Grup B
1a part
Costa i Llobera. Barcelona
2a part
Duran i Bas. Barcelona
3a part
Drassanes. Barcelona
4a part
5a part Daniel Mangrané. Tortosa
 
 
 
 
Temps era temps hi havia un poble a Aràbia molt antic. Tot era molt bonic perquè hi havia molts colors a les façanes de les cases, colors barrejats de la pluja, el sol i els núvols.
Les cases estaven fetes de sorra, eren baixes i estaven envoltades per un petit jardí. En una d'aquestes cases vivia un senyor molt vellet que es deia Josep, era molt llest, tenia molts amics i li agradaven molt els animals, sobretot les serps. Tenia una flauta de fusta molt bonica amb brillants pels voltants, perquè les serps li fessin cas.
 
 
A prop d'allà hi havia un castell. Allà hi vivien el rei Nicolàs i la reina Clàudia.
Era molt bonic, tot estava molt decorat perquè els reis portaven coses boniques dels viatges que feien. Estava envoltat de palmeres molt altes que donaven molts dàtils.
 
 
Els reis eren molt simpàtics, tenien cura de la gent que vivia al poble. De vegades, venien amics seus d'altres llocs a veure'ls.
 
 
 
Fi de la 1a part
 
 
 

Un dia van venir els reis d'Amèrica, que eren molt bons, a portar-los una vareta màgica. Era molt maca, tenia estrelles al voltant i una lluna al mig. Brillava molt i era de color blau i plata.
Amb aquella vareta els reis podien fer màgia i ajudar la gent del seu poble que ho necessités.
De la vareta va començar a sortir roba, una taula parada plena de menjar, pous d´aigua, cadires, animals, dibuixos i colors perquè els nens i les nenes pintessin, i moltes coses més.
La gent del poble s´hi va anar acostant per veure què passava i tothom agafava el que li feia falta.
També va arribar en Josep, tocant la seva flauta i amb les serps que el seguien.

 
 

Quan els reis van sentir aquella música tan suau, els va agradar molt i van convidar en Josep a dormir al seu castell.

Aquella mateixa nit, van demanar-li que toqués la flauta i llavors els reis van començar a ballar i a donar voltes.
Estaven hipnotitzats i els ulls els rodaven.

 
 
 
Fi de la 2a part
 
 
Estaven tan marejats que se'n van anar a dormir. Van dormir tot el matí. A la tarda es van despertar i no sabien què havia passat. Després es van adonar que tot havia desaparegut.
Els reis tenien gana i quan van veure les serps que hi havia al palau, van pensar en menjar-se-les, però els van fer fàstic i no se les van menjar.

Van anar al riu a beure aigua i hi havia cocodrils que es van menjar el rei i la reina d'Aràbia. Però encara eren vius dins la panxa del cocodril. Els reis d'Amèrica estaven molt tristos i van anar al riu però ells no sabien com treure'ls.

Van pensar de posar un pal a la boca del cocodril i va poder sortir el rei. El cocodril es va tirar un pet i la reina va sortir disparada cap a l'aigua però estava a punt d'ofegar-se.
Van aparèixer els reis de l'Àfrica que estaven de viatge i van veure la reina i la van treure del riu.

Mentrestant, en Josep va pensar que aquella flauta era massa perillosa i la va llençar al riu perquè ningú no la fes servir però un cocodril se la va menjar.

I la flauta, a la panxa del cocodril, també sonava cada cop que el cocodril respirava i el cocodril es va hipnotitzar i els ulls li rodaven.

 
 
 
Fi de la 3a part
 
 
 

De segur que estava ben hipnotitzat, perquè els ulls no paraven de rodar i rodar.

Però amb el so de la flauta, les serps es van llençar al riu seguint la dolça música. I això que les serps no saben nedar!

El cocodril tot i que estava hipnotitzat, tenia -com sempre- molta gana i se les va cruspir totes. Primer una, dues, tres, quatre ... i així fins que no va quedar cap serp per l'aigua.

Quan les serps van ésser dins la panxa varen començar a ballar al ritme de la música. El pobre cocodril tenia moltes pessigolles a la panxa, no podia parar de riure.Va riure tant que alguns diuen que es va pixar (però no ho sabem del cert ja que era dins l'aigua).

Però el que sí que van veure en Josep, els reis d'Aràbia i els de l'Àfrica va ser com el cocodril feia un gran rot i la flauta i les serps en sortien volant per la seva boca.

 
 
En Josep va decidir que el millor que podia fer era cremar la flauta per a que no tornés a fer malifetes. Així que va preparar una gran foguera i...
 
 
 
Fi de la 4a part
 
 
 
... quan estava a punt de cremar-se, va arribar un mag. Va preguntar per què anaven a cremar aquella flauta màgica, i li ho van explicar. Ell va dir que amb un encanteri, podia fer que la flauta ja no atragués les serps. Llavors, en Josep i els reis van estar tranquils perquè la flauta ja no podia fer-los cap mal.
Per celebar-ho van decidir fer una gran festa amb molt de menjar i molta beguda. Van convidar els seus amics i a tota la gent del poble.
Com que era una gran super festa van decidir fer una obra de teatre al matí, a la tarda una actució de circ i a la nit ball.
Al matí van fer una obra de teatre molt bonica. Després del teatre van fer el dinar amb molt de menjar que estava boníssim.
Un cop acabat el dinar la gent va anar a una carpa on hi havia un circ. Van haver-hi pallassos, trapecistes, ballarines, animals i domadors.
I moltes més actuacions.
 
 
Quan el circ es va acabar van anar al ball, on hi havia una orquestra. A l'escenari on s'estaven els músics, hi havia focus de molts colors que es movien. En Josep, per suposat, es va afegir tocant la seva flauta... i ja no va aparèixer cap més serp. Van ballar tota la nit.
I per acabar la festa van fer un espectacle de cohets de molts colors.
Després, tots contents i cansats, van anar-se'n a casa a dormir. Des de llavors, la gent del poble va estar feliç i va restar agraïda per sempre al mag perquè havia transformat la flauta d'en Josep.
 
 
Fi del conte