JOTES VERSADES i CANTADES

Baixo de la muntanyeta,
calçó curt, fet per Cinteta;
no em vull perdre la festeta;
que els pagesos fem fireta;
mieu bé quina n'he feta,
duc espardenyes de veta.

Visto faixa i mocador;
porto també blusa ascleta;
sembla que siga un sinyor
que durant tot  l'any descansa
i viu com un mariscal;
venc productes al rafal.

Treballem de sol a sol,
sovint a jornal de vila.
Si venteja o espurneja,
tot el dia pel bancal
tant s'hi  llaura com s'amposta;
nostra feina és un missal.

He passat per Sant Onofre
carregat de sacs d'olives;
el maxo tira del carro
i jo em sento com un amo;
al molí hi descarrego;
i me'n torno, ja no tardo!

Lo carratell sempre al carro
i d'anada al mas com canto;
me faig un traguet, entono
i ràpid cap a on treballo;
que les plegadores volen
trobar-se prop del seu amo.

Ous i mel a les aigüeres,
abadejos i sardines,
baldanes per a rostir,
cansalada per bullir,
llegums per a tots los dies,
que les boques hem d'omplir.

Porto mitenes i ungles;
de plegons s'omplen los sacs;
cantes d'oli de quarteres;
tots surten de les barselles.
Si tres cabassos, tres dobles.
Avui quilograms i tones.

Tot ascarrant les ramades
m'he declarat a Cinteta.
Li he donat un pessiguet
molt fluixet a la galteta.
I li he dit a l'orelleta:
Tu!, descansa una miqueta.

Tinc a punt les darreries
les setmanes de plegar;
ametlles i figues seques,
aiguardent i moscatell;
pastissets hem de menjar
los dies de descansar.

És exquisit l'all i oli
i'l paladar l'agraix;
mira si anirà bé l'oli
que mos en llepem los dits;
hi suquem troços de pa;
l'energia per a plegar.   (xalar, cantar, ballar,etc.)

Si pleguem per la Fullola    (o pel Reguers Nou, o l'ermità...) passem los dies així:
Al raser sota oliveres
i als marges cara sol;
al foc estar-hi menjant
amb mel borraines contant.

Los domenges los recaptes,
les viandes i gallines,
capons per a grans diades.
Au! Cinteta no t'escapes;...
que les nits per les pallisses
ai! ben fort que t'hi agafes!

I cap a dintre  la caseta,
lo llumaner fa llumeta,
sembla com si fos de dia
i mos omple d'alegria.
Allí som dos gambutzins
ben cotets a dins los nius.

Lo molí de Soldevila
anava fent i així molia.
I jo sempre amb farinetes
sóc un valent jornaler,
que beu mistela a copetes,
i au!, dret, com se manté!

Fa poc dien esta trola:
"l'oli rebó és lo de soja";
"lo d'oliva en porta grassa".
Això, com? Que no me passa!
I la raó i solució:
L'oli d'oliva, millor!

Me passaré a menestral
de cooperativa d'oli;
hi seré només vuit hores
i descansaré com cal.
No patiré soligueres
ni tampoc lo vent de dalt.

Hi havia pardals vileros,
se menjaven les olives.
Ja podíem parar rateres!
I així res de passa gana.
Heretem la baldanada.  (o Gaudim de la baldanada.)
Festetes de temporada. (o fiira d'oli altra vegada!)

Donen oli les morrudes,
les fargues i sevillenques.
Si se'n posen de trencades!,
de les tres classes i mortes;
i tot l'any  mos les mengem.
Quin munt d'olives pleguem!     ( o molem!).

N'hi trobarem molí d'oli
a Jesús, cada carrer;
al seu foc torrem les llesques
i com cal berenarem
este pa sucat amb oli
i com comtes hi viurem!       (o  i com marquesos viurem!).