En les èpoques antiga i medieval, doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics que tenia per objecte trobar la pedra filosofal i l'elixir de la llarga vida.

Sistema de classificació ideat per Hugo Strunz i que classifica els minerals en vuit grups. És el sistema avui dia (amb algunes modificacions) més emprat i acceptat.

Propietats d'alguns minerals de trencar-se, sota l'acció d'un xoc, seguint uns plans determinats, sovint paral·lels entre ells, anomenats plans de clivatge.

Propietat física característica dels minerals.

Ciència, molt lligada a la geologia i la mineralogia, que s'encarrega de l'estudi de la matèria cristal·lina.

Organisme que s'encarrega d'unificar la nomeclatura, formulació i classificació de metalls i minerals.

Propietat de la matèria, és el resultat de dividir la massa del material pel seu valum, s'expressa en g/cm³

Resistència que ofereix un mineral a ser ratllat per un altre objecte (punxegut o no) més dur que ell.

Emissió de radiació per àtoms o molècules que han estat excitades per emissions de fotons.

Emissió de radiacions deguda a transicions electròniques en les quals l'estat excitat i l'estat normal tenen diferent spin.

Forma en que les roques i els minerals és trenquen, és una propietat característica.

Aparell que s'utilitza per a la mesura d'angles. En mineralogia serveix per mesurar els angles de les estructures cristal·lines del minerals.

Organisme internacionsl que vetlla per establir acords internacionals pel que fa a la denominació, formulació i classificació dels minerals.

Brillantor d'un objecte.

Substància (generalment sòlida) homogènia i de composició química definida, formada a la natura per un procès inorgànic, i que poseeix generalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.

Part de la geologia que s'encarrega de l'estudi dels minerals.

Color amb que un mineral ratlla sobre una superfície blanca.