Idees Estètiques

El noucentisme va ser el corrent dominant a l'art català del 1911 al 1931. Correspon a la institucionalització de la cultura catalana al voltant de la Mancomunitat i significa una reacció al modernisme a través del culte a la norma, la mesura, el llenguatge comú i la racionalitat.

A partir del 1906, el modernisme va començar a ser rellevat pel noucentisme. Enfront del "caos romàntic" modernista, els noucentistes proposaven la búsqueda de l'ordre, la claredat, l'harmonia, la mesura i la racionalitat. En temps de Prat de la Riba, la Mancomunitat de Catalunya va fer costat al Noucentisme, que va tenir en Eugeni d'Ors el més destacat dels ideòlegs.

Personatges importants

ENRIC PRAT DE LA RIBA I SERRA

(1870-1917) Polític català. Al 1893 va escriure, juntament amb Pere Muntanyola, Compendi de la doctrina catalanista, on definia el concepte de "nacionalitat" catalana des de la posició romàntica del seu passat cultural i polític. El seu pensament va anant exposant-se en una sèrie de publicacions periòdiques en certes revistes i en el seu Compendi la història de Catalunya, fins que al 1899 va aconseguir el seu òrgan d'expressió: La Veu de Catalunya. Va ser a partir d'aquell moment quan va anar situant la seva línia política en un context cada cop més conservador i pragmàtic. Va ser nomenat diputat provincial al 1905, president de la Diputació de Barcelona al 1907 i president de Mancomunitat de Catalunya al 1914, organisme del qual va ser el poder central al desembre de 1913 després d'una forta pugna. Gràcies al seus càrrecs va donar-li un extraordinari impuls a la cultura catalana a través del Institut d'Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya, creats per ell al 1907.

EUGENI D'ORS

(1882-1954) Es va formar a les universitats de Barcelona, Madrid i Paris. Secretari del Institut d'Estudis Catalans (1911), director del seu Seminari Filosòfic (1918) i director del Departament de Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya. Autor del Glossari (1906-1914). Va utilitzar el pseudònim de "Xenius" per presentar els seus treballs periodístics. En la seva estància a Madrid, va alternar la seva labor vom a crític d'art amb la publicació de nous glosaris, novel·les i assajos. A més de a la literatura, va dirigir la seva vida cap a certes investigacions científiques.

JOSEP CARNER

(1884 - 1970) Poeta català. Figura emblemàtica del noucentisme. És l'autor de la major riquesa de la literatura catalana. Va ser redactor de Veu de Catalunya i diplomàtic a partir de 1921. Després de la guerra civil, es va exiliar a Mèxic i més tard es va traslladar a Bèlgica on morí. De la seva abundant obra poètica podem destacar el Primer y Segon llibre de Sonets (1905, 1907), La paraula en el vent (1914), Nabia (1941) y Absència (1957). Va cultuvar també la narrativa i el teatre, a més de ser traductor de Dickens i de La Fontaine.

Cronologia

El nom de Noucentisme és donat per Eugeni d'Ors inspirant-se en la denominació que li donen als segles els historiadors d'art italians. (Quattrocento, Cinquecento...)

1903-1908. Publicacions de Catalunya, Mitjorn i Empori.

1906. Primeres obres del noucentisme: s'inicia el "Glossari" d'E. d'Ors a "La Veu de Catalunya". Els fruits saborosos de J. Carner. I Congrés Internacional de la Llengua catalana.

1906. I Congres Internacional de la Llengua Catalana.

1907. Fundació de, l'Institut d'Estudis Catalans.

1911. Publicació de l'Almanach dels Noucentistes.

1912. Creació de la Secció Filològica de l'IEC i la càtedra per a Pompeu Fabra.

1913. Promulgació de les normes ortogràfiques, gràcies a les plataformes creacdes l'any anterior.

1913. Es crea l'Escola Catalana d'Art Dramàtic.

1914. Fundació de la Biblioteca de Catalunya

1915. Publicació de La Revista. Que continua vigent fins 1936.

1915. Fundació de l'Escola de Bibliotecàries annexa, amb la subsegüent xarxa de Biblioteques Populars.

1915. Publicació de Quaderns d'Estudi. Fins 1924.

1917-1918. Publicació del Diccionari ortogràfic i de la Gramàtica.

1918. Publicació del llampant magazine cosmopolita D'Ací i D'allà. Està vigent fins 1936.

1924. Josep pla escriu un article demostrant que està desacord amb el nom posat a aquest moviment. Per a ell és el "moviment d'idees".

1932. Publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana.