ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DEL CONTRACTE DE MATRIMONI

        En el moment de la contractació, hi són presents les dues famílies interessades en el pacte, que poden ser tant els pares com els tutors dels futurs cònjuges, el notari, i també els nuvis, encara que només es tracti de fer acte de presència, ja que realment, un contracte de matrimoni és signat per les famílies dels contraents, esdevenint aquestes l’element més imprescindible, i en alguns casos arribant fins i tot a la no assistència dels contraents o a l’extrem que els nuvis no es coneguessin.

 

Abans de l’acte notarial, les dues famílies es reunien per a arribar a acords mutus sobre el repartiment dels béns i  a certes condicions demanades per les dues parts, així, s’acorda i s’escriu un text que després li servirà al notari com a base dels requisits del casament i com a esbós per a l’escriptura del contracte matrimonial .

·        3.1-ENCAPÇALAMENT .

 

El contracte matrimonial consta d’unes parts ben diferenciades. Un primer cop d’ull sobre el contracte estudiat, ens mostra un petit fragment de text a la part superior del paper; es tracta de la data.

 

 

 “Dia tretse del mes de Desembre any de

la nativitat del Sº de Mil Set Cents

Sexanta y set en la vila de Sitges

Bisbat de Barcelona”

(Antón Raventós i Teresa Raventós i Raventós)Œ

 

 

La perfecció de la gramàtica catalana�utilitzada al text original, juntament amb la cal·ligrafia perfectament entenedora fan d’aquest contracte un text de bona qualitat, i amb moltes possibilitats per al qui l’estudia. Val a dir que també és remarcable l’utilització del catalàŽen la totalitat del contracte.

A l’època del contracte matrimonial estudiat (1767), la forta influència del llatí i del castellà feien del català una llengua moltes vegades en desús. És difícil de trobar un contracte escrit per complet en català, i amb una cal·ligrafia perfecta.

 

És important també el fet que les dates, són escrites sota un ordre permanent de paraules, com si es tractés de textos escrits sota un mateix criteri, amb la utilització d’un “motlle” definit anteriorment. Més endavant es podrà observar com aquest fenòmen no només es du a terme a la data i a la presentació, sinò que també  és present a la resta del contracte.

 

Donada la religiositat de l’època, i la forta creença que la gent mantenia envers Déu, sembla evident que els contractes matrimonials en sí sempre hagin tingut un caire essencialment religiós, malgrat ésser escrits per un notari, i ser firmats abans, després o el mateix dia de la celebració eclesiàstica. Tant és així, que no hi ha contracte que no comenci esmentant a Déu.

 

En el contracte de 1767, sobta el fet que només hi aparegui una frase molt breu per a esmentar a Déu en tot el contracte matrimonial, tenint en compte la religiositat de la gent en aquella època.

 

“En Nom de Deu Amen”Œ

 

 

En canvi, als altres dos contractes datats del 1710 i 1741, abans de començar amb la presentació dels contrahents, es fa una introducció més important , a mode de plegària, com volguent  posar la voluntat i la protecció de Déu sobre el matrimoni que s’anava a signar.

        3.2- PRESENTACIÓ DELS CONTRAENTS:

 Després de l’encapçalament típic,  comença la presentació de les diferents parts que pacten i signen el contracte. Es tracta, primer de tot, de la presentació del marit, que inclou el nom, amb només un cognom, ja que a l’època no s’utilitzaven els dos cognoms de l’actualitat. L’ofici, cal esmentar que als tres contractes estudiats l’ofici del marit és el de pagès. L’origen d’aquest, l’indret on viu, els noms del pare i de la mare respectivament, i si aquests últims es troben vius ó mortsŒ, com ara el nostre cas.

 

“Sobre lo matrimoni [...] celebrat per, y entre Anton Raventós pages Oriundo de la Parroquia y terme dels Sants Pere y Foeliu de Olivella Bisbat de Barsalona, habitant empero en Jafre Sufraganeo de la mateixa Parroquia fill legitim y natural de Joseph Raventós pages del referit terme, y de Dionisa Raventós y Palau conjugues diffunts de una part [...]”�

 

 

Després de la presentació del marit, trobem la de la muller. Com ja s’ha declarat anteriorment, els contracte es poden signar abans del matrimoni, el mateix dia d’aquest, o després. Aquest contracte va ésser signat després del matrimoni, ja que es refereix a la dona com a “muller”, i a l’home com a “marit”. Aquests referiments el podem trobar durant tot el capítol, però essencialment a les presentacions.

 

“...Ab Theresa Raventós y Raventós Muller sua filla llegítima y natural de Pere Raventós Pages Oriundo de dita vila de Sitges, lo dia de son Obit en la Parroquia de Gavá del dit Bisbat habitant, y de Theresa Raventós y Pou d’aquest Muller vivint de part altre...”

 

Com s’ha pogut observar, l’ofici dels progenitors dels contraents, i del nuvi, és coincident; tots tres són pagesos. Aquest fet ens indica la situació social de l’època (s.XVIII), on l’agricultura ocupava un lloc imprescindible per al desenvolupament de l’economia, i per a la subsistència de les famílies pobres.Œ

Un cop finalitzada la presentació dels contraents, comença l’organització dels drets i bens de cadascú que són aportats al matrimoni.

3.3- ELS PACTES:

 

Seguidament després de la presentació, comencen els pactes i les condicions establertes entre les dues parts.

 

“...se son fets, pactats, firmats i jurats los Capítuls matrimonials amb los pactes seguents.” (Raventós 1767).

 

 

Sobta al lector del contracte el fet de trobar tot tan ben lligat.   Aquest fet comença a ésser evident en el moment que es fa una petita presentació del pacte, amb la utilització de les paraules fet, pactat, firmat i jurat, que ens garanteixen d’alguna manera la solidesa del contracte, i sobretot la seva legalitat.�

 

La forma en què el text original presenta el pacte posterior a la presentació fa pensar que l’encapçalament i la presentació dels contraents no formen part directament del contracte. Això es pot trobar en el segon paràgraf del capítol matrimonial, que comença amb el mot “Primerament” a mode de començament real del contracte.

 

 

Els pactes estan redactats mitjançant diferents resolucions, cada una de les quals es refereix a un aspecte determinat: la dot, l’aixovar, els fills, la separació, situacions de defunció d’un dels contraents, etc... El contracte estudiat consta de set capítols o resolucions, cada un dels quals analitzarem seguidament:

 

1er.-El germà de la muller, anomenat Joan Raventós, d’ofici pagès, és l’hereu de Pere Raventós (pare d’ambdós germans) i aporta a la seva germana en dret de llegítima paterna i materna i en creix  (el creix de la mare, en cas de defunció del seu marit ha de ésser restituït a l’hereu, el seu fill, que en aquest cas aporta aquest creix a la seva germana.) cinquanta lliuresŒ de moneda barcelonesa, una caixa amb pany i clau , dos vestits, un de xamellot de la terra i l’altre d’estamenya negra, quatre camises, dos llançols tot de bri, un aixugamans, quatre tovallons, una cuixinera, i tota la roba del seu fadrinatge.

 

En Pere Raventós es compromet a donar-li tot això sota la condició següent: Si la seva germana Teresa mor amb fills menors d’edat, podrà disposar a testar només dotze lliures deu sous, i les restants trenta set lliures deu sous�, juntament amb la caixa, els vestits i les robes, seràn retornats al seu germà, i en cas de que aquest es trobi mort, pervinguin al seu hereu o successor. El donador, en Joan Raventós promet i jura la seva donació, i Teresa Raventós, la seva germana, accepta la condició.

 

En aquest primer pacte es pot observar que els diners de la casa, i de la família només passen per les mans dels homes. Com el pare de la Teresa és mort, el seu fill ha heretat tots els diners, i per pròpia voluntat ha dotat la seva germana amb una petita quantitat. El difunt pare ha atorgat a la seva filla el creix que hauria de pertànyer a la seva mare. És evident, doncs, que la mare de l’hereu no hauria pogut tocar els diners.

 

2on.- Teresa Raventós aporta en dot al present matrimoni les cinquanta lliures que li ha donat el seu germà, juntament amb les caixes, els vestits i les robes. El seu marit rebrà i posseirà aquesta dot, i fruits com a propis per a suportar millor els càrrecs del matrimoni.

 

Tota la dot que Teresa Raventós aporta al matrimoni passa a mans del seu marit. Segons el text original, és ella qui vol que el seu marit poseeixi la seva dot, i qui se la concedeix.

 

Però, al ser contractes concordats per les famílies, sembla sospitós que fós ella qui personalment i per voluntat pròpia volgués traspassar tota la seva dot i fruits al seu marit.

 

Aquest tipus d’ordenació dotal, feia que la dona sempre estigués subjecte i pendent del matrimoni per a poder sobreviure.

 

Si el pare moria, l’herència anava al fill primogènit. Si el marit moria, a l’hereu, i si se separava del marit, havia de retornar la dot a qui se l’havia concedit. Davant aquestes condicions, no eren pocs els casos de gent que queia en ruïna.

 

3er.- Antón Raventós, el seu maritŒ,accepta la donació de la dot que li fa la seva muller, i li concedeix com a creix una petita quantitat de la dot, (el creix o donació de noces solia ser una quarta part del dot total), dotze lliures, per a fer-ne ús encara que se separi del marit i encara que no tingui descendència.

 

 El creix el feia el nuvi per voluntat pròpia. Solien ser uns diners en forma de premi o paga especial per la virginitat de la núvia. Si aquesta era vídua o divorciada, difícilment rebia creix.

 

4art.-Teresa Raventós i Raventós, contenta de la dot que li ha aportat son germà, del creix que li ha donat son pare, i del creix concedit pel seu marit, firmarà el contracte amb promesa de no portar al seu germà a judici:

 

“...fa al dit son Germá ab promesa de no convenirlo en Judici...”

 

De la quantitat inicial de dot que per suposat posseïa la muller, que eren cinquanta lliures , mes la caixa, els vestits i les robes, només manté les dotze lliures que el seu nuvi li ha atorgat en creix. A més, aquests diners no podrán ésser utilitzats fins després de la mort del marit.

 

La total dependència del marit, feia que fins i tot per a firmar el contracte, la muller, anomenada Teresa Raventós i Raventós  hagués de rebre primer de tot el consentiment del seu marit:

 

 

“ Y lo mencionat Anton Raventós consent el sobredit.”

 

 

5è.-Si Teresa mor abans que el seu marit Antón Raventós, deixant fills i/o filles d’aquest matrimoni, i el seu marit es torna a casar, que siguin preferits en l’heretament i la successió els fills del present matrimoni. Tenint en compte l’ordre de fills per fills i filles per filles.

 

 Al contracte, l’ordre d’herència establert entre les dues parts és : Primer els homes a les dones, i de major a menor edat. En cas que no hi haguéssin homes, llavors la filla major en edat seria la pubilla o hereva.

 

Això sí, l’Antón Raventós té el dret d’escollir (fins i tot contravenint l’ordre establert al contracte) i nomenar l’hereu o la pubilla:

 

 

“...Tenint sempre la facultat lo dit Anton Raventós de elegir y nomenar per hereu ó hereva de sos bens als fills , y fillas que be li aparexará inseguint la prelació sobredita i no altrament.”

 

 

6è.-Antón Raventós ha d’acullir a la seva muller Teresa Raventós .

Aquest pacte és el més breu aparegut al capítol matrimonial estudiat:

 

 

“Item aixi mateix es pactat, y concordat entre ditas parts que lo dit Antón Raventós  hage de associar, y acullir, com ara de present acull, y associa a la dita Theresa Raventós y Raventós Muller sua al ters de totas compras, y milloras que han fet, y faran durant, y constant entre ells lo dit son matrimoni.”

 

 

En un pacte previ ja s’ha esmentat que els contraents d’aquest matrimoni ja estaven casats abans de firmar el contracte, per això aquest pacte inclou les paraules “com ara de present acull” , per el fet que al ésser ja casats, ja l’estava acollint.

 

3.4- CONCLUSIÓ DEL CONTRACTE:

 

El setè paràgraf de pactes l’inclourem dins de la conclusió, ja que conté l’últim pacte, i comprèn l’ última part del contracte.

 

A mode d’assegurança, les dues parts es fan pactar firmíssimament que no demanarán cap més dret ni diner que dues lliures moneda barcelonesa. El fet de ser una família modesta, sense gran quantitat de diners, fa que només es puguin comprometre a pagar dues lliures:

 

“...renuncian las ditas parts a tot altre dret de sobrevivència,[...] fent pacte firmissim de no demanar altra cosa mes que dita duas lliuras deu sous.”

 

A l’hora de firmar el contracte, com que els contraents no sabien escriure, va haver de firmar en representació seva un dels tres testimonis, qui vàren ser: el notari, anomenat Josep Guasch i Burgueres, estudiant de gramática, Antón Planas pagès, els dos de Sitges, i Cristófol Romogosa, pagès de Castelldefels.

 

Tenint en compte la petita quantitat de diners en dot aportada al matrimoni (50 lliures era una quantitat modesta), el fet que el marit fós pagès, i l’esntorn social de l’època, no és gaire estrany el fet que la parella no sabéssin escriure. S’ha de pensar en el fet que només les famílies amb riqueses i diners podien aprendre a llegir, i a escriure.

 

Com que dels tres testimonis dos eren pagesos i un estudiant de gramática (el notari), sembla evident que va ésser aquest últim qui va signar el contracte matrimonial en nom dels cònjuges i del seu propi.