Grup C
1a part
Lavínia. Barcelona
2a part
Solc. Barcelona
3a part
Ausiàs March. Barcelona
4a part
Joventut. Callús
5a part Del Carme. Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hi havia una vegada una família de sargantanes que vivia en un bosc: l’avi es deia Tacot, l’àvia Taquetes, el pare Cap Gros, la mare Xerrameca, el fill Cua Llarga, la filla Presumideta i el més petit, Cua Curta.
 
 
Un dia van decidir anar de vacances d’estiu a París, una ciutat que estava molt lluny del seu bosc.

Elles soles no hi podien anar i van demanar ajuda a l’àliga.

—Hola senyora àliga! Volem anar de vacances a París i soles no podem. Que ens hi portaries?

—D’acord, però vosaltres m’haureu d’ensenyar el camí.

Les sargantanes, molt contentes, van anar pujant d’una a una a sobre de l’àliga: l’avi Tacot, l’àvia Taquetes, la mare, el pare, en Cua Llarga, la Presumideta i en Cua Curta.

S’agafen fort a les plomes de l’àliga i ... a volar!

Però de sobte, l’àliga veu un conill, s’oblida de les sargantanes i cau en picat!

El pobre Cua Curta rellisca i per no caure s’agafa a la cua de la seva germana que també rellisca i s’agafa a la cua del seu germà gran, que rellisca i s’agafa a la cua de la mare, que rellisca i s’agafa a la cua del pare, que rellisca i s’agafa a la cua de l’àvia, que rellisca i s’agafa a la cua de l’avi, que rellisca i... s’agafa a les potes de l’àliga.

Pel cel es veu volant una gran àliga amb set sargantanes penjant.

 
 
I ...
 
Fi de la 1a part
 
 
I l'àliga queia i queia i queia i just abans d'arribar a terra per agafar la seva presa, l'avi Tacot, l'àvia Taquetes, la mare, el pare, en Cua Llarga, la Presumideta i en Cua Curta van relliscar i es van deixar anar de l'àliga.
Quina sort van tenir les sargantanes!!!, quan ja anaven a donar-se el cop més fort de la seva vida, el conill els aturà fent-los de coixí.

 
 
 
 
 
—Ai, ui, qui tinc al damunt meu? Què són aquests crits? —Va dir el senyor conill en notar alguna cosa damunt seu caiguda del cel.
I les sargantanes digueren ràpidament:
—Corre, corre senyor conill, amaga't al teu cau que sinó l'àliga se't cruspirà !!
El conill tot atabalat perquè no acabava d'entendre què passava va fugir corrents cap al seu cau.
L'àliga, veient que la família de les sargantanes ajudava el senyor conill, els va dir tota enfadada:
—Ah sí??, doncs ara ja no us porto a París.
I d'una revolada va fer mitja volta i se'n va anar deixant ben plantades, i amb un pam de nas, les sargantanes.

 
 
 
 
 
Què farien ara sense l'àliga?. En Cua Curta ja començava a somicar.
El conill, que encara era dins del seu cau, va sentir la conversa de l'àliga i de les sargantanes i els va dir tot traient només els bigotis pel forat del cau:
—Què he sentit? Que voleu anar a París? Jo si voleu us hi porto. Ara ja entenc que és el que ha passat. Us estic molt agraït per haver-me salvat de les urpes de l'àliga.
I així va ser com la família de les sargantanes va poder continuar el seu viatge cap a París al llom del conill.
 
 
 
 
 

Van travessar rius i muntanyes, van passar per la Vall de Núria i els Pirineus.

Quan va arribar el vespre van aturar-se a descansar, menjar i dormir perquè ja es feia fosc. Van trobar un pi i decidiren dormir dins d'un forat del tronc.
Quan ja portaven una estona dormint...

 
Fi de la 2a part
 
 
 

El conill es va despertar i va despertar les sargantanes.
Va veure que venia l'àliga i van fugir pel camí cap a Paris.
Pel camí es van trobar un riu i al costat del riu hi havia un ànec.
El conill i les sargantanes li van dir:
—Bon dia, ànec! On vius?

I l'ànec va contestar:

—Visc a una granja amb molts animals.

 
 
 
 
 
 
—Voleu venir? —Els hi va dir l'ànec.
Tots junts van anar a la granja i van veure que hi havia molts animals, i els va agradar el porc, l'ase i el gall...
 
 
 
Fi de la 3a part
 
 
 
...perquè tots tres alhora van dir:
—Bon jour!
Es van quedar tota la nit aprenent el francès .
L'endemà el conill i les sargantanes van demanar al porc, l'ase, el gall i l'ànec:
—Voleu venir amb nosaltres a París?
I ells van contestar alhora:
—Oui!

 
 
L'endemà es van posar en camí. L'avi Tacot i l'àvia Taqueta es van instal.lar cada un a una orella de l'ase; el Cap Gros i la Xerrameca van pujar al llom del conill; la Cua Llarga es va posar a l'ala del gall; la Presumideta damunt del bec de l'ànec; la Cua Curta a la cueta cargolada del porc que feia servir de tobogan.

Caminaven contents i feliços sense adonar-se que l'àliga els havia espiat i els anava seguint. Tot d'un plegat, la Cua Curta la va veure i va cridar:
—L'àliga! L'àliga!

 
 
Llavors va dir el conill:
—Escapeu-vos ! Cadascú cap a un cantó ! Vinga correu! Ens tornarem a trobar aquí d'aquí d'una hora!
L'ànec se'n va anar cap a l'est, l'ase i el gall cap a l'oest, el conill i l'ase cap al nord i el porc cap al sud.
L'àliga no sabia cap a on anar i vinga donar voltes i vinga donar voltes darrera de cada animal i tantes voltes i voltes va donar, que va caure desmaiada.

 
 
Al cap d'una hora es van tornar a trobar. El gall diu:
—Quiquiriquic ja som aquí!
I l'ase: —Ia, ia l'àliga hem vençut però ens ha costat ia, ia .
La Presumideta diu:
—Ai, amb tantes corredisses m'ha caigut el llaç del cap.
Finalment l'avi Tacot diu:
—Continuem el camí, ja ens queda poc per arribar a París.

 
 
 
Fi de la 4a part
 
 
 
Molt aviat van arribar a París.
Van donar una volta per la ciutat i el que més els va agradar va ser la Torre Eiffel.
 
 

En Cua Curta va dir:
—Pugem, pugem
L'avi remugava:
—És massa amunt!
L'àvia deia:
—Déu em guardi!

El pare i la mare s´ho miraven atentament, mentre que en Cua Llarga deia:
—Jo arribaré el primer!!!
I la presumideta només estava pendent de no embrutar-se.

Al cap de molta estona ja eren dalt i es van acomiadar dels seus amics que els havien ajudat a arribar:


—Adéu, bon amic conill.
—Au revoir!
—Que et vagi bé ànec!
—Adéu, porquet, ase i gall.
—Grung, grung... —contesta el porquet
—Ia, Ia, Ia.... —diu l'ase
Tota la família s'estava a dalt de la Torre observant les meravelloses vistes de París quan van sentir:
—Oh là, là!, acaba d'arribar una família de turistes!

 

Tots sorpresos es van girar i van veure darrere seu una família de sargantanes.

—Bon Jour, estem molt contents de tenir uns nous amics. Penseu quedar-vos?
En Cua Llarga, en Cua Curta i la Presumideta van cridar:
—Oui, Oui, Oui...

El pare i la mare es miraven i els avis no paraven de rondinar.
I sabeu què van decidir? Quedar-se a viure a la Torre Eiffel per sempre.

I l'àliga?

Doncs, avorrida de donar voltes per París, se'n va anar cap el bosc i va deixar-los tranquils.

 
Si mai pugeu a dalt de la Torre Eiffel i veieu passejant per allà una sargantana, feu-li l'ullet perquè, de ben segur, és un dels nostres amics.
 
 
Fi del conte