DESMAI

L'arbre més dolç en cada primavera,
Únic que besa el front del pensatiu,
El desmai de mil plomes, deixa caure
Fines llàgrimes blanques en el riu.

Tot s'ha acabat, l'amor i les trescades.
Un núvol de rodones aflonjades
S'alça damunt del sot.
Quatre vespes , feixugues , s'arrosseguen
Damunt la mel , ja tota minsa al pot.

Vocabulari

Sot: Terra baixa i arenosa, prop del riu, en la qual es planten arbres i hortalizas.

Feixuga: pesentor.

Minsa: Carta inferior en cadascun dels quatre colls.

Significat

En aquest poema , podem veure clarament que és un dels textos més traumàtic , i melàncolic de Josep Carner .Ens parla d'un canvi , possiblement del canvi que adopta un arbre de la primavera a la tardor, les fulles que van caient fan referència a unes llàgrimes. Ens parla també d'un amor, sentiment molt apropiat en l'època de la primavera. Mentre que a la tardor fa referència a la mel ,també un concepte molt apropiat per la tardor. Son esdeveniments que un arbre ha de passar al llarg d'un transcurs, possiblement el títol faci relació amb l'estat de l'altre , que té les fulles mirant cap a terra, amb molt poca vitalitat, de fet són fulles més aviat pàl·lides, tires irregulars(...), és un salze exòtic.