,68€. Quin era el seu preu sense tenir en compte l'IVA? (IVA general)*.
Quin import cal incloure en el cost fix d'un producte, si s'ha de tenir en compte l'amortització d'una maquinària que costa 1.800.000€ i el període d'amortització és de nou anys?*
Agrupa els següents productes o serveis en funció del tipus d'IVA que tinguin: Botella de vi, factura d'aigua, moble, factura del dentista, matrícula a la universitat, factura de telefon, el pa, una capsa d'aspirines, electrodomèstic, motocicleta, assegurança, visita a l'oculista.

*Els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 és millor realitzar-los en un full de càlcul per tal de facilitar la resolució d'altres exercicis semblants intercanviant o afegint dades.

amunt

La producció organitzada

La necessitat de la producció ha fet que al llarg de la història de la humanitat s'hagi anat adaptant a la necessitat de cada context històric. En un principi l'home havia de ser autosuficient, més endavant neix l'organització artesanal, on l'artesà és el que realitza íntegrament un sol producte. La revolució industrial fa que sigui necessari una nova forma d'organització, la producció industrial on un treballador fa una part del producte final dins d'un conjunt de treballadors i processos perfectament organitzats i coordinats per tal d'obtenir els màxims beneficis amb la mínima despesa.

Actualment hi ha una gran barreja d'activitats, doncs els artesans també i tenen cabuda (per l'elaboració d'alguns productes concrets), els treballs en cadena i el treball realitzat amb màquines també guanya cada cop més terreny degut a les grans demandes de la societat, repeticions de moviments, i un nivell d'exigència de la qualitat cada cop més elevat.

La producció en sèrie, va nèixer el 1908 de la ma de Henry Ford, que va automatitzar la producció dels automòbils, per tal d'aconseguir que un article de luxe pogués estar a l'abast de tothom. La producció en sèrie és adequada per a grans quantitats de produtes, i comporta una sèrie d'avantatges:

No hi ha pèrdues de temps en preparar materials ni moure'ls, doncs el treball comença just on ha acabat l'operació anterior.
Els treballadors estan especialitzats en un camp en concret, són professionals de la seva feina.
Els components del producte final es fabriquen en línies de producció i s'ensambla el conjunt a la línia de muntatge.

Per aquest tipus de producció és imprescindible que tots els treballadors estiguin al seu lloc de treball puntualment, per tal de poder produir a preus competitius. A banda dels treballadors, també és imprescindible que hi hagi totes les peces, màquines i eines necessàries al seu lloc. Aquest fet fa necessari que una gran empresa (A Martorell hi treballaven directament 10.000 persones l'any 2002) no depengui d'un únic prdoveïdor, i que les peces i materials necessaris siguin intercanviables. Això fa necessari que les peces estiguin normalitzades, o el que és el mateix que tots els productors les fabriquin de la mateixa forma. El fet que hi hagi més d'un fabricant d'un mateix producte, a banda de garantir el subministrament del producte, també ha de fer que els preus siguin més competitius.

Exercicis

Quines diferències veus entre la producció artesanal i la industrial?
Anomena tans productes com coneguis elaborats artesanalment, i cinc productes elaborats industrialment.
Què creus que passaria si no hi haguès un model de producció industrial, per exemple a la nostra ciutat?
Perquè és tan important la producció en sèrie? Què passaria si no es produís mitjançant aquest mètode?
Quins són els avantatges de la producció en sèrie? Creus que té algun inconvenient? Anomena'ls
Què passaria si no hi hagués la normalització dels productes?

amunt

Mètodes d'organització

En aparèixer la producció organitzada, és fa necessària l'organització de la producció. Els capitalistes de l'època volen augmentar al màxim els seus beneficis i necessiten de l'òptima organització industrial. Aquesta ha anat variant al llarg de la història i s'ha basat en diferents teories científiques entre les quals cal destacar les de l'escola clàssica i les de l'escola de realcions humanes potenciades la primera per F.W.Taylor i H.Fayol, la segona per E.Mayo. A grans trets es basen en la divisió del treball, però Taylor o encara cap a la reducció del temps de producció, reduint al màxim els moviments inecessaris, i un sistema de remuneració en funció del rendiment del treballador: com més treballa més cobra. Aquest tipus d'organització va aconseguir importants augments de productivitat, però també grans inconvenients com la monotonia i un únic incentiu pel treball, l'econòmic.

Fayol va crear un sistema d'organització mitjançant la jerarquia autoritària, i una distribució de l'empresa per departaments (tècnic, comercial, financer, producció, comptable...) de manera que cada operari o grup d'operaris, depenia directament d'un únic superior. Aquesta teoria va trigar més temps en aplicar-se, però en l'actualitat, les empreses s'organitzen per aquest mètode.

Elton Mayo va centrar l'interés en les persones doncs encarava l'augment de productivitat en la motivació de les persones.

En l'actualitat conviuen tots els mètodes, adaptats a cada situació concreta, i combinats amb noves tècniques. Una de les preocupacions més important que ha sorgit en el sistema productiu actual, és el fet que hi hagi acumulació de stocks, fet que ha originat dues noves tècniques d'organització de la producció: el MRP (planificació de les necessitats materials) i el JIT (just a temps).

El MRP actua sobre la comanda, la capacitat de producció, les existències, i el temps que triguen els proveïdors en servir els seus productes. Amb aquestes dades s'elabora un full de sol·licitud de comandes per realitzar la producció, tenint en compte que els proveïdors serviran el producte al temps que s'ha demanat.

El JIT consisteix en organitzar el procés productiu per reduir al màxim el producte que es troba al magatzem, fabricant la quantitat justa en el moment just que es fa la comanda. Per aquest motiu cal que l'empresa tingui un procés productiu ràpid i eficient, i que es sàpiga adaptar ràpidament a la fabricació de nous productes i la polivalència de les màquines i treballadors. Aquest mètode s'aplica en el món de l'automoció.

Exercicis

Què tenen en comú les teories de Taylor, Fayol i Mayo, i en que es diferencien.
Quin és el principal inconvenient de les empreses modernes? Quins mètodes s'utilitzen per solucionar-los?
Quina teoria s'utilitza en les industries actuals?

Suggeriment: realitza aquest exercici en un full de càlcul.
Una empresa rep una comanda de 2.000 estanteries metàl·liques, per ser lliurades el 15/06/2005. Tenint les següents dades, realitza un full de comanda:

Primeres matèries necessàries: 100cm quadrats de planxa d'acer de 2mm de gruix; 50cm de rodó d'acer de 8mm de diàmetre; 4 cargols; 4 tacs de plàstic.
Existències: 226 estanteries; 30.000cm quadrats de planxa; 25m de rodó d'acer; 950 cargols; 600 tacs.
La capacitat productiva és de 375 estanteries/dia
El proveïdors tarden: 6 dies per servir les planxes; 2 dies pel rodó d'acer; 3 dies pels cargols i 4 dies pels tacs.

Càlcul de la producció			Inici de la producció			Temps de producció
Comanda	Existències	Producció	Data lliurament	Temps producció	Inici producció	Producció	Capacitat	Temps
2.000	226		15/06/05				375

Càlcul de les necessitats de primeres matèries
Material	Quantitat per producte	Producció	Quantitat necessària	Existències	Quantitat a adquirir	Termini de lliurament	Data comanda
planxa
rodó
cargols
tacs

amunt