http://www.Educaweb.com

Educaonline, s.l.

Article pel al monogràfic sobre Orientación en Educaweb.com

Tasca orientativa als webs:

http: www.xtec.es/~tperulle

http://web.udg.es/tiec/cast/principalne.htm (Consultar Actes)

Toni Perulles i Rull.

¿Consideres que Internet està tot modificant la teua pràctica com orientador/a professional?

Sí, i pot donar als estudiants encara més suports mitjancers per tal de millorar-la, de mode qualitatiu, sobretot en els vessants dels punts següents que es desprenen dels  webs que ací s'esmenten i on es presenten formacions  reflexives, constructives, cooperatives o col·laboratives davant les adients estratègies per als estudis i professions.

Aquesta pràctica orientativa es desenvolupa:

1) A l'ensenyament/aprenentatge superior.

Professor-tutor a la Universitat d'Educació a Distància i dins diverses assignatures de les carres de l'Educació Social, fonamentalment Didàctica General, i també dins de la carrera de Pedagogia i Psicopedagia, que sota llurs Departaments potencien, a més a  més, d'una classe presencial setmanal, les tutories telemàtiques on l'èxit universitari és a manta. Veg's la comunicació presentada sobre l'èxit universitari dins "Tutoria telemàtica en una assignatura universitària" en 2nd. European Conference on Information Technologies in Education and Citizenship: A Critical Insight. Universitat de Barcelona, juny. Difusió en CD-ROM, 2002.

Web: http://web.udg.es/tiec/cast/principalne.htm  (Consultar les actes)

2) A l'ensenyament/aprenentatge secundari.

Tasca d'orientador extern en centres de secundària tot col·laborant amb els corresponents Departaments d'Orientació dels mateixos; per la qual cosa es desenvolupa el web: http://www.xtec.es/~tperulle

A) Els aconsellaments per escollir uns estudis per als estudiants.

L'oferta d'estudis per accedir a una professió és cada cop més nombrosa i variada. La decisió que prenguis és important per al teu futur, perquè condicionarà en gran manera la teva forma de vida.

Cal que aquesta decisió et permeti manifestar les teves capacitats i aptituds (les competències que vas tot adquirint) i que es correspongui amb els teus interessos, tant si optes per un tipus determinat d'estudis com si decideixes incorporar-te al món laboral. L'elecció d'estudis i de professions és un procés d'ensenyament/aprenentatge complex, perquè s'hi han de considerar factors com ara les característiques personals pròpies, les possibilitats existents, les circumstàncies socioeconòmiques del lloc i el moment en què es viu, i també molts altres aspectes dels quals cal rebre informació; precisament tots aquests desenvolupaments orientadors pots consultar-los també,  i de mode immediat, en algunes webs i per una altra part les respostes dels professionals de l'orientació t’arriben  seguides de més preguntes o algunes consideracions, sempre que es vegin necessàries.

A més de la informació que et proporcionarà aquesta tant aquesta guia com d'altres persones o les informacions orientatives que són en alguns webs segons les teues  recerques a la xarxa telemàtica, et poden informar i ajudar: la família, els amics, els tutors, els professors de matèria i els especialistes en orientació.

Tot seguit s'exposen algunes qüestions sobre quatre moments del procés de presa de decisió:

B) Les determinacions de com seguim i cap a on anem

• En general, les persones que inicien estudis postobligatoris ho fan, com és lògic, amb la idea de preparar-se per a l'accés al món professional. La tria d'estudis, però, no sempre ve emparada, al darrere, per una opció d'aquesta mena  ben definida.

• Moltes vegades l'elecció respon a un propòsit de fer alguna carrera universitària i que no queda massa concretat, o bé, sovintejadament, de continuar els estudis com a alternativa a la cada vegada més difícil  incorporació al món laboral.

En altres circumstàncies, també ara més freqüents, es prioritzen aspectes que tenen a veure amb la durada dels estudis o amb el fet que siguin compatibles amb el desenvolupament simultani d'un lloc de treball.

• Si es respon a la pregunta de per a què es trien uns estudis ja ens permet considerar unes opcions i desestimar-ne unes altres. Tot i que l'estructura del sistema educatiu ofereix la possibilitat de rectificar, si ens adonem que hem fet una elecció equivocada, cal tenir en compte que  l'especialització és encara oficialment prematura; i quan no es veu clar el que es vol fer comporta més inconvenients que no avantatges a llarg termini.

C) Les recollides de les informacions

Dels estudis que ens puguin interessar, cal conèixer-ne:

• les condicions exigides per accedir-hi

• les àrees dels coneixements que hi predominen

• els camps professionals en els quals tenen aplicacions

• els centres on  poden cursar-se

• aquelles altres característiques peculiars que ens permetin saber si s'adaptaran a les nostres condicions personals.

• Les informacions que ens orienten els estudis que estem considerant de triar sobre aquestes peculiaritats personals.

Quan es pensi en un àmbit professional concret, és convenient tenir en compte que:

• Determinades professions són idealitzables fàcilment a partir de les informacions parcials o fictícies que ens n'arriben. És aconsellable buscar oportunitats per conèixer, ben properament, l'àmbit laboral que t'interessi i poder parlar sobre el conjunt de tasques que s'han de realitzar amb professionals que hi treballin.  A tall d'exemple, es topen veure els quaderns de treball que realitzen els Educadors socials en les pràctiques laborals de la carrera i dins de l'assignatura de Didàctica General, que cursen al primer curs. Consultar la pàgina oberta a internet: www.uned.es/501027 de Departament de didàctica de l'Educació Social.

• Professions ben considerades tradicionalment, tant des del punt de vista social com des del punt de vista econòmic, avui dia estan saturades i ofereixen poques opcions de treball. A mode d'un exemple concret, també es pot veure la demanda d'educadors socials per la nostra futura societat del Benestar. Es pot consultar les dades que enregistren les universitats del país sobre aquesta carrera, suara esmentada, d'educador social.

• Les oportunitats de treball cal valorar-les tenint en compte la relació oferta-demanda en conjunt.

• Alguns estudis es posen de moda perquè semblen tenir més perspectives de futur, de manera que, com que tothom els vol fer, augmenta notablement la competència i conseqüentment minven les oportunitats.

No sempre una nova professió és sinònim de gaudir a l’esdevenidor de feina assegurada. Si podem accedir a informació sobre les perspectives de determinades professions a mitjà termini (5 ó 10 anys) tindrem una idea més aproximada de la realitat amb la qual ens trobarem en acabar els estudis. Hi ha sectors que evolucionen molt de pressa i poden canviar en pocs anys.

• Cal saber quins tipus de feina ens permetran desenvolupar en un determinat camp professional els estudis que pensem triar. Massa sovint, les diferències entre professions són menys significatives que les que hi pot haver entre diferents facetes d'una mateixa professió quant a l'aplicació pràctica, gestió administrativa o comercial, investigació, docència, etc.

• El desenvolupament d'un lloc de treball demana un conjunt d'habilitats que no hem hagut d'utilitzar, moltes vegades, en els estudis corresponents,.

• L'exercici d'una professió exigeix molts més recursos d'aplicació pràctica que quan se segueixen uns estudis. La capacitat de resolució, les actituds en els afrontaments dels problemes i buscar-los hi solucions, estratègies en l'organització i la futura necessitat de sentir i trobar una formació en el treball, etc., poden estar constituïdes per habilitats tan necessàries paral·lelament al conjunt de coneixements teòrics o especialitzats que ens aporta, prèviament, la pròpia formació.

• Actualment, a Catalunya falten professionals especialitzats de grau mitjà, mentre que en molts àmbits hi ha, des del punt de vista de l'ocupació, un excés de persones titulades superiors.

• Les persones amb disminucions tenen accés a un ventall cada cop més ampli de professions, arrel de la millora constant dels mitjans tècnics i materials que els permeten superar el seu handicap. De tota manera, sempre cal considerar, de les característiques d'una professió, aquelles que fan referència a les condicions físiques i de salut que són convenients per desenvolupar-la.

• La informació obtinguda respecte a estudis i professions no ens serà del tot útil si no la prenem en consideració respecte a totes aquelles coses que sabem de nosaltres mateixos.

• Totes les persones disposem, de mode intrínsec, per se, un conjunt de característiques individuals que ens fan diferents les unes de les altres.

• Aquestes diferències responen a factors relacionats amb la personalitat, és a dir, amb la manera de ser i de relacionar-se -l'estar- amb l'entorn que tenim cadascú, amb les aptituds o capacitats, i amb el conjunt d'interessos i les motivacions que ens mouen a fer les coses.

L'estudiant ha de tenir en compte, però, que:

La consideració de les peculiaritats individuals i, més concretament, el grau de coneixement que tinguem quant a quines són les nostres possibilitats així com de les limitacions ens ajudarà a orientar l'elecció amb més perspectives d'èxit. Cal, però, no interpretar les característiques pròpies d'una manera restrictiva. Ja hem dit que bastants característiques individuals van evolucionant al llarg de la vida, i, si bé és veritat que les diferències individuals demostren que no tothom sigui apte per al desenvolupament d'un mateix tipus d'estudis o d'ocupació, també s'ha de tenir en compte que cada persona es pot dedicar vers una extensa gamma d'estudis i professions i que la major part d’aquestes poden adaptar-se al ventall de la varietat de persones.

D) Les anàlisis de les possibles opcions

Una vegada se'ns posin les informacions al nostre abast, s'han d'identificar  aquelles alternatives d'estudis que s'ajustin a les nostres possibilitats bo i considerant els factors següents:

• La titulació i altres requisits per cursar la carrera.

• Els resultats escolars anteriors tot valorant allò que ens ha costat d'obtenir-los, el grau de facilitat o de dificultat que hem trobat en les diferents matèries que hem anat estudiant, el que ens n'han dit el conjunt de mestres i professors que hem tingut, etc.

• La disponibilitat econòmica i del temps que comptem; l'existència de beques i altres ajuts per a l'estudi, com també la possibilitat que ofereixen alguns centres per tal de poder cursar estudis seguint diverses modalitats horàries, ens proporcionen que aquesta disponibilitat pugui variar substancialment i que, de tota manera, són uns aspectes prou decisius i s'han de tenir en compte.

• L'àmbit geogràfic en el qual ens podem o ens volem moure; precisament aquest factor afectarà els estudis, perquè no es pot trobar la mateixa oferta a tot arreu, i les possibilitats d'ocupació futures poden dependre d'això, puix que contextos de zones diferents generen, en part, llocs de treball igualment diferenciats.

Si no has tingut cap oportunitat de rebre orientació continuada abans i consideres que necessites ajuda, alguns serveis especialitzats te n'ofereixen d'una manera especialitzada i continuada als quals pots consultar, i fins i tot de mode puntual; per exemple, disposes d'espais web com www.educaweb.com que disposa d'una orientació on line. Et podem aconsellar amb proves estandarditzades, qüestionaris d'interessos, etc., que, utilitzats com cal, et poden ajudar a identificar alguns trets personals que potser no coneixies. Aquestes informacions, però, s'han de prendre com una orientació complementària d'altres elements que t'han d'ajudar a decidir-te.

E) La decisió davant de l'opció

Una persona passa una mitjana de quaranta anys dedicada a l'activitat laboral. De l'evolució social, econòmica i tècnica dels darrers anys es preveu ja que l'ocupació estable i indefinida en un mateix lloc de treball tendeixi a desaparèixer. Els joves que actualment s'incorporen per primera vegada al món del treball és possible que al llarg de la seva vida hagin de canviar d'ocupació, i amb freqüència; com també, a més a més, ho hagin de romandre en llocs de treball que demanin coneixements i habilitats diferents.

Aquestes noves condicions exigiran a la persona que vulgui treballar:

• Una base sòlida de coneixements generals i de domini de les noves tecnologies que li permeti assolir el grau de polivalència i flexibilitat necessari per adaptar-se als canvis.

• Capacitat per aprendre coses noves i per poder formar-se de manera permanent.

• I, en ben freqüentment, cal haver anant tot assolint unes competències actitudinals d'iniciativa i de treball en equip. Consultis el esmentats quaderns de treball de la Carrera d'Educació Social i que es desprenen de l’assignatura de Didàctica General al web abans esmentat.

Cal tenir molt presents aquestes qüestions quan a la fi s'hagi de decidir per uns estudis o uns altres. Es pot tenir present, a més, que:

• Si tens les possibilitats i veus força clar que vols inclinar-te per una de les opcions que a priori ofereixen menys oportunitats de trobar feina, no necessàriament has de desistir-ne. Pensa que hauràs de treballar amb interès i esforçar-te més per poder fer allò que vols, però que segurament val la pena.

• És important que els estudis que triïs et plantegin un grau de dificultat raonable. Si et resulten del tot inaccessibles és probable que pateixis inútilment i desaprofitis un temps que podries haver dedicat a formar-te en una altra àrea que s'adaptés més a les teves condicions.

• En cas de dubte, escull aquelles opcions que afrontin, posteriorment, un ventall més ampli de possibilitats.

Finalment, quan ja t'hagis decidit, ha de preveure que has de buscar el centre on vols cursar els estudis i que has de realitzar uns tràmits reglamentaris que són subjectes a uns terminis a fi de formalitzar la matriculació; de vegades, algunes oportunitats es perden en no realitzar la reserva d'una plaça o no haver seguit, amb prou anticipació, els passos determinats per aconseguir-la.

Roquetes (Baix Ebre) 24-11-2002.