Primerament es poden escoltar les cançons:

Vella de vós som amorós  ¿Con que la lavaré, la flor de la mi cara?  Riu, riu chiu  Dadme albricias, hijos de Eva  E la don don, Verges Maria

Aquest any es recorda repertori de la cort, puix a Tortosa la festa del Renaixement vol recrear la història de La cort in festa; això vol significar festejar la vinguda de l’Emperador Carles V i de la seua cort a Tortosa, l’any 1542; per la qual cosa les referències al Cançoner del duc de Calàbria, de l’any 1556, n’és un dels testimonis més complert pel que fa a la temàtica profana de la música renaixentista dels països de la parla catalana.

Calàbria és una regió de la Itàlia meridional que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza i Reggio de Calàbria. Pere II de Catalunya i Aragó dit el Gran (València 1240 - Villafranca del Penedès 1285), fill de Jaume I el Conqueridor,  envaí el territori el 1283. Alfons IV de Catalunya i Aragó dit el Magnànim (?1396 - Nàpols 1458) fou proclamat (1421) duc de Calàbria; igualment  aquest territori fou reialme de Ferran II de Catalunya - Aragó dit el Catòlic  (Sos, Aragó 1452 - Madrigalejo, Castella 1516).

El cançoner va trobar-se a la Biblioteca de la Universitat d’Uppsala  (Suècia) per Rafel Mitjana i que batejà, primerament i sense encert definitiu, amb el nom de Cancionero de Upsala. Eren peces de mestres espanyols que havien residit a Itàlia, sobretot a la cort potifícia, durant la primera meitat del segle XVI.  El seu títol complert, publicat a Venècia per Hieronymum Scotum és Villancicos, etc. Mitjana també va realitzat un estudi curós del cançoner; també Leopoldo Querol efectuà l’estudi literari i l’anàlisi musical i és el treball més actualitzat. Segons Querol les obres del Cançoner del duc de Calàbria poden ser atribuïdes amb certesa a Joan del Encina, Mateu  Fletxa el Vell, Bertomeu Càceres, Nicolau Gombert, Joan Aldomar, Cristóbal de Morales i Juan Vázquez.

Respecte la procedència de les seues obres  va ser establerta per Josep Romeu. La cançó numero 24, el text de la qual és escrita en català, anomenada Vella de vos som amoros, és l’única que té autor identificat; n’és del poeta Pere Serafí (?1505/10 - Barcelona 1567), dit lo Grec; té obres profanes i espirituals. També hi trobem dos títols més en la nostra llengua:  Soleta so jo açi i Que farem del pobre Joan.

Cadascuna de les cançons d’aquest  repertori, procedent de melodies de l’Edat Mitjana i que la noblesa d’aquella època n’ha deixada constància històrica, és la pròpia d’un villancet, traducció catalana de la paraula castellana villancico; aquest vocable fou assignat a la cançó breu d’origen o imitació popular, acompanyada d’estrofes, amb una mínima característica de la poesia castellana i que és tractada polifònicament durant el Renaixement; ara bé, posteriors estudis indiquen que es pot certificar l’origen relacionat fefaentment amb el zéjel morisc i amb d’altres estils medievals peninsulars, emparentats amb les Cantigas de Alfonso X el Sabio i algunes obres del Llibre vermell de Montserrat.

El villancet típic d’aquella època comença amb uns versos inicials anomenats estribillo  (tornada) de contingut musical elaborat, seguits de la cobla o estrofa, musicalment més senzilla; la segona part està formada per una mutació que presenta rimes i melodies noves, i acaba amb una secció final en la qual es reprén  la mateixa rima i melodia de la tornada, anomenada buelta.

Així l'esmentat villancet Vella de vós som amorós,
escrit amb l’ortografia d’ara, atribuït a Mateu Fletxa el Vell (Prades 1485 - Poblet 1553), presenta una estructura típica que serveix d’exemple de la forma musical; a la primera de les quatre columnes es defineixen les parts del poema, a la segona hi ha el text, a la tercera les lletres majúscules indicadores de les equivalències entre les rimes de cada vers i a la quarta les lletres minúscules que distingeixen els diferents tipus de material musical. L’estructura musical es defineix segons els grups formals ternaris  ABA = ab, c, ab. La segona part de la cobla introdueix una rima que recorda la de l’estribillo per tal de faciliar-ne el retorn. La creació mostra ja una tècnica contrapuntística notable.

Vet aquí l’adient reproducció gràfica de la peça original Vella de vós som amorós.

Comentari:    Les veus escrites separadament i distribuïdes en fulls o seccions diferents, en comptes de la disposició vertical de la partitura coral, reflecteixen la independència de cada línia melòdica de la polifonia.

També us oferim l'anàlisi de Vella de vós som amorós.

Tant la partitura de Vella de vós som amorós com Riu, riu chiu, ¿Con que la lavaré, la flor de la mi cara?, Dadme albricias, hijos de Eva i E la don don, Verges Maria (de text gascó i  segons Juan José Rey  és una dansa cantada) es poden facilitar tal com es representen actualment, així com llurs corresponents fitxers magnètics MIDI, amb el ritme adient de l’època.

  Adreça electrònica: tperulle @ pie.xtec.es