Grup A
1a part
Costa i Llobera. Barcelona
2a part
Duran i Bas. Barcelona
3a part
La Muntanyeta. Barcelona
4a part
El Puig. Esparreguera
5a part Daniel Mangrané. Tortosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hi havia una vegada, al mig d'un gran bosc, una família d'esquirols que vivia en una caseta de fusta dalt d'un pi molt alt.
El pare es deia Tom, la mare Nina, el fill Floqui i la filla Blanqueta

 
 
Un bon dia, van decidir anar a passejar pel bosc per veure si trobaven menjar per acabar de passar l'hivern. Com que aquell dia feia molt fred, van sortir ben abrigats.
Al cap d'una estona de caminar pel bosc, van parar una estona per descansar. Allà a prop van veure un forat a sota d'una pedra, s'hi van acostar per mirar i van descobrir una cova de follets.

 
Fi de la 1a part
 
 
 
Van veure molts follets i també van veure menjar però estava brut i amagat.
Els follets van sentir unes passes i es van espantar, van córrer molt i van fugir. El que manava no es va espantar i va veure que el soroll el feien uns esquirols amb la cua perquè l'arrossegaven, tot i que anaven de puntetes.

 
 
 
La Blanqueta va dir:
—No t´espantis. Hem vingut a buscar menjar...
—En tenim molt de menjar.Us en donarem una mica però hauríem d´anar a buscar tots els altres follets que estan amagats a sota les arrels.
 
 
 
Fi de la 2a part
 
 
 
 
Els esquirols van dir:
—D'acord! D'acord! Anirem a buscar a la resta de follets.
Amb molta cura es van acostar a l'arbre i...puf!, van caure a dins d'un forat secret. Aquest forat estava tapat amb l´herba i les fulles del bosc.
Allà s'estaven la resta dels follets molt ben amagadets.
 
 
 
Els follets van sentir un soroll molt fort i van preguntar:
—Qui sou? D'on veniu?
Tom, el pare esquirol, va dir:
—Som una família d'esquirols que busquem menjar per passar l'hivern.
La Blanqueta els va dir:
—No tingueu por! Volem ser amics vostres i us volem ensenyar un joc que nosaltres fem al bosc: és el joc de la pinya.

 
 
 
Fi de la 3a part
 
 
 

—Hi voleu jugar?
—Sí! Sí! —van dir els follets— Hi volem jugar!
—Doncs ara us explicarem com s'hi juga. Es tria la pinya més bonica del bosc, es treuen tots els pinyons menys un i quatre esquirols es posen a buscar el pinyó i quan es diu:

"Esquirols prepareu-vos, el pinyó heu de trobar"

comencen a rossegar fins que un el troba.
El guanyador es queda tots els pinyons que havien tret i els pot guardar per a l'hivern, o bé fer una coca i convidar els altres esquirols.
—Hi voleu jugar? —va dir un altre esquirol.
—Sí! Sí! Sí! —van dir els follets.
I van començar a buscar la pinya més bonica del bosc per jugar-hi.
Mentre jugaven, el sol s'anava amagant darrera les muntanyes. Es va començar a fer de nit i va arribar l'hora que els follets havien d'anar a treballar.

 
 
 
 
 
Fi de la 4a part
 
 
 
Els follets havien d'anar a una cova a buscar diamants. El follet que manava no trobava els altres, que encara estaven al bosc jugant.
La Nina havia guanyat el joc i, com que era molt bona cuinera, havia decidit de fer una coca de pinyons per a tothom. A la coca li havia posat altres ingredients com cireres, avellanes i móres.
Quan els follets i els esquirols van sentir la bona flaire de la coca, no va fer falta anar a buscar-los, s'hi van presentar de cop!
 
 

El follet que manava també va menjar coca i, en acabar, va dir:
—Hem de marxar. A la primavera ens tornarem a veure.
—Adéu! —van dir tots mentre marxaven.
Els esquirols van tornar a la caseta de fusta molt contents perquè havien fet nous amics i s'havien menjat un bon tros de coca per a berenar. Van anar a dormir, es van tapar amb la seva cua com si fos un llençol i es van adormir de seguida, somiant en la propera primavera, quan es tornarien a trobar amb els follets i, amb una mica de sort, la Nina tornaria a fer una d'aquelles coques tan boníssimes.
 
 
 
 
 
 
Fi del conte