COMARCA DEL GARRAF




Província : Barcelona

Capital : Vilanova i la Geltrú

Extenció : 184,08km2

Límits : Alt Penedès, Baix Penedès, Baix Llobregat







Podem veure la comarca del Garraf des de tres punts diferents :

  • Geografia Física
  • Geografia Político-Econòmica
  • Geologia
  • Geografia Física

    La comarca del Garraf és accidentada pel massís del Garraf, que té nombroses falles interiors;la principal és la que fa de límit amb l'Alt Penedès.Les depresions costaneresde Sitges i de Ribes-Vilanova són formades per un fons miocènic recobert d'alovions quaternaris que donen lloc a terrenys de gran aprofondiment agrícola.Els únics cursos flubials relativament importants són l'irregular riu de Foix i la riera de Canyelles.Vegetació d'alzinars, pinedes, màquies, brolles i garrigues.

    Massís del Garraf

    És un conjunt muntanyós que forma l'extrem SO de la Serralada Litoral i que s'estén entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la Mediterrania.És constituït per tres sectors.El de l'E, sobre el Llobregat, és format pels blocs paleozoics de Martorell i de Sant Vicenç dels Horts-Gavà, que culminen al puig Enclí(345m) i que són afectats per dues falles que orienten el Llobregat i deixen passar l'Anoia.Entre ambdós blocs hi ha una faixa de roques del triàsic inferior sobre materials paleozoics i mesozoics entre els castells de Sant Jaume(369m) i d'Eramprunyà(389m).El segon nivell és el Triàsic mitjà, on destaca la coberta de Begues(450 m).El tercer nivell l'integren calcàries i dolomies del Cretaci amb materials miocènics, formant la part més alta del massís: Montnau(656 m), penya Blanca(635 m), puig de les Agulles(652 m), Montcau(641 m), roc de forrellat(628 m), serra del Cupol(612 m), puig Bernat(606 m), la Morella(592 m), les Agulles(548 m) i la Creu de l'Aragall(545 m).



    Geografia Político-Econòmica

    El Garraf té sis municipis i la capital és Vilanova i la Geltrú, amb 44 977 h(62,63 % de la comarca). Predomini del secà amb vinyers, cereals, garrofers, atmetllers i oliveres; al regadiu patates i hortalizes. Ramaderia de boví i aviram.Pesca a Vilanova i Sitges.Explotació de les calcàries del massís per a l'obtenció de ciment, grava i calç.Industries a Vilanova(tèxtil aiguardent, metall, química i construcció), Sitges(pell, construcció i aiguardent), Vallcarca(ciment), Cubelles(central tèrmica i salines), Canyelles(química) i Olivella(materials de construcció).Gran desenvolupament del turisme a Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i Cubelles.Ferrocarril Barcelona-Tarragona; la carretera del litoral es complementa amb la de Vilafranca del Penedès i altres vies comarcals.Hi ha prts a Vilanova (comercial i esportiu) i a Sitges(esportiu).Té una densitat de 390,13 h/km2, peró el 95,45 % de la població es concentra a Vilanova, Sitges i Sant Pere de Ribes.-Va pertànyer a la vegueria de Vilafranca del Penedès.Abans de la Guerra de Successió, Vilanova i Cubelles passaren a la vegueria de Tarragona i es mantingué aquesta divisió amb els corregimentsEl 1833 fou inclosa a la província de Barcelona.El desenvolupament industrial es va iniciar a Vilanova al s XVlll.La fil·loxera hi provocà una greu crisi a la darreria del sXlX.El 1925 es produïr el complot de Garraf.Els termes de Castellet i la Gornal i d'Olesa de Bonesvalls passaren a l'Alt Penedès el 1989.-Restes de ceràmica impresa neolítica a la cova de Sant Llorenç de Sitges i vestigis de vil·les romanes a Sitges, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes.

    Geologia

    El massís es format en una primera part per blocs paleozoics, i que entre ambdós blocs hi ha una faixa de roques del tàrsic inferior sobre materials paleozoics i mesozoics.La segona part és la del Tàrsic mitjà.La tercera és la que integrenles calcàries i dolomiesdel Cretaci amb materials miocènics, formant la part més alta del massís.