per
Neus Andreo
(Dirigit
per Javier Clemente i Jaume Gaya)
A
continuació et presentem l'índex complet del treball, a partir
del qual pots accedir a una selecció d'apartats
|
INDEX
INTRODUCCIÓ
Aquest estudi pren com a base un contracte matrimonial,
obtingut de l’arxiu particular del senyor Francesc Capacés de
Cros. Es tracta d’un document inèdit del segle XVIII,
concretament del 1767.
L’estudi dels contractes matrimonials en general permet
als historiadors fer-se una idea de la societat de l’època a la
qual pertanyen . Aspectes com ara el tipus de parelles
establertes, les relacions socio-econòmiques de les respectives
famílies i la importància de les aportacions al matrimoni fan
que aquest tipus de contractes aportin molta informació. També
es poden estudiar les relacions entre poblacions veïnes, veient
la procedència dels contraents i la dels testimonis que es donen
cita.
La tasca duta a terme per l’historiador Jaume Codina en
el seu llibre Contractes de
matrimoni al Delta del Llobregat , que estudia la contractació
matrimonial a la comarca del Baix Llobregat, és exemplar.
L’abast restringit del seu estudi no permet, però, suposar que
el que ha trobat al Delta del Llobregat sigui d’àmbit general .
Per tal de comprovar que el tipus de contractació matrimonial era
coincident al d’altres comarques catalanes, nosaltres oferim una
comparació. El nostre estudi presenta com a hipòtesi la
semblança entre els textos estudiats per l’esmentat
autor i el nostre. Pensem que és interessant la complementació
de l’estudi de Codina amb un altre contracte que pertany a la
comarca veïna del Garraf.A partir d’aquest últim, nosaltres
pretenem treure tota la informació possible, alhora que mostrar
totes les característiques que podem deduir a partir del
document. El nostre interès, a més, es centrarà en l’estudi
d’aspectes lingüístics presents al text, aspecte força
interessant tenint en compte que la normalització lingüística
del català no existia llavors.
Essent conscient que un únic document podria resultar
insuficient en algun moment, utilitzarem com ajuda dos contractes
matrimonials també inèdits, la relació dels quals es podrà
trobar a les notes a peu de pàgina. Es tracta de dos capítols
signats per un mateix notari, el senyor Josep Pallars, antic
notari de Barcelona, i que corresponen a les unions matrimonials
entre Josep Escuder i
Elisabet Petit d’una banda, i Pere
Joan Escuder i Maria Bas Fises d’altra, signats als anys
1710 i 1741 respectivament. Com s’ha pogut observar per la
reiteració del cognom Escuder,
es tracta de membres de la mateixa família.
Tornar
a l'inici
TRANSCRIPCIÓ DEL
CONTRACTE
La
primera dificultat amb què ens trobem és la transcripció del
document . El fet de tractar-se d’un text manuscrit en dificulta
en gran mesura la lectura . Ens trobem a més amb nombroses
abreviatures que hem de desxifrar, i el fet de no existir la
normativa gramatical fa que l’escriptura presenti nombroses
variacions respecte del català vigent. És per tot això que hem
hagut de prendre unes decisions determinades a l’hora de
transcriure el document i fer-lo comprensible al lector actual.
El contracte matrimonial transcrit:
(Aquí només transcrivim el començament del
contracte)
Capítols matrimonials fets, i firmats entre parts de Anton
Raventós pagès de Jafre sufragària del terme
i Parròquia dels Sants Pere i Feliu d’Olivella d’una i Teresa Raventós
Raventós muller seva d’altra.
En poder de Josep
Guasch, i
Burgueras Notari públic de la Vila de Sitges
Al 13.Desembre 1767. /.
Dia tretze del mes de Desembre any de la nativitat
del senyor de mil set cents seixanta set a la vila
de Sitges Bisbat de Barcelona.
En nom de Déu Amén._____________________
Sobre el matrimoni en fas de la Santa Mare Església
celebrat per, i entre Anton Raventós Pagès Oriund de la Parròquia,
i terme dels Sants Pere i Feliu d’Olivella, Bisbat de Barcelona,
habitant emperò a Jafre, Sufragària de la mateixa Parròquia, fill
legítim i natural de Josep Raventós Pagès, del referit terme, i
de Dionisa Raventós Palau, cónjuges difunts d’una part: Amb
Teresa Raventós Raventós, muller seva filla legítima, i natural
de Pere Raventós Pagès, oriund de dita Vila de Sitges, lo dia de
son òbit en la Parròquia de Gavà del dit Bisbat habitant, i de
Teresa Raventós Pou d’aquest
muller vivint de part altra se son fets, pactats, firmats, i
jurats los Capítols matrimonials amb los pactes següents:
Primerament Joan Raventós Pages habitant en dit terme o
Parroòquia de Sant Pere de Gavà, fill i hereu del dit Pere Raventós
i per consegüent germà de dita Teresa Raventós,
Raventós: Per favor, i contemplació del present matrimoni,
i per lo molt amor
aporta a la dita germana sua, i en paga i satisfacció de tot dret
de legítima paterna, i materna, creix de dita sa Mare, del llegat
que lo dit Pere Raventós quòndam pare de la anomenada
Teresa feu a favor d’aquesta en son últim, i válid testament, i
generalment per tots, i qualsevols altres drets a la mencionada
Teresa sa germana tocants, i pertanyents en los béns dels dits sos
pares, tant per les dites, com per altres qualsevols causes, i raons
que aqui dir se pugan , i altrament
de sa mera, libera, espontània
voluntat dóna, i per títol de donació pura perfecta, simple i
irrevocable que es diu entre vius atorga i concedeix a la dita
Teresa Raventós Raventós,
germana sua avall acceptant, i a qui ella voldrà perpètuament
cinquanta lliures moneda barcelonesa una caixa d’alber amb son
pany, i clau, dos vestits, l’ un de xamellot, de la terra, i l’
altre d’ estamenya negrilla, quatre camises dos llançols tot de
bri, un aixugamans, quatre tovallons, una cuixinera, i tota la roba
de son fadrinatge; pagador tot avui dia presat sense dilació, ni rèplica
alguna, amb lo acostumat salari de procurador, i amb restitució , i
esmena de tots danys, i gastos que del contrari s’ocasionàs, baix
l’obligació de tots sos béns mobles i immobles presents, i
esdevenidors amb totes renunciacions necessàries. Aquesta donació
li fa amb lo pacte, i condició següent; es fa saber
que si la dita Teresa germana sua morirà amb fills
un o molts mascles o femelles legítims, i naturals, i de
legitim , i carnal matrimoni procreats o amb tals cap emperò dels
quals arribarà a edat perfecta de poder testar, aleshores, i en dit
cas puga la dita Teresa germana sua testar, disposar, i a
totes ses líberas voluntats fer de dotze lliures deu sous
Barceloneses, i las restants trenta set lliures deu sous, junt amb
dita caixa, vestits, y robes tals quals aleshores eren, tornin, i
previnguin al dit
donador si viurà i si no viurà a son hereu o universal successoI
promet i jura el dit donador tot lo sobredit tenir per ferm, i
agradable i no contravenir per alguna causa o rahó. Renunciant a la
llei que diu donació per rahó de ingratitut, inopia o ofensa es
pot revocar, i anul·lar, i a altre qualsevol dret, i llei
que ajudar-li pogués. I la dita Teresa Raventós,
Raventós accepta dita donació amb dit pacte amb referiment
de moltes gracies, i senyal de gratitut que en fa al dit son germà.
(...)
Signum Josep Guasch, et Burgueras regia.
Contracte notarial públic Vila de Sitges Dig Barcelona,
qui Capitula matrimonialia recepit, Scripsit Cum pñti papº regÿ
sigilli quarti, et die, mense, et año predictis in fidem rogatus
Clausit.
Tornar
a l'inici
ESTRUCTURA
I COMPOSICIÓ DEL CONTRACTE DE MATRIMONI
En
el moment de la contractació, hi són presents les dues famílies
interessades en el pacte, que poden ser tant els pares com els
tutors dels futurs cònjuges, el notari, i també els nuvis,
encara que només es tracti de fer acte de presència, ja que
realment, un contracte de matrimoni és signat per les famílies
dels contraents, esdevenint aquestes l’element més
imprescindible, i en alguns casos arribant fins i tot a la no
assistència dels contraents o a l’extrem que els nuvis no
es coneguessin.
Abans
de l’acte notarial, les dues famílies es reunien per a
arribar a acords mutus sobre el repartiment dels béns i
a certes condicions demanades per les dues parts, així,
s’acorda i s’escriu un text que després li servirà al
notari com a base dels requisits del casament i com a esbós
per a l’escriptura del contracte matrimonial .
·
3.1-ENCAPÇALAMENT .
El
contracte matrimonial consta d’unes parts ben diferenciades.
Un primer cop d’ull sobre el contracte estudiat, ens mostra
un petit fragment de text a la part superior del paper; es
tracta de la data.
“Dia
tretse del mes de Desembre any de
la
nativitat del Sº de Mil Set Cents
Sexanta
y set en la vila de Sitges
Bisbat
de Barcelona”
(Antón
Raventós i Teresa Raventós i Raventós)
La
perfecció de la gramàtica catalanautilitzada
al text original, juntament amb la cal·ligrafia perfectament
entenedora fan d’aquest contracte un text de bona qualitat,
i amb moltes possibilitats per al qui l’estudia. Val a dir
que també és remarcable l’utilització del catalàŽen
la totalitat del contracte.
A
l’època del contracte matrimonial estudiat (1767), la forta
influència del llatí i del castellà feien del català una
llengua moltes vegades en desús. És difícil de trobar un
contracte escrit per complet en català, i amb una cal·ligrafia
perfecta.
És
important també el fet que les dates, són escrites sota un
ordre permanent de paraules, com si es tractés de textos
escrits sota un mateix criteri, amb la utilització d’un
“motlle” definit anteriorment. Més endavant es podrà
observar com aquest fenòmen no només es du a terme a la data
i a la presentació, sinò que també
és present a la resta del contracte.
Donada
la religiositat de l’època, i la forta creença que la gent
mantenia envers Déu, sembla evident que els contractes
matrimonials en sí sempre hagin tingut un caire essencialment
religiós, malgrat ésser escrits per un notari, i ser firmats
abans, després o el mateix dia de la celebració eclesiàstica.
Tant és així, que no hi ha contracte que no comenci
esmentant a Déu.
En
el contracte de 1767, sobta el fet que només hi aparegui una
frase molt breu per a esmentar a Déu en tot el contracte
matrimonial, tenint en compte la religiositat de la gent en
aquella època.
“En
Nom de Deu Amen”Œ
En
canvi, als altres dos contractes datats del 1710 i 1741, abans
de començar amb la presentació dels contrahents, es fa una
introducció més important , a mode de plegària, com
volguent posar la
voluntat i la protecció de Déu sobre el matrimoni que
s’anava a signar.
3.2- PRESENTACIÓ DELS CONTRAENTS:
Després
de l’encapçalament típic,
comença la presentació de les diferents parts que
pacten i signen el contracte. Es tracta, primer de tot, de la
presentació del marit, que inclou el nom, amb només un
cognom, ja que a l’època no s’utilitzaven els dos cognoms
de l’actualitat. L’ofici, cal esmentar que als tres
contractes estudiats l’ofici del marit és el de pagès.
L’origen d’aquest, l’indret on viu, els noms del pare i
de la mare respectivament, i si aquests últims es troben vius
ó mortsŒ,
com ara el nostre cas.
“Sobre
lo matrimoni [...] celebrat per, y entre Anton Raventós pages
Oriundo de la Parroquia y terme dels Sants Pere y Foeliu de
Olivella Bisbat de Barsalona, habitant empero en Jafre
Sufraganeo de la mateixa Parroquia fill legitim y natural de
Joseph Raventós pages del referit terme, y de Dionisa Raventós
y Palau conjugues diffunts de una part [...]”
Després
de la presentació del marit, trobem la de la muller. Com ja
s’ha declarat anteriorment, els contracte es poden signar
abans del matrimoni, el mateix dia d’aquest, o després.
Aquest contracte va ésser signat després del matrimoni, ja
que es refereix a la dona com a “muller”,
i a l’home com a “marit”.
Aquests referiments el podem trobar durant tot el capítol,
però essencialment a les presentacions.
“...Ab
Theresa Raventós y Raventós Muller sua filla llegítima y
natural de Pere Raventós Pages Oriundo de dita vila de
Sitges, lo dia de son Obit en la Parroquia de Gavá del dit
Bisbat habitant, y de Theresa Raventós y Pou d’aquest
Muller vivint de part altre...”
Com
s’ha pogut observar, l’ofici dels progenitors dels
contraents, i del nuvi, és coincident; tots tres són
pagesos. Aquest fet ens indica la situació social de l’època
(s.XVIII), on l’agricultura ocupava un lloc imprescindible
per al desenvolupament de l’economia, i per a la subsistència
de les famílies pobres.Œ
Un
cop finalitzada la presentació dels contraents, comença
l’organització dels drets i bens de cadascú que són
aportats al matrimoni.
3.3- ELS PACTES:
Seguidament
després de la presentació, comencen els pactes i les
condicions establertes entre les dues parts.
“...se
son fets, pactats, firmats i jurats los Capítuls matrimonials
amb los pactes seguents.” (Raventós 1767).
Sobta
al lector del contracte el fet de trobar tot tan ben lligat.
Aquest fet comença a ésser evident en el moment que
es fa una petita presentació del pacte, amb la utilització
de les paraules fet, pactat, firmat i jurat, que ens
garanteixen d’alguna manera la solidesa del contracte, i
sobretot la seva legalitat.
La
forma en què el text original presenta el pacte posterior a
la presentació fa pensar que l’encapçalament i la
presentació dels contraents no formen part directament del
contracte. Això es pot trobar en el segon paràgraf del capítol
matrimonial, que comença amb el mot “Primerament” a mode de començament real del contracte.
Els
pactes estan redactats mitjançant diferents resolucions, cada
una de les quals es refereix a un aspecte determinat: la dot,
l’aixovar, els fills, la separació, situacions de defunció
d’un dels contraents, etc... El contracte estudiat consta de
set capítols o resolucions, cada un dels quals analitzarem
seguidament:
1er.-El
germà de la muller, anomenat Joan Raventós, d’ofici pagès,
és l’hereu de Pere Raventós (pare d’ambdós germans) i
aporta a la seva germana en dret de llegítima paterna i
materna i en creix (el
creix de la mare, en cas de defunció del seu marit ha de ésser
restituït a l’hereu, el seu fill, que en aquest cas aporta
aquest creix a la seva germana.) cinquanta lliuresŒ
de moneda barcelonesa, una caixa amb pany i clau , dos
vestits, un de xamellot de la terra i l’altre d’estamenya
negra, quatre camises, dos llançols tot de bri, un aixugamans,
quatre tovallons, una cuixinera, i tota la roba del seu
fadrinatge.
En
Pere Raventós es compromet a donar-li tot això sota la
condició següent: Si la seva germana Teresa mor amb fills
menors d’edat, podrà disposar a testar només dotze lliures
deu sous, i les restants trenta set lliures deu sous,
juntament amb la caixa, els vestits i les robes, seràn
retornats al seu germà, i en cas de que aquest es trobi mort,
pervinguin al seu hereu o successor. El donador, en Joan
Raventós promet i jura la seva donació, i Teresa Raventós,
la seva germana, accepta la condició.
En
aquest primer pacte es pot observar que els diners de la casa,
i de la família només passen per les mans dels homes. Com el
pare de la Teresa és mort, el seu fill ha heretat tots els
diners, i per pròpia voluntat ha dotat la seva germana amb
una petita quantitat. El difunt pare ha atorgat a la seva
filla el creix que hauria de pertànyer a la
seva mare. És evident, doncs, que la mare de l’hereu no
hauria pogut tocar els diners.
2on.-
Teresa Raventós aporta en dot al present matrimoni les
cinquanta lliures que li ha donat el seu germà, juntament amb
les caixes, els vestits i les robes. El seu marit rebrà i
posseirà aquesta dot, i fruits com a propis per a suportar
millor els càrrecs del matrimoni.
Tota
la dot que Teresa Raventós aporta al matrimoni passa a mans
del seu marit. Segons el text original, és ella qui vol que
el seu marit poseeixi la seva dot, i qui se la concedeix.
Però,
al ser contractes concordats per les famílies, sembla sospitós
que fós ella qui personalment i per voluntat pròpia volgués
traspassar tota la seva dot i fruits al seu marit.
Aquest
tipus d’ordenació dotal, feia que la dona sempre estigués
subjecte i pendent del matrimoni per a poder sobreviure.
Si
el pare moria, l’herència anava al fill primogènit. Si el
marit moria, a l’hereu, i si se separava del marit, havia de
retornar la dot a qui se l’havia concedit. Davant aquestes
condicions, no eren pocs els casos de gent que queia en ruïna.
3er.-
Antón Raventós, el seu maritŒ,accepta
la donació de la dot que li fa la seva muller, i li concedeix
com a creix una petita quantitat de la dot, (el creix o donació
de noces solia ser una quarta part del dot total), dotze
lliures, per a fer-ne ús encara que se separi del marit i
encara que no tingui descendència.
El
creix el feia el nuvi per voluntat pròpia. Solien ser uns
diners en forma de premi o paga especial per la virginitat de
la núvia. Si aquesta era vídua o divorciada, difícilment
rebia creix.
4art.-Teresa
Raventós i Raventós, contenta de la dot que li ha aportat
son germà, del creix que li ha donat son pare, i del creix
concedit pel seu marit, firmarà el contracte amb promesa de
no portar al seu germà a judici:
“...fa
al dit son Germá ab promesa de no convenirlo en Judici...”
De
la quantitat inicial de dot que per suposat posseïa la
muller, que eren cinquanta lliures , mes la caixa, els vestits
i les robes, només manté les dotze lliures que el seu nuvi
li ha atorgat en creix. A més, aquests diners no podrán ésser
utilitzats fins després de la mort del marit.
La
total dependència del marit, feia que fins i tot per a firmar
el contracte, la muller, anomenada Teresa Raventós i Raventós
hagués de rebre primer de tot el consentiment del seu
marit:
“
Y lo mencionat Anton Raventós consent el sobredit.”
5è.-Si
Teresa mor abans que el seu marit Antón Raventós, deixant
fills i/o filles d’aquest matrimoni, i el seu marit es torna
a casar, que siguin preferits en l’heretament i la successió
els fills del present matrimoni. Tenint en compte l’ordre de
fills
per fills i filles per filles.
Al
contracte, l’ordre d’herència establert entre les dues
parts és : Primer els homes a les dones, i de major a menor
edat. En cas que no hi haguéssin homes, llavors la filla
major en edat seria la pubilla o hereva.
Això
sí, l’Antón Raventós té el dret d’escollir (fins i tot
contravenint l’ordre establert al contracte) i nomenar
l’hereu o la pubilla:
“...Tenint
sempre la facultat lo dit Anton Raventós de elegir y nomenar
per hereu ó hereva de sos bens als fills , y fillas que be li
aparexará inseguint la prelació sobredita i no altrament.”
6è.-Antón
Raventós ha d’acullir a la seva muller Teresa Raventós .
Aquest
pacte és el més breu aparegut al capítol matrimonial
estudiat:
“Item
aixi mateix es pactat, y concordat entre ditas parts que lo
dit Antón Raventós hage
de associar, y acullir, com ara de present acull, y associa a
la dita Theresa Raventós y Raventós Muller sua al ters de
totas compras, y milloras que han fet, y faran durant, y
constant entre ells lo dit son matrimoni.”
En
un pacte previ ja s’ha esmentat que els contraents
d’aquest matrimoni ja estaven casats abans de firmar el
contracte, per això aquest pacte inclou les paraules “com
ara de present acull” , per el fet que al ésser ja
casats, ja l’estava acollint.
3.4- CONCLUSIÓ DEL CONTRACTE:
El
setè paràgraf de pactes l’inclourem dins de la conclusió,
ja que conté l’últim pacte, i comprèn l’ última part
del contracte.
A
mode d’assegurança, les dues parts es fan pactar firmíssimament
que no demanarán cap més dret ni diner que dues lliures
moneda barcelonesa. El fet de ser una família modesta, sense
gran quantitat de diners, fa que només es puguin comprometre
a pagar dues lliures:
“...renuncian
las ditas parts a tot altre dret de sobrevivència,[...] fent
pacte firmissim de no demanar altra cosa mes que dita duas
lliuras deu sous.”
A
l’hora de firmar el contracte, com que els contraents no
sabien escriure, va haver de firmar en representació seva un
dels tres testimonis, qui vàren ser: el notari, anomenat
Josep Guasch i Burgueres, estudiant de gramática, Antón
Planas pagès, els dos de Sitges, i Cristófol Romogosa, pagès
de Castelldefels.
Tenint
en compte la petita quantitat de diners en dot aportada al
matrimoni (50 lliures era una quantitat modesta), el fet que
el marit fós pagès, i l’esntorn social de l’època, no
és gaire estrany el fet que la parella no sabéssin escriure.
S’ha de pensar en el fet que només les famílies amb
riqueses i diners podien aprendre a llegir, i a escriure.
Com
que dels tres testimonis dos eren pagesos i un estudiant de
gramática (el notari), sembla evident que va ésser aquest últim
qui va signar el contracte matrimonial en nom dels cònjuges i
del seu propi.
El
contracte està signat així doncs, pel notari, en Josep Guasch
i Burgueras:
“De
voluntat dels dits Antón Raventós, Joan Raventós, y Theresa
Raventós y Raventós firmo Joseph Guasch testimoni = En poder
de mi Joseph Guasch y Burgueras Notari part Ita approbat dictus,
et Infrus Nonys manupropría.”
3.5- COMIAT:
Al
igual que hi ha un encapçalament, hi ha un comiat, que en
aquest contracte es troba íntegrament escrit en llatí.
Inclou
la signatura del notari, la data, i el lloc on es va redactar el
contracte.
“Signum
Joseph Guasch , et Burgueras regia.
Contracte
notarial públi Villa de Sitges Dig Barsalona, qui Capitula
matrimonialia recepit, Scripsit cum regÿ sigilli quarti, et die
, mense, et anno predictis in fidem rogatus clausit.”
Tornar
a l'inici
Després
d’haver realitzat tots els estudis necessaris, m’he adonat
que la hipòtesi principal que proposava per a la confecció
d’aquest treball era certa.
La contractació matrimonial realitzada en dos comarques
veïnes com el Garraf i el Baix Llobregat, no canvia en
gran mesura la composició del capítol, sinò tot el contrari.
El fet d’ésser dues zones geogràficament properes, fa real
la possibilitat de trobar contractes redactats pel mateix
notari, o com a mínim, amb característiques iguals. Per tant,
l’estudi de l’autor Jaume Codina en la seva obra
“Contractes de matrimoni al Delta del Llobregat”, no només
arriba a unes conclusions que s’apliquen a la zona que ell ha
estudiat, sinò que també es pot relacionar amb la contractació
a la comarca del Garraf.
Aquesta
relació es troba directament condicionada per la distribució
territorial i les possibles barreres geogràfiques. Això ens
permet alhora suposar, que aquest fet no es donarà només entre
aquestes dues zones, sinò que també pot donar-se
entre altres comarques d’arreu de Catalunya.
Pel
que fa a la relació entre les comarques veïnes es pot dir que
debia ser intensa. Hem vist com el pare d’un dels contraents,
que viu a Jafre, havia mort a Gavà. També és significatiu el
fet que un dels testimonis del contracte matrimonial estudiat
sigui veí de Castelldefels.
Així doncs, encara que l’abast del nostre estudi hagi
estat restringit, hem pogut conèixer les característiques
comunes dels contractes matrimonials que s’escrivien al segle
XVIII a la comarca del Garraf d’una forma concreta, gràcies a
l’anàlisi d’un capítol matrimonial signat a Sitges al
1767.
Tornar
a l'inici
BIBLIOGRAFIA
AVENTÍN i Puig, Mercè. “La societat rural a Catalunya en temps feudals”.
Columna edicions. 1996. Barcelona.
AVENTÍN, Mercè i SALRACH, Josep M. “Història medieval de Catalunya”.
Proa. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. 1998.
Barcelona.
BARRERA González, Andrés. “Casa herencia y familia en la Cataluña
rural”. Alianza universidad. 1990. Madrid.
BROCÁ, Guillermo de, i AMELL, Juan. (Advocats de l’il·lustre col·legi
de Barcelona). “Instituciones del derecho civil catalán”.
Impremta Barcelonesa. 1880.
CANALS i RAMÓN, Joana. “L’hereu,... una institució en crisi?”
Editorial Aedos. 1985. Barcelona.
CODINA, Jaume. “Contractes de matrimoni al Delta del Llobregat.
(s.XIV a XIX)”. Fundació Noguera. 1997. Barcelona.
COSTA, Mercè i TARRÉS, Maribel. “Diccionari del català antic”.
Ed.62. El Cangur Diccionaris. 1998. Barcelona.
JOU i MIRAVENT, Lluís. “Institucions
familiars catalanes a través dels capítols matrimonials
atorgats a Sitges l’any 1752”.
Es tracta d’un treball inèdit realitzat per al curset de doctorat “Règim
matrimonial de béns a Catalunya” a càrrec de la doctora Gete
Alonso, curs 1979-1980. Universitat de Barcelona; facultat de
dret.
MAS i SOLENCH, Josep M. “El dret civil dels catalans”.
Generalitat de Catalunya. Dep. de Justícia. 1985. Barcelona.
|