" UTILITZACIO DE LES AJUDES TECNIQUES PER AFAVORIR EL JOC,LA COMUNICACIO, L'ESTUDI, EL TREBALL I LES INDEPENDENCIES, EN EL PARALITIC CEREBRAL "
Proposta de treball per afavorir el joc, la comunicació, l'estudi el treball i les independències en el Paralític Cerebral.
DE QUE ES TRACTA?
Es tracta de potenciar el servei de consulta externa, per fer les valoracions, elaborar les adaptacions, fer els programes adequats i fer els seguiments als nens, nois i adults paralítics cerebrals molt afectats. Els quals son persones que tenen greus dificultats per jugar, per aprendre, per comunicar-se, per assumir un alt nivell d'independència i per realitzar una tasca laboral.
Les Ajudes Tècniques i les noves tecnologies, permeten en moltes ocasions accedir a diferents activitats, que d'altre manera no serien possibles.
QUINS SÓN ELS OBJECTIUS?
Els objectius són que el P.C. pugui millorar en:
a. el joc
b. la comunicació
c. l'estudi
d. el treball
e. la independència
Per obtenir a través d'aquestes activitats una autonomia més gran, un millor desenvolupament personal, i assolir nivells més alts d' estudis acadèmics i laborals.
QUI HO FA?
Aquestes valoracions i seguiments les fa un equip del Centre Pilot de Rehabilitació de la Paràlisi Cerebral (ASPACE), format per professionals amb experiència en aquest camp específic. La seva titulació bàsica és: metge, psicòleg, logopeda, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta i tècnic informàtic.
ON ES FA?
La assistència, l'experimentació, el seguiment es fan en el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral. Si el cas ho requereix, es contempla la possibilitat de desplaçar-nos a la llar, a l'escola, al taller ... i assessorar als professionals que directament l'atenen.
A QUI VA ADREÇAT?
Va dirigit a persones amb P.C. i patologies afins, que pel seu nivell d'afectació, tenen greus problemes per desenvolupar bons nivells en el joc, la comunicació, l'estudi, el treball i en la independència.
QUAN ES FA?
Es fa amb l'assistència periòdica del usuari al llarg de tot l'any.
El primer període de desenvolupament d'aquest programa, té una durada de tres anys.
- Situació del Paralític Cerebral.
- Com s'inicia al nen, noi i adult amb discapacitats:
- Decisió del tipus d'Ajuda Tècnica que necessitarà:
-Joguines adaptades: Polsadors diferents
-Adaptació de material: Cassette, projector de diapositives...
-Material per afavorir la comunicació: Plafons, comunicador, taulells "Key-largo", etc.
-Material per accedir a l'ordinador: Hardware i software.
-Instruments necessaris, segons els casos, per utilitzar les diferents A.T.: Pupítol, antilliscant, licornis, férules, diferents suports pels senyaladors lluminosos.
SITUACIÓ DEL PARALÍTIC CEREBRAL
Els trastorns motrius dels Paralítics Cerebrals, dificulten les seves possibilitats per comunicar-se, jugar, manipular objectes, estudiar, treballar i de ser independents.
Observant als P.C. ens donem compte que en molts d'ells hi han intencions comunicatives, ganes de veure el que succeeix al seu entorn, tenen intencions d'anar a agafar algún objecte, però no poden arribar a fer-ho.
En aquests casos, els professionals ens plantegem diferents maneres perquè, els P.C. que estan motivats, puguin, amb ajuts especials per cada cas, elaborar i fer quelcom del que ells volen.
Creiem que es molt important entendre i conèixer bé al P.C. i saber què és el que vol. Així el podem ajudar amb la seguretat de que col·laborarà, per que el que està fent li agrada.
Per les seves dificultats, de vegades es molt difícil entendre'l (importants distoníes, patrons posturals anormals, tònic asimètric, moviments atetósics). Requereix molt temps i moltes observacions. Es ell el qui ens va marcant el que li és necessari. Segons cada moment, el seu medi, el que passa al seu entorn, el que volen els pares, etc., fem una cosa o unes altres.
Per iniciar al nen en les Ajudes Tècniques, es comença amb una joguina i un polsador, o un taulell. Observant l'ús que en fa, poc a poc, anem variant i avançant en complexitat, fins arribar a l'ordinador.
En alguns casos és molt difícil entendre al P.C. i arribar a trobar l'ajuda adequada. Passarà molt temps fins que es trobi què és el que li va millor per polsar o activar una joguina, o utilitzar el plafó per comunicar-se o com accedirà a l'ordinador. Constantment hem d'anar rectificant o canviant el primer propòsit, a mida que accepta i avança amb les ajudes que li proposem.
En qualsevol cas, i tot i la seva dificultat, seguim buscant noves Ajudes Tècniques, ja que aquestes van canviant a mida que el P.C. va evolucionant. Busquem que les integri en la seva pròpia activitat i utilitzant els moviments que realitza.
COM S'INICIA AL NEN, NOI I ADULT AMB DISCAPACITATS
-Nen P.C. : Normalment els nens que necessiten Ajudes Tècniques, solen ser nens molt afectats motriument, que intenten establir una relació amb els altres nens, amb els adults o amb els objectes, i degut a les seves greus dificultats no poden fer-ho. Hi ha intenció i motivació, però hi manca la resposta motriu.
L' inici es fa segons el cas i depenent de l'edat i del moment evolutiu del nen. Habitualment comencem adaptant una joguina amb un polsador.
Hi han diferents tipus de polsadors que els anem provant al nen fins que trobem l' adequat a les seves possibilitats motrius. Si el nen és capaç de coordinar mà-vista i entendre el joc, ens plantegem ampliar els perifèrics segons les seves necessitats. Aquestes poden ser: didàctiques, comunicatives o informàtiques.
-Adolescent i adult P.C. :
Normalment venen buscant una Ajuda Tècnica específica, per utilitzar l'ordinador o alguns aspectes de robòtica. En aquests casos observem els tipus de dificultats que presenten degut a la seva patologia, el coneixement que tenen del que estan utilitzant, el nivell dels seus coneixements i el nivell de la seva independència, l'experiència que tenen de l'ús de l'ordinador i les seves capacitats per poder aprendre un programa determinat i adequat a les seves necessitats.Segons l'edat i aquestes necessitats, intentem buscar la manera més adequada i eficaç, per accedir a l'ordinador, provant diferents tipus d'A.T. ja existents, o creant-ne de noves. Al mateix temps s'adapten i s'elaboren programes específics.
DECISIO DEL TIPUS D'AJUDA TECNICA QUE NECESSITARÁ
Aquesta decisió dependrà fonamentalment del tipus d'afectació, nivell d'independència, nivell intel·lectual, i el nivell de comunicació de cada usuari, es molt important tenir present perquè ho necessita.
Observant cada cas i fent un recull de la seva evolució, això ens permetrà escollir l'Ajuda Tècnica que necessita i en quina àrea es treballarà: la lúdica, la educativa, la comunicativa.
Diferenciem si es tracte d'un nen o un adult ja estudiat o es tracte d'un nen o adult P.C., de primera visita. En aquests últims casos cal fer un balanç de la seva patologia i de les seves possibilitats motrius.
DIFERENTS TIPUS D'AJUDES TECNIQUES
El plantejament de l'Ajuda Tècnica depèn evidentment de l'afectació motriu. Però és molt important saber quin es el nivell del seus interessos: què vol, què vol fer, què vol dir, què vol escollir. I quina utilitat o benefici en traurà. El programar el tipus de commutadors, polsadors, joiestic o per senyalar. Procurem sempre que sigui possible, que ho faci amb la mà. Si després de provar-ho durant un temps, no s'en surt, provem amb aquella part del cos a on hi veiem més control motriu. Mirem quin moviment pot fer voluntàriament, per escollir-ho i presentar la decisió: pot ser un punter lluminós, un làser, polsador de cap, o amb el peu. En un nen sempre tenim de referència .L'evolució motriu que està fent.
Un cop hem decidit l'A.T. que sempre li serà útil, es fa el procés pertinent de començar el treball amb el Paralític Cerebral cal veure fins on arriba i les modificacions que cal fer, ell ens ho va marcant. Hi ha un ampli ventall d'ajudes i adaptacions que ja s'han elaborat. Aquí presentem una sèrie d'elles que sempre son ampliables i revisables. Han sigut experimentades i utilitzades pels nens i nois P.C. atesos en el Centre Pilot, Quan han sorgit problemes les hem anat modificant. Encara que semblin simples, són fruit d'un llarg procés d'elaboració.
Potser en el camp de la informàtica es on s'està evolucionant més ràpidament, va sortint software nou amb possibilitats d'adaptar-lo pels nens amb dificultats, i això permet simplificar els perifèrics. Hi han programes que permeten ser utilitzats amb un sol polsador.
Pensem que la millor adaptació es aquella que permet en cada cas poder utilitzar l'ordinador per escriure, dibuixar, jugar, treure informació, seguir l'aprenentatge escolar, comunicar-se, aprendre una tasca laboral i realitzar-la.
L'ordinador també permet gràcies a la robótica, poder controlar l'entorn. Cal que el P.C. arribi a poder passar d'un programa a l'altre sense problemes, a més d'entrar dins del mon multimédia.
La opció de que l'ordinador amb placa de veu pugui llegir el que s'hi escriu, també obre portes a tots el P.C. que no poden parlar.
Per una altre banda també tenim clar que molts d'aquests nens, nois i adults son plurideficients, i el seu desenvolupament no sempre és harmònic, per això l'aprenentatge de L'ordinador pot ser difícil i complexa, però important i gratificant, ja que l'ajudarà a adquirir nocions que son bàsiques per la seva evolució.
De vegades els problemes ja es plantegen al mirar, coordinar mà-vista, coordinar diferents accions motrius amb el moviment del cursor, etc. L'aprenentatge del ratolí pot significar un procés llarg i complexe.
Repetim, el primer que cal fer és situar i entendre el nen, noi o adult que tenim davant, i posteriorment ens plantegem com pot beneficiar-se de les A.T. per comunicar-se, escriure, jugar, per realitzar els treballs escolars, pel seu treball, i per informar-se, es a dir, per ser més independent.
DECISIÓ DEL TIPUS D'AJUDA.
- Material lúdic i joguines adaptades
- Utensilis del seu voltant
- Material per afavorir la comunicació
- Informàtica aplicada als P.C.
-Hardware:
Adaptacions de teclat
Emulador de teclat
Emulador de ratolí
-Software:
- Software específic: KE:NX; SAW
- Programes per treballar amb els P.C.
- Programes pels nens que inicien
- Programes lúdics
- Programes per afavorir la comunicació
- Programes educatius
-Instruments necessaris per utilitzar les diferents Ajudes Tècniques
- Material lúdic i joguines adaptades.
Seguint L'evolució del nen, el primer que cal adaptar en un nen petit amb Paràlisi Cerebral es una joguina. Es pot adaptar qualsevol joguina que vagi amb piles. És important que al nen li agradi, perquè L'estimuli i col·labori per aprendre a polsar un commutador.
Hi han diferents tipus de polsadors. En provem varis fins trobar l'adequat a cada cas. Si no es troba s'en dissenya un d'adient.
Amida que el nen creix el joc canvia i és més elaborat. Les joguines també s'adapten i es comparteixen amb els altres.
El nen passa d'utilitzar un polsador a usar-ne més i amb més funcions: engegar i parar primer, i després s'introdueixen els conceptes de direccionalitat, ja sigui amb polsadors o amb joiestic.
Més endavant el noi s'interessa en el que l'envolta i se li adapten els objectes més propers que es troben en el seu entorn, (radio, cassette, aparell de música, etc..), buscant els Ajuts Tècnics necessaris per afavorir la seva independència i funcionalitat, (W.C., elevació del llit, cafetera, etc..).
Paral·lelament, i segons l'usuari, es va introduint l'ús de l'ordinador, ja que amb tot aquest treball previ amb el joc, el nen ha incorporal les funcions del ratolí.
Iniciarem al nen a les possibles adaptacions per observar com pot accedir o actuar amb un polsador i quina serà la millor manera per ell.
Veurem si el nen és capaç de entendre el joc simple de polsar i fer moure una joguina, i valorar quina serà la millor manera de que ell faci l'acte motriu d'accionar el polsador. Hi han joguines molt simples que es poden acoblar a qualsevol polsador: en forma de dau, molt pla, rodó.... El que interessa es veure la intenció i amb quina part del cos ho pot fer. Sempre intentarem que ho faci amb les mans ja que és el més normalitzat).
Si el joc del nen es més elaborat, es poden adaptar jocs de taula (parxís, oca ... ), i si veiem que pot accionar més d'un polsador, treballarem amb dos (posar en marxa i parar), o amb un joiestic (dreta-esquerra, davant-darrera). D'aquesta manera ja estarem introduint totes les nocions del ratolí, que més endavant traslladarem a l'ordinador.
Amb les joguines el nen vivificarà més tots aquests conceptes i l'ajudarem a anar integrant-los, i a l'hora es divertirà.
Observem que amb el escaléxtric treballa amb dos polsadors, amb el cotxe tot terreny ho fa amb el joiestic, segons la motricitat del nen és millor treballar amb un joiestíc, que farà totes les funcions.
Hi han usuaris que entenen totes les funcions però la motricitat els limita a un únic moviment, i la joguina s'ha d'adaptar a un polsador.
En el material gràfic podem veure:
- ninot amb un polsador
- tren amb dos polsadors
- escalèxtric amb dos polsadors i amb la possibilitat de compartir el joc amb un altre o altres nens que utilitzin el comandament del joc.
- cotxe amb polsador únic
- cotxe amb joiestic
- cotxe amb multi-mouse.
Una norma general que segueixen totes les nostres adaptacions es que en el polsador la tensió màxima és de 12V., això vol dir que son del tot segures.
La forma que hem adoptat per generalitzar l'adaptació de joguines és substituir les piles per un adaptador de corrent dels que s'endollen a la xarxa i transmeten a l'adaptador una tensió de 12V. L'estructura consta d'un adaptador de corrent, una caixa amb un endoll d'entrada dels 12V., un led i unes entrades pel polsador i per la joguina.
Característiques generals:
- Adaptador de 12V.
- Led indicador
- Sortida 3V.
- Sortida 9V.
- Entrada botó
Tenim tres tipus de caixes adaptades:
Simple: Quan premem el botó, la joguina funciona i quan el deixem, es para.
Amb temporitzador: Depenent d'un temporitzador que porta incorporal, la joguina funciona durant el temps marcat, que de forma estàndard va de 1 a 40 segons. (Aquest temps es pot modificar). A les característiques generals afegirem:
- Temporitzador
- Potenciómetre
Amb botó ON/OFF: Disposem de dues entrades de botons, una per engegar i que no ens permet parar l'aparell, i una altre que serveix per parar. Afegirem:
- Entrada de botó
- Interruptor
- Utensilis del seu voltant
Hi ha objectes que el nen o noi utilitza a l'escola i/o a casa. Aquests els podem anar adaptant perquè ell vagi interioritzant el moviment que haurà de fer i vivenciar-lo. Li agradarà poder actuar en algunes ocasions sense que els qui l'envolten ho hagin de fer absolutament tot per ell.
Prendre decisions del que ell vol fer és important per la seva maduresa i evolució, sinó l'adult que té al costat és el qui actua per ell. Si vol realitzar una activitat, com per ex.- escoltar música, li serà gratificant fer-ho sol.
Material gràfic:
- radiocasset
- mini cadena de música
- projector de diapositives
Es poden adaptar molts utensilis del seu entorn (t.v., vídeo, cafetera, "palomitón"..... ), segons cada cas i els seus interessos s'anirà fent.
En les activitats de la vida diària els nois poden trobar ajuts tècnics per afavorir la seva independència:
- W.C. adaptats i que es poden accionar amb un o varis botons sense necessitat de dependre de ningú.
- Comandament amb polsador per pujar i baixar el llit.
- Comandament on s'hi poden unificar varies funcions com encendre i apagar llums, obrir i tancar portes, pujar i abaixar persianes, etc.
Elaborant molt aquest camp i amb ajuda dels tècnics en informàtica i robòtica es pot arribar a adaptar tot un control de l'entorn amb dispositius, i a través del ordinador, el P.C. pot arribar a controlar totes les activitats de la casa amb un únic polsador. Es pot veure a la maqueta de la casa:
- Fer les activitats de pujar finestres
- Obrir portes
- Pujar persianes
- Obrir llums ...
- Material per afavorir la comunicació
Un gran nombre de P.C. tenen greus problemes de paria, i a vegades es fa difícil o impossible entendre'ls, per això necessiten de sistemes i ajuts tècnics per poder comunicar-se, sempre que hi hagi una intenció comunicativa.
Per ajudar a que el nen o noi es comuniqui hi han ajuts que podem elaborar els propis terapeutes o d'altres que estan al mercat i haurem de valorar i, o adaptar a les necessitats especifiques de cada P.C.
Nomenarem alguns dels ajuts tècnics que hem utilitzat amb diversos nens P.C., però n'hi han molts mes i sempre son revisables i modificables segons les necessitats i motivacions del P.C.
Els que hem creat nosaltres mateixos amb ajut dels tècnics, perquè els que hi havien al mercat no eren els apropiats, son els que comentarem.
A vegades és difícil entendre al P.C. (quan te ganes de comunicar-se), i trobar la forma en que el pots ajudar perquè es comuniqui, ja que es barregen molts factors, quan tens clar el sistema. No es així amb la forma de senyalització, o a la inversa.
Com ajuts tècnics el que utilitzem més freqüentment son els plafons o taulells de comunicació (no electrònics), adequats a cada nen /noi. Utilitzant diferents signes gràfics, o sistemes segons el nen.
També utilitzem els comunicadors, son taulells electrònics, que tenen un nombre de caselles variables en mesura i distribució, segons el cas, i la forma d'accés és en funció de les seves dificultats motrius: directe o amb polsador (pot ser qualsevol dels anomenats) mitjançant l'escanneig, igualment que amb els anteriors plafons es posaran les imatges que el usuari utilitzi. Aquestes es poden canviar fàcilment i els missatges es podran gravar pitjant un botó en el moment que s'estigui confeccionant. Si la forma d'accés ais seus símbols no es cap de les anomenades, (punter lluminós .... ), s'adaptarà el comunicador a aquesta.
Hauríem de parlar de l'ordinador com ajut tècnic per la comunicació, ja que ens hem trobat amb usuaris amb un bon nivell, i moltes ganes de comunicar-se, i aleshores el comunicador queda petit. És adequat que utilitzin un ordinador portàtil en el qual hi hagi el software adequat per comunicar-se. Amb els equips multimèdia tot aquest camp esta avançant ràpidament.
També utilitzem l'ordinador amb el taulell de conceptes per treballar la comunicació, i valorar que és el millor per cada P.C., ja que com es pot veure a les fotos et permet fer tot tipus de plafons amb imatges adequades a cada usuari, en les que surt el missatge oral quan el nen senyala.
- Informàtica aplicada als Paralítics Cerebrals
Degut a les característiques del P.C., quan l'usuari ho necessita, introduïm la informàtica, perquè pugui desenvolupar diferents àrees. Aquestes son: lúdica, comunicativa i educativa.
Hem de diferenciar els dos camps de l'ordinador que podem manipular, per una banda estan els perifèrics o el Hardware, en el que estandarditzant una entrada a l'ordinador podem endollar el polsador que necessitem. Aquest pot ser pla, rodó, en forma de bola, de cilindre, més sensible, etc. Però ens trobem que el software. més utilitzat (processador de textos, dibuixos, jocs, contes .... ), no es pot manipular amb un polsador. A les hores s'ha de fer o un emulador del ratolí, un emulador del teclat, o adaptar el teclat normal.
D' ESTÁNDARD A LA PARTICULARITAT
Des de la perspectiva del que té que desenvolupar i construir un aparell que faciliti en menor o major grau una tasca qualsevol, es presenten dues possibilitats, la primera dissenyar quelcom estàndard i tancat, on l'usuari té que adaptar-se l'hi agradi o no. La segona que partint d'unes bases més o menys comuns, s'adapta en funció de la problemàtica específica del Paralític Cerebral.
La primera de les possibilitats seria la ideal per la reducció de les despeses, per que facilita el tenir petits estocs, temps de resposta més curts, disseny i aspecte més acurat, etc. Tot això permet que el grup de persones que es dediquen a aquesta tasca disposin de més temps per desenvolupar productes nous al mateix temps que manté una productivitat important.
Per l'experiència que fins ara hem anat acumulant veiem que el col·lectiu que queda fora dels circuits normalitzats es prou gran com perquè petites empreses passin a intentar donar solucions. En aquest estat de coses i al menys per nosaltres queda molt clar que les dues possibilitats enumerades no son excloent sinó que es necessiten, les grans empreses poden satisfer volums i solucions que d'altre manera no serien imaginables, mentre que les altres afinem i ajustem el que ja té l'usuari i en els casos més problemàtics tenim la suficient flexibilitat com per tractar els problemes un per un.
Material per accedir a l'ordinador
Hardware:
- Adaptacions de teclat:
Cobertor de teclat, pot ser fet a mida, mes o menys estàndard, però en ocasions s'ha de dissenyar un de específic a les característiques del usuari.
Férules per accedir al teclat, quan és molt difícil fer-ho a conseqüència d'una mala postura de les mans o dels dits.
Licorni o punter, forma de senyalització, si ja està establerta en alguna altra activitat, també l'utilitzarà per accedir al teclat.
Púpitols o suports de teclat, per afavorir la visió de les tecles, o per aproximar-les.
Teclats especials, ampliats, reduïts, braille, teclats de conceptes (son els que programem, més grans que els habituals i que s'els hi pot donar les funcions que vulguem a les caselles).
- Emulador de teclat:
L' emulador software consisteix en una finestra a la pantalla de L'ordinador que simula el teclat, (teclat Virtual). És un programa que es carrega a l'ordinador i simultàniament pots treballar amb unes altres aplicacions ( no totes ). S'accedeix a través de un altre perifèric: joiestic, ratolí, o un polsador amb escanneig.
Taulell de conceptes o teclat alternatiu: fa les funcions del teclat, i es pot programar com es vulgui. Segons les necessitats del P.C. que l'utilitza, es poden reduir funcions per iniciar, o per fer el camp d'acció més gran .
Es molt útil per iniciar al nen P.C. en les funcions del teclat i adaptar els aprenentatges al seu nivell.
-Emulador de ratolí:
Hi han alguns P.C. que els hi es del tot impossible utilitzar els ratolins que estan comercialitzats, per això es poden fer diverses adaptacions que facin les funcions del ratolí (moure's per la pantalla, CLIC i doble clic), però amb una estructura externa diferent que l'adaptarem a les característiques del nen.
Easy Ball, un ratolí més gran, amb forma de bola, resistent ais cops, de tacte suau i agradable, amb un polsador, que també es pot adaptar.
Multi-mouse, 8 polsadors junts que cadascun fa una funció del mouse, poden ser(quadrats, rodons, baixos, alts, prims ... )
Joiestic, palanca que es pot maniobrar en les quatre direccions, i amb 4 botons per fer les funcions de: clic, doble-clic, agafar -deixar i escape. En cada cas pensarem on va bé col·locar els botons, i si és necessari posar un altre funció del teclat en el seu joiestic perquè el nen sigui mes funcional.
Polsadors, poden anar solts, fan totes les funcions. Tot el que son polsadors els podem dissenyar amb el tècnic, a mida de les necessitats de cadascun, (en les fotos s'en veuen de molt diversos, i tocant-los es noten les diferents sensibilitats).
La posició en que es posen els perifèrics també es important i es farà segons cada cas, s' ha de veure la dominància manual i el camp d'acció de cada nen.
Tots aquests perifèrics permeten fer les funcions del mouse.
Per poder-hi actuar es necessita l'interface o caixa de connexions pels commutadors, (que varien si son per Mac. o per PC).
Si un nen té la capacitat per escriure però no pot accedir al teclat, i el seu adaptador es un emulador de ratolí, haurem de buscar un programa o software que se li adapti per poder actuar.
Al adaptar un mouse, no solucionem l'accés de tots els P.C., ja que en moltes ocasions el nen només pot actuar amb un sol polsador degut al seu trastorn motriu, i té capacitat i ganes de jugar, comunicar o treballar amb l'ordinador.
Aleshores hauríem de recórrer a programes específics (software adequat ) per manipular tota la programació que te l'usuari en el seu ordinador per poder accedir com pugui.
- Software:
Programes específics per nens amb dificultats, programes adaptats per possibilitar l'accés de l'ordinador. És important tenir definit el perifèric i la seva entrada üak), ja que no totes son iguals i el tècnic pot canviar-ho.
Es important saber que hi han caixes convertores les quals permeten poder utilitzar polsadors d'unes altres entrades.
Software específic, per accedir a l'ordinador un gran afectat i poder fer-ho tot ell: Ha de ser per escanneig i utilitzant un commutador, a través del :
-KE:NX, pot manipular tots el programes (lúdics, aprenentatges, comunicació, que té dins de l'ordinador per accedir-hi de la millor manera. Es un software per Macintosh .
-SAW, permet programar l'ordinador segons les necessitats del pacient. És per treballar amb P.C. a través de Windows.
Es un tipus de software que s'ha de conèixer bastant per treure'n partit, i conèixer molt el cas per decidir si és el que convé. Es pot adaptar a una situació determinada, però es molt específic.
Per decidir si un nen P.C necessita aquest software específic, s'ha de valorar aspectes globals del usuari, ja que no només és com accedir, sinó què pot fer amb tota la programació. L'utilitzarà per comunicar-se, per ser independent, per aprendre, etc., sempre que no sigui un trastorn pel nen per la família, l'escola...
PROGRAMES PER TREBALLAR AMB EL P.C,
Existeix un elevat nombre de programes en sentit lúdic i educatiu al mercat, que intenten cobrir totes les necessitats del nen. En general s'en surten prou bé però sovint cal adaptar o crear material adequat als P.C.
Per això amb els tècnics del C.D.I. s'han estat desenvolupant programes pensats pels professionals de diverses institucions, que en alguns casos serveixen per un nombre determinat de usuaris.
Pensem que quants més professionals aportin idees, més senzill serà trobar el que necessita el P.C.
Programes dissenyats pels nens que inicien: Son molt simples i didàctics, es treballen els conceptes bàsics: mirada, atenció, memòria, seqüència, organització, colors. Amb imatges molt clares.
Son per aprendre les funcions del ratolí, degut ais problemes que té el P.C. per orientar-se i organitzar-se al espai.
En cada programa es veurà com es pot accedir, en alguns es simplifica i es fa per escanning (només un polsador ), per treballar amb els que inicien o amb els que tenen un nivell més baix.
Amb uns altres es treballa amb ratolí o els emuladors, per aprendre les seves funcions.
Els que utilitzem son:
- Programes del C.D.I.: Colors, Sons, Ecològic, Cotxe
- Programes del P.I.E.: Toca-Toca
- Jokus: Switch-lntro
Programes per afavorir la comunicació. Quan el nen està motivat, i veiem que hi ha intenció comunicativa. Iniciem la possibilitat de fer-ho a través de L'ordinador amb ajudes, si veiem que el nen pot senyalar una imatge per dir quelcom, li presentem en un plafó que es connecta a L'ordinador i així fa de comunicador, ja que el nen al accionar la imatge surt la veu i te el reforç visual.
Segons el nivell del nen i les seves possibilitats de comunicació es treballarà amb un software més específic i elaborat: podent-se adaptar les imatges, (per grandària, sistema s.p.c, bliss, dibuix simple, lletres, síl·labes .... ), distribució i nombre. D'aquesta manera s'haurà arribat a utilitzar L'ordinador com un ajut tècnic perquè es comuniqui .
Utilitzem:
- Ke:nx Create:
- Programes del C.D.I.:
Plafons de comunicació per escanning.
Plafons per Key-Largo
C.D.I. Comunicació
Programes lúdics : Quan el P.C. s'inicia en L'ordinador és important que s'ho passi molt bé i li sigui gratificant, sobretot si es petit i és difícil accedir-hi. Normalment es una eina que els estimula molt per les prestacions que té. Per això, a estones es poden treballar diversos conceptes jugant.
No es pot oblidar que també és una eina per passar estones de lleure.
Utilitzem:
- Jokus: Jocs interactius: Faces Toy-store
- CD-Rom: Jocs interactius: Kiyeko, Disney...
- Programes del C.D.I. : C.D.I. Jocs: Trencaclosques, Memoris
Programes educatius : L'ordinador és una eina d'ajuda per adquirir aprenentatges escolars per molts nens/nois que tenen dificultats motrius. Si es troba el software educatiu de fàcil comprensió i es pot manipular la forma de accedir-hi, serà de gran utilitat.
Els nens P.C. quan veuen que poden plasmar en un paper els seus coneixements, estan motivats i contents. Es convenient que aquests programes puguin ser modificables.
Utilitzem:
- Programes del P.I.E.: Clíc
- Programes del MEC: WinABC...
- Programes del C.D.I.: C.D.I. Educatius
- Programes de Sant Pau: Exler
- Software específic per escriure: Teclat virtual, C.D.I. Parla
Depèn de cada usuari es treballarà més en una àrea que una altre.
No es pot generalitzar, però el procés que seguim intentem que sigui paral·lel al seu desenvolupament evolutiu global. Des de quan és petit, en un inici, fins quan és adult, per poder-se integrar en el món laboral.
COL-LABORADORS
C.D.I. Carrer del Sol, 18 1 r. 3a. 08339 Vilassar de Dalt
Jordi Julià Fotògraf Ruiz de Padrón, 74 1 r.2a. 08026 Barcelona
DISTRIBUIDORS
GRACARE Galileu, 268 08028 Barcelona
CEAPAT Los Extremeños, 1 28038 Madrid
ESCOLA DE PATOLOGIA DEL LLENGUATGE. H. SANT PAU
KUKOLIM Eskokat s.l. Apartat de Correus 23004 Barcelona
MINUJA Padrell, 20 43746 Tivissa Tarragona
PIE Generalitat de Catalunya Dep. d'Ensenyament
PRÁCTIC Apartat de Correus, 79 08930 Sant Adrià del Besòs
ADAPTOR Rambla d'Egara, 370 Terrassa Barcelona
A la pàgina principal
