Contractes Matrimonials al Garraf

 

per  Neus Andreo

(Dirigit per Javier Clemente  i Jaume Gaya)

 

A continuació et presentem l'índex complet del treball, a partir del qual pots accedir a una selecció d'apartats

INDEX


INTRODUCCIÓ

   

Aquest estudi pren com a base un contracte matrimonial, obtingut de l’arxiu particular del senyor Francesc Capacés de Cros. Es tracta d’un document inèdit del segle XVIII, concretament del 1767.

 

L’estudi dels contractes matrimonials en general permet als historiadors fer-se una idea de la societat de l’època a la qual pertanyen . Aspectes com ara el tipus de parelles establertes, les relacions socio-econòmiques de les respectives famílies i la importància de les aportacions al matrimoni fan que aquest tipus de contractes aportin molta informació. També es poden estudiar les relacions entre poblacions veïnes, veient la procedència dels contraents i la dels testimonis que es donen cita.

 

La tasca duta a terme per l’historiador Jaume Codina en el seu llibre Contractes de matrimoni al Delta del Llobregat , que estudia la contractació matrimonial a la comarca del Baix Llobregat, és exemplar. L’abast restringit del seu estudi no permet, però, suposar que el que ha trobat al Delta del Llobregat sigui d’àmbit general . Per tal de comprovar que el tipus de contractació matrimonial era coincident al d’altres comarques catalanes, nosaltres oferim una comparació. El nostre estudi presenta com a hipòtesi la  semblança entre els textos estudiats per l’esmentat autor i el nostre. Pensem que és interessant la complementació de l’estudi de Codina amb un altre contracte que pertany a la comarca veïna del Garraf.A partir d’aquest últim, nosaltres pretenem treure tota la informació possible, alhora que mostrar totes les característiques que podem deduir a partir del document. El nostre interès, a més, es centrarà en l’estudi d’aspectes lingüístics presents al text, aspecte força interessant tenint en compte que la normalització lingüística del català no existia llavors.

 

Essent conscient que un únic document podria resultar insuficient en algun moment, utilitzarem com ajuda dos contractes matrimonials també inèdits, la relació dels quals es podrà trobar a les notes a peu de pàgina. Es tracta de dos capítols signats per un mateix notari, el senyor Josep Pallars, antic notari de Barcelona, i que corresponen a les unions matrimonials entre Josep Escuder i Elisabet Petit d’una banda, i Pere Joan Escuder i Maria Bas Fises d’altra, signats als anys 1710 i 1741 respectivament. Com s’ha pogut observar per la reiteració del cognom Escuder, es tracta de membres de la mateixa família.  

Tornar a l'inici   


 TRANSCRIPCIÓ DEL CONTRACTE

  La primera dificultat amb què ens trobem és la transcripció del document . El fet de tractar-se d’un text manuscrit en dificulta en gran mesura la lectura . Ens trobem a més amb nombroses abreviatures que hem de desxifrar, i el fet de no existir la normativa gramatical fa que l’escriptura presenti nombroses variacions respecte del català vigent. És per tot això que hem hagut de prendre unes decisions determinades a l’hora de transcriure el document i fer-lo comprensible al lector actual.

 

El contracte matrimonial transcrit:

(Aquí només transcrivim el començament del contracte)

 

 

Capítols matrimonials fets, i firmats entre parts de Anton Raventós pagès de Jafre sufragària del terme  i Parròquia dels Sants Pere i Feliu d’Olivella d’una i Teresa Raventós Raventós muller seva d’altra.

  En poder de Josep  Guasch, i

Burgueras  Notari públic de la Vila de Sitges

Al 13.Desembre 1767. /.

  Dia tretze del mes de Desembre any de la nativitat

del senyor de mil set cents seixanta set a la vila

de Sitges Bisbat de Barcelona.

 

 

 

En nom de Déu Amén._____________________

 

Sobre el matrimoni en fas de la Santa Mare Església celebrat per, i entre Anton Raventós Pagès Oriund de la Parròquia, i terme dels Sants Pere i Feliu d’Olivella, Bisbat de Barcelona, habitant emperò a Jafre, Sufragària de la mateixa Parròquia, fill legítim i natural de Josep Raventós Pagès, del referit terme, i de Dionisa Raventós Palau, cónjuges difunts d’una part: Amb Teresa Raventós Raventós, muller seva filla legítima, i natural de Pere Raventós Pagès, oriund de dita Vila de Sitges, lo dia de son òbit en la Parròquia de Gavà del dit Bisbat habitant, i de Teresa Raventós Pou d’aquest  muller vivint de part altra se son fets, pactats, firmats, i jurats los Capítols matrimonials amb los pactes següents:

 

Primerament Joan Raventós Pages habitant en dit terme o Parroòquia de Sant Pere de Gavà, fill i hereu del dit Pere Raventós i per consegüent germà de dita Teresa Raventós,  Raventós: Per favor, i contemplació del present matrimoni, i per lo molt  amor aporta a la dita germana sua, i en paga i satisfacció de tot dret de legítima paterna, i materna, creix de dita sa Mare, del llegat que lo dit Pere Raventós quòndam pare de la  anomenada Teresa feu a favor d’aquesta en son últim, i válid testament, i generalment per tots, i qualsevols altres drets a la mencionada Teresa sa germana tocants, i pertanyents en los béns dels dits sos pares, tant per les dites, com per altres qualsevols causes, i raons que aqui dir se pugan , i altrament  de sa mera, libera,  espontània voluntat dóna, i per títol de donació pura perfecta, simple i irrevocable que es diu entre vius atorga i concedeix a la dita Teresa Raventós  Raventós, germana sua avall acceptant, i a qui ella voldrà perpètuament cinquanta lliures moneda barcelonesa una caixa d’alber amb son pany, i clau, dos vestits, l’ un de xamellot, de la terra, i l’ altre d’ estamenya negrilla, quatre camises dos llançols tot de bri, un aixugamans, quatre tovallons, una cuixinera, i tota la roba de son fadrinatge; pagador tot avui dia presat sense dilació, ni rèplica alguna, amb lo acostumat salari de procurador, i amb restitució , i esmena de tots danys, i gastos que del contrari s’ocasionàs, baix l’obligació de tots sos béns mobles i immobles presents, i esdevenidors amb totes renunciacions necessàries. Aquesta donació li fa amb lo pacte, i condició següent; es fa saber  que si la dita Teresa germana sua morirà amb fills  un o molts mascles o femelles legítims, i naturals, i de legitim , i carnal matrimoni procreats o amb tals cap emperò dels quals arribarà a edat perfecta de poder testar, aleshores, i en dit cas  puga la dita Teresa germana sua testar, disposar, i a  totes ses líberas voluntats fer de dotze lliures deu sous Barceloneses, i las restants trenta set lliures deu sous, junt amb dita caixa, vestits, y robes tals quals aleshores eren, tornin, i previnguin  al dit donador si viurà i si no viurà a son hereu o universal successoI promet i jura el dit donador tot lo sobredit tenir per ferm, i agradable i no contravenir per alguna causa o rahó. Renunciant a la llei que diu donació per rahó de ingratitut, inopia o ofensa es pot revocar, i anul·lar, i a altre qualsevol dret, i llei  que ajudar-li pogués. I la dita Teresa Raventós,  Raventós accepta dita donació amb dit pacte amb referiment de moltes gracies, i senyal de gratitut que en fa al dit son germà.

  (...)

   

 

Signum Josep Guasch, et Burgueras regia.

 

Contracte notarial públic Vila de Sitges Dig Barcelona, qui Capitula matrimonialia recepit, Scripsit Cum pñti papº regÿ sigilli quarti, et die, mense, et año predictis in fidem rogatus Clausit.


Tornar a l'inici   


ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DEL CONTRACTE DE MATRIMONI

        En el moment de la contractació, hi són presents les dues famílies interessades en el pacte, que poden ser tant els pares com els tutors dels futurs cònjuges, el notari, i també els nuvis, encara que només es tracti de fer acte de presència, ja que realment, un contracte de matrimoni és signat per les famílies dels contraents, esdevenint aquestes l’element més imprescindible, i en alguns casos arribant fins i tot a la no assistència dels contraents o a l’extrem que els nuvis no es coneguessin.

 

Abans de l’acte notarial, les dues famílies es reunien per a arribar a acords mutus sobre el repartiment dels béns i  a certes condicions demanades per les dues parts, així, s’acorda i s’escriu un text que després li servirà al notari com a base dels requisits del casament i com a esbós per a l’escriptura del contracte matrimonial .

·        3.1-ENCAPÇALAMENT .

 

El contracte matrimonial consta d’unes parts ben diferenciades. Un primer cop d’ull sobre el contracte estudiat, ens mostra un petit fragment de text a la part superior del paper; es tracta de la data.

 

 

 “Dia tretse del mes de Desembre any de

la nativitat del Sº de Mil Set Cents

Sexanta y set en la vila de Sitges

Bisbat de Barcelona”

(Antón Raventós i Teresa Raventós i Raventós)Œ

 

 

La perfecció de la gramàtica catalanautilitzada al text original, juntament amb la cal·ligrafia perfectament entenedora fan d’aquest contracte un text de bona qualitat, i amb moltes possibilitats per al qui l’estudia. Val a dir que també és remarcable l’utilització del catalàŽen la totalitat del contracte.

A l’època del contracte matrimonial estudiat (1767), la forta influència del llatí i del castellà feien del català una llengua moltes vegades en desús. És difícil de trobar un contracte escrit per complet en català, i amb una cal·ligrafia perfecta.

 

És important també el fet que les dates, són escrites sota un ordre permanent de paraules, com si es tractés de textos escrits sota un mateix criteri, amb la utilització d’un “motlle” definit anteriorment. Més endavant es podrà observar com aquest fenòmen no només es du a terme a la data i a la presentació, sinò que també  és present a la resta del contracte.

 

Donada la religiositat de l’època, i la forta creença que la gent mantenia envers Déu, sembla evident que els contractes matrimonials en sí sempre hagin tingut un caire essencialment religiós, malgrat ésser escrits per un notari, i ser firmats abans, després o el mateix dia de la celebració eclesiàstica. Tant és així, que no hi ha contracte que no comenci esmentant a Déu.

 

En el contracte de 1767, sobta el fet que només hi aparegui una frase molt breu per a esmentar a Déu en tot el contracte matrimonial, tenint en compte la religiositat de la gent en aquella època.

 

“En Nom de Deu Amen”Œ

 

 

En canvi, als altres dos contractes datats del 1710 i 1741, abans de començar amb la presentació dels contrahents, es fa una introducció més important , a mode de plegària, com volguent  posar la voluntat i la protecció de Déu sobre el matrimoni que s’anava a signar.

        3.2- PRESENTACIÓ DELS CONTRAENTS:

 Després de l’encapçalament típic,  comença la presentació de les diferents parts que pacten i signen el contracte. Es tracta, primer de tot, de la presentació del marit, que inclou el nom, amb només un cognom, ja que a l’època no s’utilitzaven els dos cognoms de l’actualitat. L’ofici, cal esmentar que als tres contractes estudiats l’ofici del marit és el de pagès. L’origen d’aquest, l’indret on viu, els noms del pare i de la mare respectivament, i si aquests últims es troben vius ó mortsŒ, com ara el nostre cas.

 

“Sobre lo matrimoni [...] celebrat per, y entre Anton Raventós pages Oriundo de la Parroquia y terme dels Sants Pere y Foeliu de Olivella Bisbat de Barsalona, habitant empero en Jafre Sufraganeo de la mateixa Parroquia fill legitim y natural de Joseph Raventós pages del referit terme, y de Dionisa Raventós y Palau conjugues diffunts de una part [...]”

 

 

Després de la presentació del marit, trobem la de la muller. Com ja s’ha declarat anteriorment, els contracte es poden signar abans del matrimoni, el mateix dia d’aquest, o després. Aquest contracte va ésser signat després del matrimoni, ja que es refereix a la dona com a “muller”, i a l’home com a “marit”. Aquests referiments el podem trobar durant tot el capítol, però essencialment a les presentacions.

 

“...Ab Theresa Raventós y Raventós Muller sua filla llegítima y natural de Pere Raventós Pages Oriundo de dita vila de Sitges, lo dia de son Obit en la Parroquia de Gavá del dit Bisbat habitant, y de Theresa Raventós y Pou d’aquest Muller vivint de part altre...”

 

Com s’ha pogut observar, l’ofici dels progenitors dels contraents, i del nuvi, és coincident; tots tres són pagesos. Aquest fet ens indica la situació social de l’època (s.XVIII), on l’agricultura ocupava un lloc imprescindible per al desenvolupament de l’economia, i per a la subsistència de les famílies pobres.Œ

Un cop finalitzada la presentació dels contraents, comença l’organització dels drets i bens de cadascú que són aportats al matrimoni.

3.3- ELS PACTES:

 

Seguidament després de la presentació, comencen els pactes i les condicions establertes entre les dues parts.

 

“...se son fets, pactats, firmats i jurats los Capítuls matrimonials amb los pactes seguents.” (Raventós 1767).

 

 

Sobta al lector del contracte el fet de trobar tot tan ben lligat.   Aquest fet comença a ésser evident en el moment que es fa una petita presentació del pacte, amb la utilització de les paraules fet, pactat, firmat i jurat, que ens garanteixen d’alguna manera la solidesa del contracte, i sobretot la seva legalitat.

 

La forma en què el text original presenta el pacte posterior a la presentació fa pensar que l’encapçalament i la presentació dels contraents no formen part directament del contracte. Això es pot trobar en el segon paràgraf del capítol matrimonial, que comença amb el mot “Primerament” a mode de començament real del contracte.

 

 

Els pactes estan redactats mitjançant diferents resolucions, cada una de les quals es refereix a un aspecte determinat: la dot, l’aixovar, els fills, la separació, situacions de defunció d’un dels contraents, etc... El contracte estudiat consta de set capítols o resolucions, cada un dels quals analitzarem seguidament:

 

1er.-El germà de la muller, anomenat Joan Raventós, d’ofici pagès, és l’hereu de Pere Raventós (pare d’ambdós germans) i aporta a la seva germana en dret de llegítima paterna i materna i en creix  (el creix de la mare, en cas de defunció del seu marit ha de ésser restituït a l’hereu, el seu fill, que en aquest cas aporta aquest creix a la seva germana.) cinquanta lliuresŒ de moneda barcelonesa, una caixa amb pany i clau , dos vestits, un de xamellot de la terra i l’altre d’estamenya negra, quatre camises, dos llançols tot de bri, un aixugamans, quatre tovallons, una cuixinera, i tota la roba del seu fadrinatge.

 

En Pere Raventós es compromet a donar-li tot això sota la condició següent: Si la seva germana Teresa mor amb fills menors d’edat, podrà disposar a testar només dotze lliures deu sous, i les restants trenta set lliures deu sous, juntament amb la caixa, els vestits i les robes, seràn retornats al seu germà, i en cas de que aquest es trobi mort, pervinguin al seu hereu o successor. El donador, en Joan Raventós promet i jura la seva donació, i Teresa Raventós, la seva germana, accepta la condició.

 

En aquest primer pacte es pot observar que els diners de la casa, i de la família només passen per les mans dels homes. Com el pare de la Teresa és mort, el seu fill ha heretat tots els diners, i per pròpia voluntat ha dotat la seva germana amb una petita quantitat. El difunt pare ha atorgat a la seva filla el creix que hauria de pertànyer a la seva mare. És evident, doncs, que la mare de l’hereu no hauria pogut tocar els diners.

 

2on.- Teresa Raventós aporta en dot al present matrimoni les cinquanta lliures que li ha donat el seu germà, juntament amb les caixes, els vestits i les robes. El seu marit rebrà i posseirà aquesta dot, i fruits com a propis per a suportar millor els càrrecs del matrimoni.

 

Tota la dot que Teresa Raventós aporta al matrimoni passa a mans del seu marit. Segons el text original, és ella qui vol que el seu marit poseeixi la seva dot, i qui se la concedeix.

 

Però, al ser contractes concordats per les famílies, sembla sospitós que fós ella qui personalment i per voluntat pròpia volgués traspassar tota la seva dot i fruits al seu marit.

 

Aquest tipus d’ordenació dotal, feia que la dona sempre estigués subjecte i pendent del matrimoni per a poder sobreviure.

 

Si el pare moria, l’herència anava al fill primogènit. Si el marit moria, a l’hereu, i si se separava del marit, havia de retornar la dot a qui se l’havia concedit. Davant aquestes condicions, no eren pocs els casos de gent que queia en ruïna.

 

3er.- Antón Raventós, el seu maritŒ,accepta la donació de la dot que li fa la seva muller, i li concedeix com a creix una petita quantitat de la dot, (el creix o donació de noces solia ser una quarta part del dot total), dotze lliures, per a fer-ne ús encara que se separi del marit i encara que no tingui descendència.

 

 El creix el feia el nuvi per voluntat pròpia. Solien ser uns diners en forma de premi o paga especial per la virginitat de la núvia. Si aquesta era vídua o divorciada, difícilment rebia creix.

 

4art.-Teresa Raventós i Raventós, contenta de la dot que li ha aportat son germà, del creix que li ha donat son pare, i del creix concedit pel seu marit, firmarà el contracte amb promesa de no portar al seu germà a judici:

 

“...fa al dit son Germá ab promesa de no convenirlo en Judici...”

 

De la quantitat inicial de dot que per suposat posseïa la muller, que eren cinquanta lliures , mes la caixa, els vestits i les robes, només manté les dotze lliures que el seu nuvi li ha atorgat en creix. A més, aquests diners no podrán ésser utilitzats fins després de la mort del marit.

 

La total dependència del marit, feia que fins i tot per a firmar el contracte, la muller, anomenada Teresa Raventós i Raventós  hagués de rebre primer de tot el consentiment del seu marit:

 

 

“ Y lo mencionat Anton Raventós consent el sobredit.”

 

 

5è.-Si Teresa mor abans que el seu marit Antón Raventós, deixant fills i/o filles d’aquest matrimoni, i el seu marit es torna a casar, que siguin preferits en l’heretament i la successió els fills del present matrimoni. Tenint en compte l’ordre de fills per fills i filles per filles.

 

 Al contracte, l’ordre d’herència establert entre les dues parts és : Primer els homes a les dones, i de major a menor edat. En cas que no hi haguéssin homes, llavors la filla major en edat seria la pubilla o hereva.

 

Això sí, l’Antón Raventós té el dret d’escollir (fins i tot contravenint l’ordre establert al contracte) i nomenar l’hereu o la pubilla:

 

 

“...Tenint sempre la facultat lo dit Anton Raventós de elegir y nomenar per hereu ó hereva de sos bens als fills , y fillas que be li aparexará inseguint la prelació sobredita i no altrament.”

 

 

6è.-Antón Raventós ha d’acullir a la seva muller Teresa Raventós .

Aquest pacte és el més breu aparegut al capítol matrimonial estudiat:

 

 

“Item aixi mateix es pactat, y concordat entre ditas parts que lo dit Antón Raventós  hage de associar, y acullir, com ara de present acull, y associa a la dita Theresa Raventós y Raventós Muller sua al ters de totas compras, y milloras que han fet, y faran durant, y constant entre ells lo dit son matrimoni.”

 

 


En un pacte previ ja s’ha esmentat que els contraents d’aquest matrimoni ja estaven casats abans de firmar el contracte, per això aquest pacte inclou les paraules “com ara de present acull” , per el fet que al ésser ja casats, ja l’estava acollint.

 

3.4- CONCLUSIÓ DEL CONTRACTE:

 

El setè paràgraf de pactes l’inclourem dins de la conclusió, ja que conté l’últim pacte, i comprèn l’ última part del contracte.

 

A mode d’assegurança, les dues parts es fan pactar firmíssimament que no demanarán cap més dret ni diner que dues lliures moneda barcelonesa. El fet de ser una família modesta, sense gran quantitat de diners, fa que només es puguin comprometre a pagar dues lliures:

 

“...renuncian las ditas parts a tot altre dret de sobrevivència,[...] fent pacte firmissim de no demanar altra cosa mes que dita duas lliuras deu sous.”

 

A l’hora de firmar el contracte, com que els contraents no sabien escriure, va haver de firmar en representació seva un dels tres testimonis, qui vàren ser: el notari, anomenat Josep Guasch i Burgueres, estudiant de gramática, Antón Planas pagès, els dos de Sitges, i Cristófol Romogosa, pagès de Castelldefels.

 

Tenint en compte la petita quantitat de diners en dot aportada al matrimoni (50 lliures era una quantitat modesta), el fet que el marit fós pagès, i l’esntorn social de l’època, no és gaire estrany el fet que la parella no sabéssin escriure. S’ha de pensar en el fet que només les famílies amb riqueses i diners podien aprendre a llegir, i a escriure.

 

Com que dels tres testimonis dos eren pagesos i un estudiant de gramática (el notari), sembla evident que va ésser aquest últim qui va signar el contracte matrimonial en nom dels cònjuges i del seu propi.



El contracte està signat així doncs, pel notari, en Josep Guasch i Burgueras:

 

“De voluntat dels dits Antón Raventós, Joan Raventós, y Theresa Raventós y Raventós firmo Joseph Guasch testimoni = En poder de mi Joseph Guasch y Burgueras Notari part Ita approbat dictus, et Infrus Nonys manupropría.”

 

 

3.5- COMIAT:

 

Al igual que hi ha un encapçalament, hi ha un comiat, que en aquest contracte es troba íntegrament escrit en llatí.

Inclou la signatura del notari, la data, i el lloc on es va redactar el contracte.

 

 

“Signum Joseph Guasch , et Burgueras regia.

Contracte notarial públi Villa de Sitges Dig Barsalona, qui Capitula matrimonialia recepit, Scripsit cum regÿ sigilli quarti, et die , mense, et anno predictis in fidem rogatus clausit.”

 

Tornar a l'inici   


 

CONCLUSIONS:

 Després d’haver realitzat tots els estudis necessaris, m’he adonat que la hipòtesi principal que proposava per a la confecció d’aquest treball era certa.

 

        La contractació matrimonial realitzada en dos comarques  veïnes com el Garraf i el Baix Llobregat, no canvia en gran mesura la composició del capítol, sinò tot el contrari. El fet d’ésser dues zones geogràficament properes, fa real la possibilitat de trobar contractes redactats pel mateix notari, o com a mínim, amb característiques iguals. Per tant, l’estudi de l’autor Jaume Codina en la seva obra “Contractes de matrimoni al Delta del Llobregat”, no només arriba a unes conclusions que s’apliquen a la zona que ell ha estudiat, sinò que també es pot relacionar amb la contractació a la comarca del Garraf.

 

Aquesta relació es troba directament condicionada per la distribució territorial i les possibles barreres geogràfiques. Això ens permet alhora suposar, que aquest fet no es donarà només entre aquestes dues zones, sinò que també pot donar-se  entre altres comarques d’arreu de Catalunya.

 

Pel que fa a la relació entre les comarques veïnes es pot dir que debia ser intensa. Hem vist com el pare d’un dels contraents, que viu a Jafre, havia mort a Gavà. També és significatiu el fet que un dels testimonis del contracte matrimonial estudiat sigui veí de Castelldefels.

 

        Així doncs, encara que l’abast del nostre estudi hagi estat restringit, hem pogut conèixer les característiques comunes dels contractes matrimonials que s’escrivien al segle XVIII a la comarca del Garraf d’una forma concreta, gràcies a l’anàlisi d’un capítol matrimonial signat a Sitges al 1767.

Tornar a l'inici   


BIBLIOGRAFIA

 

AVENTÍN i Puig, Mercè. “La societat rural a Catalunya en temps feudals”. Columna edicions. 1996. Barcelona.

 

AVENTÍN, Mercè i SALRACH, Josep M. “Història medieval de Catalunya”. Proa. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. 1998. Barcelona.

 

BARRERA González, Andrés. “Casa herencia y familia en la Cataluña rural”. Alianza universidad. 1990. Madrid.

 

BROCÁ, Guillermo de, i AMELL, Juan. (Advocats de l’il·lustre col·legi de Barcelona). “Instituciones del derecho civil catalán”.  Impremta Barcelonesa. 1880.

 

CANALS i RAMÓN, Joana. “L’hereu,... una institució en crisi?” Editorial Aedos. 1985. Barcelona.

 

CODINA, Jaume. “Contractes de matrimoni al Delta del Llobregat. (s.XIV a XIX)”. Fundació Noguera. 1997. Barcelona.

 

COSTA, Mercè i TARRÉS, Maribel. “Diccionari del català antic”. Ed.62. El Cangur Diccionaris. 1998. Barcelona.

 

JOU i MIRAVENT, Lluís.  “Institucions familiars catalanes a través dels capítols matrimonials atorgats a Sitges l’any 1752”.

Es tracta d’un treball inèdit realitzat per al curset de doctorat “Règim matrimonial de béns a Catalunya” a càrrec de la doctora Gete Alonso, curs 1979-1980. Universitat de Barcelona; facultat de dret.

 

MAS i SOLENCH, Josep M. “El dret civil dels catalans”. Generalitat de Catalunya. Dep. de Justícia. 1985. Barcelona.


Tornar a l'inici   


Índex Introducció / Llista / Tipus / Fases / Seguiment / Enllaços / Autor / Consultes