ELS COCOTERS DE MACUTO

Vaig veure un dia a Macuto
per un present de l'atzar,
quatre cocoters en rengle
aturats davant la mar.

Eren sols davant les ones,
ben ruixats per la claror,
com columnes oblidades
o fermalls de l'horitzó.

S'expandien en llur èxtasi
com si no els veiés ningú;
espaiats, al cel somreien,
tots germans, sol cadascú.

Ran de terra, ja es torçaven,
dolçament al sol girats.
Els ventalls de trenta reines
sostenien delicats.

Però, patges, fora via,
ells van créixer amb tant deler,
que sols dees sobre un núvol
els ventalls podran haver.

Eren quatre, i en renglera
contra el blau, prodigis d'or.
Quan seré sota la boira
m'assolellaran el cor.

Vocabulari

Ruixat: Mullar amb un doll d'un líquid.

Fermalls: Allò amb que algú lliga alguna cosa.

Èxtasi: Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.

Patge: Criat jove per acompanyar als amos, assistir a les antesales, servir taula, etc.

Deler: Passió que es posa en una acció.

Significat

1a Estrofa.

El narrador ens comença a parlar en primera persona i dona la impressió que està començant a explicar una anècdota. Es situa a , una ciutat on el destí va decidir que hauria de viure un temps. Ens explica que es troba quatre cocoters en línia davant del mar.
Apareix una personificació dels cocoters: "aturats".

2a Estrofa.

Continua amb la personificació dels arbres que continuarà durant tot el poema. (Eren sols davant les ones...)
Els situa mirant al mar, que no està calmat en aquell moment, i són iluminats directament pel sol. Són allà i probablement ningú es fixa en ells quan passen per davant (com columnes oblidades).
Són molt alts ja que fa una metàfora dient que lliguen l'horitzó.

3a Estrofa.

Se'ls imagina vivint en una mena de paradís i estant en un bon estat interior, gaudint del moment.

4a Estrofa.

Busquen el sol per que els il·lumini: Ran de terra, ja es torçaven, / dolçament al sol girats.
L'autor fa una metàfora de les fulles, ja que són el que utilitzen els reis com a ventall.

5a Estrofa.

Fa una repetició de la primera estrofa. (Eren quatre, i en renglera / contra el blau, prodigis d'or).
Ens diu que quan torni a la seva ciutat només en recordar-los en aquest moment ja serà feliç.

Tema principal

L'autor es centra en explicar-nos el seu sentiment al veure aquells quatre cocoters i el que li transmeten.

Estructura

És l'estructura bàsica d'un poema. Està compost per cinc estrofes compostes per quatre versos cadascuna.

Recursos retòrics.

Utilitza majoritàriament la personificació dels arbres. (Eren sols davant les ones (...) / Tots germans, sol cadascú).
Encara que també fa servir la comparació (Com columnes oblidades).

Mètrica

Tots els versos d'aquest poema són heptasíl·labs (7 síl·labes). Rimen sempre els versos parells, però en cada estrofa és diferent.