És
l'estació festívola de la natura on aquesta s'omple
de fulles, flors i la majoria dels arbres de llurs embrions d'una gran
varietat de fruits tot ja formant-se. Les festes típiques, i
per excel·lència, seran les pasqües, originàries
de tendes, enramades i caramelles (nit de cants i obsequis per a les noies
i inicis de festeigs), bo i procedent de la mare natura; genèricament
i arreu de la cultura mediterrània, a més d'altres, ha estat
una gran tradició que les festes de la primavera comencessin tot
fent rams i ornamentacions vegetals amb diverses branques i fullatges davant
el fet imitatiu que, en aquests dies matolls i arbres s'han presentat
ben guarnits; i ha esdevingut, precisament, un succés ocorregut
gairebé de cop i volta i de mode gratuït. Així tradicions
han portat a guarnir rams de llorer i d'olivera, que eren els símbols
de la victoria i la pau, respectivament; històricament els infants
hi penjaven llaminadures de sucre, caramels, galetes, cintes de coloraines.
I és ben cert tant que altes o baixes, per l'abril són
les pasqües, heretades després des de la cultura grega
i jueva com rams mullats bo pels sembrats, rams mullats de fruits
carregats. Als països del nord d'Europa els rams es pengen
darrera les portes. Llavors les roses d'abril esclaten amb llurs
colors vius i intensos, i la Moreneta, Montserrat, el dia 29. I
ben majestuós ens arriba Sant Jordi, el patró de Catalunya,
i celebrem la diada per tal d'enfortir nous desitjos de millorar els sentiments
d'amor i el respecte per la genuïna cultura.
A l'estiu tot
és encara més ple de vida puix que el Sol ens proporciona
més diades intenses de llum i calor. La nit de sant Joan és
un esclat de foc; es cerquen remeis que brollen de les aigües i proporcionen
també les herbes màgiques per les boscúries; hi ha
balls hi danses per endolcir-nos la vida. Ja diu la cançó
que en aquesta nit se'ns presenten fades i follets; d'aquests se'n contempla
algun puix "si mireu les flames dels focs de sant Joan li veureu les cames,
el barret i els guants". A més a més, aquesta festivitat
ha estat commemorada a dojo ja que una dita n'ha deixat constància
que de Joans i d'ases n'hi ha a totes les cases. Ara és quan, arreu
de casa nostra, s'hi ofereix una gran gresca, rebombori, xivarri; són
dies en els quals no se'n vol ni un ni cap de calvari; és l'època
de l'any de la pròpia i col·lectiva festa major de tants
pobles i ciutats.
A la tardor minva
la temperatura excessiva de l'atmosfera i que tan íntesament en
gaudíem al període estiuenc; ara se'ns ofereix un calendari
d'ambient suau i un xic fresc. A la climatologia mideterrània els
arbres van tot perdent llurs vestits, les fulles; llavors els paisatges
es mostren un poquet plens de nostàlgia i ens proporcionen poca
lluminositat. De seguida, per sant Martí el fred ja és aquí,
al cor de la tardor.
A l'hivern tothom
parla dels aires més fredolics, que vénen a ratjades, i en
alguns dies són més intensos. Ara festegem el temps "natalis"
des de la nostra cultura occidental. Tothom viu arraulit en família;
efectivament, per nadal cada ovella al seu corral. Aquí hi entren
les diades del Carnaval o Carnestoltes, el rei dels poca soltes, des de
la llunyania de tradició antigalla, tot evocant l'esperada i necessària
vitalitat primaveral, per tal d'endolcir-nos l'amargor climàtica
del llarg hivern. I un mes abans, la diada de sant Antoni, el benaurat
del porquet, gaudeix encara de forta revifalla a les viles agrícoles
que el tenen pel seu patró principal a mitjan hivern.
Cançó de gresca per a sant Antoni;
podeu clicar damunt el nom subratllat.
