Disseny, desenvolupament i innovació del curriculum
Tipus
d’assignatura: troncal
Durada: anual
Nombre de
crèdits:
OBJECTIUS
GENERALS
Es pretén que
l’alumne, en haver cursat aquesta assignatura sigui capaç de:
- Utilitzar la
terminologia i els conceptes fonamentals en el camp del disseny,
desenvolupament
i innovació del currículum com a orientació per a la posterior presa de
decisions
didàctiques en àmbits educatius formals i no formals.
- Analitzar
críticament la realitat escolar i la d’altres institucions educatives.
- Tenir els
coneixements i els recursos necessaris per a poder dissenyar i desenvolupar
intervencions educatives en el marc escolar i en d’altres institucions
educatives.
- Reflexionar
sobre la relació entre teoria i pràctica curricular, en un marc d’innovació i
canvi, i
adquirir actituds obertes i creatives respecte de la innovació educativa.
- Conèixer i
saber utilitzar una metodologia de treball útil per tal de planificar,
gestionar i avaluar processos de canvi educatiu.
- Analitzar i
avaluar críticament la literatura rellevant sobre els eixos centrals de
l’assignatura.
- Assolir
hàbits d’autoformació que de forma activa, crítica i creativa fomentin la
construcció del propi aprenentatge.
- Avaluar
críticament alguns dels documents treballats en el marc de l’assignatura i fer
propostes de millora.
CONTINGUTS
MÒDUL 1 FONAMENTACIÓ TEÒRICA: DIDÀCTICA
I/O CURRICULUM
1. El currículum i la prescripció de
l'ensenyança
Didàctica i
Currículum: dues tradicions convergents?. L'ambigüetat del currículum:
clarificació conceptual i idees bàsiques. Les corrents teòriques del
currículum. Estat actual de la teoria del currículum. Algunes conclusions com a
punt de partida.
2. Del disseny a la innovació curricular
Els moments de
disseny, desenvolupament, avaluació i innovació del currículum. Les fases del
desplegament curricular. Els models de desplegament i les seves implicacions.
La institucionalització dels canvis en les centres escolars. El paper de la
recerca
MÒDUL 2 EL DISSENY I EL DESPLEGAMENT
CURRICULAR DE LA REFORMA
3. El disseny curricular de l'actual
reforma educativa
La política
d’innovació curricular a l’Estat espanyol: de l'experimentació de les reformes
educatives a la LOGSE: la concepció constructivista del procés d’ensenyança-aprenentatge,
les àrees transversals, l’atenció a la diversitat, la interculturalitat.
4. De la sensibilització a la
implementació dels documents
Les fases en
l’elaboració, revisió i avaluació dels documents. El paper dels diversos
professionals implicats. Política curricular i autonomia en el disseny i
desenvolupament curricular. Un model col·laboratiu de treball i formació .
MÒDUL 3. LA INNOVACIÓ EDUCATIVA
5. Conceptualització de la innovació
educativa
Concepte
d’innovació educativa. Conceptes de canvi, renovació i reforma educativa.
Característiques
de les innovacions educatives. Tipologies de la innovació educativa.
6. Els professors com a constructors del
canvi educatiu
Característiques
de la funció docent de signe innovador. Factors impulsors de la innovació
educativa.
7. Estratègies
d’innovació educativa
La resolució de
problemes. Estratègies centrades en el desenvolupament de l’escola. Estratègies
de difusió i utilització del coneixement pedagògic. Estratègies de
desenvolupament professional del docent.
MÒDUL 4. ELS MATERIALS CURRICULARS
8. Els materials curriculars en el procés
d’ensenyament i aprenentatge
Els materials
curriculars. El paper del medis i materials en el procés d’ensenyament i
aprenentatge. Tipus de materials curriculars. Materials curriculars en el
desenvolupament curricular a l’Estat espanyol.
9. Elaboració i anàlisi de materials
curriculars
Característiques
dels materials curriculars. L’elaboració de materials curriculars. L’Anàlisi de
materials curriculars.
ACTIVITATS FORMATIVES
La metodologia
queda definida inicialment per la separació entre les dedicacions
temporals a l’estudi per tal d’assolir tant la part teòrica de l’assignatura com els treballs pràctics (2).
La part teòrica.
En el temps s´hi treballaran els temes
descrits en l’apartat anterior dels continguts.
Les activitats
teòriques corresponents consistiran
principalment en exposicions del professor, treball en petit grup, lectura i
comentari d’articles i documents i la lectura dels llibres que s’especificaran
durant els primers dies del curs.
La part pràctica.
Les activitats
corresponents se centraran en la resolució individual de petits treballs
d’aplicació d’aspectes ja treballats a classe, així com en la realització
d’altres pràctiques en petit grup, gran grup i la realització d’un treball
d’investigació o disseny.
La realització
de la part pràctica es concentrarà principalment en el segon quatrimestre,
malgrat que alguns ja s’iniciaran durant el primer.
L’especificació
de les característiques i formes a desenvolupar les pràctiques així com llurs avaluacions s’orientaran mitjançant un
document específic; aquestes activitats
s’adaptaran el millor possible als interessos i característiques del
grup d’alumnes.
Les lectures
obligatòries seran: (a) documents (articles, apartats de llibres, breus
informes) en relació a cada un dels temes de l’assignatura i (b) els llibres
que es determinen a la guia del curs.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Per tal d’obtenir
la qualificació d’aprovat o una altra de superior en aquesta assignatura,
caldrà que l’alumne:
a)
Obtingui la
qualificació mínima d’aprovat en relació al vessant pràctic, d’acord amb les
orientacions especifiques.
b) Assoleixi la qualificació mínima d’aprovat
en ambdues proves, que es realitzaran en el període establert en el calendari
escolar.
La nota final
serà el resultat de les obtingudes en la part teòrica i en els dos
exàmens; quan en ambdós apartats s’hagi
obtingut la qualificació mínima d’aprovat– es valorarà la participació en les
activitats de classe.
OBSERVACIONS
És obligatori
presentar abans del dia 31 d’octubre una fitxa personal amb totes
les dades corresponents a cada alumne/a.
Aquells alumnes
que no poden assistir regularment a classe tenen l’obligació de comunicar-ho al
professor en qualsevol de les hores de tutoria abans del dia 31 d’octubre.
TUTORIES
El professor té les següents hores de
tutoria per atendre l’alumnat individualment:
Així mateix podeu realitzar les vostres
consultes mitjançant la tutoria telemàtica tot participant en el forum i per
mitjà d’aquest e-mail:
tperulle@pie.xtec.es
BIBLIOGRAFIA
Básica
- Angulo, F;
Blanco, N. (1994): Teoría y desarrollo
del curriculum. Archidona:Aljibe.
- Antunez, S; Del Carmen, L.; Imbernon, F; Parcerisa, A; Zabala, A. (1992). Del proyecto educativo a la programación del aula. Barcelona.
Grao.
- Bolívar,
A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden.
Promesa y realidades. Madrid: La Muralla.
- Bonals,
J. (1996) El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.
- Carbonell,
J. (2001). La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid:
Ediciones
- Coll, C. (1986): Marc curricular per a l'Ensenyament
obligatori. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'ensenyament.
- Escudero, J. M.: (1999): Diseño, desarrollo
e innovación del curriculum. Madridi: Síntesis educación.
- Gimeno, J. (1988): El curriculum; una reflexión sobre
la práctica. Madrid:Morata.
- Grundy, S. (1991): Producto o praxis del curriculum.
Madrid: Morata.
- Mauri, T; Solé, I; Del Carmen, L; Zabala A. (1990):
El curriculum en el centro educativo. ICE Barcelona - Horsori.
- Rivas,
M. (2000). Innovación educativa. Teoría, procesos y
estrategias. Madrid: Síntesis.
- Roman M; Díez, E. (1994): Curriculum y enseñanza:
una didáctica centrada en procesos. Madrid: EOS.
- Zabalza, M. Á. (1995): Diseño y desarrollo
escolar. (6a ed.) Madrid: Narcea. Morata.
Complementaria
- Marc,
C. (1992): Key Concepts to
Understanding Crriculum. Londres: Falmer Press.
- Print, M. (1992): Curriculum Development
and Design. (4a ed.). Sydney: Allen and Unwin.
General
- Ainscow, M.
(2001). Desarrollo de Escuelas Inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias
para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.
- Ainscow, M.;
Hopkins, D.; Soutworth, G.; West, M. (2001). Hacia escuelas eficaces
para todos. Manual para la formación de equipos docentes. Madrid:
Narcea.
- Albericio
Huerta, J.J. (1997). Las agrupaciones flexibles. Barcelona: Edebé
- Aldámiz-Echevarría,
M.M.; Alsinet, J.; Bassedas, E.; Giné, N.i altres (2000). Com
ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó.
- Alvarez Mendez.
(1985). Didáctica, Currículo y Evaluación: Ensayo
sobre cuestiones didácticas. Barcelona: Alamex .
- Angulo, F.;
Blanco, N. (Coords.) (1994). Teoría y desarrollo del currículum.
Málaga: Aljibe.
- Antunez, S.
(1987). El Projecte Educatiu de Centre. Barcelona: Graó.
- Antunez, S.
(1993). Claves para la organización de centros escolares.
Barcelona: ICE-Horsori.
- Antunez, S.;
Gairin, J. (1988). Organització de centres. Experiències,
propòsits i reflexions. Barcelona: Graó.
- Area Moreira,
M. (1991). Los profesores, los medios y el currículo. Barcelona:
Sendai.
- Arnaiz, P.
(1987). Aprenentatge en grup a l'aula. Barcelona: Graó.
- Ballesta,
J.; Sancho, J.; Area, M. (1998). Los medios de comunicación en
el currículum. Murcia: De. KR.
- Barberà
Gregori, E, (2000). Avaluació de lensenyament, avaluació
de laprenentatge. Barcelona: Edebé
- Barceló,
F. (1997). Trozos de escuela. Donostia: Erein.
- Barrio Arós,
CH. (1998). La formación permanente y el grupo de trabajo en el
desarrollo profesional del docente en secundaria. Barcelona: Oikos Tau.
- Bartolomé,
A.R. (1989). Nuevas tecnologías y enseñanza. Barcelona:
Graó-ICE de la Universidad de Barcelona.
- Baudrit, A.
(2000). El tutor: procesos de tutela entre alumnos. Barcelona: Paidos.
- Beltran, F.
(1991). Política y reformas curriculares. València:
Servei de Publicacions de la Universitat de València.
- Bolívar,
A. (1992). Los contenidos actitudinales en el Currículo de la
Reforma. Problemas y propuestas. Madrid: Escuela Española.
- Bolivar, A.
(1993). División y secuenciación de los contenidos curriculares
en la Reforma: razones y aspectos críticos, Revista de Ciencias
de la Educación,Nº 156, 545-556.
- Bolívar,
A. (1995). La evaluación de valores y actitudes. Madrid: Anaya.
- Bolívar,
A. (1998). Cómo mejorar los centros educativos. Madrid: De.
Síntesis
- Bolivar, A.;
Fernandez Cruz, M. (1994). Un modelo/estrategia para evaluar y facilitar
el proceso de cambio: El C.B.A.M., Bordon, 46(2), 133-144.
- Brubacher,
J.W. (2000). Cómo ser un docente reflexivo. La constucción
de una cultura de la indagación en las ecuelas. Madrid: Gedisa.
- Busquets,
M.D. i altres (1993). Los temas transversales. Claves de la formación
integral. Madrid: Santillana.
- Buxarrais,
M.R. i altres (1996). Ètica y escola: el tractament pedagògic
de la diferència. Barcelona: Edicions 62.
- Calatayud,
E.; Palanca, O. (1994). Lavaluació a leducació
primària.València: Galaxia-Octaedro.
- Campiglio,
A.; Rizzi, R. (1997). Cooperar en clase. Ideas e instrumentos para trabajar
en el aula. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P.
- Carmen, L.
del; Zabalza, A. (1991). Guía para la elaboración, seguimiento
y valoración de proyectos curriculares de centro. Madrid: Centro
de Publicaciones del MEC.
- Carmen, L.
M. (1992). Elaboració del currículum escolar. Del dissenyo
curricular a la programació d'aula. Barcelona: ICE-Graó
- Carmen, L.M.
(1993). La planificació de cicle i curs. Barcelona: ICE -Graó
- Carr, W. (1993).
Calidad de la enseñanza e investigación-acción.
Sevilla: Diada.
- Carr, W.;
Kemmis, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza.
La investigación-acción en la formación del profesorado.
Barcelona: Martínez Roca.
- Carrasco Aguado,
M.L.; Ruiz Casas, M. (1996). La Reforma educativa está en marcha.
¿Y la tuya?. Madrid: La Muralla.
- Colectivo
Urdimbre (2000). Libros de texto y aprendizaje en la escuela. Sevilla:
Díada Editora.
- Coll, C. ;
Gimeno, J. ; Santos, M.A. ; Torres, J. (1988). El marco curricular en
una escuela renovada. Madrid: Ed. Popular- MEC.
- Coll, C. i
altres (1993). El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó.
- Coll, C.;
Pozo, J.I.; Sarabia, B.; Valls, E. (1992). Los contenidos en la Reforma.
Madrid: Santillana.
- Colom, A.;
Salinas, J.; Sureda, J. (1988). Tecnología y medios educativos.
Madrid: Cincel Kapelusz.
- Contreras,
J. (1990). Enseñanza, curriculum y profesorado. Madrid: Akal.
- Contreras,
J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata.
- Cornbleth,
C. (1990). Curriculum in context. London: The Falmer Press.
- Coronel Llamas,
J.M. (1996). La investigación sobre el liderazgo y procesos de
cambio en centros educativos. Huelva: Servicio de publicaciones de la
Universidad.
- Cresas (1988).
Partenaires de connaissance. Guide pour analyser en équipe les
actions educatives. Paris: I.N.R.P.
- Cubero, R.
(1989). Como trabajar con las ideas de los alumnos. Sevilla: Diada.
- Del Rincón
Igea, B. (1998). El psicopedagoc en el centre de secundària. Suggeriments
i propostes.Barcelona: Editorial Estel.
- Dick,W.; Reiser,
R.A. (1989). Planning Effective Instruction. Nueva-Jersey: Prentice-Hall.
- D´Hainaut,
L. (1985). Objetivos didácticos y programación. Análisis
y construcción de currículums, programas de educación,
objetivos operativos y situaciones didácticas. Barcelona: Oikos-Tau.
- Edwards, D.;
Mercer, N. (1988). El conocimiento compartido. El desarrollo de la comprensión
en el aula. Barcelona: Paidós/ MEC.
- Eggleston,
J. (1980). Sociología del curriculum escolar. Buenos Aires:
Troquel.
- Eisner, E.W.
(1987). Procesos cognitivos y curriculum. Una base para decidir lo que
hay que enseñar. Barcelona: Martínez Roca.
- Elliott, J.
(1993). El cambio educativo desde la investigación-acción.
Madrid: Morata.
- Escudero,
J.M. (Coord.) (1997). Diseño y desarrollo del curriculum en la
educación secundaria. Barcelona: ICE-Horsori.
- Escudero,
J.M.; Gonzalez, M.T. (1984). La renovación pedagógica:
Algunos modelos teóricos y el papel del profesor. Madrid: Escuela
Española.
- Escudero,
J.M.; Gonzalez, M.T. (1987). Innovación educativa: teorías
y procesos de desarrollo. Barcelona: Humanitas.
- Escudero,
J.M.; Lopez. J. (Coord.) (1991). Los desafíos de las Reformas
Escolares. Cambio educativo y formación para el cambio. Sevilla:
Arquetipo Ediciones.
- Espinosa,
A. (1992). Orientaciones para la elaboración de proyectos curriculares.
Madrid: Escuela Española.
- Essomba, M.A.
(Coord.) (1999). Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas
para trabajar la diversidad étnica y cultural. Barcelona: Graó.
- Fabra, M.L.
(1992). El professorat i la Reforma. Barcelona: Barcanova.
- Fenstermacher,
G.D. (1994). The Knower and the Known: The Nature of Knowledge in Research
on Teaching, en Darling-Hammond, L. (Ed.), Review of Research in Education,
20. Washington: AERA.
- Fernandez
Enguita, M. (1993). La profesión docente y la comunidad escolar:
crónica de un desencuentro. Madrid: Morata.
- Fernández
González, J.; Elotergui Escartín, N.; Rodríguez García,
J.F.; Moreno Jiménez, T. (1999). ¿Cómo hacer unidades
didácticas innovadoras?. Sevila Díada Editora.
- Fernandez,
J. (1988). Recursos pedagógicos en el centro escolar. Madrid:
Escuela Española.
- Ferreres Pavía,
V.; Molina, R. (1995). La preparación del profesor para el cambio
en la institución educativa. Barcelona: PPU.
- Gairin, J.;
Vera, J.M.; Lapeña, A. (1991). El reglament de règim interior
del centre educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament
dEnsenyament.
- Garcia Alvarez,
J. (1993). La formación permanente del profesorado: más
allá de la Reforma. Madrid: Escuela Española.
- Garcia Ramos,
J.M. (1988). Bases pedagógicas de la evaluación. Guía
práctica para educadores. Madrid: Síntesis.
- García,
J.E. (1998). Hacia una teoría alternativa sobre los contenidos
escolares. Sevilla: Díada.
- Garcia, J.E.;
Garcia, F.F. (1989). Aprender investigando. Sevilla: Diada.
- Generalitat
de Catalunya, Departament dEnsenyament (1998). Criteris psicopedagògics
per a latenció a la diversitat. Barcelona: Generalitat
de Catalunya, Departament dEnsenyament.
- Gervilla,
A. Proyecto educativo de caracter curricular (Segunda Edición).
Madrid: Magisterio Español.
- Gimeno, J.
(1982). La pedagogía por objetivos. Obsesión por la eficiencia.
Madrid: Morata.
- Gimeno, J.;
Perez, A. (1992). Comprender y transformar la enseñanza. Madrid:
Morata.
- Giroux, H.
(1990). Los profesores como intelectuales. Barcelona: Paidós-MEC.
- González
Soto, A.P.; Medina Rivilla, A.; De la Torre, S. (1995). Didáctica
general: Modelos y estrategias para la intervención social. Madrid:
Universitas.
- González,
M.T.; Nieto, J.M.; Romero, F.A. (1997). Estrategias para el trabajo cooperativo
entre profesores. A N. Illán i A. García (Coords.) La diversidad
y la diferencia en la educación secundaria obligatoria: Retos educativos
para el siglo XXI. (141-160) Málaga: Aljibe.
- Goñi
Grandmontagne, A. (1992). La educación social: un reto para la
escuela. Barcelona: Graó.
- Goodson,
I. F. (2000). El cambio en el currículum. Barcelona: Octaedro
- Grundy, S.
(1991). Producto o praxis del curriculum. Madrid: Morata.
- Heimlich,
J.E.; Pittelman, S.D. (1990). Los mapas semánticos. Estrategias
de aplicación en el aula. Madrid: Visor-MEC.
- Hernandez,
F.; Sancho, J.M. (1993). Para enseñar no basta con saber la asignatura.
Barcelona: Paidós.
- Hernandez,
F.; Ventura, M. (1992). La organización del curriculum por proyectos
de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio. Barcelona: ICE-Graó.
- House, E.(1994).
Evaluación, ética y poder. Madrid: Morata.
- Imbernón,
F. (1994). La formación y desarrollo profesional del profesorado.
Hacia una nueva cultura profesional. Barcelona: Graó.
- Imbernón,
F. (Coord.) (1999). La educación en el siglo XXI. Los retos del
futuro inmediato. Barcelona: Graó.
- Izquierdo,
C. (1996). La reunión de profesores. Participar, observar y analizar
la comunicación en grupo. Barcelona: Paidos.
- Joyce, B.;
Weil, M. (1985). Modelos de enseñanza. Madrid: Anaya.
- Kemmis, S.
(1988). El curriculum: más allá de la teoría de
la reproducción. Madrid: Morata.
- Kirk, G. (1989).
El curriculum básico. Barcelona: Paidós-MEC.
- Lacasa, P.
(1994). Aprender en la escuela, aprender en la calle. Madrid: Visor.
- Lawton, D.
(1983). Curriculum studies and curriculum planning. Londres: Routledge
and Kogan Paul.
- Lorenzo Delgado,
M. (1994). El liderazgo educativo en los centros docentes. Madrid:
La Muralla.
- Louden, W.
(1991). Understanding Teaching. Continuity and change in teachers' knowledge.
New York: Teachers College, Columbia University.
- Lucini, F.G.
(1994). Temas transversales y educación en valores. Madrid:
Anaya.
- Lundgren,
U.P. (1992). Teoría del curriculum y escolarización.
Madrid: Morata.
- Luque Lozano,
A.; Molina Bernáldez, A.; Navarro Hidalgo, J.J. (2000). Educar
la tolerancia (Una propuesta de trabajo). Sevilla: Díada Editora.
- Marcelo Garcia,
C. (1989). Introducción a la formación del profesorado.
Teorías y métodos. Sevilla: Servicio de Publicaciones
de la Universidad de Sevilla.
- Marcelo Garcia,
C. (1997). La naturaleza de los procesos de cambio. A C. Marcelo
i J.
- López
(Coord.) Asesoramiento curricular y organizativo en educación
(9-39). Barcelona: Editorial Ariel.
- Marcelo, C.;
López, J. (Coords.) (1997). Asesoramiento curricular y organizativo
en educación. Barcelona: Ariel.
- Marchesi,
A. (2000). Controversias en la educación española.
Madrid. Alianza.
- Martin, E.
i Mauri T. (Coords.). (1996). La atención a la diversidad en la
educación secundaria. Barcelona: ICE-Horsori.
- Mauri,
T. (Coord.) (1996). Disseny, desenvolupament i innovació del currículum.
Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
- Mauri, T.;
Sole, I.; del Carmen, L. Zabala, A. (1990). El curriculum en el centro
educativo. Barcelona: ICE- Horsori.
- Mauri, T.;
Valls, E.; Gomez, I. (1992). Els continguts escolars. El tractament en
el currículum. Barcelona: Graó.
- Mc Kenna,
B. i altres (1998). Guía profesional para la mejora de los sistemas
de evaluación del profesorado. Bilbao: Ediciones Mensajero.
- McCormick,
R.; James, M. (1996). Evaluación del curriculum en los centros
escolares. Madrid: Morata.
- Medina Rivilla,
A.; Villar Angula, L.M. (1995). Evaluación de Programas Educativos,
Centros y Profesores. Madrid: Universitas.
- Milburn, G.;
Goodson, I.F.; Clark, R. (1989). Re-Interpreting Curriculum Research:
Images & Arguments. London: The Falmer Press- The Althouse Press.
- Monereo Font,
C.; Castelló Badia, M. (2000). Les estratègies daprenentatge.
Com incorporar-les a la pràctica educativa. Barcelona: Edebé.
- Morissete,
D.; Gingras, M. (1989). Enseigner des attitudes? Planifier, intervenir,
évaluer. Bruselas: De Boeck.
- Nieto, J.M.
(1993). El Plan Anual de Centro y la Memoria del Curso en el Marco del
nuevo currículo. Madrid: Escuela Española.
- Novak, J.D.;
Gowin, D.B. (1988). Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martínez
Roca. (Interesante, en relación al tema de las jerarquías
y los mapas conceptuales).
- OCDE (1986).
Examen de la política educativa española por la OCDE.
Madrid: Servicio de Publicaciones del MEC.
- Ontoria, A.
i altres (1992). Mapas conceptuales. Una técnica para aprender.
Madrid: Narcea.
- Parcerisa,
A. (1996). Materiales curriculares. Cómo elaborarlos, seleccionarlos
y suarlos. Barcelona: Graó.
- Perez Juste,
R.; Garcia Ramos, J.M. (1989). Diagnóstico, evaluación
y toma de decisiones. Madrid: Cincel.
- Perez Juste,
R.; Martinez Aragon, L. (1989). Evaluación de centros y realidad
educativa. Madrid: Cincel.
- Perulles
Rull, A. (1990): "¿Innovació
escolar és igual a reforma escolar?" dins Claxon nº 79,
març, Tortosa, pàg. 10.
- Perulles
Rull, A.
(1990): Vers els projectes curriculars. Investigació didàctica:
Teoría crítica dins Comunicació-col·loqui segons
convocatòria fixada pel CRP Tortosa per a mestres i professors, maig.
(inèdita), 27 pàgines.
- Perulles
Rull, A. (1990): "El fracàs escolar de dotze a setze
anys" dins IV Curs Intensiu sobre la Investigació Pedagògica,
Societat Catalana de Pedagogia, Institut d'Estudis Catalans. Barcelona,
31 pàgines.
- Perulles
Rull, A. (1992): "Per a la reforma i els nous curricula d'educació"
dins Valors humans i religiosos a l'ensenyament, Bisbat de Tortosa.
Comprèn des de 8è. d'EGB, FP, BUP i COU tot abraçant
centres educatius públics i concertats de les comarques Baix Ebre,
Montsià, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Baix Maestrat i Ports
de Morella.
- Perulles
Rull, A. (1993): "La reforma vers la diversitat dels centres i
dels alumnes" dins Document de síntesi: Intervenció
psicopedagògica i assessorament curricular, Mestratge cursat
al Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat
de Barcelona, becari pel Departament d'ensenyament, Barcelona.
- Perulles
Rull, A. (1994): "Comentaris sobre aquesta Reforma Educativa: sobre
l'ensenyament secundari de la Reforma" dins La Veu del Baix Ebre,
nº 1907, setembre, Tortosa.
- Perulles
Rull, A. (1994): "L'orientació a l'ESO, perspectiva de futur"
dins de la recopilació V Jornades sobre Orientació Psicopedagògica
i Atenció a la Diversitat, ACOEP, Barcelona, març, pp.
203-208.
- Perulles
Rull, A. (1995): "Agrupaments flexibles per als alumnes. Treball
en equip dels professors" dins Jornades d'Innovació Educativa
a Catalunya. Experiències d'Innovació Educativa. Aspectes
organitzatius, Barcelona: Departament d'Ensenyament, DGOE, UB, UAB i URV
de Tarragona. Col·lecció Experiències d'Innovació
Educativa 2.
- Perulles
Rull, A. (1995): "Necessitats immediates de la Reforma a l'Ensenyament
Secundari Obligatori (ESO)" dins Revista d'Orientació Escolar
vol VII, nº 14, ACOEP, Barcelona, (pp. 31-4).
- Perulles
Rull, A. (1996): Temes diversos sobre La Reforma en CD-ROM
Reforma, ICE de la Universitat de Barcelona, Barcelona, gener. Autor
dels documents integrants: La configuració de l'actual reforma educativa,
Atenció a la diversitat I i II, Per a atendre els alumnes diferents
als centres, Consideracions sobre l'èxit escolar (assaig), Funcions
de l'orientador psicopedagògic, Necessitats immediates de la Reforma
a l'ESO, Els interessos capdavanters de l'organització i de l'orientació
educativa, Quelcom sobre l'orientació edjucativa personal i professional
a l'Ensenyament Secundari, Orientació i atenció a la diversitat.
- Perulles
Rull, A.(1999) "Les aptituds de la persona" (1ª part)
en L'Occidental nº 74. Roquetes.
- Perulles
Rull, A. (1999): "Interessos professionals entre dotze i setze anys
i psicopedagogia" dins Butlletí de la Societat Catalana de
Pedagogia, monogràfic nº 4, Institut d'Estudis Catalans,
Barcelona, (pp. 41-54).
- Perulles
Rull, A. (2001) "La possible configuració del Departament
d'Orientació a l'ESO a Catalunya" en Repensar la Pedagogia,
Avui. Societat Catalana de Pedagogía, Barcelona, Document del
Seminari de Tardor, Barcelona.
- Perulles
Rull, A. (2002) "Tutoria telemàtica en una assignatura universitària"
en 2nd. European Conference on Information Technologies in Education
and Citizenship: A Critical Insight. Universiitat de Barcelona, juny.
Difusió en CD-ROM.
- Pollard, A.;
Tann, S. (1989). Reflective teaching in the primary school. A handbook
for the Classroom. London: Cassell.
- Popkewitz,
Th. S. (1994). Sociología política de las reformas educativas.
Madrid: Morata-Fundación Paidea.
- Porlan, R.;
Rivero, A. (1998). El conocimiento de los profesores. Una propuesta formativa
en el área de ciencias. Sevilla: Díada.
- Puigdellivol,
I. (1992). Programació d'aula i adequació curricular. El
tractament de la diversitat. Barcelona: Graó.
- Reina, J.J.;
Aliende, E.; Rodriguez A. (1993). Proyecto Curricular: estrategias para
superar sus dificultades. Madrid: Escuela Española.
- Reynolds,
D. i altres (1997). Las escuelas eficaces. Claves para mejorar la enseñanza.
Madrid: Santillana.
- Rogoff, B.
(1993). Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el contexto
social. Barcelona: Paidos.
- Roman Perez,
M.; Diez Lopez, E. (1989) . . Navarra: Itaka.: The Falmer Press- The Althouse
Press.Un modelo de diseño curricular de aula en el marco de la
reforma
- Romiszowski,
A. (1988). The selection and use of Instructional Media. Londres:
Kogan-Page.
- Rosales Pérez,
C. (1992). Posibilidades de cambio en la enseñanza (Perspectiva
del profesor). Madrid: Cincel.
- Rosales, C.
(1984). Criterios para una evaluación formativa. (Segunda
Edición). Madrid: Narcea.
- Rosales, C.
(1990). Evaluar es reflexionar sobre la enseñanza. Madrid:
Narcea.
- Rozada, J.;
Cascante, C.; Arrieta, J. (1989). Desarrollo curricular y formación
del profesorado. Gijón: Cyan.
- Rudduck, J.
(1991). Innovation and change. Philadelphia: Open University Press.
- Rue, J. (1990).
El projecte de gestió del centre educatiu. Barcelona: Generalitat
de Catalunya. Departament d´Ensenyament.
- Rue, J. (Coord.)
(1992). Investigar para innovar en educación. Barcelona: ICE
de la UAB.
- Ruiz
Ruiz, J.M. (1996). Teoría del curriculum: diseño y desarrollo
curricular.Madrid: Editorial Universitas.
- Sabiron, F.
(1990). Evaluación de centros docentes. Zaragoza: Central
de ediciones.
- Sancho,
J. (1990). Los profesores y el curriculum. Barcelona: Horsori-ICE
de la Universidad de Barcelona.
- Santos Guerra,
M.A. (1989). Cadenas y Sueños: el contexto organizativo de la
innovación escolar. Málaga: Servicio de Publicaciones
de la Universidad de Málaga.
- Santos Guerra,
M.A. (1990). Hacer visible lo cotidiano. Teoría y práctica
de la evaluación cualitativa en los centros escolares. Madrid:
Akal.
- Santos Guerra,
M.A. (1993). La evaluación: un proceso de diálogo, comprensión
y mejora. Malaga: Aljibe.
- Schön,
D.A. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un
nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones.
Madrid: Paidós-MEC.
- Schubert,
W. (1986). Curriculum. Perspective, Paradigm and Posibility. Nueva
York: MacMillan.
- Short, E.C.
(1982). Curriculum development and organization. En H.E. Mitzel (Dir.),
Encyclopedia of Educational Research, (pp. 405-412). Londres: The
Free Press.
- Simons, H.
(1999). Evaluación democrática de instituciones escolares.
Madrid: Morata.
- Smyth, J.
(Ed.) (1987). Educating Teachers. Changing the Nature of Pedagogical
Knowledge. London: The Falmer Press.
- Stenhouse,
L. (1997). Cultura y Educación. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P.
- Stufflebeam,
D.L. i Shinkfield, A.J. (1987). Evaluación sistemática:
Guía teórica y práctica. Madrid: Paidós-MEC.
- Tann, C.S.
(1990). Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la
escuela infantil. Madrid: Morata-MEC.
- UNESCO (1995).
Afrontar exittosamente los cambios. A Unesco, Las necesidades educativas
especiales. Conjunto de materiales para la formación de profesores
(115-125) París: UNESCO.
- Ventura Limosner,
M. (1992). Actitudes, valores y normas en el currículo escolar.
Madrid: Escuela Española.
- Vidorreta,
C.; Igualada, A. (Dir.) (1986). Organización de los Recursos en
los centros escolares. Cuenca: Dirección Provincial de Educación.
- Vilarrubies,
P. (1998). Lautoavaluació del projecte curricular de centre.
Barcelona: Graó.
- Villar Angulo,
L.M. (Coord.) (1992). Desarrollo profesional centrado en la escuela.
Granada: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Granada.
- Whithaker,
P. (1998). Cómo gestionar el cambio en contextos educativos.
Madrid: Narcea.
- Wilson, J.D.
(1992). Cómo valorar la calidad de la enseñanza. Barcelona:
Paidós-MEC.
- Woods, P.
(1997). Experiencias críticas en la enseñanza y el aprendizaje.
Barcelona: Paidós.
- Young, R.
(1993). Teoría crítica de la educación y discurso
en el aula. Barcelona: Paidós-MEC.
- Yus Ramos,
R. (1997). Hacia una educación global desde la transversalidad.
Madrid: Anaya.